dilluns, 12 de juny de 2006
Capítol 119. Todos con la roja
33 anys i un parell de dies. Així, pim-pam. Abans que res, moltísssssssssssssimes gràcies a TOTS. I quan dic tots vull dir tots. Als que m'heu escrit per aquí, als que em veu felicitar al meu blog o als blogs/fotologs d'altra gent (que semblava que fés una marató també, "Ei, felicitats! T'he deixat una dedicatòria al blog de Menganitu" i ale, ves al blog de Menganitu ... nens, que tinc un blog ... i si ho centralitzéssim aquí?), als que hem veu bloquejar el NANANA (no puc dir mòbil, merda que ja ho he dit, perquè la Puri m'ha dit que no em regalaria un NANANA si ho deia!), als que em veu felicitar pel carrer (surt a algun calendari el meu cumple?), als que no contents en felicitar-me em van trucar, em van tornar a escriure al blog, ... buenu, a tots, coi! Per culpa de tooooooooooooots vosaltres estic tovet, tovet com l'ositu de Mimosin ... males persones!!! (Noo, que és broma, que ja venia tovet d'abans ... males persones, jejejejeje)

Curiosament aquest any no he hagut de sentir la desfilada de frases típiques i tòpiques que se senten en qualsevol aniversari. Digues-li que en feia 33 i això motivava a la gent per dir "Mira, com el Cristu ..." (res a veure amb Stoichkov ... que en català li deien Stoitxkov ...), per continuar amb "...que et clavaran a la creu?" (perdó, eh? ja, ja, i si se'm premet, ja). Digues-li que la gent es queda meravellada amb lo bé que em conservo (val, podeu riure) "Alaaa, 33? Et feia més jove!!...", clar, toooorna't a posar tonto ... "...te'n feia 32!! jajajajaja" ... es veu que toooots els simpàtics del món mundial els tenia al meu costat el dissabte! Collons!

Però sí que me n'alegro de no haver sentit frases d'aquelles tan amanides i que són un Passalacabra quan no saps què dir ..

- "Alaaa, que gran!" (Doncs sí, 33, i? i no em toqueu els nassos ... que no està el forn per la bolleria!)
- "I què, com proven?" (Mira, 33 com els 32 i com els 31. També és molt utilitzada per Caps d'Any diversos, quan portes 1 hora de l'Any Nou)
- "Què he sigut el primer en felicitar-te?" (Sí els dius que s'acaba la conversa, si els dius que no et pregunten qui ha estat el primer i s'acaba la conversa)
- "Mira i l'any que ve (et diuen l'edat + 1) com Fulanito" (sí, nen/a de sumar tots en sabem! ... o no ... i ja ho té això, si Fulanito va néixer mig any abans que jo ... què vols? que en compleixi 3 més que ell?)
- "Ostres! Recordo quan eres així de petit" (secció remember: si jo sempre he sigut alt, senyora!)
...
i moltes d'altres que donarien per omplig blogs i blogs

Però anem pel tema de la xixorra. El tema regals. Vagi per endavant que a mi el tema dels regals me la rempampinfla. Prefereixo 1000 vegades que la gent es recordi de mi i dediqui mig segon de la seva vida en felicitar-me (sense les frases d'abans a poder ser!) abans que em facin la mega desfilada de regals. I així va passar. Perquè la frase del dissabte va ser " ... és que no ens ha donat temps i ... bueno, no patixques que ja te'n farem un ... clar, és que hem anat liats ..." ... que al començament penses "T'estan aixecant la camisa" però a mesura que passen les hores veus que no t'han aixecat la camisa, te l'han tret, i els pantalons i els calçotets i ... tot plegat. I és llavors quan penses "Conyo! A veure si és veritat!!!" ... doncs era veritat, tu. Sabeu aquells moments a la vida que no saps si tallar-te les venes o deixar-te-les llargues? Doncs aquell era un d'aquells moments!

Però ... sempre hi ha un però ... algú havia pensat en mi. La meva Puri. La meva Puri, després de fer un brainstorming (pels d'ESO ... pensar molt ... ja ho aprendreu a fer, no patiu) va deduir que "L'Angu té de tot. A l'Angu només li cal un NANANA. Però pels meus collons (posa-li ovaris) jo no li penso comprar un NANANA. Que se'l compri ell, el NANANA". I, per no fer-me un val, em va regalar un jersei; jersei amb cremallera d'aquests per entretemps, jersei vermell, amb un número 7 brodat i que darrera porta també el número 7 en gran sota unes lletres graaaaaans que posa ESPAÑA. Crec que mai he dit a cap persona "Cabrona" tantes vegades pel meu aniversari ... de fet crec que mai li he dit això a ningú tantes vegades.

