dilluns, 26 de febrer del 2007
Capítol 197. Entrevista con el vampiro
Post dedicat a aquesta preciositat de la vostra dreta, la Tigretona ... i també als seus pares, El Tigre del Bierzo i la Nunu, per ser com són i per haver-me regalat un mòbil ... ara que fa un mes i mig que m'he canviat de companyia i de telefon ... si és que la Nunu tenia raó quan li deia "Llama a Pep y dáselo ... a ver si se va a comprar él uno" ... i ell "Que no que no, que se va a comprar Pep un móvil" ... doncs au, ja ho tens! hem passat de no tenir un mòbil en condicions a tenir-ne dos ... en fi, que demostrat: otro minipunto para el equipo de las chicas!

Divendres passat, emmarcada dins els entranyables actes promocionals de la meva al·lèrgia, va tenir lloc a l'ambulatori de la Doctora Simpaties i companyia una extracció de sang ... però no d'una sang qualsevol, no ... de la meva sang! Jo, com que ja no pregunto res, no trobo que sigui tan trascendent això de l'anàlisi de sang ... però ella, la Doctora Simpaties, "que sí, que sí, que es necessari per veure el polen a la sang ..." ... perdò? Tinc polen a la sang? Des de quan?

La meva relació amb les agulles és si fa no fa com la meva relació amb les llenties ... de lluny són molt maques però quan veus que et tocarà el rebre li agafes com cosa al moment. Suposo que tot això, de les agulles parlo ... dels meus traumes alimenticis en parlarem un altre dia, ve provocat, com no, per un experiència ... no religiosa ... sino xunga quan era petit. "I per què et van haver de treure sang quan eres petit?" ... i jo que sé, si era petit, jo no entenia res aleshores (prou que em costa ara entendre les coses ...), però suposo que els metges posaven en marxa aquella bonica tècnica de "Anem a trobar coses perquè vingui més cops la criatura i aixines saturem la sanitat pública" ... ja podria ser, ja.

Res, resulta que jo vaig anar a Martorell (o Martoré, com diuen els nadius de la zona) a fer-me unes anàlisis ... i per què no a Esparreguera? I jo que sé, potser no havien arribat les agulles a Esparreguera o alguna cosa així ... era petit, us ho recordo. I allà hi havia, el enfermero (ara que no se m'ofengui la Cris, eh?) ... el enfermero-banderillero. Ahi està! L'home que em va fotre com 5 punxades a cada braç i res, que no trobava ni la vena, ni l'artèria, ni l'os, ni res ... I clar, què va fer? Doncs el que fem tots quan fiquem la mà a un forat (nooooo, no pensem malament, si us plau, noooo), que remenes la mà en totes direccions intentant trobar el que busques ... doncs el nostre amic banderillero tambe ho va fer ... i jo vinga a plorar, vinga a plorar ... i el tiu vinga a suar, vinga a suar ... si va fer una paradinha i tot. Recordo sentir un "Esperi senyora que punxo a aquests quatre i torno amb el seu fill" ... ma mare flipant, naturalment. I res, que l'home no va trobar la vena ni de conya.

I quan tens una mala experiència, què passa? Doncs que li agafes com una mena de repelús a les coses. 11 o 12 anys sense fer-me cap anàlisi de sang, canalla! Uix, a la que veia una agulla ja fugia corrent ... però corrent que escolta, em foten a les proves del 100 metres llisos i guanyava a qui fos (chúpate esa, Carl Lewis!). I els cops que me'n van haver de fer, per obligació quan em van operar ... però obligació de "Xaval, no puc mirar-te als ulls i saber el grup sanguini que tens ... ho entens, oi?" i jo "Ahh ... No ho pot saber? ... Segur?". I ara ja no em fan por les agulles ni les punxades ni res de tot plegat ... això sí, no aconseguiran que miri com la xeringa xucla la sang ... o si que ho aconseguiran però potser és el darrer que recordi en els 2 o 3 minuts que estaré desmaiat al terra. "Buahh, pensava que eres més home" ... ja, jo també.

Doncs divendres ja em veus tot cufoi que entro a la sala on hi havia la Vampiresa Mujer (que cantava en Johnatan Richmann). Això que jo, educat com sempre, li comento "Tanco la porta?" i ella, demostrant que formava part del grup de la Doctora Simpaties em salta amb un "Mira, si has de cridar com una nena o plorar, tanca-la ... si t'has de desmaiar deixa-la oberta que jo no podré amb tu". Això es diu confiança amb el pacient! Si senyor! Això es diu estar cremat amb la feina i esperar amb ànsia el cap de setmana! Si senyor! I tot això a les 8 del matí, que també ... ja ens val.

Un anàlisi de sang, per si hi ha algú que no se n'hagi fet mai cap consta de 3 pasos molt clars i definits més un pas previ també sempre molt clar:

0. Pas previ. La infermera mostra al públic l'agulla i la xeringa que farà servir per l'extracció. No caldria, oi? Però ho fan! Per putejar? Podria ser. Per acollonir? També ... però sobretot, sobretot, per demostrar que aquí qui mana, qui decideix què es farà ... és ella. En aquest moment, que la infermera ensenya el material (parlo de l'agulla i la xeringa ... i els potets, que també els ensenya), es troba a faltar una fanfàrria com si estiguéssim a un circ romà.

1. La goma. T'agafen una goma de pollastre però d'aquelles gruixudes. A més d'aquelles que no es donen ... perquè les gomes de pollastre s'acaben donant una mica i ... ai, què estic dient? ... Doncs això. La goma pressiona la part del braç propera a on et punxaran ... amb lo qual tu ja veus que la punxada ara ja comença a ser inevitable. Que no era broma, vaja! (sempre queda una esperança, oi?). Aquí és quan ja et comencen a fer mal ... "Alaaa, ets un nenaza" ... colta, que et tiben els pèls del braç ... i que fa mal això, tu!!! Que et tibin a tu els pèls d'algun lloc a veure si fa o no mal!!!

2. El cotó fluix i l'alcohol. Un cop engomat (que malament que sona) i amb la dona que ha sentit per on passa la vena ... calla que li comento "Les meves venes no es veuen ... oi?" i la senyora em contesta "Nooo ... pero se sienten y es lo importante ... sentir las cosas más que verlas" ... aquí la cosa em va recordar a una barreja entre La Guerra de las Galaxias ... "siente la fuerza, joven Jedi" ... i una peli porno. Però, amics, ara si que no hi ha volta enrera amb la punxada ... i per això el cos, sabi com pocs, al mínim contacte amb el cotó fluix untat amb alcohol ... ja provoca el "Aiiii, que fa mal!!!" ... que l'infermer/a de turnu se't queda mirant com els futbolistes quan fan una falta i miren a l'àrbitre dient "Pero si no lo he tocaoooo ... aún"

3. La punxada. És realment el que menys mal fa ... sempre i quan no et toqui el banderilleru de turnu, tot sigui dit. Tu estàs allà, mirant a les parets i preguntant-te per què no poden posar quadrus alegres, als ambulatoris. No, sempre pòsters d'aquests perquè t'agafin paranoies i et posis malalt. Concretament jo davant en tenia un d'àcars que no era precisament agradable, vaja. Però aconsegueix l'efecte desitjat ... i quan ni te n'adones (en castellà "ni te das cuen ..."), ja ha acabat la xuclada de sang. Increible!!!

