divendres, 30 de juny de 2006
Capítol 128. Living la vida intensiva
Rellegint els meus darrers posts ... buenu i fins i tot una mica més enrera ... m'he adonat que fa dies que no us parlo de res de la feina. Crec que no us ho explico perquè hi ha molt poques coses a destacar. Mira que potser l'únic destacable (i interessant, fins i tot) és que la Nana ahir ens va portar el seu peque, un preciós colombianet de nom Estivinho (és que serà futbolista ... a veure si ENS treu de la pobresa a tots, i fixeu-vos que he posat ENS, eh?) d'uns 4 anyets, que al començament semblava calladet i tímid i al final feia uns sprints passadís amunt, passadís avall, de por ... i a qui el Tigre i jo li vem regalar la moto ... la moto és una moto de joguina d'aquelles petites que ens vem comprar a un Todo a 100 (o a 0,60) quan veiem a venir que ens colaríen algun projecte xungo am aquella gràcia que caracteriza aquesta bona empresa, que ens colarien una moto, vaja ... sí, ja tenim demanada hora al psicoanalista ... i vam ser premiats amb un petó a la galta cadascú, jejejeje.

La veritat és que la situació és de cal·l·l·l·l·lma total, així amb l geminada. Portem ben bé uns mesets que entre el projecte que fa anys que portem (serà que som bons?) i el que hem d'entregar nou a partir del setmbre (buah, el setembre, no queda lluny!) doncs les coses estan calmades, calmades. Ja veureu, ja, com al setembre "lloveran centollos" que diu un company. Clar, però l'ésser humà sempre ha de buscar-se preocupacions ... no podria ser que tot fossin flors i violes! Per això, i com que justament al setembre comencem a entregar coses del nou projecte la preocupació ara era ... ens deixaran fer jornada intensiva?

Per tal de treure'ns les preocupacions, fa uns dies (sí, la jornada intensiva la comencem dilluns ... aquí les coses sempre s'apuren, això de fer-les amb temps ...) ens va reunir el jefe per dir-nos "Bé, això de la jornada intensiva ... allò de poder fer festa a la tarda ..." i que no ens ho acabava de dir, tu. Unes taquicàrdies, uns plans de la gent pel terra, unes cares de tensió, d'aquelles que penses "com ens digui NO, m'ensorro i arrenco a plorar" ..."... crec que no hi ha cap impediment perquè no la pogueu fer, de moment", va acabar The Boss. Si senyor! Això és parlar! No es pot dir un "Cap problema, però sigueu raonables si esteu molt liats de feina". No, no. Semblava que fessis problemes de lògica de 3r de BUP (pels d'ESO, això és equivalent al vostre 1r de BATX., però molt més difícil, clar) de negar una negació negada.

Doncs ja ho tenim aquí. Dilluns "si no hi ha cap impediment perquè no la poguem fer", començarem a currar a les 8 i acabarem a les 3. O sigui que jo començaré a la mateixa hora de sempre però a les 3 (posa-hi quarts de 4, 15:30, que jo dinaré per aquí) cap a fer alguna cosa. Ja tinc un munt de coses pensades, de l'estil com els propòsits d'Any Nou: fer el mandres, descansar, fer la migdiada, arrepissar-me al sofà, veure el Tour (també conegut com fer la migdiada amb el Tour de fons ... en cas que n'hi hagi ... crec que m'hi apunto i encara faria algo, jo), anar a la platja a treure'm el bronze fluorescent un parell de cops a la setmana (sí, Tigretón, aquest any ho prometo!) i, espera que no sé si hi ha lletra petita ... ehem ... llegir-me el llibre de l'autoescola.

De l'autoescola prometo fer un post més llarg però ... és que és superior a mi. I és també l'arma de destrucció massiva que tothom ... però tothom és tothom, eh? que abans només eren "los más allegados" però ara ja, venga, tots al carro ... utilitza en dinars, sopars, sortides a mitja tarda o simplement quan vas a veure alguna companya de feina que ara està a una altra planta i et deixa anar un "Claro, ¿y el carnet para cuándo? Es que mira que hace años que te conozco y bla, bla, bla, ...". A més com que jo sóc tonto, pos ala, tothom se'm puja a la parra ... del tema de l'autoescola ja en parlarem, ja. Aquell llibre tan ben estructurat, que és per fotre-li un calbot (o més d'un) al que el va fer ... i tan ben redactat ... que juraria que hi ha trossos en futur de subjunctiu i tot ... criminal. A més, no tinc peles! I si en tingués no en tindria per comprar-me un cotxe ...

Doncs res, que sembla que a partir de dilluns començarem a viure la vida intensament ... com si no la visqués ja ara, la meva. Però només de pensar amb el bonic canvi de temperatura quan sortim a les 3 o a les 4 ... ja et donen ganes de no fer-la! A veure quants dels bons propòsits sóc capaç de complir ... segur que els relacionats amb fer el mandres, tots!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimecres, 28 de juny de 2006
Capítol 127. Au revoir
"Ha, ha", que fa el Nelson dels Simpsons (ups, que la Pluja, no veu els Simpsons ... mmm ... a vore que ho explico ... és el típic marrec que quan passa alguna desgràcia sempre està allà per enriure-se'n ... fa ràbia però li agafes carinyu, després de 23 repeticions dels mateixos capítols). L'himne espanyol, com tothom ja sap no té lletra ... però quan era petit algú (i no acusaré a ningú) me'n va ensenyar dues: "Franco, Franco que tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con Ariel ..." i "Ejpanya, Ejpanya, s'aguanta d'una canya i si la canya cau, Ejpanya adéu-siau ...". Doncs bé, família, amics, amiguetes, ahir va caure la canya.

Vetllada futbolera, com no, al Coliseu barcelonista, allà on només te raó de ser la paraula "Victòria", allà on s'hi ha patit, s'hi ha plorat, s'hi ha declarat l'amor per en Puyol (jo no, eh, això la Mi) i on aquest 2006 s'hi ha vist guanyar tot, tot i tot ... a l'Ateneu d'Esparreguera. Sota el títol "I no podrien perdre tots dos i que passi, no sé, Austràlia, que em va saber com greu que els eliminessin" un grup de valents va gosar anar a veure el partit i ser completament indiferent al que passava ... buenu indiferent, una mica corasón partío sí que hi havia ... perquè França fa com ràbia (i això que jo no en tinc cap a la feina ... tinc un argentí que curiosament des del dilluns que ja no ve ... no es deu haver recuperat del sustu) i d'Ejpanya ... què voleu que us digui?

"Però has dit valents! Per què valents?". Perquè família, amics, amiguetes, l'Ateneu ahir va caure com La Tierra Media anava caient a las huestes de Mordor (i no parlo del nostre Mordor, eh? del de la peli). Ahir l'Ateneu era ... ehem ... seu. Total que erem com a molt 10 persones d'uns 70 o 80, sàbiament repartides entre la sala gran i les narcosales, que ens anàvem mirant a cada atac de França amb un mig somriure i un "mmmm mira, mira, mira que si marquen ...". La situació era còmica 100% perquè mentres veies i senties la desesperació de "Venga joder, que no hay profundidad" tu estaves allà veient-les venir... sense implicar-te molt ... buenu excepte al primer gol dels francesos que se'm va escapar un "Goooooooooooool" que mig Ateneu se'm va girar amb cara assassina. La resta d'integrants de la taula, en veu baixa, em van deixar anar un "Si és repetís, evitem-ho, si us plau ... que volem sortir vius". Nens, que l'ambient era xungo, tu!

