dilluns, 26 de juny del 2006
Capítol 126. Regreso al futuro
Cap de setmana de revetlla. Cap de setmana ... de patxorra. "Ohh, és que et fas gran!", pensaran alguns agosarats com la Geo. Podria ser! Però fer patxorra a un poble del costat de Torredembarra (entge Tagagona i Geus, que deien a cal Buenafuente) amb la seva piscineta, el seu Mundial de futbol (que darrerament sembla més KickBoxing ... ves que no s'enteri el Van Damme), el seu "fes, fes, que jo faig la migdiada", ... ho sento, canalla, però crec que jo he nascut per ser ric. Llàstima, també, oi? Ara que trobo la meva vocació ... va i no la puc fer!

Però això va ser divendres a la nit i dissabte. El diumenge tocava tornar a la realitat que hi havia feina a la bonica i "apacible" vila d'Esparreguera. Feina ... com no ... d'ordinadors pel matí (sí, sóc la puteta del barri) i feina de marujón-marujón per la tarda (aqueixa muntanya de roba que viene de Bonanzaaaaa i que s'ha de planxaaaaar).

Nota de l'autor
Amics, amigues, per aquella gent preocupada, com jo, per la seva esbelta figura i per aquests quilets de més que l'edat o els àpats baixos en calories com els canelons han fet aparéixer ... res de mariconaes de gimnàs ... poseu-vos a planxar un diumenge d'estiu durant dues hores i mitja ... i ja m'explicareu, ja. Això sí, pel benestar dels que teniu al costat, dutxeu-vos tant bon punt hàgiu acabat. Gràcies
Final de Nota de l'autor

Bueno, que em disperso. Resulta que TENEMOS UN PROBLEMA. Jo el diumenge al matí de bon matí havia de fer coses i, per tant, dissabte a la tarda havia de marxar des de Torredembarra fins a casa mentres la resta de la gent es quedava gaudint de tot allò que he posat abans i que no repetiré perquè em fotré de mala llet al recordar-ho. "Et van portar? ... fins a casa?". Nooo! Em van acompanyar fins a l'estació de tren on agafaria la bonica i entranyable línia de la costa (la que plou una mica i cau la catenària ... aquella mateixa) fins a BCN i d'on agafaria el no-menys entranyable bus que agafo cada dia fins a ca meva.

I aquí arribem a la Renfe. Qui no ha sentit o vist la bonica campanya de "Anem al futur, puges?". La campanya és molt suggerent. Qui no vol anar al futur? Tothom ... vull dir que tothom hi vol anar. Doncs bé, amics, amigues, si això és el futur ... si de cas em quedo al present, eh? Perquè resulta que al futur ...

1. Torredembarra tindrà la mateixa "estació" que ara. Allò? Va home! Allò és un tros de formigó a l'aire lliure amb 2 vies al costat i amb un tros de ferro perquè si plou no et mullis! Per favor! Que els monitors per avisar dels trens ja es van inventar a finals del segle XX! Que quan la megafonia anuncia un tren o estan tots els de l'andana callats o no se sent res. Si tens a uns hippies alla cantant "Anem a la muntanya..." com era el cas ... tothom els va fotre una mirada d'aquelles de "O calleu o us callem". Al futur, com veieu, hi continuarà havent-hi cumbes, esplais i coses similars.

2. Encara hi hauran imbècils pel món. No, no parlo per mi tot i que segur que algú/na ha pensat en mi. Situació: puges al tren, no hi ha lloc ... però ni als passadissos. Et quedes a l'entre vagons amb 1 xungo, una noieta moreneta molt maca (ja venien al pack del tren) i una parella i una noia que pugen amb tu a l'estació. Clar, moltes coses allà no hi ha per mirar. Treus l'MP3 i perquè ningú se senti ofés perquè el mires, treus un tros de paper i intentes fer alguna cosa de papiroflèxia. La noia bufoneta et mira, la mires, et fa una mitja rialla i a continuació ... ehem ... sents un "Neng, Neng", et treus els cascos ... el xungo de la dreta "Qué passa?" ... i jo "Res" ... "Pues no la mires!", em deixa anar. Sí, gent, al futur també hi haurà gent que es pensa que l'esclavitut encara no s'ha abolit i que la gent es pot posseir com si fossin ... un MP3. Trist i patètic.

3. El tiempo no pasará en vano. Els trens continuaran arribant tard ... com no. Si un tren hauria d'arribar a les 18:41 (mira, "hasta" per fer-los un favor als d'ESO) que menys que arribi a les 19:01. Si 20 minutets no són res! Si se t'escapa l'enllaç amb el tren que va fins a Figueres ... no passa res! Si segur que en surt un altre avui ... o demà. A més, i per acabar de despistar al personal cada estació que passes té una hora diferent ... diferent de la teva, diferent a la de l'estació anterior, diferent a la del marcador lluminós del vagó, ... fins arribar a El Prat de Llobregat (al futur també existirà, eh?) que el rellotge marcava 3/4 d'11 i eren ... 1/4 de 9. El temps al futur serà molt relatiu!