I res, llavors ve allò tan maco que és el secretisme. "Ara et passes d'aquí a 15 dies a veure la doctora ... Simpaties ... i a veure què t'ha trobat" ... que només li falta per dit "I si no ha trobat polen a la sang ... en farem alguns altres fins que et trobem algo, vale, campeon?". I per què no te'ls poden donar a tu, els anàlisis? ... no, directes cap a Ella. Jo, no és just. Com me'n faci uns altres, m'hi nego! Que em fan por les agulles!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 13 apunts genials
divendres, 23 de febrer del 2007
Capítol 196. Help!!! però Help de veritat!!!
És maco, és maco, moooolt maco. Tu estàs allà esperant com un tonto que arribi aquella part de la temporada futbolera ... aquella part bona ... aquella part del patiment ... si, gent, així som els del Baa ... tot i que a la final de la Xampinyons passada potser massa patiment i tot, eh? ... bueno, doncs això, esperes el partit bo i quan arriba, pam, cagada! Si estan jugant amb els sentiments de la gent, si ja us ho dic!!! En fi ... no hi pensem i anem per la crònica ...

Ahir al vespre va tenir lloc a l'Ateneu d'Esparreguera, al mausuleu de les victòries, al local on només té sentit la paraula "guanyar", a la Capella Sixtina del barcelonisme, a l'única part del món on pronunciar la paraula "Madrit" darrera d'un "Hala" motiva que la persona sigui automàticament vexada i desterrada del poble, allà mateix ... es va celebrar la primera vetllada futbolera seriosa d'aquest any 2007. La vetllada duia per títol "Jajajajaja, vas veure al Madriz? Això a nosaltres no ens pot passar perquè som uns guais" malgrat que cap a la segona part el títol va derivar més aviat cap a "Si estem al 2007 i la Copa d'Europa la triguem 14 anys en guanyar-la ... merda que jo ja en tindré 48".

Els assistents a tan preciat acte van ser els de sempre. Fins i tot el Kittus, el ja mític rei de l'empat, va alegrar-nos la jovial, a priori, tarda-vespre, amb la seva cantarella, els seus entusiasmes crits, els seus dubtes futbolístics de sempre ... "Angu, ataquem a l'esquerra, oi?", i la ja mítica histèria que paguen, un cop més, els camals dels meus pantalons, cosa que van provocar que anessin directament a la rentadora sense passar per la casella de sortida ... una arrugamenta que duien ...

Del partit en sí mateix, com que no destacaríem massa cosa: 30 minuts bons, Iniesta MVP ja, si us plau, Saviola fora ja, si us plau, Motta-Asesino fent de les seves ... res, el de sempre. I com que el resultat no m'interessa i el blog és meu ... doncs no comentarem massa cosa més. Ah sí, el resultat i el què passarà: el Baa va perdre i està com mig eliminat de la Xampinyons. Ja està. Amb lletres grans que ho poso, perquè després digueu que els del Baa no sabem perdre. I no comentarem res del bàsket ... que me'ls menjo a tots plegats. Grrrrrrr. I encara hi va haver qui em va dir "Ah, si els del bàsket han perdut, els de futbol guanyen en dos cops de tita" ... Ja ... Ja ... i si se'm permet ... Ja!

Aix i que maco és l'amor. Ho sé, ara més d'un estarà pensant "Ja està, el Baa perd i aquest se li en và l'olla" ... no sigueu idiotes i continueu llegint que enganxo els temes en un plis ... Que maco és l'amor! Oi? Aquelles parelles que van juntes a tot arreu ... aquelles parelles que van agafades a tot arreu ... aquelles parelles que s'intercanvien el xiclet a tot arreu ... aix, que maco és l'amor. I sobretot que maco és demostrar-ho. I com millor que demostrar l'amor (si ets noia, clar ... buenu, o noi, calla, tu) al teu xurri acompanyant-lo a veure el partit de futbol del seu equip? ... no és maco, això? ... no és amor, això?

Perquè tret de casos concrets (Elur's, JoMateixa's, AiCarai's, Mi's i pocs més) a les noies al futbol no els barrufa gaire. Però elles hi van, conscients que estaran amb ell. I ells ... ells no estan per elles. Amics, família, coneguts, gent que passa de tant en tant, ... això va així, no ens enganyem! Que això va així! De fet es solen donar dos tipus de casos en aquestes situacions en que es barregen amor i futbol:

Cas 1. Punyalada per l'esquena
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a l'esquerra del noi ... ho sé, anem malament...
Comença el partit. Ella reclama l'atenció del noi. El noi li dedica, perquè estem als instants inicials del partit, somriures i petonets.
El partit es posa xungu. Marca l'equip contrari. Però ella continua reclamant l'atenció del noi. El noi allarga el braç intentant acaronar la noia ... amb el greuge que no veu què toca ... perquè clar, ell mira el partit ... de poc que li buida un ull, de poc que magreja la noia del costat de la seva nòvia, ... un drama, vaja.
Però ella no es dóna per vençuda i s'aferra ell ... amb tanta mala sort que en el moment de l'abraçada (i que n'és de macu, donar abraçades) l'equip marca un gol. El noi fot un bot que mig destrossa la mandíbula de la noia i la fa aixecar-se i asseure's de cop.

Conclusió? Frase de la noia al noi "Tu ja no m'estimes, queda't amb el teu Baa"

Cas 2. Veo, veo, que ves?
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a la dreta del noi ... sembla que ara anem bé, oi? Doncs no...
Comença el partit. I ella ja comença malament. Com que s'estima al noi, es posa d'esquenes al futbol (¿?) mirant fixament amb cara de be degollat al seu xicot. Al noi el veus que vendria l'ànima al diable per ser guenyo en aquells moments ... Però de moment mira a la noia, de moment.
El partit es posa xungu. El noi . La noia reclama l'atenció del noi amb els típics "Estàs molt guapu", "Que no m'estimes?", "Mira, l'altre dia em va entrar una palleta a l'ull ... que la veus?" ... aquí el noi ja no vendria l'ànima al diable ... directament mataria poder per ser guenyo.
I aquí passa el mateix, quan ella es comença a posar melosa marca l'equip del noi. El pas següent són uns morros de pam i la noia mirant el futbol en plan "Ara m'he enfadat i miro el futbol, toma!!! " i, curiosament, es repeteix la situació d'abraçades del cas 1, però a l'inrevés.

Conclusió? Frase de la noia al noi "Mira el teu Baa, mira! I deixa'm estar, a mi!"

I clar, davant de tot això, partits com el de dimecres no ajuden gaire. Més que res perquè ella està de morros però ell està d'una mala llet que no l'aguanten. Però no us espanteu ... no passa res! Si el millor de tot són les reconciliacions ... ja veuràs ja si remuntem, que maca la reconciliació ... si perdem? unes perruques de mitja melena i a fer de Beatles! Aquí que no tornin!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dimecres, 21 de febrer del 2007
Capítol 195. Anatomia de Pep. Segona temporada
Si algú es pensava que et detectessin una al·lèrgia era pim, pam, dos cops de tita i ja està ... com jo m'ho pensava ... està realment molt equivocat. No sé què passa però quan entres a un metge, pel que sigui, eh?, sempre, sempre, sempre, acabes pillant. No sé com s'ho fan, no sé encara el perquè, però hi tornes una vegada, una altra, una altra i una altra. Llavors es queixen que la sanitat pública està plena a vessar. Clar, si jo vaig per un mal de cap i et deixen anar un "Prengui's aquestes pastilles i torni d'aquí a 15 dies". Hombre! Si és un mal de cap no m'hi facis tornar, tiu!!!