I sort d'aquestes distraccions, eh? perquè el partit no va ser dolent, no. Horrible, va ser! Quina falta de tot! On vas a posar el Raúl, home, que esta acabadíssim, enlloc del Luís García, "Es que el otro día hizo un partidazo" ... "No, company, el otro día va marcar un gol i ja està". I França, que són els Rolling Stones del futbol, que no corren ni que els matin ... I les aficions ... on va la gent vestida de toreros, de flamenques (no cal que digui de qui eren, oi?) i un tiu de França que anava vestit d'osset rosa. Per favor, això no es mereix passar a quarts a un partit on hi ha la torçida brasilera ... que aquella gent s'ho pren en sério això del futbol, hombre.

I aquelles cares del final, aquells plors del Cesc (que li van dir Ses tot el partit ... però millor que Cex, un futbolista diferente, ho és, ja hem guanyat alguna cosa amb La Sexta), aquella tristesa, aquella Puerta del Sol amb aquelles samarretes d'"Opá vamo a por el Mundiá" (que ara a veure què en fas, d'aquella samarreta), aquell tiu que es va carregar un vidre de l'Ateneu d'un cop de puny. Collons! Si que la gent s'havia cregut la venuda de fum, no? Que eren vuitens! Que no era ni la final! Perds la final dius "Home, si que pots estar ..." però a vuitens? ... andayá! Perquè Ejpanya només ha guanyat a 3 mindundis, recordem-ho: al Coro de Nens Cantors d'Ucraïna, a la banda de l'Escola de Música de Tuníssia i a l'Agrupació d'Amics dels Canaris d'Aràbia Saudita. Per favor, i la gent s'ha cregut la venuda de motos que guanyarien! Ai, ai, ai, nens, que no anem bé. Clar, com que els del Baa ens diuen cada any això i sempre anem malament, ja hi estem més avessats!

Ah, però ja diuen que aprofitaran la cançó del "A por ellos" canviant un xic la lletra per "Hasta octavos" ... es veu que ja ho tenien previst, tu. I les samarretes ... sempre les poden aprofitar pel Mundial de bàsket ... aquí com a mínim no vendran tant de fum ... o sí, depén de La Sexta ... perquè què importa que Ejpanya hagi perdut ... si "la vida puede ser maravillosa".
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dilluns, 26 de juny de 2006
Capítol 126. Regreso al futuro
Cap de setmana de revetlla. Cap de setmana ... de patxorra. "Ohh, és que et fas gran!", pensaran alguns agosarats com la Geo. Podria ser! Però fer patxorra a un poble del costat de Torredembarra (entge Tagagona i Geus, que deien a cal Buenafuente) amb la seva piscineta, el seu Mundial de futbol (que darrerament sembla més KickBoxing ... ves que no s'enteri el Van Damme), el seu "fes, fes, que jo faig la migdiada", ... ho sento, canalla, però crec que jo he nascut per ser ric. Llàstima, també, oi? Ara que trobo la meva vocació ... va i no la puc fer!

Però això va ser divendres a la nit i dissabte. El diumenge tocava tornar a la realitat que hi havia feina a la bonica i "apacible" vila d'Esparreguera. Feina ... com no ... d'ordinadors pel matí (sí, sóc la puteta del barri) i feina de marujón-marujón per la tarda (aqueixa muntanya de roba que viene de Bonanzaaaaa i que s'ha de planxaaaaar).

Nota de l'autor
Amics, amigues, per aquella gent preocupada, com jo, per la seva esbelta figura i per aquests quilets de més que l'edat o els àpats baixos en calories com els canelons han fet aparéixer ... res de mariconaes de gimnàs ... poseu-vos a planxar un diumenge d'estiu durant dues hores i mitja ... i ja m'explicareu, ja. Això sí, pel benestar dels que teniu al costat, dutxeu-vos tant bon punt hàgiu acabat. Gràcies
Final de Nota de l'autor

Bueno, que em disperso. Resulta que TENEMOS UN PROBLEMA. Jo el diumenge al matí de bon matí havia de fer coses i, per tant, dissabte a la tarda havia de marxar des de Torredembarra fins a casa mentres la resta de la gent es quedava gaudint de tot allò que he posat abans i que no repetiré perquè em fotré de mala llet al recordar-ho. "Et van portar? ... fins a casa?". Nooo! Em van acompanyar fins a l'estació de tren on agafaria la bonica i entranyable línia de la costa (la que plou una mica i cau la catenària ... aquella mateixa) fins a BCN i d'on agafaria el no-menys entranyable bus que agafo cada dia fins a ca meva.

I aquí arribem a la Renfe. Qui no ha sentit o vist la bonica campanya de "Anem al futur, puges?". La campanya és molt suggerent. Qui no vol anar al futur? Tothom ... vull dir que tothom hi vol anar. Doncs bé, amics, amigues, si això és el futur ... si de cas em quedo al present, eh? Perquè resulta que al futur ...

1. Torredembarra tindrà la mateixa "estació" que ara. Allò? Va home! Allò és un tros de formigó a l'aire lliure amb 2 vies al costat i amb un tros de ferro perquè si plou no et mullis! Per favor! Que els monitors per avisar dels trens ja es van inventar a finals del segle XX! Que quan la megafonia anuncia un tren o estan tots els de l'andana callats o no se sent res. Si tens a uns hippies alla cantant "Anem a la muntanya..." com era el cas ... tothom els va fotre una mirada d'aquelles de "O calleu o us callem". Al futur, com veieu, hi continuarà havent-hi cumbes, esplais i coses similars.

2. Encara hi hauran imbècils pel món. No, no parlo per mi tot i que segur que algú/na ha pensat en mi. Situació: puges al tren, no hi ha lloc ... però ni als passadissos. Et quedes a l'entre vagons amb 1 xungo, una noieta moreneta molt maca (ja venien al pack del tren) i una parella i una noia que pugen amb tu a l'estació. Clar, moltes coses allà no hi ha per mirar. Treus l'MP3 i perquè ningú se senti ofés perquè el mires, treus un tros de paper i intentes fer alguna cosa de papiroflèxia. La noia bufoneta et mira, la mires, et fa una mitja rialla i a continuació ... ehem ... sents un "Neng, Neng", et treus els cascos ... el xungo de la dreta "Qué passa?" ... i jo "Res" ... "Pues no la mires!", em deixa anar. Sí, gent, al futur també hi haurà gent que es pensa que l'esclavitut encara no s'ha abolit i que la gent es pot posseir com si fossin ... un MP3. Trist i patètic.

3. El tiempo no pasará en vano. Els trens continuaran arribant tard ... com no. Si un tren hauria d'arribar a les 18:41 (mira, "hasta" per fer-los un favor als d'ESO) que menys que arribi a les 19:01. Si 20 minutets no són res! Si se t'escapa l'enllaç amb el tren que va fins a Figueres ... no passa res! Si segur que en surt un altre avui ... o demà. A més, i per acabar de despistar al personal cada estació que passes té una hora diferent ... diferent de la teva, diferent a la de l'estació anterior, diferent a la del marcador lluminós del vagó, ... fins arribar a El Prat de Llobregat (al futur també existirà, eh?) que el rellotge marcava 3/4 d'11 i eren ... 1/4 de 9. El temps al futur serà molt relatiu!