4. La gent portarà un GPS de sèrie al cervell. Al futur la gent serà intel·ligent ja de naixement. No passarà com ara, que ets un afortunat si vas en tren de BCN cap avall (léase Tarragona) perquè en aquella direcció els trens tenen una dolça veueta que diu "Propera parada" (canvi de veu) "Sitges", però si vas cap amunt (léase direcció Girona ... un petó o una abraçada o ambdues coses per aquella gent de les comarques gironines que llegeixin això) ja pots anar a Girona o a Figueres (final de trajecte) perquè si et quedes a un poblet dels del mig ... una de dues: o ets molt ràpid llegint els cartellets (inexistents, per cert) de l'estació i baixant del tren, o vas comptant les parades ...1, 2, ... fins a la parada; amb el conseqüent problema si et descomptes, clar! ... no és aconsellable perquè pots baixar a Sils enlloc de a Riudellots de la Selva.

... (sí, en falten moltes més, però el temps i aquest blog són limitats, tu)

Ja ho veieu, al futur tot seran avantatges. Quin gran medi de transport, el tren. Donen ganes aquest estiu de fer lectura. Obrirem el mític llibre (bueno, primer l'hauria de trobar) "Aprenda a conducir de una puta vez" ... "...ahora con puntos", com el Caprabo, tu. Calla, que l'altre dia vaig estar-me mirant el tema dels punts i ... potser si que sortirà a compte conduir un cotxe ... perquè les carreteres estaran buides si compleixen tot el que hi ha escrit allà ... però això serà al futur, clar.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


12 Comentaris:


At 26/6/06 11:05, Anonymous Anònim

El misterios futur, l´entranyable, el inigualable...eixe es el futur!...
Eixe per el que molta gent donaria el que fos per a poder saber...i deixa arrelat al oblit el propi present...
El present comta, tu agafes el tren, veus a la noieta maca, al homenet plasta, veus la vida a l´altre costat de la finestra...Sempre he pensat que el tren es un dels pocs llocs on veus vida als dos costats, a dindre i a fora... per aixo de vegades si pot ser un bolet per als somnis...al menys per a escriure poesia, si, si a mi me inspira, que rara soc eh? jaja.
LLevat de quan et toca un company/a de viatge ultra sorollossa, en el meu cas...si si vaig agafar el tren. Entre "puc elegir!!" pense per a mi. i m´asente (no se com digueu vosaltres jeje) al costat de la finestra obviament...a punt de sortir el tren una dona d´uns quasi 50 s´asseu davant meu...ni diu hola ni res...rubia (de pot clar, no tinc res contra els tintes, tampoc contra les rubies...pero si contra els sorollossos), anava d´aquest estil de soc la marquesa de monte cristo i mira que jo soc de les que em costa fer punta als llapis pero redeu aquesta dona em trague de les caselles...primer beguent cocacola, cada vega que pegava un glop feia ooooooooaishhhhhh aaaaaaaa, despres mos a l´empanada, jo feia com si llegira, perque per a mes inri no em llevaba els ulls de damunt. Se ausava els mocs ( si si amb tant de glamour i ja veus...)i quan ja dic eureka s´ha dormit (en la boca oberta clar) li sona el movil, era el seu..no se, pero li deia que anara a per ella a l´estacio que feia molta calor i tu saps si cridava fort?? tot el vago s´enteraria segur... despres li truca el fill, i no era que el d´abans fos sordo, no,ella seguia cridant fort tb al seu fill i repetinli 4 vegades cada cosa...colga, ausa moc, badalla sense ficarse la ma i amb soroll clar... en fi quasi que no seguisc... Que dificil es traurem de les caselles...vaig estar a punt de baixar-men 3 vegades, "final del trajecto" en la vida m´he alegrat mes de sentir aquestes paraules...
En fi moraleja... sempre hi ha cabuda per els somnis en qualsevol lloc, pero tots els dies porten sorpreses...perque afortunadament (si, malgrat tot) hi han mes persones al mon, i aixo ajuda a que eixim de la monotonia...Si es que la vida es una TOMBOLA!!!

Et tinc que contar lo de la boda? jajaj aço es farà llarguisim oi?, ho resumisc, (ho intente al menys), es digueren el si, vaig anar de liliputiense, tot be fins al moment del ball ahi si que ja es notava mes...pero en fi, una boda mes...El diumenge no va ser tant bo, algu del passat deixa pincelades de la seua presencia intentant fer pupeta...pero la casualitat em va fer baixar les escales anar on estava ´la meua avia i sorprenentment estava mirant una de les meus pelis (d´abans) preferides..."bajo el sol de la toscana" aixi que vaig secar llagrimes...i torna a reviure l´Ana de sempre...perque la vida esta per a aprofitarla somriguent...aixo si depen de nosaltres...
Feliç dia i mil bessets!