"Ohhh, ho fan per controlar-te i tal". Andaya! Que la majoria de visites és un "Hola, com es troba? Bé, oi? Algun altre problema? Doncs molt bé, gràcies! Continuï el tractament i fins d'aquí a 15 dies". Que no és això, tu! Que jo he anat a visites de metge que gairebé ni m'ha mirat!!! Que el darrer cop que vaig anar a l'oculista (sí, és que darrerament em deixo caure a l'òptica ... total et diuen el mateix i l'AiCarai desprèn una simpatia que no desprenia la Pepi, l'oculista) va fer un monòleg ella soleta de 5 minuts ... que no em deixava parlar ... a mi, que sempre tinc coses a dir ... que quan va acabar no sabia si havia d'aplaudir o no ... que ni em va mirar a la cara ... que vale que sigui lleig però tiaaaa. Després no se li acut res més que posar-me el test de Los Patitos, Los Cerditos y Las Casitas. I ja em veus a mi, amb 20 anys dient "Això és un patito, això és un cerdito ...".

Però no ens desviem del tema. Jo que em pensava que amb el tema de l'al·lèrgia una visita i tira milles ... doncs no. Ja després de la primera cita em van remetre a una segona amb l'excusa de "No et podem fer les proves de tots els aliments en un dia" ... allò que penses "Vale, s'accepta i a més se suposa que el segon dia em faran un informe dient "No pots menjar això, això i això"". Doncs divendres passat, content i alegre, anava a la segona cita amb la Doctora Simpaties i companyia.

Aquesta segona cita es podria titular Les proves de Los Otros. Bàsicament consistia en, un cop descartats ja els polens i els fruits secs ... doncs a veure de què més petava. Concluents. Si alguna paraula les poden definir és Concluents. Vaig donar sensibilitat (o sigui rontxa) a: blat, api i llenties (ho sabia, ho sabia, el seu mal sabor es deu a alguna cosa). Vem salvar doncs el match ball dels ous, la llet, les patates, la carn, el peix, ... Minipunto para el equipo de los chicos.

Amb els resultats a la mà està molt clar que un servidor no pot menjar , no pot prendre caldo a l'hivern o no pot prendre llenties de primer als menús aquests fabulosos que ens fan dos metres més avall, on hi ha el menjador d'aquesta noble empresa. Allò que la doctora et fa passar per comentar-te els resultats i aquí ja veus que aquesta maquinària de precisió que era la medicina el primer dia ja comença a ballar com una mica. "Tu menges pà?" ... "Sóc panarra de mena, jo" ..."Ahhh, val ... i caldo, beus caldo?" ... "Dona no me'n sé fer però de tant en tant la Duna o la tieta me'n passen del seu ... boníssim ... té aquell puntet de casolà que ..." .... "Val ,val .... i llenties?" ... "Jo i les llenties massa bé no ens hem portat mai" ... i la frase que remata això és "Ahhhh, vale, doncs si em menges i no et fa mal no passa res"

Perdona? O sigui que a mi em prohibeixes qualsevol tipus de fruit sec "Uh, uh, que et moriràs, uh uh!" i ara que surten rontxes amb el blat em deixes anar un "Si et menges i no et passa res ... tranqui" ... Joder! Doncs quina merda!!! O són exactes totes les proves o no hi ha d'exacta cap! Hombre, que no és just! I la meva amanida de nous i formatge fresc! Hombre! Que això sembla el Baa (per cert, avui Xampinyons ... ueeeeee), que estem jugant amb els sentiments de la gent! Que sóc persona!!!

I quan ja pensaves que tot estava dit i redit, li fas la pregunta del milió "... i ... els quicos ... els considero fruits secs?". Uix, claríssim ho tenien. Sí, sí, només faltava que hagués demanat el comodín del público o el de la llamada. En un plis vaig tenir a metges i infermeres preguntant-se els uns als altres si els quicos eren o no fruits secs. Al final allò amb la boca petita vaig sentir un "bueeeeenuuuu ... és una cereallllll .... el blaaaattttt ... i claaaaaaar ... jo crec que noooooo ... però claaaaaarrrrrr ...". Al final es veu que no, que no ho són ... aix, quina ilu! Jo que fa dos anys que no en menjo ... Una llum per fi es veu al final del túnel ...

... llàstima que després te l'apaguen de cop la llum. Després de dir-me que "Et farem unes anàlisis per veure el polen a la sang ... (això ... es pot veure? collons tu, molta medicina per algunes coses però poca per les altres) ... i d'aquí 15 dies tornes" (veieu el que us deia? "Oh, que t'han agafat carinyu !!!" andaya!) ... ve l'apartat "Acojónate, chaval". L'apartat "Acojónate, chaval" consisteix en una fulla explicativa ... no del que no puc menjar no ... perquè jo sóc nutricionista i sé què és un fruit sec i què no (com els quicos, vaja) ... sino en què he de fer si tinc un atac d'al·lèrgia. Bàsicament són 4 passos:

1. Picors i rontxes diverses. Antihistamínics (vale, vale)
2. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple). Cortisona en pastilles (vale ... s'accepta).
3. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries. Ventolín (que al començament vaig entre Mentolin, els caramels ... i ja no entenia res). (vale però ... no seria millor que anés al metge? acolloneix una mica, la veritat)
4. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries + marejos + convulsions + ... que estàs a punt de veure l'Elvis, vaja. Adrenalina intramuscular amb una agulla. (Dios! Ja els ulls se'm sortien de les òrbites)

Co-llons! I la dona explicant-me com es posava l'adrenalina a la cuixa i dient-me "Bé, et pot provocar taquicàrdia ... (què m'ha de dir, si sóc del Baa, jo, no em parlis de taquicàrdia!) ... però tranquil ... ah, i després te'n vas a l'hospital". Jo crec que aquella dona sabia que sóc informàtic i que els informàtics estem a punt per la mort sempre. A sobre em salta amb un "No t'acolloneixis" i jo, pàlid "... Em moriré ..." i ella "Noooo, l'has de dur a sobre sempre i ja està, per si t'agafa a mitja muntanya (us ho juro que em va venir la imatge de Tom Cruise a Misión Imposible 2, allà penjat d'unes roques amb un atac d'al·lèrgia), proves una cosa, si no tira, l'altra, sino l'altra i sino l'altra ... les proves però de mentres vas fins a l'ambulatori o l'hospital, eh?". La imatge meva d'estar pel mig del carrer i puntxant-me adrenalina a la cuixa tot caminant cap a l'ambulatori és certament impagable. Al final, recuperant l'esma i el saber estar, ho vaig concloure amb un "Mira, jo si em noto símptomes vaig directament a l'ambulatori i allà que facin, tu". Apa, sant tornem-hi un altre dia ... calla que no m'hagin agafat carinyo de veritat, eh?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
divendres, 16 de febrer del 2007
Capítol 194. En ocasiones entiendo pelis
Post dedicat a la persona que es vegi reflexada en aquest post. Amb tot el carinyu, que em va caure molt bé.

Si alguna paraula hi ha per definir a un servidor, seria cinèfil. Mira, m'agrada el cine. La lectura potser no m'apassiona tant ... és que sóc molt tossut i el primer llibre que m'he d'acabar és un que es titula MANUAL DE CONDUCCIÓN ... terrible ... un dia li muntaran un pollo al que va escriure aquest llibre en plan Judicis de Nuremberg ... on vas, per favor ... com es pot ser tan desordenat i tan ... és que ... total, que tinc una habitació a casa ... no, no és l'habitació del pànic ... on hi ha una mega-muntanya de llibres, que són els que un dia m'he de llegir ... però el de capçalera continua essent el mateix. "Ja te'l podries llegir i aprovar la teòrica, ja et val, xaval", comentaria de ben segur l'AiCarai ... i no li falta raó, no, però ufffff.