Ella i el Ferran, el precursor de la idea, trinxant-se de riure pel terra ... Es veu que al pare del Ferran li van regalar Pi-quarts jaquetes d'aquestes i les úniques que no volia, clar, eren les 4 d'Epañaaaaaaa ... i les va donar al Ferran ... i com que del brainstorming aquell només es va poder deduir que a l'Angu li faltava un NANANA doncs ale, jerseiet per l'Angu. Per sort Déu (apart de ser del Baa, com ha quedat més que demostrat aquest any) és bo i el regal en qüestió que és de talla única em ve petit (sembla que porti una torereta ... clar amb el meu físic fibrat i imponent ...).

Per tant, i ja que anem així, ja aviso a tota la gent que conec que compleixi sants o aniversaris a partir de ja mateix que pot ser que us caigui una jaqueteta de nuestra selessión. No me la penso quedar jo la jaqueteta aquesta! No sé si muntaré una cadena amb un malefici rotllo "Michael Knight no regaló la chaqueta de Epañaaaaa que le regalaron y se le gripó el coche..." o si serà un regal "...puro y duro ...". Comenceu a patir amiguets i amiguetes!

Ah, a tots, moltíssimes gràcies. No hi ha paraules, ja ho sabeu

PD: No és conya lo de la jaqueta, en sèrio que la penso regalar ... i els que viviu fora més val que no em digueu la vostra adreça o que us canvieu de casa. Ningú estarà segur!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


7 Comentaris:


At 12/6/06 11:45, Anonymous Lluvia

jajaja....altra vegada m´he rist molt amb tu...:P aish això de la xaqueteta jajaja...però home pensa-ho bé, imaginat que arriva a ser del "Real Patata" ahi si que haguera estat malament la cosa,no creus? al menys jo si que haguera maleit al regalaor...
Men alegre de que t´ho pasares tan bé al teu aniversari i home els 33 quedaran per sempre com a patriotics jajaj "Viva Espanya!!!"
Que tingues un bon dia perla!!!

PD: a la Su li vindria bona,oi? jajaja

 

At 12/6/06 15:43, Anonymous Geo

hahahahaha en serio et van regalar un jersei d'ejjjjjjjjjjpanya ? xDDD
jo l'haguès llençat a la brossa dp de dir gràcies pel regal! xDDD

Bé, jo ja t'ho vaig dir pel fotoló, però torno a repetir que moooooooooltes felicitats Sr. Angu! :D
Com a anecdota et diré que el 33 està relacionat amb un grup feixista independentista que les seves sigles son: 33 - Catalunya Catalana ( ja se sap, catalana... sense moros ni extrangers... xD )Mala edat Angu, mala edat! hahaha

petons!

 

At 12/6/06 15:50, Blogger elur

M'he canviat de casa, no t'ho havia dit? :P
Com et vingui l'acudit de regalar-me-la a mi, tindràs el "privilegi" de ser l'única persona de la meva vida a qui li hauré cremat un regal, que-lo-se-pas!
I jo et pregunto...
segur que la Puri t'estima?
ja ho saps que un regal així és motiu de boicot de per vida? que-lo-se-pas! jejeje ho dic rient, però ho penso de veritat, eh?

Me n'alegro de que el dia anés tan bé! I ja ho saps, com em va dir el meu germà quan vaig fer els 30, ara toca anar pels 40 ;P

petonet!

 

At 12/6/06 19:06, Blogger stel

jajajaja, començaràs una nova cadena que arribarà molt lluny, ja veuràs ;)
mua!

 

At 12/6/06 21:08, Blogger yolita

Ara feia dies que no em passava pel teu blog, i pam, es el teu cumple, la llei de Murphy no falla mai... ¬_¬U
Quin greu tu, pero com diu ma padrina, vale más tarde que nunca... FELICITAAAAATS!!!!!!!

 

At 12/6/06 23:06, Blogger nimue

sóc partidària de conservar els regalets que ens fan, perquè se suposa que ens els fan amb carinyet i això... però aquest!!! ains ains... sort que estic suficientment lluny com per a que no me toque l'herència!
b7s!

 

At 15/6/06 18:15, Blogger SUSANIBRY

Vale, no tinc perdò, però diuen que al familia i els amics mes propers, tenen 1 setmana de marge per felicitar,no? eiiiiiiii, dons moltes felicitats!!!!!!!! si ho hagues sapigut avans, t'hagues donat dos petonarros l'altre dia al bus!!!!!!
Felicitats campió!
Susana