 

At 26/6/06 14:47, Anonymous Anònim

¡¡¡osti la bibiblia amb vers!!

jajaja, per descomptat com el tu no hi ha dos.
Realment cert, no es pot viure de records però si aprendre a viure amb ells, i t'ho diu algú molt positiu que té mes d'una raó per a no tornar a mirar endarrera, pero de tant en tant m'agrada fer-ho, per a no tornar a caure en els mateixos errors.
La foto? val dos minuts despres és quan exactament ja em habia posat la samarreta, jejeje, ho tindre en compte
Petonets
Despres et llegeixo tranquilament, per cert , fa falta tanta "burocracia" per deixar-te un comentario
Un altre peto

 

At 26/6/06 16:45, Anonymous Anònim

ai, ai... pel pròxim Sant Joan, deixa estar la renfe i agafa l'aeri Esparreguera-Olesa que segur que també t'inspira força i així de pas, creues el riu i convides els cubates que has promès! jeje

 

At 26/6/06 22:01, Blogger nimue

aiiiii... la renfe... quantes alegries ens dóna... mmmmm....

(víctima sofrida de la linea del Garraf)

 

At 27/6/06 10:19, Anonymous Anònim

i arrivà el 27 de juny....L´Aragonés sense poder pegar ull...què pasarà avui? els franxutes ens enviaran a casa?...qui lo sa?
En fi hui no estic tan xarraoerta, tan sols envir-te una abraçada, i desitjar-te bon dia!, hui veure el partit en la "4"...l´efecte cardiac de la sexta crec que hui no l´aguantaria jaja. Bessets

 

At 27/6/06 11:44, Anonymous Anònim

Osti Angu, se't veu fustrat amb la Renfe! Doncs saps que et dic? Jo agafo la Renfe amb bastanta bastanta regularitat i no em dona gaires problemes... A MI EH! Dec ser una de les poques afortunades...però soc conscient que la renfe es una puta merda... xD

Va que ja estic buscant un dia per quedar!

 

At 27/6/06 11:46, Anonymous Anònim

Es que el meu Nº preferit es el 3...li vaig contestar a una amiga meua quan em va dir que perque "Ana" i no "Anna"...sencillament m´identifique en la primera variació, no es tracta de castellanisme, sino que m´agrada aixi.Quan mes curt millor...aixi que millor no posse mes lletres.
No son nervits...però gracietes, tot pasarà...:-)
I serà un plaer llegir-te demà i sempre, feliç dia.

 

At 27/6/06 14:09, Anonymous Anònim

Molt llest el nen, i creus que quan abandones a algú que vols, és per falta de sentiments? no fastiguegis home, les coses de vegades passen perquè han de passar, perquè la vida es aixi i tambe juga amb nosaltres, simplement i hi ha vegades en les quals cal escollir, i no sempre les cartes estan marcades entens? I ja hauran mes fotitos, a una companya de blog l'hi acaben de censurar pòr posar-les d'aquest tipus i si ho fan amb mi ja seria la tercera vegada que em passa, jejeje però com va dir tarradellas "ja soc aqui"
Petonets crapula

 

At 27/6/06 15:02, Anonymous Anònim

Ara no t'empipis amb mi val?
Que jo sóc si, com la vida mateixa, tenia un noviete de Corbera que sempre em decia Marta tu feta en sèrie haguessis acabat amb el mateix Hitler, no vaig saber mai com prendrau.
I t'he entès "ni amb tu ni sense tu", però que li anem a fer si aixi és la vida, aixi som nosaltres i aixi seguirem per molt que ens obstinem.
Crapula és en pla afectuós no-res mes, és cuestion de rescatar el Pompeu fabra i tornar a les nostres arrels, jajaja
Petonets bonic

 

At 27/6/06 22:16, Anonymous Anònim

Jo que t'esperava a Olesa amb un cubata a la mà... Ostres bueno, viatjar sempre es maco, el tren, la gent, el lloc, la platja... Només cal tenir un jefe que no et faci la punyeta amb els teus dies de vacances, per putejar...

 

At 1/7/06 10:25, Anonymous Anònim

El nen te 7 anys s´acosta l´estiu i li toca pasar el mes i mitj reglamentari amb el seu pare aixi que jo tinc tots els mals,
¿qui m´hauria de dir que soc una maré paridora?
En fi, vaig a zoo a torrar-me
Un petonets

 

At 1/7/06 10:26, Anonymous Anònim

PaTTTTTTTTidora cony, paTTTTTTidora,
Un altre peto