Però deixem de parlar de mi, que no interessa a ningú i parlem de cine, que jo volia parlar de cine. M'agrada el cine ... "Que has vist la darrera de l'Almodòvar?" ... a veure, torno a repetir, m'agrada el cine ... capisci? ... Almodòvar ve a ser com el Fernando Alonso del cine ... ui, unes alegries a la feina quan no el van triar pels Oscars ... i darrerament hi vaig poc, al cine. Hi vaig poc perquè al cine passa com a la vida, va a ratxes. Va a ratxes que no foten cap peli que valgui la pena i va a ratxes que pam! totes les pressumptament bones de cop. I clar, no dones a l'abast, com és natural. I vinga, tires d'emule, el que fa tothom, vaja.

De les darreres "pelis" (fixi's, estimat lector, que ho he posat entre cometes) jo en destacaria dues: El Ekipo Ja i Rocky Balboa. El primer que et ve al cap quan les veus anunciades és sense cap mena de dubte: "Calien? Algú ho ha demanat?". Però clar, tenint en compte que ningú va demanar a Melody que tregués un segon CD després d'allò dels goril·les i que l'any que ve estrenen Rambo IV, doncs ... ja assumeixes que hi ha coses que la gent no podrà entendre mai, com les reaccions de cert jugador del Baa que cobra 1000 quilos a l'any ... però no millor que no em desviï que rajaré!

De la primera de les dues potser només dir que surt un de Cruz i Raya (sí, ho sé), en Pepe Carabias (sí, també ho sé) i un de Los Chunguitos vestit d'MA Barracus de El Equipo A amb una foto de Camaron a la civella dels pantalons (ja, ja, per què us penseu que m'hi he negat, a veure-la?). De la segona ... doncs és més del mateix. I què demacrat està l'Stallone!!! Aquest tiu no ens aguanta una altra peli, eh? De fet a casa ja tinc un DVD amb les 6 pelis de Rocky ... només per moments d'extrem avorriment, eh? Però avorriment d'aquells horribles!!!

Doncs ara que ja estem situats anem al tema. El bus que agafo cada matí és el bus dels frikis. Sí, sí, directament. Estem tots perquè ens agafin, ens fiquin en formol o a la càmera hiperbàrica del Michael Jackson (el de veritat, eh? no el nano que viu al meu poble) i ens estudiïn generacions futures. Però tots som tots, eh? Doncs ahir en va aparèixer una altra, de friki. Sí, i és noia ... i li direm ... la Ramba o Adrian, com ella vulgui (millor Adrian perquè Ramba crec que era la versió X de Rambo) No, la Rambada, no. La Rambada és la paraula que tenia ma mare per definir el famós ball dels anys 90, la Lambada, el baile prohibido! Mira, ella ho deia així. com que veia que estaven molt arrambats els que ballaven ... Sí, ho sé, no sabem parlar ... un dia parlarem d'això.

Estava jo alegrement amb el meu MP3, amb els cascos cedits per l'AiCarai que si no poses volum 25 (arriba fins el 25) no sents una , quan sona la banda sonora de Rocky IV ... qui no ha sentit mai la banda sonora de Rocky IV? "Jo no l'he sentit" ... a callar, que llavors hi ha queixes que això es fa llarg!!! I veig com la noia del davant li comenta a la que té al costat, la Susanibri, que estava en mans de Morfeu (i quan parlo de Morfeu no parlo ni de la novia del Fernando Alonso ni del tiu de Matrix) "Oye, oye, que está sonando Rocky!!!".

I ja les tinc a les dues girades comentant-me que estava escoltant la BSO de Rocky. Què m'has de dir, si l'MP3 és meu, oi? I a partir d'aquí, la nostra heroina se'ns desmarca amb un "He de veure totes les pelis de Rocky perquè amb el meu novio/xurri/ligue/amic volem anar a veure la darrera". Clar, a la Susanibri i a mi ens punxen i no ens treuen sang. Home, si estàs amb parella el més normal és anar a veure pelis romàntiques, si vols algun thriller, alguna de por per estar com més arrapats ... però Rocky? I per què? Quina necessitat hi ha? I ella contenta que ho deia, eh? Oh, i a sobre quan li comentes que l'any que ve faran la 4a part de Rambo (es veu que lluitarà contrà una perillosa banda de guerrillers que vol segrestar a la filla del jefe de la residència d'avis on està ingressat) ... una mica més i comença a saltar d'emoció. Que la tia se sabia frases i tot de la peli ... I no contenta amb això ens diu que li agraden les escenes d'amor que hi ha a Rambo!!! Perdó?? Quines! A on? A quina part? Si a la primera part de Rambo el tiu no diu res fins a mitja peli!!! Que té el mateix diàleg que una peli porno allò!! Què dic!? Les pelis porno tenen més diàleg que la primera part de Rambo!!! I a sobre té els nassos de dir-me friki a mi! Jo sóc el friki? Collons!!!

En fi, doncs ja sabeu, podeu anar a veure Rambo o Rocky i trobar les escenes d'amor, sobretot a la darrera peli, que representa que la dona s'ha mort (aix, això no ho hauria d'haver dit, oi?). Però també podeu anar a veure la típica peli iraniana que mitja peli l'ocupa una nena que plora o també la típica xinesa que és fosca com una mala cosa i sembla que vegis els guinyols del Canal Plus. Això sí, després, quan surts, et quedes a comentar com l'autor ha volgut representar l'esperança latent als homes amb aquella peli. Anda ya!!! Com és que la gent veu coses rares a les pelis???
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimarts, 13 de febrer del 2007
Capítol 193. Ay, amor de hombre
Oixxx, quant de temps que no sentia Mocedades! Diria que els cassets van ser "arxivats" a les escombraries durant el trasllat de pis ... ja vaig fer bé, ja!

Com sempre, aquest blog s'adelanta als altres en qüestions informatives. Família, amics, gent que passa per aquí, ja ha arribat Sant Valentí. "Buaggh, jo és que sóc més de Sant Jordi" ... i jo, i jo, a mi Sant Valentí mai m'ha dit massa. A més cau allà, al mig del mes de Febrer, que és com soso, com poca cosa .. no sé ... en canvi Sant Jordi, en ple de mes d'abril, amb tot florit, amb la gent que té al·lèrgia (sí, darrerament estic com sensibilitzat amb aquest tema) sense poder respirar ... amb aquelles nòvies que els regales una rosa i ... pobres ... tenen el nas tan congestionat que no poden ni respirar ... què collons els fas regalant-los una rosa, hombre!!!


Perquè Sant Jordi té allò tan ... tan nostre. No sé, és macu, veus a ells somrients portant roses per elles ... i les veus a elles, perdudes, intentant recordar quin és el darrer llibre que han llegit els seus xurris ... i quan per fi el troben les veus amb cara d'enfadades i enrabiades perquè han hagut de pagar 22 Lelos per un llibre. Que després t'ho tiren en cara: "Ja te l'estàs llegint, que val 22 Lelos!" i tu, allà, palplantat pensant "Uix, si és de poesia ... no m'agrada la poesia ... però a veure qui li diu" i al final deixes anar un "Dona, que hi ha el descompte de St. Jordi, tampoc has pagat tant" ... al que elles responen "Ah, perdó, 20 Lelos! ... que són 20 Lelos!!! i tu n'has pagat 6 per la rosa aquesta de merda" mentre veus com els ulls els comencen a tenir injectats de sang. Si de tot això algú dedueix que Sant Jordi va ser una festa ideada per un home ... ja us dic ara que sí!