4. La gent portarà un GPS de sèrie al cervell. Al futur la gent serà intel·ligent ja de naixement. No passarà com ara, que ets un afortunat si vas en tren de BCN cap avall (léase Tarragona) perquè en aquella direcció els trens tenen una dolça veueta que diu "Propera parada" (canvi de veu) "Sitges", però si vas cap amunt (léase direcció Girona ... un petó o una abraçada o ambdues coses per aquella gent de les comarques gironines que llegeixin això) ja pots anar a Girona o a Figueres (final de trajecte) perquè si et quedes a un poblet dels del mig ... una de dues: o ets molt ràpid llegint els cartellets (inexistents, per cert) de l'estació i baixant del tren, o vas comptant les parades ...1, 2, ... fins a la parada; amb el conseqüent problema si et descomptes, clar! ... no és aconsellable perquè pots baixar a Sils enlloc de a Riudellots de la Selva.

... (sí, en falten moltes més, però el temps i aquest blog són limitats, tu)

Ja ho veieu, al futur tot seran avantatges. Quin gran medi de transport, el tren. Donen ganes aquest estiu de fer lectura. Obrirem el mític llibre (bueno, primer l'hauria de trobar) "Aprenda a conducir de una puta vez" ... "...ahora con puntos", com el Caprabo, tu. Calla, que l'altre dia vaig estar-me mirant el tema dels punts i ... potser si que sortirà a compte conduir un cotxe ... perquè les carreteres estaran buides si compleixen tot el que hi ha escrit allà ... però això serà al futur, clar.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 13 apunts genials
dijous, 22 de juny de 2006
Capítol 125. Petardus verbenerus
Des d'ahir, amiguets i amiguetes, ja podem dir que som a l'estiu. D'aquesta estació pràcticament només podem destacar: a/ que les noies van més fresques pel carrer i b/ que tens vacances. Ja està. Altres coses? Cap ni una. "Ohhh, és que el dia es fa més llarg, això és maco" ... perdó? que a les 10 del vespre encara hi vegis és maco? és diferent, com a molt, però maco ... "Ohhh, és que veus més a la gent" ... clar, perquè tenen vacances, punt b/. "Ohhh, perquè s'està millor" ... sí, sí, s'està de conya! porto uns dies dormint a betzegades i s'està ... ui, com s'està de bé! ... I espera! que la calor només ha fet que començar! A mi és que la calor m'aixafa, tu! Va, passem-ho ràpid, eh?

A la nostra meravellosa empresa també arriba l'estiu ... perdó, pels que fan jornada intensiva JA ha arribat l'estiu ... les corbates i els trajes queden substituïts per camises descordades (camises descordades!), pantalons clars, polos Lacoste (i no sóm de LaSexta) ... sí, un xic pijoteres tots plegats, però ... Els que no tenim jornada intensiva anem com sempre, com uns desaparrapats, vaja. També es comença a notar la intel·ligència de l'edifici en quant a Aire Acondicionat. Un de bé que s'està! ... i una petecada quan surts fora! A més et va preparant: a la planta s'està de conya, surts a buscar l'ascensor (posa-li escala, que aquests ascensors semblen la Llei de Murphy, que mai paren a la teva planta) i ja notes més caloreta però quan baixes a la planta baixa ... sembla talment "el descenso a los infiernos" ... i a la que obres la porta de la Diagonal ... ufffffffff ... sort que les noies van fresques, que sino.

I el punt d'entrada de l'estiu és ... tatxan ... Sant Joan. Ara ja hi ha els frikis que deixaran anar amb eufòria "La nit més curta de l'any! La nit més curta de l'any!". Però què dieu? Això vol dir que el dia és més llarg, ergo hi ha més hores perquè faci calor! Nens! Estiguem per la labor, home! De Sant Joan només hi ha destacable que és festa, que com a tal puteja bastant que sigui en dissabte (com aquest any), i la coca i el cava, mmmm, a poder ser sense atmetlles ni altres coses que m'evitin de passar per l'Ambulatori. També hi ha el tema dels petardus (no, les petardes, no, un dia en parlarem, un dia) ... aquí volia anar, aquí.

Perquè ... els petardus què ens aporten? "Ohh, fa festa!", pensareu. També fa festa la Salseta del Poble Sec ... però oi que no l'anem perseguint pels pobles on va? oi que no la lloguem per cada cop que tenim alguna cosa a celebrar? (seria bo veure a un casament tota la Salseta allà encabuts on només hi cap el senyor de l'organillu) ... i doncs? I aquella dèria a comprar petardus ... i de les classes que hi ha, que no te les acabes! Jo crec que només conec els xinos (que no entenc el perquè es diuen així ... "els fan a Xina" ... va home, va) i els trons (encara es fan? I si els xinos es fan a Xina, els trons a Truníssia?), concretament els truenus de 100 (de 100 peles, no Lelos, animals). Ja està. Recordo que mon pare quan era peque només comprava "...d'aquells que van cap amunt i fan estrelles ..." (definició tècnica, com veieu) ... ep, i els tirava ell, eh? Ma mare i jo, els valents de la casa, ens conformàvem en mirar-ho des del balcó. I algun dia que "...el que fa estrelles..." rebotava a la teulada i tornava a baixar ... tooooots a córrer. Sí, sí, pirotècnics de tota la vida. Colta, tu, que ens feien por!

Ara no, ara veus a qualsevol marrec sortint de les tendes aquelles amb una bossa que pots fer explotar el CorteInglés sencer. A més, com que la canalla d'ara són gilipolles, agafen i potser te'ls deixen anar als peus, potser el posen a una paperera, a una ampolla, a una llauna, a un container,...que tu veus a quatre nens còrrer i ja penses "on està?" i pam, ja el tens! Llàstima que aquesta canalla no pensin "nen, nen, i si nos los metemos en la boca, nen?". Però, com passa a les escoles, si els nens són així és que d'algú ho han aprés (no, Nimue, dels professors, no); aquelles escenes familiars de pare/mare i fill al mig d'un carrer qualsevol (posem d'Esparreguera? posem d'Olesa, merda estesa, si voleu) i la persona (?) adulta (?) donant exemple encenent els petardus amb el cigarru enganxat a la boca, que penses "...a veure si en trobes un de metxa curta ...", pitxilla!

I clar, si vist el que ha passat amb les celebracions del Baa, demà que juga Ejpanya i això que té tothom ara que "todos con la roja" (per cert, ahir ja vaig veure dues persones ... perdó, dos ents ... amb una samarreta que posava "Furia Española" ... s/c i avui el diari gratuït Penalty ja titula "Ejpaña asusta" ... deu ser pel "A por ellos, oe") ja fa por! que aquests em fan explotar l'Springfield del costat d'El Fossar de les Moreres, tu! Ep, i després s'emporten els pantalons i els bolsos, eh? Però ho faran de pressa, que per això és la nit més curta de l'any, no?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dimarts, 20 de juny de 2006
Capítol 124. A per qui dius?
Vetllada futbolera ahir al vespre a casa meva. Sota el títol "No em fotis que Espanya guanyarà el Mundial ... però mira contra qui juga! contra la banda de música de Tunísia! Així fins i tot jo!" un servidor i en Pieret ens disposàvem a veure aquest duel totalment igualat entre dues seleccions punteres perquè sí. El partit tots sabem com va anar, de manera que no cal fer més esment ... ai, que Espanya em guanya el Mundial! Com no es trobi alguna selecció que tingui un bon mig del camp? ... nens, que el guanya, eh? ... no es creuaran (3a persona del plural) pas amb Itàlia ... perquè és l'única que té un mig del camp d'aquests lenyerus ... uf, uf, uf, que no hi haurà qui posi la tele! ... que no veu veure ahir la Plaza de Colon de Madriz? uf, uf, uf ... que hi havia banderes amb el Toro ... i amb l'ocellet i tot! uf, uf, uf, ... pensa en una altra cosa, pensa en una altra cosa ... ah, sí, el post!

Per la mitja part vem encarregar dues pizzes a ca la Meri. Ahir, la meva pizzera preferida no treballava (llàstima també) i amb la noia que ens va agafar la comanda no ens vem acabar d'entendre "Dos pizzas medianas ... vale, 25 minutos y las venís a buscar" ... va passar totalment de la part on li deia "Ens les podeu portar?" ... deuria tenir el cap al partit, també. Total, que després de veure marcar Tunísia, amb el Pieret amb un somriure d'orella a orella, anem xino xano a buscar les pizzes ... minut 25 de la primera part. Situem-nos: Esparreguera, Baix Llobregat, Catalunya.

Només baixar veiem com D ja ha començat a muntar el Ciber. Que entranyable! Encara no té la llicència perquè es veu que els veïns del bloc no li deixen obrir per no-sé-què (ai, mira, si sóc jo encara el Presi de la Comunidad! Un dia d'aquests algú em farà una cara nova!) Es veu que es va quedar una de les mega-pantalles aquelles de 1000 polzades del Fórum (li deuria valer un paston i mig) i ja la té instal·lada. Tenia el partit posat i des de fora es veia bastanta gent a dins mirant-lo. El Pieret i jo ens quedem un xic perplexos ... "Venga mi España! Cojones!" se sent des de dins ... Amb un "No pot ser, home! Ho has sentit malament! Segur que ha dit Venga la Guadaña, Ramones! ... deu jugar Motta i deuen tenir posada música" ... tirem cap avall. Situem-nos de nou: Esparreguera, Baix Llobregat, Catalunya.

A l'arribar una mica abans de la Pizzeria sentim una de crits "Ueeeee, uoooooo, aiiiiiii". No, no era el Coro Rociero de Esparraguera ... que no n'hi ha però ves que d'aquí a 4 dies ... no us he dit mai que Esparreguera tenia el campió del món de Sevillanes? I que anava al meu cole d'EGB? ... ara començo a entendre perquè la Geo mai vol venir. Anem repassant bars i tampoc hi ha excessiva gent per sentir aquells crits. Fins que arribem a un: Bar Melilla (Xavi, suposo que el recordes), bar oficial dels marroquins/musulmans/magribins/... d'Esparreguera (alguna cosa en contra? no pas, colta, jo tinc el meu i ja em sembla bé que ells tinguin el seu). Uns crits! Un forofisme! A més estil Kittus, d'aquells que la pilota passa el mig del camp i ja criden! Impressionant! Com ho viuen, els tius! El Pieret em comenta d'anar a buscar les pizzes i quedar-nos a aquell bar a veure el fumgol ... només acostar-nos ja ens miren raro (normal, també) "A veure com els fas creure que vols que guanyin ells" li comento. Millor a casa, oi? Tornem a situar-nos: Esparreguera, Baix Llobregat, Catalunya.

Recollim la pizza i tornant a casa, un pas de zebra. Reconec que el tema senyals de trànsit no el toco massa ... però oi que als passos de zebra els cotxes han de parar? Doncs el propietari del cotxe tunnejat que ens vem trobat deuria estar malalt aquell dia que ho explicaven perquè no para, ens esquiva. A més un cop ha passat ens deixa anar un "Gilipollas!!". També deuria haver faltat el dia que nostru Senyor repartia cervellets. El Pieret i jo ens quedem com atontadets. Gilipollas? Per què? Per creuar un pas de zebra? Aquest nano quan l'adelanten a l'autovia deu anar com Terminator 2, fotent bandades per tot arreu! Això sí, ens va dir "Gilipollas" en un correcte català ... aquest és dels nostres! Es nota ja l'Estatut, oi AiCarai? Perquè continuàvem estant a Esparraguera, Vai Yobregá, Kataluña, oi?

De la resta, res de destacable. Bona tertúlia i bon àpat tot sentint La Sexta "Humphrey Bogart Xavi va a sacar la falta ... Salinas! Tócala otra vez, Xavi" ... i la realitat que per TDT els gols arriben més tard. Al local de D, que no reben el senyal analògic (clar, perquè el President no li ha donat les claus del terrat perquè faci la connexió ... que dolent és aquest tiu!), cridaven el "Gooooooool" com un segon i mig més tard que nosaltres el vèiem (i no cridàvem res, per suposat). Amb el segon el "A por eeeelllosssss, oeeeee" i fins i tot un "Que viva España ..." però fluixet, eren les perles que se sentia de cal D. Flipant! El pobre Pieret ja se'n fa creus ... "No la guanyaran, oi Angu?" ... amb aquella cara de "Digue'm que és un grup que no val res i que els pelaran a quarts! Menteix-me, si us plau!" ... Home, si quan guanyin saquegen el local de D, per mi ... Us ha parlat Angu des d'algun lloc del Planeta Terra ... no em feu dir ara ben bé per on cau!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dilluns, 19 de juny de 2006
Capítol 123. La Margarita dijo SÍ
Cap de setmana de patxorra. Sabeu aquells caps de setmana de "Què has fet? Que t'ho has passat bé?" i la resposta és una graaaaaaan interrogant. No ho sé. No sé si m'ho he passat bé perquè no he fotut res en tot el cap de setmana. Buenu, res, alguna cosa sí que he fet: posar rentadores. Ah i una altra, no anar a buscar els regals del meu cumple (sí, al final apart del famós "regalet" es veu que n'hi ha d'altres ... que no seran cap NANANA, que consti) i no perquè jo no hagi volgut eh? perquè "Ara no ens va bé ...", "...estaria bé que hi fóssim tots ...", ... ja veig que empalmarem regals de cumple amb regals de Nadal ... buenu, tocarem a més.

Ahir era dia d'eleccions. Buah, quina participació a les eleccions. Buah, quina gentada que hi havia al meu col·legi electoral a les 10 del matí. Buah, quina tirada de trastos que feia el vocal de la mesa on vaig anar a votar cap a la presidenta (darrerament totes les taules electorals on vaig a votar només hi ha presidentes ... és com quan vaig entrar en aquesta gran empresa que els meus superiors eren "les meves superiors" ... la gent ho atribuïa a que les dones no baixen del carro tan fàcilment, que es quadren i d'allà no les mous) ... però tirada de trastos amb totes les lletres, que li va tirar les paperetes del SÍ, del NO, l'urna, les cadires, ... brutal. "Oh, és que potser la coneixia", pensareu ... clar, però no li diguis "A ti lo que te pasa es que te entra frío por las tetas" això davant un pobre votant com jo per molta confiança que hi hagi ... clar que tampoc hi havia molta gent més, per allà. Per cert, el tiu, ex-veí d'AiCarai, casat, amb fill i gos ... un perla, també!

A més veies després als discursos i veies a la gent com poc contenta. Sabeu allò que sempre guanyen tots, que guanya Catalunya, que "el resultat ha estat bo per tothom ...". No. Va sortir el Duran explicant no se què, el Piqué dient que com que no ha sortit NO aniran al Tribunal Constitucional ... doncs així per què et presentes? ... els pobres d'ERC que semblava un velatori, que sèrio que estava el Cagod-Goviga! (però si ho veia tothom que sortiria que SI!) ... si fins i tot el Maragall ... ostres, el Maragall, que gran que s'ha fet! el vaig veure com aixafat a l'home molt envellit! ... que estava allà, amb aquell parlar que semblava un futbolista quan anuncia que plega ... Podria haver-ho dit, que plegava ... com a mínim hi hagués hagut xixorra a algun lloc, de l'estil retransmissió esportiva "Bomba en el PSC, conectamos con CIU..." i allà el Duran cridant "Campeones, campeones ...". Però ni això, tu. Potser els afecta la calor, també.

Però si hi ha hagut un personatge al cap de setmana ha estat ... Sete Gibernau. No em cau bé, ho reconec. Però anava bé, aquest any, molt bé fins i tot. Uns ho atribuïen a que havia canviat de nòvia i que la gafe era Esther Cañadas (deien fins i tot que el cautxu dels neumàtics li treien a ella dels llavis), altres ho atribuïen que el gafe era Honda (que li feien la punyeta) i que ara a Ducati ... buah, els italians van sobrats ... pos no. Continua sent el mateix Sete de sempre! Quina soberana hòstia que es va fotre el tiu! Pobre! Com em va dir ahir algú "Sete ja pot dir que ha fet algo important al Montmeló ... ha parat la cursa". Quina mala llet, també!

Però no content amb l'hostiot que es va fotre, que a sobre va fer caure al seu company d'equip i de rebot a no sé quanta gent més ... sense comentaris ... l'ambulància que el portava a la Clínica va i se la fot contra un autobús de BCN. Que s'ha de tenir mala sort, també. Que el diumenge d'autobusos urbans en passen 4 i el cabu! A més, un cap de setmana d'estiu, que a BCN no hi ha ningú. Pobre!

I un altre dels personatges del finde és el tiu que comenta els partits de La Sexta. No, Pluja, el que diu "la vida puede ser maravillosa ... aquí, en La Sexta ... Salinas!" o "Dónde estan las llaves matarile para abrir esta defensa? ... Salinas!!", no. L'altre. El del partit d'ahir de França. Sort que l'Elur ja va dir que no ho veia perquè ... s'hagués desesperat ... tot el partit fotent la pilota a França "que sutilidad, que toque ... Francia merece ganar el partido por goleada" ... i una merda! Però quina merda de partit que van fotre els francesos! Com pots dir això! I a sobre hi havia de convidat un periodista francés que se'ls presenta amb la samarreta de la selecció francesa i que només començar i ja et deixa anar un "Yo quiego que gane Fgancia y sino Egpagna". Pos ja ens ho has dit, tot, nano!

Total, que entre tot això i que li estic començant a agafar mania a Shakira ... que posis la cadena que posis sents la cançó aquella que surt un tiu dient "Shakiga, Shakiga!!" (no, no és francés, però fa ràbia igual) ja sigui al videoclip o com a acompanyament de qualsevol imatge ... grrrrrr ... és que no puc, tu. Ja només hagués faltat que al resum del programa de les eleccions haguessin ficat la cançó aquesta quan sortia el Maragall ... que gran s'ha fet ... està ara pitjor que el Pujol de fa 10 anys!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 11 apunts genials
divendres, 16 de juny de 2006
Capítol 122. Ucrainés per a principiants
Dimecres (oh, sí, vaig retrassat, és el que hi ha, canalla) futbolero en aquesta, la nostra empresa. Dimecres a la tarda jugava la selessión (sí, aquella de la que tinc ... ehem ... l'equipació) i, com no, ningú (buenu, ningú, ningú, tampoc) es volia perdre la golejada que encaixaria davant de la potent selecció (8 cops campiona del món, recordem-ho) d'Ucraïna. A tots els llocs de treball s'exprimien al màxim els recursos disponibles. Així, mentre alguns sentien ... Radio Nacional d'Ejjpanya (quin estòmac, ja li val al tiu aquest!) ... en aquí vam connectar, mitjançant un TDT per portàtil, un monitor de 19" per poder-lo veure. El so? Vem trobar excessiu posar-lo i sentir "El tiburón, Salinas!", "Esto ha sido una sandía ... cosecha de sandías, Salinas!" o altres perles per l'estil.

El que al començament era curiositat per veure com anava i ja està ... es va tornar forofisme tan bon punt aquella gent anaven marcant gols a la banda aquella. De tal manera, la situació a la mitja part era: 6 persones mirant la tele, alguns, com jo, sentint-ho per la ràdio, i si de cas ja veurem els gols, mentres intentava fer alguna cosa (com poden parlar tant ràpid a la ràdio?) i alguns més de corresponsals als bars o a l'FNAC mirant directament el partit ... això fins que quedaven 20 o 30 minuts que ja la gent va passar de tot i tothom a mirar el partit a la pantalla. És el Mundial, tu.

Clar, fer això a la feina té els seus riscos ... perquè dissimulat, allò que se'n diu dissimulat no queda. Sort que pels partits de la setmana que ve hi haurà menys gent. És que la setmana que ve alguns de la meva empresa ... o l'empresa on treballo, si voleu ... comencen la JORNADA INTENSIVA. Nosaltres, els comunitaris B, comencem l'1 de juliol, sino passa qualsevol desgràcia. Discriminació? Buenu, és una bonica manera de dir-ho ... també podríem parlar que hi ha gent que no signa per entrar i es pot emportar l'identificador (amb una foto d'aquelles fetes amb carinyu, que no saps ben bé qui és el de la teva foto) cap a casa i gent que cada dia hem de signar i t'han de buscar a una mena de prestatge on hi ha l'identificador; identificador que no tenen ordenat per nom ... seria massa fàcil ... sino ordenat per un número, de l'1 al 60 i que de l'encarregat de donar-te'l, que t'ignora quan tu li dius "Sóc el 22" juga a buscar-te per la foto rotllo Quién es Quién ... "tiene barba, lleva gafas ... ¿es Maria?" se'n podrien fer molts comentaris i potser cap de bo.

Total que dilluns comencen a fer jornada intensiva uns quants. Per aquella gent no posada en la materia la jornada intensiva consisteix a treballar ... intensivament. És a dir, la feina que tu fas de 9 a 6 la fas de 8 a 3 ... perdó, això els comunitaris B, els que comencen dilluns fan la feina de 8 a 2. És el que té ser un comunitari B. Clar, això que la feina es fa de 8 a l'hora que sigui és conya, perquè a les 8 la gent està més adormida que totes les coses i si ja costa despertar-se normalment fins les 10 (tenia un company que tenia absolutament prohibit que ningú li digués res fins després d'esmorzar ... ep, els jefes i tot, eh?) doncs imagineu-vos si la gent es lleva una hora abans! Ah, i que el neguit quan falta mitja hora per plegar perquè plegues no te'l treu ningú ... o sigui que horari intensiu, sí, però efectiu ...

Doncs a resultes d'això, com que hi haurà menys gent, la setmana que ve es podrà veure amb una miiiiiiiiiica més de tranquilitat el tema el futbol ... buenu, no patint tant per qui entra per la porta ... i així veurem a "la seva" com guanya la potent selecció de Tuníssia (uf, la de Mundials i Copes d'Europa que ha guanyat Tuníssia) ... ja ho diuen, ja, que Ejjpanya és al grup de la mort ... perquè si no queden primers n'hi ha per matar-los!

