Arriba l'estiu. Bueno, això diuen els senyors del temps, clar. Diuen, entre d'altres coses que d'aquí a 3 o 4 dies fotrà una calor que suaran fins i tot les pedres. Felicito, des d'aquí, a toooota aquella gent que li agrada l'estiu. A mi, particularment, no. No m'agrada gens ni mica (ho sento Nimue, però és així). De fet, un dia que tingui temps i ganes he de fer un escrit per recollir firmes (rotllo PP ... per cert, Acebes ahir triumfant a Mataró) perquè formalment eliminin el període entre finals de maig i mitjans de juliol. "Oh, és que et carregaràs el teu cumple!" És igual, farem el sacrifici! "I com quedaran els mesos?". Doncs mira, n'hi haurà 10 i haurà un mes que es dirà "MAIGLIOL", que serà la primera quinzena maig, i la segona juliol (és que suporto aquest període) El que no tinc clar és a qui haig d'adreçar aquesta recollida de signatures. Al senyor del Calendari del Pagès, potser?
Sobretot és que la calor ... buf, és que ho la suporto. Això de suar tooot el punyetero dia, facis el que facis: llegeixis, miris la tele, estiguis a un bar prenent alguna cosa ... amb els dits que se't posen com butifarrons, que vas per enviar un SMS i apretes 3 botons a l'hora (després et diuen lent!), amb allò que t'acabes de dutxar i només sortir de la dutxa ja sues, aquells aires acondicionats que no notes, ... Al final els meus amics i jo, cansats de suar per no res, vem prendre la iniciativa de "Ja que suem, com a mínim suem fent alguna cosa que ens motivi..." i ens n'anem algunes tardes cap a les 7 a jugar a bàsket. Res! Acabes amb la samarreta que la pots escòrrer, però com a mínim et distreus, tu.
I això que arriba l'estiu la gent ho nota. Per BCN la gent està com emprenyada. Com si et diguessin amb la mirada "Ay payo necesito vacaciones, payo". La gent està rarota. S'enfaden per no res, li foten les culpes de qualsevol cosa a qui menys en té, treuen conclusions rares, nervis, malestar, simptomes gripals (ai, això darrer, potser no ... com no sigui la Gripe del Pollo, clar) ... Posem un parell d'exemples:
- Dijous. Dia de menjar guarru. Lloc de menjar guarru: Burrikin, tu eres el kin. Noia que despatxa que no s'entera del que demano ("doble cheeseburguer amb bacon sense ketchup, mostassa ni pepinillus", val no és fàcil) i demana una "doble burguer sin queso". Jo que li dic "Perdona, que era cheeseburguer i sense ketchup". I ella "Sí, lo que he pedido, què passa!!!?". Ui! Callo! A veure què surt!
Següent client, una noia amb la seva nena. Comença a demanar i la despatxadora la talla, continua, la torna a tallar, comença a avasallar-la i la noia li diu "Perdona ... me dejas pedir?". La despatxadora li deixa anar "Es que no tenemos todo el dia!!! Lenta!". La despatxadora es gira per anar a buscar la meva hamburguesa. La noia es gira cap a mi i deixa anar un "No te jode, la idiota de mierda ésta!". Curiosament la despatxadora deixa anar, alhora, un "Siempre me tocan los imbéciles!". Tensió, amics, tensió. Ja pensava que anaven a treure les espases làser ... uf, uf, uf. Si Geo, tens raó, això no passa al Viena. Per cert, l'hamburguesa era ... com no ... "una doble sin queso". Horrible!
- Setmana passada. Un client s'acosta a l'òptica d'OC (Òptica de Confiança) "Tinc un problema amb les lentilles". Escoltem-lo doncs. OC tremola, des de la senyora que es rentava les lentilles amb el sabó del chichi, cada cop que ve algú amb problemes. "Es que ... resulta que ... "(clar, a saber quin líquid deu fer servir aquest bon home ... val, no continuo) " ... cada cop que em poso les ulleres, estornudo ... pot ser que hi hagi relació?". No rigueu, que això és sério! Tenim el primer cas de persona que sigui al·lèrgica a les lentilles. Veieu com la gent està rara?
Veieu, veieu, com faig bé en continuar amb les meves ulleres! Clar, tu imagina't que jo, que ja sóc al·lèrgic a les atmetlles, em posés les lentilles i comencés a posar-me vermeeeeeell, vermeeeeell, i a inflar-me la carota! Com dissabte passat, que a ca la Puri estic dinant i sucant pa i al Ferran se li acut dir-me "Angu ... això que menges crec que porta picada d'atmella". Ja tenia a 5 persones mirant si em posava vermell, si m'ofegava o què em passava. Per sort, la sang no va arribar al riu i aqui estic la mar de flamencu!
La veritat és que TOTS necessitem vacances, ja sigui per fotre el camp o per quedar-nos a casa arrepissats al sofà. Que la gent està nerviosa, tu, a aquestes èpoques de l'any. Jo de mentres esperaré que passi la calor ... al final aprendré a hivernar (o millor dit, a estiuejar) com els ossos polars ... Em posaré de fons la cançó aquella de Green Day "Wake me up when September ends" per deixar-ho clar.
Sobretot és que la calor ... buf, és que ho la suporto. Això de suar tooot el punyetero dia, facis el que facis: llegeixis, miris la tele, estiguis a un bar prenent alguna cosa ... amb els dits que se't posen com butifarrons, que vas per enviar un SMS i apretes 3 botons a l'hora (després et diuen lent!), amb allò que t'acabes de dutxar i només sortir de la dutxa ja sues, aquells aires acondicionats que no notes, ... Al final els meus amics i jo, cansats de suar per no res, vem prendre la iniciativa de "Ja que suem, com a mínim suem fent alguna cosa que ens motivi..." i ens n'anem algunes tardes cap a les 7 a jugar a bàsket. Res! Acabes amb la samarreta que la pots escòrrer, però com a mínim et distreus, tu.
I això que arriba l'estiu la gent ho nota. Per BCN la gent està com emprenyada. Com si et diguessin amb la mirada "Ay payo necesito vacaciones, payo". La gent està rarota. S'enfaden per no res, li foten les culpes de qualsevol cosa a qui menys en té, treuen conclusions rares, nervis, malestar, simptomes gripals (ai, això darrer, potser no ... com no sigui la Gripe del Pollo, clar) ... Posem un parell d'exemples:
- Dijous. Dia de menjar guarru. Lloc de menjar guarru: Burrikin, tu eres el kin. Noia que despatxa que no s'entera del que demano ("doble cheeseburguer amb bacon sense ketchup, mostassa ni pepinillus", val no és fàcil) i demana una "doble burguer sin queso". Jo que li dic "Perdona, que era cheeseburguer i sense ketchup". I ella "Sí, lo que he pedido, què passa!!!?". Ui! Callo! A veure què surt!
Següent client, una noia amb la seva nena. Comença a demanar i la despatxadora la talla, continua, la torna a tallar, comença a avasallar-la i la noia li diu "Perdona ... me dejas pedir?". La despatxadora li deixa anar "Es que no tenemos todo el dia!!! Lenta!". La despatxadora es gira per anar a buscar la meva hamburguesa. La noia es gira cap a mi i deixa anar un "No te jode, la idiota de mierda ésta!". Curiosament la despatxadora deixa anar, alhora, un "Siempre me tocan los imbéciles!". Tensió, amics, tensió. Ja pensava que anaven a treure les espases làser ... uf, uf, uf. Si Geo, tens raó, això no passa al Viena. Per cert, l'hamburguesa era ... com no ... "una doble sin queso". Horrible!
- Setmana passada. Un client s'acosta a l'òptica d'OC (Òptica de Confiança) "Tinc un problema amb les lentilles". Escoltem-lo doncs. OC tremola, des de la senyora que es rentava les lentilles amb el sabó del chichi, cada cop que ve algú amb problemes. "Es que ... resulta que ... "(clar, a saber quin líquid deu fer servir aquest bon home ... val, no continuo) " ... cada cop que em poso les ulleres, estornudo ... pot ser que hi hagi relació?". No rigueu, que això és sério! Tenim el primer cas de persona que sigui al·lèrgica a les lentilles. Veieu com la gent està rara?
Veieu, veieu, com faig bé en continuar amb les meves ulleres! Clar, tu imagina't que jo, que ja sóc al·lèrgic a les atmetlles, em posés les lentilles i comencés a posar-me vermeeeeeell, vermeeeeell, i a inflar-me la carota! Com dissabte passat, que a ca la Puri estic dinant i sucant pa i al Ferran se li acut dir-me "Angu ... això que menges crec que porta picada d'atmella". Ja tenia a 5 persones mirant si em posava vermell, si m'ofegava o què em passava. Per sort, la sang no va arribar al riu i aqui estic la mar de flamencu!
La veritat és que TOTS necessitem vacances, ja sigui per fotre el camp o per quedar-nos a casa arrepissats al sofà. Que la gent està nerviosa, tu, a aquestes èpoques de l'any. Jo de mentres esperaré que passi la calor ... al final aprendré a hivernar (o millor dit, a estiuejar) com els ossos polars ... Em posaré de fons la cançó aquella de Green Day "Wake me up when September ends" per deixar-ho clar.