Però, veus, Sant Valentí no és així. No hi ha el regal típic. La gent també va perduda ... però ells i elles. Home, com a mínim hi ha una paritat, què vols que et digui. Al final acabes regalant la típica caixa de bombons, el típic sopar, la típica roba interior picant ... picant, perquè "pica" lo seu quan la pagues ... el típic ram, el típic clauer de T'estimo, el típic "Hoytequieromásqueayerperomenosquemañana" o el típic cor amb les manetes que posa "t'estimuuuu muuuu" i que és molt útil quan et discuteixes amb la parella per fotre-li pel cap. O també hi ha el collaret amb el cor partit per la meitat que un tros se'l queda ella i l'altre te'l quedes tu (després quan la parella et deixa se t'acut on poder clavar-li el tros de cor que tens ... cosa que no fas perquè tens una educació i tal) ... OOhhhhhhh, no em digueu ara que no és macuuuu .... aix, són detallets que, mira, et poses tonto ... però continuo essent de St. Jordi, jo, eh?

A més, Sant Valentí és producte del CorteInglés. El CorteInglés, per qui no ho sàpiga ... bé, potser que m'estalviï la introducció, oi? qui més qui menys tothom ja ho coneix ... que després la gent no em llegeix el blog o me'l llegeix en diagonal perquè diuen que es fa llarg. Això, mort al CorteInglès. Si com deia l'Stel (un saludu des d'aquí ... i un petó fins i tot) estem sotmesos a la tirania d'aquests senyors/es. Sí, amics, després d'anys amb aquell gran estadista i pitjor persona que era en Siset, ara tenim una altra tirania: tots els mesos de l'any estan abarcats per aquests senyors ... però tots són tots, eh?:

Gener: "Las rebajas del CorteInglés"
Febrer: "Rebajamos las rebajas", "Blancolor en el CorteInglés", "San Valentín"
Març: "Ya es primavera en el CorteInglés", "El día del Padre"
Abril: "Semana de la moda"
Maig: "El dia de la madre"
Juny: "Ya es verano en el CorteInglés"
Juliol: "Viva las rebajas" (sí, aquí, hauria de sortir la música de Los del Río)
Agost: "Rebajamos las rebajas" (another time)
Setembre: "Volver a empezaaaaar"
Octubre: "Expo-Electrónica ... me lo llevo"
Novembre: "Semana del menaje"
Desembre: "Ya es Navidad en el CorteInglés"

Noti's, benvolgut lector/a com el "Ya es" indica que sí, que ells t'ho diuen, que ja ho podeu dir obertament sense por a represàlies ... uf! Ah i tot això sense comptar que "15 días de Oro", "ExpoHogar", "Oriente en el CorteInglés" poden actuar de comodins en qualsevol moment. Terrible!!!

Però tornem a l'amor, que se me'n va el cap. L'any passat, per aquestes dates, us vaig fer esment de l'enllaç matrimonial d'AQueEtFaigUnFix i E, amb aquell pobre noi despertant-se a mitjanit dient "M'he de casar! M'he de casar!!" ... Doncs sí, us puc assegurar que un any després ... encara no s'han casat. Sí, amics, la burocràcia és terrible! Però per fi tenen el dia: a Vilanova, el 29 de juny, divendres al migdia. Ole! Amb tot el solano! No fotrà calor, no! I ja està gairebé tot preparat: fins i tot es rumoreja que el Friki pot portar els anells! (el Friki, és el gos, eh? ... com voleu que a una criatura li posin Friki? ... val, a Esparreguera hi ha un nen que es diu MaikelJackson ... us ho juro! ...però ... això no té res a veure!). I la núvia ja té el vestit ... i el nuvi ... buenu, el nuvi va fent, que prou feina té per aquí, el pobre.

Però no només tenim aquest casament, no. La nostra benvolguda Maquilladora també es casa. Ella una miqueta abans, al març. I així com pel casament d'AQueEtFaigUnFix tot sembla lligat i ben lligat (val, excepte el vestit del nuvi ... amb això sempre hi ha temps ... que a l'estiu vaig anar a un casori i el nuvi s'havia comprat el vestit feia 3 mesos, es va engreixar i feina va tenir, el pobre) allà l'única cosa que hi ha segura que el seu peque, l'Estivinho serà l'encarregat de portar els anells. Sí, sí, sembla que per moments se'ls tiri el temps a sobre ... però acostumada a lidiar amb les huestes de Mordor ... que són un restaurant i un vestit de núvia per la nostra heroina?!

En fi, ja us ho vaig dir l'any passat: l'amor sempre acaba triomfant. O no. Qui acaba triomfant són els que fan peles (Euros, Euros dubidú ...) amb el tema amor ... aquests, aquests, són els bons!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dijous, 8 de febrer del 2007
Capítol 192. Soñe por un momento que era Aire (i2)
Ve del post anterior ... on havíem deixat els nostres herois tranquilament fent uns entrepans i tal

3. Prendre alguna cosa. Aquesta frase sempre m'ha resultat curiosa. Més que res perquè en funció de la persona que la pronuncia sona diferent. Si ho dic jo, persona seriosa on les hi hagi, el significat és un, clar, directe, anem a prendre alguna cosa, drets, estirats, assentats ... ara en boca de la Puri i/o el Ferraniki les coses tendeixen a transformar-se. Així :

- "Anem a prendre alguna cosa". Frase inicial. Cap problema

- "Anem a una disco i prenem alguna cosa". Frase intermitja. La Puri, coneixedora del meu estatus com a ballador (arrítmic totalment), la sol acompanyar amb un "eh, Angu?". Noti's benvolgut/da lector/a com s'ha afegit "una disco i", cosa que denota ... que s'haurà de pagar ... i que ens tocaran les 3 de la matinada, mínim.

- "Anem a l'Aire". Frase final. Normalment ve acompanyada de l'explicació de rigor sobre què és Aire . Aire, per aquells que no hi hagin anat mai, és, segons ma cosina "el preludi de l'Arena, molt light, és molt de tranquis" (o sigui, a las puertas de Mordor). I l'Arena, per qui no hi hagi anat mai (i si algú hi va, que no entri al quartu oscuru ... o sí, no negarem ara les tendències de la gent) és la discoteca gay-lesbiana més popular de BCN. I abans que algú digui ni mú ... "Oh, jo ja ho he dit..." ... et fots ... cap dels 8 que hi anàvem ho és. Si som tolerants? Continueu llegint, si us plau!

Recapitulem doncs: d'anar a prendre alguna cosa de tranquis ... a anar a Aire. Genial, tu!

I quan arribes, com que és un lloc de tranquis, esperes no trobar-te cua, naturalment: i una cuada de por. Genial, tu! Val, ho assumeixes, però com a mínim esperes no trobar-te a ningú conegut (tu tens un nom i tal), naturalment: un grupet de noies a uns 10 metres davant nostre que eren d'Esparreguera i ens saluden i tal. Genial, tu! I com que és un lloc molt light, doncs esperes no trobar-te coses ... molt diferents ... o molt directes (què voleu? ... és el primer cop que hi anava ...) i ... collons! si aquest és light, com ha de ser l'altre! Genial, tu! A més hi havia hòsties, literalment, per veure qui no es posava l'últim de la fila. Dramàtic. No ens poden treure de casa.