PD: I diumenge és el dia! El dia de l'Estatut, no de les motos! De totes les super-convincents campanyes dels partits polítics (estan com fluixots, eh?) i sobretot del "Looking for friends" del PP ... jo em quedo amb la campanya dels socialistes "Vota SÍ perquè no guanyi el PP". Si senyor, això són arguments! El símil més gran que es pot fer és com si sortissis amb una noia perquè aquesta noia no sortís amb un altre noi que et fa ràbia. Que què votaré? Ja ho vaig dir: jo buscaré la papereta del NI ... si no la trobo, potser voto en blanc ... o NO.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimecres, 14 de juny de 2006
Capítol 121. Desperteu-me quan acabi Setembre
Arriba l'estiu. Bueno, això diuen els senyors del temps, clar. Diuen, entre d'altres coses que d'aquí a 3 o 4 dies fotrà una calor que suaran fins i tot les pedres. Felicito, des d'aquí, a toooota aquella gent que li agrada l'estiu. A mi, particularment, no. No m'agrada gens ni mica (ho sento Nimue, però és així). De fet, un dia que tingui temps i ganes he de fer un escrit per recollir firmes (rotllo PP ... per cert, Acebes ahir triumfant a Mataró) perquè formalment eliminin el període entre finals de maig i mitjans de juliol. "Oh, és que et carregaràs el teu cumple!" És igual, farem el sacrifici! "I com quedaran els mesos?". Doncs mira, n'hi haurà 10 i haurà un mes que es dirà "MAIGLIOL", que serà la primera quinzena maig, i la segona juliol (és que suporto aquest període) El que no tinc clar és a qui haig d'adreçar aquesta recollida de signatures. Al senyor del Calendari del Pagès, potser?

Sobretot és que la calor ... buf, és que ho la suporto. Això de suar tooot el punyetero dia, facis el que facis: llegeixis, miris la tele, estiguis a un bar prenent alguna cosa ... amb els dits que se't posen com butifarrons, que vas per enviar un SMS i apretes 3 botons a l'hora (després et diuen lent!), amb allò que t'acabes de dutxar i només sortir de la dutxa ja sues, aquells aires acondicionats que no notes, ... Al final els meus amics i jo, cansats de suar per no res, vem prendre la iniciativa de "Ja que suem, com a mínim suem fent alguna cosa que ens motivi..." i ens n'anem algunes tardes cap a les 7 a jugar a bàsket. Res! Acabes amb la samarreta que la pots escòrrer, però com a mínim et distreus, tu.

I això que arriba l'estiu la gent ho nota. Per BCN la gent està com emprenyada. Com si et diguessin amb la mirada "Ay payo necesito vacaciones, payo". La gent està rarota. S'enfaden per no res, li foten les culpes de qualsevol cosa a qui menys en té, treuen conclusions rares, nervis, malestar, simptomes gripals (ai, això darrer, potser no ... com no sigui la Gripe del Pollo, clar) ... Posem un parell d'exemples:

- Dijous. Dia de menjar guarru. Lloc de menjar guarru: Burrikin, tu eres el kin. Noia que despatxa que no s'entera del que demano ("doble cheeseburguer amb bacon sense ketchup, mostassa ni pepinillus", val no és fàcil) i demana una "doble burguer sin queso". Jo que li dic "Perdona, que era cheeseburguer i sense ketchup". I ella "Sí, lo que he pedido, què passa!!!?". Ui! Callo! A veure què surt!
Següent client, una noia amb la seva nena. Comença a demanar i la despatxadora la talla, continua, la torna a tallar, comença a avasallar-la i la noia li diu "Perdona ... me dejas pedir?". La despatxadora li deixa anar "Es que no tenemos todo el dia!!! Lenta!". La despatxadora es gira per anar a buscar la meva hamburguesa. La noia es gira cap a mi i deixa anar un "No te jode, la idiota de mierda ésta!". Curiosament la despatxadora deixa anar, alhora, un "Siempre me tocan los imbéciles!". Tensió, amics, tensió. Ja pensava que anaven a treure les espases làser ... uf, uf, uf. Si Geo, tens raó, això no passa al Viena. Per cert, l'hamburguesa era ... com no ... "una doble sin queso". Horrible!

- Setmana passada. Un client s'acosta a l'òptica d'OC (Òptica de Confiança) "Tinc un problema amb les lentilles". Escoltem-lo doncs. OC tremola, des de la senyora que es rentava les lentilles amb el sabó del chichi, cada cop que ve algú amb problemes. "Es que ... resulta que ... "(clar, a saber quin líquid deu fer servir aquest bon home ... val, no continuo) " ... cada cop que em poso les ulleres, estornudo ... pot ser que hi hagi relació?". No rigueu, que això és sério! Tenim el primer cas de persona que sigui al·lèrgica a les lentilles. Veieu com la gent està rara?
Veieu, veieu, com faig bé en continuar amb les meves ulleres! Clar, tu imagina't que jo, que ja sóc al·lèrgic a les atmetlles, em posés les lentilles i comencés a posar-me vermeeeeeell, vermeeeeell, i a inflar-me la carota! Com dissabte passat, que a ca la Puri estic dinant i sucant pa i al Ferran se li acut dir-me "Angu ... això que menges crec que porta picada d'atmella". Ja tenia a 5 persones mirant si em posava vermell, si m'ofegava o què em passava. Per sort, la sang no va arribar al riu i aqui estic la mar de flamencu!

La veritat és que TOTS necessitem vacances, ja sigui per fotre el camp o per quedar-nos a casa arrepissats al sofà. Que la gent està nerviosa, tu, a aquestes èpoques de l'any. Jo de mentres esperaré que passi la calor ... al final aprendré a hivernar (o millor dit, a estiuejar) com els ossos polars ... Em posaré de fons la cançó aquella de Green Day "Wake me up when September ends" per deixar-ho clar.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dimarts, 13 de juny de 2006
Capítol 120. Sí, sí, sí, La Sexta ja és aquí
D'entre totes les alegries del dissabte passat (unes alegries, tu! sobretot després de veure "el regalet" ... que per cert, Elur, amb tu ja són 3 les persones que diuen que com rebin un paquet con la zamarra española la cremaran sense cap tipus de contemplació ... i em retiraran la paraula de per vida, afegeixen ...) una de les que més va ser iniciar la recerca de La Sexta (el canal del Mundial ... sí, em podeu dir friki del futbol) a la tele de casa. Sabeu aquells nervis, aquella cosa, aquell "mecagunlamarequevapariratotdéu com no la trobi!!!", ...

Ja he comentat alguna que altra vegada que la tele de casa es va comprar l'any 90 (pel Mundial d'Itàlia, justament), per tant un prodigi de la tecnologia mai ha estat (buenu, sí, l'any 90). Ja em veus a les 9 del vespre (21:00, ESO students) fent l'escombrat de freqüències (què dieu de canals? a la meva tele no li vingueu amb mariconaes d'aquestes). I per què a les 9, pensareu? Perquè feien fumgol (Geo's father dixit) i estic cansat de buscar canals de televisió durant la franja d'anuncis i dir "Aquest, aquest, ja l'he trobat ..." i després posar Canal 25 de l'Hospitalet i veure com fan els mateixos anuncis i pensar "... doncs serà que encara no l'havia trobat, eh?".

Per tant la búsqueda de La Sexta es va posar en funcionament i sí, sí, color verd, logo que posa La Sexta, partit de futbol, oeeeeeee ... "hasta" vaig tenir ganes de posar-me el regal i tot! Jo tot content com un gínjol, la presintonitzo, li assigno un canal, el 22 i ale, tu. Faig un repàs de canals i ... i... i ara on collons està Barcelona TV!? El Monegal! Que em perdré el Monegal!!!

Doncs es veu, amiguets i amiguetes que per la gent que som del Cinturó de Barcelona la freqüència de Barcelona TV ara l'ocupa La Sexta. Collons! Tooooota l'emoció que havia posat per buscar el canal me la podria haver estalviat posant directament BTV i veient que allà ara hi havia La Sexta. I Barcelona TV? I jo què sé? Vaig fer un escombrat ... un aaaltre escombrat i allà no hi havia res, tu! Fins i tot hi va haver una que em va dir "Noooo, quan fan futbol La Sexta està a BTV però sino no ...", clar que el problema és quan deixen de fer futbol a La Sexta?

Perquè ... jo sóc un amant del futbol, valen ... però després de veure-la 45 minuts repartits en 2 dies ... La Sexta em ratlla. Em ratlla. No pot ser que arribis a les tantes de la nit el dissabte, posis La Sexta i et surti "En los mundiales de Suecia, un joven Pelé ...". No vull saber què va fer Pelé amb 17 anys l'any 50? A aquella hora és l'hora que surtin noies fent anuncis de relax o videoclips del Playboy o ... jo que sé. Però no em posis reportatges del Pelé a quarts de 3 de la matinada!!!

Però lo maco de La Sexta és un programa que dura tot el dia que es diu Sports Center. És com una mena de La Marató de TV3 però dedicat integrament al futbol. Ve a ser com una taula de debat on surten gent tan destacada i tan d'actualitat com ... com ... buenu gent. I des d'allà comenten els partits, expliquen, com ahir, que "USA tiene una gran selección" i després van i els foten 3 ... experts, com veieu. A més el plató és com molt futurista ... sembla que en qualsevol moment estiguin a punt de dir "España ... ha llegado a Marte" (ho tindria més fàcil que no pas guanyar el Mundial). El plató ve a ser com la taula del programa aquell de l'Àngels Barceló i el decorat de ¿Quiere ser millonario?. Horrible!

A més el diumenge feien conexions des de Kamen (Nick Kamen ... oi que hi havia un cantant que es deia així?) on destacaven que "... el pueblo entero se ha vestido con la bandera rojigualda ...", que així de primeres vaig pensar ... "...quants anys feia que no sentia això? rojigualda ... això és preconstitucional i preestatut fijo". Que després només feien que enfocar un hotel on hi havia la bandera espanyola ... només 1 bandera espanyola ... no sé, el poble deu ser petit i deuen haver portat la bandera aquella que va posar el PP a Madriz (per cert, ara que parlo del PP, Rajoy on tour a Catalunya fent amics, eh?). I tots els corresponsals (els 2 que hi ha, una noia molt mona que feia les notícies de La 2 i les motos i un tiu que no havia vist en ma vida) amb un polo Lacoste. Deu ser el vestit oficial, com que encara és un canal molt recent, potser no els han donat samarretes de La Sexta ...

Total, que tothom ens fem la mateixa pregunta: I després del Mundial de futbol què? Ahir vem tenir una resposta "La Sexta ha comprat el Mundial de bàsket també", potser aniran empalmant mundials, tu. No, que es veu que si que hi ha programació, que vaig veure un anunci d'una dona que arriba a casa i el seu marit, que està davant de la tele, es gira i és ... Emilio Aragón!! ... quin esglai de pensar-ho només, t'imagines que arribes a casa i ... que facin futbol, tu, que facin futbol!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dilluns, 12 de juny de 2006
Capítol 119. Todos con la roja
33 anys i un parell de dies. Així, pim-pam. Abans que res, moltísssssssssssssimes gràcies a TOTS. I quan dic tots vull dir tots. Als que m'heu escrit per aquí, als que em veu felicitar al meu blog o als blogs/fotologs d'altra gent (que semblava que fés una marató també, "Ei, felicitats! T'he deixat una dedicatòria al blog de Menganitu" i ale, ves al blog de Menganitu ... nens, que tinc un blog ... i si ho centralitzéssim aquí?), als que hem veu bloquejar el NANANA (no puc dir mòbil, merda que ja ho he dit, perquè la Puri m'ha dit que no em regalaria un NANANA si ho deia!), als que em veu felicitar pel carrer (surt a algun calendari el meu cumple?), als que no contents en felicitar-me em van trucar, em van tornar a escriure al blog, ... buenu, a tots, coi! Per culpa de tooooooooooooots vosaltres estic tovet, tovet com l'ositu de Mimosin ... males persones!!! (Noo, que és broma, que ja venia tovet d'abans ... males persones, jejejejeje)

Curiosament aquest any no he hagut de sentir la desfilada de frases típiques i tòpiques que se senten en qualsevol aniversari. Digues-li que en feia 33 i això motivava a la gent per dir "Mira, com el Cristu ..." (res a veure amb Stoichkov ... que en català li deien Stoitxkov ...), per continuar amb "...que et clavaran a la creu?" (perdó, eh? ja, ja, i si se'm premet, ja). Digues-li que la gent es queda meravellada amb lo bé que em conservo (val, podeu riure) "Alaaa, 33? Et feia més jove!!...", clar, toooorna't a posar tonto ... "...te'n feia 32!! jajajajaja" ... es veu que toooots els simpàtics del món mundial els tenia al meu costat el dissabte! Collons!

Però sí que me n'alegro de no haver sentit frases d'aquelles tan amanides i que són un Passalacabra quan no saps què dir ..

- "Alaaa, que gran!" (Doncs sí, 33, i? i no em toqueu els nassos ... que no està el forn per la bolleria!)
- "I què, com proven?" (Mira, 33 com els 32 i com els 31. També és molt utilitzada per Caps d'Any diversos, quan portes 1 hora de l'Any Nou)
- "Què he sigut el primer en felicitar-te?" (Sí els dius que s'acaba la conversa, si els dius que no et pregunten qui ha estat el primer i s'acaba la conversa)
- "Mira i l'any que ve (et diuen l'edat + 1) com Fulanito" (sí, nen/a de sumar tots en sabem! ... o no ... i ja ho té això, si Fulanito va néixer mig any abans que jo ... què vols? que en compleixi 3 més que ell?)
- "Ostres! Recordo quan eres així de petit" (secció remember: si jo sempre he sigut alt, senyora!)
...
i moltes d'altres que donarien per omplig blogs i blogs

Però anem pel tema de la xixorra. El tema regals. Vagi per endavant que a mi el tema dels regals me la rempampinfla. Prefereixo 1000 vegades que la gent es recordi de mi i dediqui mig segon de la seva vida en felicitar-me (sense les frases d'abans a poder ser!) abans que em facin la mega desfilada de regals. I així va passar. Perquè la frase del dissabte va ser " ... és que no ens ha donat temps i ... bueno, no patixques que ja te'n farem un ... clar, és que hem anat liats ..." ... que al començament penses "T'estan aixecant la camisa" però a mesura que passen les hores veus que no t'han aixecat la camisa, te l'han tret, i els pantalons i els calçotets i ... tot plegat. I és llavors quan penses "Conyo! A veure si és veritat!!!" ... doncs era veritat, tu. Sabeu aquells moments a la vida que no saps si tallar-te les venes o deixar-te-les llargues? Doncs aquell era un d'aquells moments!