Però on es va demostrar que no hi estàvem molt avessats, a locals d'aquestos, era a l'interior. Tu saps què és fer-li un carreró a cada noi que passava davant o darrera teu? Si és que només faltava dir-los "Endavant, endavant, ja paro de ballar, passa, passa". Amb les noies, veus? no passava això ... curiosament! I aquell neguit que "M'han tocat ... digueu-me que ha estat algú de vosaltres" ... i aquelles cares de poker de la resta (no hi ha cabrons, no, pel món). I això fins quan? Fins que et canses! És que nosaltres sempre tenim la punyetera mala sort que ens posem al mig com el dijous. Vinga tothom a passar, vinga a apartar-te, fins que penses "A la merda, hombre! Si vols passar, busca't la vida" ... i carai si se la buscaven ... la vida, dic.

Clar, és aquí on veus que la definició de la Puri de "lloc de tranquis" estava poc ajustada, la veritat. Només dir-vos que "alguna cosa" que hi havia darrera meu, que el seu cap m'arribava a mitja esquena (potser em va confondre amb una columna del local o alguna cosa així) i que segons la Muntxi a qui suaument vaig consultar cridant amb un "Perdona ... això que tinc enganxat a l'esquena i que denota pels seus moviments que està ballant és noi o noia? Que no tinc pebrots a girar-me" ... a lo que ella va respondre "Noia, baixeta, però noia" ... doncs aquesta persona si l'arriben a matar aquella nit venen els del CSI ... què importa si Miami o Las Vegas? ... fijo a buscar-me ... si deuria tenir l'esquena plena de les meves ditades, hombre!!! Puri!!! Que això no és un lloc de tranquis!!!

Però, com sempre es diu, si no pots lluitar contra l'enemic bé t'hi has d'unir ... "Et vas liar amb una lesbiana?" ... no home ,no ... "...amb un lesbiano?" ... tampoc. Va sonar el Saturday Night i ara sí que aquell era el nostre territori. Fins a 3 noies es van apuntar a la coreografia (què passa? que a BCN no s'assagen coreografies per les cançons?) que va ser conclosa amb vítores i aplausos per part de la resta d'assistents a la zona del local pertinent (val, això darrer m'ho he inventat, ho sento). Aix, ens vem sentir part del grup!!

4. Anar a dormir. A les 3 en punt, ni un minut abans ni un minut després, s'obren els llums d'aquell local. Si abans amb la foscor encara donaves el pego ... quan els obren veus que allà no hi encaixes ni amb pega ... Després hi ha la típica i tòpica recollida d'abrics ... on veus com a més d'un algun dia li trencaran la cara per colar-se, com algú et deixa anar un "Ui, tu no, demasiado mayor para liarte conmigo" ... que penses "Perdona? jo tindré alguna cosa a dir, no?" o com algú (digues-li Puri) abaixa el cap conscient que ni allò era light, ni de tranquis ni res de res ... però clar, venint del teiatru amb el senyor del mòbil i venint del Bocatta de Ronda Sant Antoni, l'únic lloc on podíem anar per superar tot allò era aquell.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
Capítol 191. Soñé por un momento que era Aire (1)
Dissabte curiós el viscut per aquest personatge que escriu ... sí, em refereixo a mi mateix. A priori dissabte tocava teiatru. Bé, sense l'"a priori" ... tocava teiatru. L'obra, com crec que ja vaig comentar fa uns dies, El Mètode Groholm. Molt bona. No sé si perquè al teiatru hi vaig poc i el que veig ho trobo genial o si realment era bona bona. Va, optarem per la segona opció, que sempre queda més bé i queda de persona culte!!!

El plan del dissabte era clar: 1. Sopar + 2. Teiatru + 3. Anar a prendre alguna cosa + 4. Anar a momir. Mira que era fàcil, el plan, i mira que es va acabar de complicar ... (com diuen als resums de futbol de TVE "Se las prometían felices, los catalanes"). És igual, anem per parts, com deia Jack l'Esbudellador (pels d'ESO el Destripador):

1. Sopar. Per quorum, aplaçat fins després de l'obra ... és que abans de les 9 del vespre (21:00 pels d'ESO) tampoc venen moltes ganes de sopar. Sopem després amb calma i tranquilitat, després anem a buscar un lloc per anar a prendre alguna cosa i cap a casona ... una petita alteració de plans i res més

2. Teiatru. Que bo! Que bo! Són uns actors genials! Llàstima que cap al final de l'obra ... en aquell moment culminant, sona un telèfon mòbil ...clar, com que no havia quedat clar al començament de l'obra que els telèfons s'havien d'apagar i/o deixar en silenci ... "Oh és que potser el paio era de fora?", pot pensar algun avispat ... Doncs si era de fora no es deuria enterar d'una merda, perquè l'obra, estranyament potser, la feien en el mateix idioma de la senyora (o senyoreta ... perquè ella vol, segurament) que va anunciar lo dels mòbils...

La cosa va arribar a tal extrem que l'home es feia el suec com si no fós el seu mòbil!!! Va haver de venir la senyoreta acomodadora a dir "Perdoni ... és seu el mòbil?" i el tiu ho negavaaaa, ohhhhhhh! No s'havia vist tamaña desfachatez des de l'Aznar dient que sí que hi havia armes de destrucció massiva a Iraq, ohhhhhhhh! Amb la jaqueta que li vibrava que semblava que tingués vida pròpia, ohhhhhhhhhh i deia que el mòbil no era seu ... ohhhhhhhhhh! Quina barraaaaaa!


Naturalment, i per demostrar que no ens poden treure de casa, després de l'ovació de gala als actors vem fer-li una ovació de gala al senyor ... només per avergonyir-lo, eh? sin acritud, tu! L'ovació amenitzada per un "No sé què és pitjor ... si no apagar el mòbil o no saber la música que hi tens!!!" o "I els de poble som nosaltres, eh? eh?".

1. (Recuperat). Sopar. Quan a quarts de dotze vols anar a sopar ... malo. Malo perquè a BCN els restaurants o simplement els llocs per anar a menjar alguna cosa a la que arriben les 11 i pico ja arrufen el nas. Concretament vem anar a una pizzeria d'aquestes que fan trossos de pizza i tal, regentada per una senyoreta xinesa o japonesa, que a la que va veure que 8 persones amb cara de famèliques entraven ... va arrufar el nas, es va disfressar de ninja i va deixar anar un "Solo tenel esto!" on per "esto" es pot entendre 5 o 6 mísers trossos de pizza. Que dius "És el moment de començar l'Operación Bikini 2007?" ... no us dic pas que no, però hi havia gana.

"I on veu anar?". Aquí, aquí és el punt on es van començar a torçar les coses. No tinc res contra la cadena Bocatta. És més, un cop per setmana jo i AQueEtFaigUnFix anem a dinar a un PANs (que ve a ser el mateix) ... però anar a un Bocatta de nit a la Ronda Sant Antoni ... "Epp, que ja no hi ha senyores que fumen i parlen de tu per allà" ... Nooooooo, no n'hi ha, no, llevat les 4 senyores que "omplien" el local a les 12 de la nit i del seu senyor xulo que llegia el diari ... llevat d'aquestes ... ara ja no n'hi ha ni una!