Però ... sempre hi ha un però ... algú havia pensat en mi. La meva Puri. La meva Puri, després de fer un brainstorming (pels d'ESO ... pensar molt ... ja ho aprendreu a fer, no patiu) va deduir que "L'Angu té de tot. A l'Angu només li cal un NANANA. Però pels meus collons (posa-li ovaris) jo no li penso comprar un NANANA. Que se'l compri ell, el NANANA". I, per no fer-me un val, em va regalar un jersei; jersei amb cremallera d'aquests per entretemps, jersei vermell, amb un número 7 brodat i que darrera porta també el número 7 en gran sota unes lletres graaaaaans que posa ESPAÑA. Crec que mai he dit a cap persona "Cabrona" tantes vegades pel meu aniversari ... de fet crec que mai li he dit això a ningú tantes vegades.

Ella i el Ferran, el precursor de la idea, trinxant-se de riure pel terra ... Es veu que al pare del Ferran li van regalar Pi-quarts jaquetes d'aquestes i les úniques que no volia, clar, eren les 4 d'Epañaaaaaaa ... i les va donar al Ferran ... i com que del brainstorming aquell només es va poder deduir que a l'Angu li faltava un NANANA doncs ale, jerseiet per l'Angu. Per sort Déu (apart de ser del Baa, com ha quedat més que demostrat aquest any) és bo i el regal en qüestió que és de talla única em ve petit (sembla que porti una torereta ... clar amb el meu físic fibrat i imponent ...).

Per tant, i ja que anem així, ja aviso a tota la gent que conec que compleixi sants o aniversaris a partir de ja mateix que pot ser que us caigui una jaqueteta de nuestra selessión. No me la penso quedar jo la jaqueteta aquesta! No sé si muntaré una cadena amb un malefici rotllo "Michael Knight no regaló la chaqueta de Epañaaaaa que le regalaron y se le gripó el coche..." o si serà un regal "...puro y duro ...". Comenceu a patir amiguets i amiguetes!

Ah, a tots, moltíssimes gràcies. No hi ha paraules, ja ho sabeu

PD: No és conya lo de la jaqueta, en sèrio que la penso regalar ... i els que viviu fora més val que no em digueu la vostra adreça o que us canvieu de casa. Ningú estarà segur!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dijous, 8 de juny de 2006
Capítol 118. 3 vegades 11
Post dedicat als meus pares, instal·lats a algun lloc d'allà dalt, per haver tingut a una persona tan inqüalificable com jo.

Dissabte 10, cap allà 2/4 de 9 del matí, un servidor de tots vosaltres tindrà l'enorme privilegi d'arribar a la meravellosa xifra dels 33 anys. "Alaaaa, l'edat de Crist!!! No seràs tu l'antiCrist?", us podeu preguntar. Doncs no, vaja que jo sàpiga. Però si algun dia em veieu amb el cap a l'esquena és probable que algú m'hagi girat la cara d'una plantufada (que potser ja seria hora) ... o si em veieu dient "Has visto lo que ha hecho la guarra de tu hija?" segurament és probable que parli amb la mare de l'Andrea, l'entranyable nena del bus de les 6 de la tarda.

El que sí que queda clar, per desmentir que sóc el Dimoni, és que si vaig néixer fa gairebé 33 anys no vaig poder néixer fa 2 dies ... però bueno. "Ohhh, però potser portes la llavor del mal a dins, com el Darth Vader ...", va preneu-vos algo i deixeu de veure pel·lícules, per favor ... que jo vaig a buscar l'inhalador, de mentres. La veritat és que pretenia que aquest fos un post seriós ... però ja veig que no ho serà pas. Catxis!!

Buenu, de tota manera, em presento. Jo sóc el nen d'aquesta foto. Sí, és la darrera foto que vaig sortir guapu (3 anys?) ... després d'aquesta diguem que ... la meva futura carrera com a actor i galan de cine va ser cedida a Brad Pitt. Va ser aquest punt també quan vaig decidir que la meva futura carrera com a ciclista havia acabat ... massa corrupció al món del ciclisme per un nano tan tendre! I clar, llavors passen coses tan curioses com un camí que d'anada és pla, de tornada és el Tourmalet i l'Alpe d'Huez tot junt!

Com es pot veure a la foto (no em vingueu amb que es veu malament perquè l'Scanner de la Puri fa el que pot, pobre) llavors no era miop (o sí però no ho sabia ... que tenia 3 anyets) però ja tenia les mateixes galtones (si us plau el "Sí, sí" us el guardeu per vosaltres, eh?). El vestidet aquest tan mono ja no m'entra (era el maillot groc del Tour d'aquella època) i això crec que era l'estudi (buenu, on feia els deures, coi) de casa mons pares-casa meva. Els forrus dels coixins no tenen preu! I el sofà en sí mateix tampoc...

Doncs ja han passat 30 anys d'aquesta foto. Uf, n'han passat moltes, de coses, en aquests 30 tacus. M'he fet personeta ... potser queden per polir en algunes coses però personeta al cap i a la fi. L'altre dia, mentres planxava (que jo quan planxo em poso profund) pensava en què dirien els meus pares si em veiessin ara: si veiessin com estic, què faig, amb qui m'envolto, qui/què m'inquieta, ... D'entrada jo crec que ma mare s'enfadaria. Uixxx, ma mare, tenia un gran cor, enorme, però jugava a fer de poli malo. Quan veiés aquest blog la frase seria "I això per què serveix?" ... sempre, sempre, sempre buscant les 3 potes al gat ... per això ens féiem la punyeta mútuament, jejejeje; ella pràctica i directa al tema i si no hi havia utilitat ja arrufava el nas ... Mon pare no, ell feia de poli bueno, sempre amb un somriure a la cara, sempre desdramatitzant la vida ... mon pare riuria, em deixaria anar un "I tu has fet això? Carai, carai", com quan els vaig enganxar mirant la documentació del meu projecte ... pobres, no entenien res. Tots dos miraven els dibuixos, eh? (no, Geo, el meu projecte no era la segona part de Candy, Candy)

Però jo crec que estarien orgullosos. Orgullosos de la persona en que m'he convertit/m'estic convertint, orgullosos de la gent que m'envolta, sigui en persona, sigui electrònicament, sigui a Esparreguera, sigui a qualsevol altre lloc, que he conegut de les 1001 maneres més rares possibles, gent de la que no puc dir res dolent perquè senzillament són(sou) els millors, orgullosos de veure que tinc amics que són com família i família que son com amics, orgullosos de veure com un noi tímid i vergonyós com jo és capaç d'intentar treure el millor de sí mateix a cada moment, d'estimar amb bogeria a qualsevol persona que se l'estimi (encara que només sigui una miqueta), de treure un somriure d'allà on sembla que no es pugui treure res, d'escoltar a la gent simplement perquè la sensació que algú t'escolta i et comprén és inigualable, de tractar a la gent amb tot el carinyu possible perquè a mi m'agrada que em tractin amb carinyu, de ser incapaç d'emprenyar-se amb ningú perquè passa de tenir mals rotllos (tothom és víctima de les seves paraules i dels seus actes, ja s'ho faran, els altres), de demostrar el què pensa o sent a les persones que té aprop perquè pensa que "si ho sents, no demostrar-ho és tonteria",... en definitiva, orgullosos no-sé-de-què-ni-de-qui (perquè jo sóc un mindundi), però orgullosos al cap i a la fí.

33 tacus, joder! No m'ho crec ni jo! Gràcies a tots vosaltres per ser-hi!

PD: Mai m'ha agradat Lluís Llach (ho sento, si fereixo sensibilitats), el trobo cansat, tu. Però aquesta cançó (i algunes poques més) sempre l'he trobada especial ... perquè "malgrat la boira, cal caminar"

Si em dius "adéu",
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Que tinguem sort - Lluís Llach
 
post perpetrat per jo mateix ...| 20 apunts genials