A més, no pots anar a un local així ple de senyores d'aquestes i dir "Jo vull un completo ..." (perquè el menú és diu així) ... llavors vaig sentir com es va fer el silenci i com 4 dones, d'una mitjana d'edat de 50 anys em miraven luxuriosament, tipus Far West "... de pernil dolç i formatge" (les mirades de les senyores van tornar a girar cap als seus entrepans i jo vaig respirar alleugerit)!!! Aquí és quan veus que alguna cosa anirà malament aquella nit ...

Continuarà...
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dimarts, 6 de febrer del 2007
Capítol 190. Anatomia de Pep
Com crec que ja he posat més d'algun cop, un servidor és al·lèrgic a les atmetlles. I, com ja he comentat més d'un cop (o només un?) un servidor va descobrir aquest entranyable fet menjant panellets un divendres al matí (panellets fets per la Dúnia, l'assassina del massapà). I un servidor va re-descobrir que continuava essent al·lèrgic a les atmetlles un diumenge al matí mentre feia el pica-pica a casa, tot esperant que s'acabés de fer el dinar.

I mira, el primer cop que et dóna una cosa d'aquestes, que quedes vermell com el tomàtic, el metge de turnu, després de punxar-te la cortisona de rigor, et deixa anar un "T'ho hauries de mirar" ... però, tu, llest com ets, penses més aviat un "Bah, haurà estat un cop de sort ... de mala sort". Però el segon cop que t'agafa ja t'acolloneixes com més ... sobretot quan arribes a l'ambulatori d'Esparreguera i la noia de l'entrada et veu ... vermell com un pigot, que dirien per Girona ... mentre xiscla "Un ataque al corazón, tienes un ataque al corazón!!! Jarllll" (d'això se'n diu ull clínic, eh?) Què collons! Un atac d'al·lèrgia, diràs!!! I la metgessa (era gussa, russa, vull dir) "Te tienegggsss que hasserrrlo miragggg, estoooo". Clar, això si que acolloneix!!! És com al Baa, que els que són bons i saben fer les coses sempre estàs convençut que són els de fora i els d'aquí ... bueno, els tens per mitges cerilles (i després passen coses com el Rustu ... és igual).

I com que t'ho ha dir la russa te'n vas feliç i content al metge (metgessa, era) pensant que et fan les proves de l'al·lèrgia, et diuen "no mengis això o allò" i ale! Doncs no. No, no i no! Resulta que la senyora o senyoreta va i em deixa anar un "No, no, ui, no, no et farem pas les proves de l'al·lèrgia, oi que vas menjar les atmetlles? doncs això és que ets al·lèrgic a les atmetlles ... ja està". Ho veieu? Això és una metgessa! Si aquella dona fes House, els capítols durarien 3 minuts. "Ui, es mor? això és que li tocava morir-se!!!". A més, no contenta amb el que m'havia dit em salta: "Mira, et recepto una agulla hipodèrmica i adrenalina perquè si et torna a agafar et punxes tu mateix (o algú proper) i tens 15 minuts abans d'anar a l'hospital ... sino et mors". Sí senyor! D'això se'n diu acollonir a la gent!!! A sobre m'he de punxar jo mateix (tot m'ho he de fer jo, tu, ... buenu, és igual) ... que em punxo mentres em cuso (bueno, cosir o un intent de cosir) i m'agafen tots els mals ... nooooooo! I a sobre amb ultimàtums: "Tens 15 minuts!!" perquè no em va dir un "Si et torna a agafar et talles les venes ... que total, aquesta vida no mereix res"?

Total que vaig haver d'esperar com 1 any i pico (amb un pico llaaaaaarg) a que canviessin la metgessa (sí, és que a mi només em toquen metgesses! quan dic "toquen" em refereixo a "assignen" ... ja m'agradaria a mi que em toquessin, tu) i que em fessin el volant (per què se li diu "volant"? Si la SS és més lenta que totes les coses!!!) i esperar com 7 mesos (d'agost de l'any passat a divendres passat) perquè me les fessin. I a sobre, amb exigències: 15 dies abans no prenguis cap antihistamínic ni res que pugui afectar al resultat de les proves. Joder! Nens! Que jo vaig tenir la grip! Ja em tens allà aguantant com un campió sense prendre res ... Si és que sóc un desgraciat!

I ja ho tindríem! Divendres a la una del migdia (13:00 pels d'ESO) era a una sala d'espera d'una clínica del Paral·lel (no, al Bagdad, noooo) amb els dos braços que semblaven gelats de nata i maduixa esperant saber, apart de les atmetlles, a quins altres fruits secs tenia al·lèrgia. Doncs mira, el pleno al 15, tu. Tots, sóc al·lèrgic a tots els fruits secs. I a més, de rebot, com qui no vol la cosa, sóc al·lèrgic al polen de les oliveres i al polen de no sé quina mala herba que no em recordaré mai. Ah, i eso no es to-to-to-todo amigos, queda la segona part, "Altres aliments", que aquí si em diuen que sóc al·lèrgic a la carn o a les truites de patates, ja apaga i vámonos, tu!

El procés de detectar les al·lèrgies no penseu pas que és trivial, no, hi ha una ciència allà al darrera! I, concretament, es divideix en tres parts:

1. Metgessa-seca que li has d'explicar la vida i miracles (només vol temes d'al·lèrgies ... que jo li vaig explicar la meva vida i em va fer una cara de "Mira, ya me ha tocado el gracioso")

2. Infermera-més-seca-encara que és l'encarregada de fer-te les punxadetes al bracet i de dir-te "Ves a fora a esperar i no et rasquis". I tu allà, esperant, veient com les rontxes es van posant vermelles i que piquen un huevu tot pensant "Pare, per què m'heu abandonat??" (és que s'acosta La Passió, sabeu?).

3. La tercera part torna a ser la metgessa-seca que fa un "Uaalaaaaa (com si no ho hagués vist mai) ets al·lèrgic a tots els fruits secs!!!" ... allò que penses que "l'"Uaalaaaaa" te l'haguessis pogut estalviar, no?" ... però que no ho fa amb mala fe, només per fer-se la graciosa ... allò que tu t'intentes fer el graciós també "Sort que no sóc de l'Ametlla del Vallès, oi? jejeje ... Podré continuar sentint Els Pets? com que són de Tarragona ... avellanes i tal" ... i la teva broma és rebuda amb disparitat de criteris ... i tots els criteris dolents.

Total, que no puc menjar fruits secs ... de moment. "I aquells trossets d'atmella que hi ha als pastissos?", tampoc, tampoc, es veu que tampoc. "I per què si menges alguna cosa amb fruits secs no et passa res i potser un altre dia sí?", això m'ho va explicar: es veu que una al·lèrgia és com la paciència: tu t'ho vas carregant tot a l'esquena i quan n'estàs fins als nassos llavors explotes ... doncs amb les al·lèrgies passa el mateix. L'únic problema és que estaria bé tenir un "al·lergòmetre" (el nom és lleig i sembla que serveixi per medir altres coses ...) per saber si et queda molt o poc per ... el ataque de los clones. Aix, quanta raó tenen les mares ... i concretament la meva que de petit ja em deia que era raru pel menjar!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dijous, 1 de febrer del 2007
Capítol 189. Reacció en cadena
Sense cap mena de dubte, la frase més sentida, com a mínim per mi, aquests darrers dies (aprofitant que feia fred, ara ja no, de fet podem dir que ja ha començat la primavera, ale, a gaudir-ne qui li agradi) ha estat "Vigila! No te m'acostis, que tinc la grip". Aquesta frase, venia acompanyada de la catxonda (per posar un adjectiu) gesticulació de la persona "engripada" realitzant una mena de simulació de tos cap a la teva persona. I que fa una risa, que caus de cul ... sobretot quan te la mires amb aquella cara de dir "miracabroncommelencomanisettrinxo". Buah, quina risa.

De fet, estem a una època que tot s'encomana o tot es vol encomenar... tot, "excepte la guapura", que em deia ma mare ... ara no sé si ho deia per mi ... bueno, això, que tot s'encomana. Fixeu-vos com hem arribat que tu tens un Nokia ... ale, tothom té un Nokia, tu tens una hipoteca ... ale, tothom té una hipoteca, tu tens un Audi ... ale, jo no tinc carnet. El tema arriba a tal magnitud, segons m'informa la Puri, que entre les dones que acostumen a anar juntes el període ("don Andrés, el que viene cada mes", que apunta la Pluja) els acaba arribant al mateix temps. Terrible! Perquè les reaccions són diferents en cadascuna d'elles: unes ploren, altres ni fu ni fa, i d'altres et deixen anar un "mecaguntotelqueesmouniemmirisniemtoquisimenysemparlis!" ... i tu "Eh, com si jo en tingués la culpa" i ella "Oh, és que és una .... merda, un cop al mes eh!" (poso .... per no posar "puta" que a un blog queda com lleig) ... i tu, intentant serenar els ànims deixes anar un graciós "Sí, però els tius ens hem d'afaitar 2 o 3 cops a la setmana" ... que no sé el perquè però no resulta graciós. Doncs això, que sort que totes reaccionen diferent que si totes reaccionessin igual i igual de malament ... terrible! ja t'ho dic ara!

Jo, amb el tema compreses, apart que d'un temps ençà mai he aconseguit entendre els anuncis, que sembla que et vulguis vendre cotxes o viatges al País de las Maravillas, tinc un trauma infantil: abans als anuncis feien una mena de prova que la compresa xuclava (lleig, lleig el tema, ho reconec) amb un líquid que era com de color taronja (suposo que per ser políticament correctes, que el fan amb un líquid vermell, posa Bitter Kas, i a la gent li hagués semblat massa real potser) i escolta ... no sé què em va agafar però li vaig agafar uns ascus al suc de taronja. De debó, eh? Mira, d'aquelles temporades xungues que passes ...

Bueno, a lo que anava, que em perdo. Això que tot s'encomana. Però no només amb les persones. Tenia a casa ("tenia", eh? en passat) uns bambús de la sort que em va regalar la mare del Kittus i la Suaressita quan vaig anar a viure al pis. Més monos, ells. I una sort que em van dur! ... Ja ho veieu: ric, amb totes les dones que vull, simpàtic, guapu, ... jo no sé per què li posen aquests noms a les coses ... això és publicitat fraudulenta fijo ... Doncs això ... a la que una de les branquetes es va posar xunga, van caure totes com un castell de cartes (que no sé per què li diuen així si no te forma de castell ... o algú ha fet un castell de cartes amb almenes i fosso i tot això ... oi que no? Diguem les coses clares, coi! Que sembla que tinguem por de dir-les!)

L'última ha estat comprovar com els electrodomèstics també s'encomanen coses. Dels electrodomèstics que tinc a casa els més recents són: la Nano-cadena que va caure per Reis i el Microjondas que va caure l'any passat. La resta ja venien amb mi de la casa antiga i, tret de la rentadora ... que un dia va fer un pam, que vaig fer venir el tècnic i que quan em va preguntar quants anys tenia i jo vaig contestar que "uns disset" afegint després "... però es podrà arreglar, oi?" i que el tècnic em va contestar un "Au passa cap a la botiga, fes el favor" ... els altres ja tenen la seva dècada ben bona. Doncs escolta, ja ho diuen ja que no es fan les coses com abans!!! Veiem dos exemples:

1/ Per vacances de Nadal, allò que fa fred a fora (no tant com el que desitjaria però en feia) i allò que vols fer-te per esmorzar un gotet de lleteta calentonta, calentona. Allò que ho poses 4 minuts al Microjondas i allò que quan el treus penses "Coi, mira, avui la nansa no s'ha escalfat". Doncs família, horror i terror quan comproves que ni la nansa, ni la tassa, ni la llet ni res de res. Clar, que faria qualsevol persona assenyada? Tornar-ho a posar. I, lògicament, res. Al final vaig fer un "Va, al millor de 5" i després "... al millor de 7" (volia fer-ho "a la pajita mas larga" ... però no tenia sentit) fins assumir, després de xerrada telefònica amb la Duna (que d'això en sap un munt), que s'havia espatllat el Tecnotrònic o el Magneto o el Termomix o com es digui. I au, cap al Miri Miri Miroooo falta gent.

Ahir que truco ... perquè clar, jo aquests dies m'he escalfat la lleteta amb un potet, però no es plan, tu!
- "Hola, mira, que trucava perquè fa un mes més o menys vaig dur a reparar un Microjondas ... a veure si ja està"
- "Em pot dir el número de reparació?"
- XXXXXXXXXX (números sense sentit)
- "Ui, què dius? Un mes ... fa tres setmanes! Ja,ja, un mes, diu" (clar, on vaig a dir un mes! Aquí és on veus que ja t'han perdut el respecte)
- "Ja però ... tret del temps que faci ... està o no?"
- "Buenuuu, no sé, això .... demà anem a buscar coses ... potser sí ... potser no ... si de cas et trucaríem ..." (efecte salta-la-cabra)
- "Ja, però no en teniu notícies?" (esperança?)
- "No, no, ui, no" (és un "a mi que m'expliques, tiu, escalfa't la llet com puguis i a mi deixa'm en pau")

2/ Per l'altre tenim la Nano-cadena, que l'altre dia l'engego a les 13:00 (ho poso així per si algú d'ESO ho llegeix) i funciona la ràdio bé. Escolto un CD mentres planxo. La paro. L'engego a les 17:00 i ... ja no funciona la ràdio ... "El CD funciona?" Doncs sí, però, clar, no té ni 3 setmanes (anava a posar 1 mes ... però no vull que ningú se'n rigui) i que no funcioni fa com lleig també. Veieu, com tot s'encomana? És injust!

I en el rincon de mi izquierda ... tenim la nevera i la tele: 17 anys cadascuna. Unes ganes que tinc que s'espatlli la tele i tenir excusa per la LCD. I la tia aguanta com una campiona. I la nevera, que tenia 3 LEDs d'aquells que un diu "Estic connectada a la corrent", l'altre que diu "Ui, que em falta fred" i l'altre "Estic refredant de pressa" i que ara ja no funciona cap d'ells. Que si mous la rodeta del fred encara que sigui una ratlla passa a clima polar i ho congela tot! Doncs les ganes que tinc que peti i comprar-me una No-Frost (sí Duna, sí, ja mirarem preus!) i res, tu. Una ràbia que em foten aquests dos!!!!

Jo crec que els electrodomèstics nous deuen parlar-se entre ells ... però el llenguatge deu ser rotllo SMS ... d'aquests així rarus que fan que els antics no els puguin entendre. Ja m'imagino al Microjondas dient-li a la Nano-cadena "Yo me rompo, tio!". I l'altra, au, seguint-la. I els altres dos dient "Lo cualo?"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials