dimarts, 30 d’octubre del 2007
Capítol 237. Colega, ¿dónde está mi tren?
Esparreguera, com tothom ja sap i/o suposa i/o hauria de saber, perquè ja ho he dit més d'una vegada i no m'agrada repetir-me, està situada al centre neuràlgic de Catalunya ... però ... té un petitíssssssssim problema: no, jo no sóc el problema ... el problema és que li falten medis de comunicació amb l'exterior. De fet només en té dos: autobús (ue!) i aeri (ueeeeee!!!). I com faci una mica de vent (ue?) l'aeri ja no funciona i aleshores és autobús (ue!) i autobús (ueeee!!!).

Però amics, això que per tots podria semblar un greuge ... a hores d'ara, vist el panorama ... sembla una benedicció. Sí amics, amb el que he arribat a rajar de la companyia d'autobusos que cada dia desplaça el meu cos fibrat i musculat per aquests móns de Déu ... ara és per estar-ne ... no, orgullós potser seria excessiu ... deixem-ho en cufoi. Allò que estàs com inflat, com els canaris quan estan a punt de cantar ... allò com per dir "Eh, nano, que jo agafo el bus, eh? Psttt i sense fer transbordaments a Gavà!".

Però calia anar a Sants a investigar i veure in-situ què s'està coent allà. Però també és cert que anar-hi entre setmana és tasca que ni el mismíssim Tom Cruise té collons de fer-ho ... de fet li van proposar fer Mission Impossible IV, en que es camuflava d'un tiu d'Adif o OHL o com es digui la companyia aquella, per intentar acabar les obres de l'AVE a temps i va dir que no, que preferia buscar a la Madeleine, que ho veia més assequible ... Però i si enlloc d'anar entre setmana hi anem un finde? ... i el dissabte?

I així va ser. Aprofitant l'excusa barata d'anar a fer unes gestions gastronòmiques a Girona, em vaig aventurar a entrar a ... música de Psicosis, si us plau! ... Sants-Estation!!!

El primer escalafó del viatge comença el dia abans, quan decideixes trucar a la companyia. Primer truques a un 902 i et diuen que truquis a un 900. Clar, t'ho diuen ara que has trucat i ja has pagat ... aixxx, cada trucadeta que tenen val per una miqueta més de ciment per algun futur esvoranc. La Srta. (suposo que perquè ella vol) que m'atèn em diu molt amablement que "Només afecten ..." aix, no, en castellà "Sólo afecta al trazado de la línea de la costa, no a Gerona". Quan li comento que dilluns passat un tren direcció Girona es va quedar clavat a El Clot em comenta "Buah, eso fue una acción puntual!!!". I aquí ja tremoles. Tremoles perquè quan a la feina passa alguna cosa i no tens ni la més remota punyetera idea ... deixes anar un "això és puntual!".

Un cop arriba el dia i arribes a Sants veus que no n'hi ha per tant. L'estació està com el darrer cop, tu que t'ho imaginaves com si fós un barri de l'enclavament de Gaza. Destaca, per sobre de tot, gent amb cartells que van amunt i avall i tot de gent amb maletes que els segueix. Sembla la cançó aquella del "Follow the leader, leader, leader. Follow the leader. Sigueme!!". Sobretot quan veus que algun d'ells dubta la porta per on ha de sortir ... i amb ell dubta tot el grup "Un paso izquierda, un paso derecha ...". Per la resta, tot igual ... si exceptuem tot de gent vestida de color groc fosforitu que li dona un aspecte de discoteca de finals del 80 quan es va posar de moda allò del aciiiiiiiiiid.

Un cop vas a la finestreta a comprar el bitllet, tot queda clar. "Hola, un d'anada i tornada a Girona" ... "X Lelos", em diu l'amabla expenedora de bitllets ... "Perdoni, per quina via surt?" ... "Per la 13". Retinguem el número: 13. Tot fent temps, li pregunto a un senyor fosforitu com m'ho he de fer si volgués anar a Madrid (que algun dia tocarà anar a veure l'AiCarai). "Con el AVE no puedes!", em comenta. "No, si ja", li replico. "Tienes que ir a Tarragona en uno de nuestros buses i alli coger el Alvia para Madriz". Jo inocent de mi, li pregunto "I allò del compromís de l'Alvia que si trigues més de tant et tornen els diners ... val des que surts en bus fins a TGN?" i l'home comença a riure ... i vinga a riure ... mira, de fet, vaig tornar a les 8 del vespre i encara reia, el paio!!

I arriba l'hora del meu tren. Tot esquivant "Follows the leader", sento que diuen per megafonia "Estacionat a la via ... 9 ... regional fins a Girona" ... perdó? fa 10 minuts era a la 13. Mirarem el cartellet aquell que diu l'estació ... Girona ... via 11. A veure! On és el tren? Raude i veloç m'afanyo a preguntar a la senyoreta situada al costat del de l'AVE, el que reia ... i va i se'm queda com encallada ... sabeu els salvapantalles aquells que intentes treure'ls i tens la sensació que és el darrer cop que veus el teu escriptori? ella igual. Total, calia un decisió valenta. Oi que la noia de megafonia ha dit 9, li farem cas! I sí amics, era la via 9. Ara bé, tothom baixava i es preguntava si de fet era aquell ... perquè no hi havia ningú ... hombreee, que costa fer que baixi algú ... amb la de gent que hi havia dalt ... calla que no anéssim a parar a Torrevieja, Alicante. "No podíeu, que no veus que les línies estaven tallades!" ... aix, és veritat, veus?

Val a dir que el viatge va ser tranquil, sense massa incidències. No ens vem quedar clavats al Clot (minipunto para el equipo de los chicos) però sí que vem fer una parada i fonda a Maçanet ... perquè darrera nostre passava el Talgo ("Talgo pasa con Mary", ho sé, horrible) i el Talgo és el Talgo, nens ... i poca cosa més. La tornada també va ser molt plàcida i un cop arribat a Sants ... l'home encara reia.

I avui hem viscut el xoc amb la realitat. Sí, amics, quan tu estaves allà inflat com un pollitu, orgullós de la teva companyia autobusera ... va el tiu, arriba a Palau Reial i les portes que no s'obren. Clar, la gent, tensa, que és dilluns i la gent el dilluns vol quedar bé ... els divendres és igual però els dilluns, no. Doncs el conductor l'ha oberta en plan "Neng de Santa Coloma de Cervelló": patada voladora i vinga, cap enfora. Un cop hem arribat a Mordor també em tingut la nostra dosi de portes tancades ... i aquí ja no ha gosat fer la tècnica Xuc Norris. Ho ha intentat per les bones i res. Palanqueta i res (que ja em direu de què collons serveix, la palanqueta) ... la gent ja semblaven el JoseLuisLopesVasques a La Cabina ... només ens faltava dir "Que ya vienen las suecassss". Al final, solució informàtica: tu ho apagues tot i ho tornes a arrencar i funciona. I pam, portes obertes. El que no se'ns resisteixi a nosaltres ... Gràcies Bill!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dilluns, 29 d’octubre del 2007
Capítol 236. 2 cavalquen junts
Benvolguda família

Aquest humil blog que no busca res més que fer-vos una estona de companyia va complir el dissabte 2 anyets. Moltíssimes gràcies a tots el que, en un moment o altre heu llegit, comentat, rigut, criticat, plorat (de pena que feia alguna parida d'algun post, clar) amb ell ... de veritat que us ho mereixeu tot.


Una abraçada ben gran.



















Se torció el camino
tú ya sabes que no puedo volver.
Son cosas del destino,
siempre me quiere morder.
El horizonte se confunde
con un negro telón
y puede ser...
como decir que se acabó la función.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo,
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol;
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Puede ser que la respuesta
sea no preguntarse por qué,
perderse por los bares
donde se bebe sin sed.
Virgen de la locura
nunca más te voy a rezar
que me he enterado´
de los pecados que me quieres quitar.

Será mas divertido
cuando no me toque perder,
sigo apostando al 5
y cada 2 por 3 sale 6.
Yo bailaría contigo
pero es que estoy sordo de un pie.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no se restar tu mitad a mi corazón.

Ha sido divertido
me equivocaría otra vez,
quisiera haber querido
lo que no he sabido querer.
Quieres bailar conmigo
puede que te pise los pies.

Soñaré solo porque me he quedado dormido.
No voy a despertarme porque salga el sol,
ya sé llorar una vez por cada vez que río,
no sé restar...
no sé restar tu mitad a mi corazón...
no sé restar...
tu mitad a mi corazón,
no se restar tu mitad a mi corazón.

Fito & Fitipaldis. Me equivocaría otra vez. Por la boca vive el pez (2006)

 
post perpetrat per jo mateix ...| 14 apunts genials
divendres, 26 d’octubre del 2007
Capítol 235. El fabuloso (?) mundo del circo
Avui mateix m'ha arribat a la bústia una propaganda d'un circ que s'ha instal·lat a la noble i entranyable vila d'Esparreguera ... malgrat que ells escriuren EsparrAguera ... no demanarem ara peres a l'om, oi? ... Si alguna cosa hi ha de curiosa a les propagandes dels circs són els eslògans. En aquest tenim "Algo nuevo y diferente", "Los mejores payasos del momento", "Doraemon, un sueño hecho realidad" i "En vivo y en directo ... Shrek, el amigo de todos los niños". Buenu.

La meva relació amb el circ mai ha estat massa cordial ... per culpa de la gran idea que van tenir els meus pares quan jo tenia la tendra edat de 6 anyets ... allà pel Pleistocè superior. Resulta que feien circ a BCN, al Palau dels Esports i no se'ls va acudir res millor que anar-hi ... el dia que feien el darrer capítol de Mazinger Z ... mira! mira! mira! ... em van enganyar. Vilment, a més. Em van prometre que allò seria millor que la meva sèrie! Mentida!!! Que soso era allò, per l'amor de Déu! Amb lo content que estava jo amb la meva sèrie ... i allò de "Pechos fuera!" ... i a més, que era el darrer capítol ... I d'ençà d'aquell dia no he pogut amb el circ ... ah i tampoc mai he vist el darrer capítol de Mazinger Z. Sí, ja sé que hauria pogut baixar-me'l d'Internet ... però cal? ara? 28 anys després? Es tancaria la ferida?

I mira que n'han passat de circs, per Esparreguera ... alguns de dolents, altres de pitjors ... va venir un dia el circ Cric, el del Tortell Poltrona ... sí, home, el que s'assembla a l'Ezquerro del Baa o al Toni Jiménez de l'Espanyol. A aquell jo no vaig tenir esma d'anar-hi però sí la Puri, amb el seu cosinet petit ... i crec que des d'aquell dia la Puri té la mateixa concepció del circ que tinc jo. Un cop, de petit, em van portar a un circ amb la Maria Jesús aquella i l'acordió. Terrible! Que la tia feia baixar a la canalla a ballar Los Pajaritos ... eh eh, i no em vingueu que la tia aquesta era entranyable que recordo que no sé a quines eleccions es va presentar pel PP. I és que t'atures a pensar i dius "Ostres! La infància dels nanos d'ara no és tan terrible! No es poden avergonyir de tantes coses!!!"

A més el circ vagi on vagi, deixa una estela de bona propaganda. A finals dels 90, es va acunyar ... que no ve cuñaaaaaaaaaaaaaoooo ... la frase "Ara ve el circ, amaga la plata" ... deguda a l'onada de robatoris que, curiosament, es produïen cada cop que un circ encorava a la nostra benvolguda vila. Curiositats, tu. Però no ens despistem en robatoris que no es poden demostrar o d'assassinats que tampoc ... o sí, al cas Madeleine? un dia en parlarem ... i anem a desgranar els eslògans que ens han fet arribar en aquesta bonica i estelada propaganda:

- "Algo nuevo y diferente". A veure. Els circs no porten res de nou i diferent des de fa ... quan ... 1000 anys? Venga! Que tots sabem que les coses diferents les fan al Circ dels Pijus ... perdó, que el Kittus se m'ofén ... al Circ du Soleil ... on l'entrada no val 8 Lelos com aquí, sino que en val 60 ... si vols veure alguna cosa, clar. Si et conformes amb veure'n poques, en pots pagar 30 ... nens, que són 5000 peles!!! On vas!!!

- "Los mejores payasos del momento". Això deixa dubtes. No saps si porten a polítics, a alguns membres de la premsa del cor, a Fernando Alonso i el calbu de Tele 5, ... genera dubtes, el tema. Perquè ara n'hi ha per triar i remenar, de pallassos, tu. O també hi podria haver el neng de Santa Coloma de Cervelló ... però aquest més aviat estaria al rànking dels que haurien d'estar al riu amb una pedra lligada als peus ... més aviat serien pallassos els periodistes que l'estan fent popular.

- "Doraemon, un sueño hecho realidad". Veus, això sí que valdria la pena. Veure un gat volar ... o un tiu ... o el que sigui ... amb un barret amb una hèlix ... això sí que val la pena ... només per l'hòstia que es deurà fotre ... i tant que valdria la pena.

- "En vivo y en directo ... Shrek, el amigo de todos los niños" ... però ... però ... no era Michael Jackson el amigo de todos los niños? Mira que si ara surt allà cantant ... o potser és un nen d'Esparreguera que és diu Michael Jackson ... o Fernando Alonso, que te adelanto por el interior? A mi això m'ha descolocat, tu.

De tota manera, ara miro la data i es del 14 d'octubre. Sempre arribo tard, tu. O m'arriba la informació tard. Aixxx, és una llàstima ... però Cuatro, que ho repeteix tot, no em podria repetir Mazinger Z? És per un trauma, eh?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Capítol 234. HairSpray?
Un servidor de tots vosaltres, modestament, pensa que malgrat haver cursats els estudis d'Informàtica, en el fons sap que a dins porta una petita personeta de lletres ... vaja que els números no se'm donen massa bé. Com a exemple aquest humil blog. Unes setmanes enrera, davant la impossibilitat d'escriure cada dia ... vaig proposar-me d'escriure un parell de cops per setmana ... i al ritme que anem sembla que escriuré un post cada dues setmanes. "Això no pot ser", que diria un ex-company de feina ... aix, quins personatges que corren a la meva feina ... entre aquest i el que un dia, sentint-nos comentar alguna cosa com "Com el client se n'adoni d'això, malo!!", ens deixa anar un "Esto no es malo ... malo es que te metan por el culo un palo" ... quin nivell, eh? Ja, a mi també em va caure una gota de suor del front.

Amics, família, gent desconeguda que m'escriu, un servidor ha anat a la Pelu. "Vaja, una novetat mundial, si el 3/24 obria l'altre dia amb lo del Maragall i això teu", podeu pensar. Sí, no és notícia ... o no és massa notícia, si no fos perquè jo m'hi trobo bé amb el cabell llarg ... i qui diu llarg no vol dir que dugui grenyes, no pas ... és la resta del món que s'hi troba incòmode amb que jo porti el cabell llarg. Tu vas allà, feliç com un tornavís, fins que sents ... "Nen, quines magdalenes que portes als costats, rei!" o "Nen, que participes a les 24 hores de motos? Ho dic pel cascu" ... així d'indirectes són les directes que m'envien. La gent, que m'estima molt.

La perruqueria on aquest simple personatge que us acompanya de tant en tant va a que li adecentin el cabell és una perruqueria de tius de tota la vida. Noooo, no és la típica perruqueria unisex-fashion victim on has de demanar hora dos dies abans ... on les noies, perquè aquestes perruqueries unisex sempre hi ha noies, t'ensenyen uns catàlegs sobre com vols el pentinat: cresta, mig rapat a l'1, desenfadado, new style? .... res de tot això. És la típica perruqueria on tu vas, et diuen "Ei, que tal Josep?" ... perquè et coneixen de tota la vida ... preguntes qui és l'últim, fulleges una revista i ale, et tallen els cabells, et pregunten per la teva vida i/o gustos (recordem que et coneixen de tota la vida), pagues 4 xavus i dius "Fins d'aquí a 2 o 3 mesos" ... sí, és la cadència fins que surten les magdalenes. Em podeu dir "Bello Easo", si voleu.

A les perruqueries unisex, no. I les diferències són clares i notòries:

- El soroll. A les perruqueries de tius, el soroll és inexistent. Gent asseguda, llegint alguna cosa, només el zas zas de les tisores. A les unisex això és impensable; la gent cridant sobre la Campanario i/o el Cachuli, el soroll del xap xap dels massatges relaxants al cueru cabelludo, aquells secadors que sonen més fort que la traca final del Castell de Focs de qualsevol Festa Major ... "... això deuen ser els coixinets, que la rentadora de casa semblava l'Endavour quan despegava i eren els coixinets", penses per tu ... i el telèfon que no para de sonar. Oh, sense comptar aquella senyora que entra i diu "Nenaaaaaaaaaaaaaa, como lo tieneeee para haseeeee a mi Yennifeeee???" ... veus, a les dels tius no hi va la Yennife aquesta.

- Les revistes. Aquí, veus, guanyen les unisex ... o no. A les unisex hi ha majoritàriament revistes de pentinats. Lògic, oi? També n'hi ha algunes d'actualitat i algunes de la premsa del cor ... sino ja m'explicaríeu d'on surten els comentaris de la Campa i el Cachuli. A les de tius no, allà hi ha revistes d'actualitat amb alegres fotos ... l'Interviú, vaja. Amb aquelles coses tan grans ... parlo dels reportatges, eh? que són extensos, vull dir ... i aquells peus de pàgina ... amb aquells pèls ... ehem, vull dir que a vegades hi ha gent que fulleja una revista mentres li tallen els cabells (jo no puc, que sense ulleres no veig un borrall) i queden cabellets entre les fulles ... "Ecsss, quin fàstic!" ... oh, canalla, és la realitat, tu.

- La parròquia. Uix, mira, ara me n'he adonat que fa temps que no vaig a missa. A veure si em passarà com a la Muntxi, que un diumenge al matí no podia dormir i se li acut anar a missa amb sons pares ... es veu que el mossèn la va anar a saludar al final de l'homilia ... i fins i tot el Cristu, allà a la creu, plorava de l'emoció. Jo crec que quan hi vagi, baixarà de la creu i em donarà la mà tot dient-me "Nen, trigues tant en venir a missa com en actualitzar el blog, rei!".

Ei, que em disperso. A les perruqueries unisex hi va més gent, lo cual implica si y sólo si ... toma demostració de mates ... que cada cop que hi vas pots parlar d'alguna cosa diferent, perquè el ventall de possibilitats és més gran. Com a contrapartida, has d'explicar una vegada i una altra quin pentinat vols i t'obliguen a posar-te una vegada i una altra les ulleres per dir "Més de davant, una miiiiica més dels cantons, de darrera bé" ... que sempre he pensat que sembla que estiguis descrivint a una noia, tu. A les de tius això no passa: com que hi has anat tota la vida i et coneixen de sempre, només amb un "Ben curtet" ja en tens prou. Els curts de vista podem estar tranquilament sense veure-hi res durant mitja horeta i sabem que el resultat serà bo ... o acceptable.

Però clar, què passa benvolguts amics si algú acostumat a les perruqueries unisex va a una de tius? El drama. Això va passar a en GusiLuz, professor meu de Naturals a 3r de BUP ... pels d'ESO, un curs d'abans on s'estudiava més que a ESO i a Batxillerat junts ... L'home que arriba, s'assenta i diu ... "Vagi buidant que ja l'avisaré". I clar, el meu perruquer va anar buidant ... i l'home es va adormir ... i el perruquer va anar tallant esperant el "Quietorrrrrrrrrl". Quan en GusiLuz es va despertar ... diguem que a partir d'aquell dia feia honor al seu sobrenom ... Una bronca!!! "Oh, em podia haver despertat!!" i el meu perruquer dient "Coi, no haver-se adormit".

De fet, malgrat l'opinió d'alguns escèptics com l'AiCarai, que asseguren que les perruqueries aquestes de tota la vida viuen anclades al passat, ja us dic jo que no. Evolucionen. Mira tu que abans jo hi anava, llegia un Mortadelo, em tallaven els cabells em donaven de berenar i no pagava res ... i ara hi vaig, els Interviús bons ja estan agafats, em tallen els cabells i em sulfen 10 Lelos. Guaita tu si no evolucionen!!

PD: La peli del Travolta, que dóna nom a aquest post, no l'he vista ... ni ganes!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 5 d’octubre del 2007
Capítol 233. Hora punta?
Amics, família, coneguts, aquesta tarda passarà a la posteritat. Si el matí ja ha passat a la posteritat per la primera feina remunerada del meu estimat Nen, la tarda serà recordada per un fet memorable. "Més memorable que el naixement de Nostru Senyor JesuCrist?", més. "Més memorable que la consecució de les Xampinyons Ligui del club dels nostres amors?", més ... però amb el matís que per mi el Baa només n'ha guanyat una ... la del Cruyff no compta, que em fa ràbia el tiu ... igual que el Maragall i l'Asha Miró. Continuem. "Més que la pau al món en un futur no molt llunyà?" ... ehmmm, tu flipes, però en cas que fós veritat ... molt més. Amics, família, gent d'allà, avui he plegat només mitja hora més tard!

Jo no entenc com és que no m'esperava una rua a la sortida de la feina ... bé, potser perquè plovia una mica ... val, una mica molt. Però estava convençut que m'esperaria un descapotable i recorreria, Diagonal amunt, encapçalat per unes majorettes ... un segon, algú sap que se n'ha fet de les majorettes? (bé, algú excepte els d'ESO, que ni de conya els sona el nom ...). Perquè jo quan era petit ... hi havia majorettes ... on han anat a parar? que era una feina poc remunerada? no era pas una tradició familiar, oi? i per què no hi havia majorettes mascles? potser eren com la Mantis Religiosa i després de la desfilada les femelles es menjaven els mascles? ... aixxx, quins records ... que jo em vaig enamorar d'una majorette ... aixxx ... no era pas del meu poble ... les del meu poble eren ... molt bones persones ... ja m'enteneu ... i un dia a casa practicant, perquè només un majorette mascle pot conquerir el cor d'una majorette femella, amb la manxa de la meva BH, se'm va escapar una mica i va anar a trencar un gerro que tenia ma mare de la dinastia Ming ... de la de la mare d'en Yao Ming, vull dir ... això, que ja m'havia perdut ... un descapotable fins a casa mentres els convilatans em tirarien confetti des dels balcons ... però veig que no ha estat així. Snif, snif ... i snif.

Què passa quan ets a la parada del bus i no passa el bus? Sí, en un principi aquesta frase espanta ... sobretot si parlem del bus nocturn. Però no és el cas. No passa res. Buenu, que la gent es molesta una mica ... però res, passada mitja hora ja en tens un altre. Però que passa si la situació aquesta es produeix ... en una hora punta (tatxan, tatxan!!!)? Doncs que la gent no es molesta, s'emprenya ... i que s'acumula gent a la parada. I quan s'acumula gent a la parada la gent encara s'emprenya més. I per què? Perquè veuen perillar el seu seient al bus , coneixedors de la nul·la conservació de l'ordre d'arribada a la parada i sobretot de la frase bíblica aquella de "Los últimos suben los primeros", o alguna cosa així. Ens cal, doncs uns breus consells sobre el savoir faire a les parades del bus davant d'aquestes situacions:

1. Coneixedors de l'entorn i de l'autobuseru
Un bon usuari de bus haurà de conéixer els usos i costums de la parada on el recull i de l'autocareru que duu el bus. Haurà de ser prou hàbil per saber el punt exacte on situar-se; ni molt lluny ni molt aprop. Haurà de tenir la perícia, si es vol asseure, de exaltar falsos rumors sobre arribades de busos per tal que algun dels altres usuaris del bus, asseguts ells, s'aixequi a comprovar la veracitat del rumor. Haurà de conéixer el conductor de totes i cadascuna de les hores pressumibles d'agafar el bus ... com per exemple, que el Mr. Proper ... "que es diu Don Limpio!!", vale ... para gairebé a Palau Reial enlloc de a Mordor de com apura la frenada o que el Guapíssima redueix súbitament la velocitat per aturar-se davant la xati de més bon veure. Si no es coneix al conductor s'assumirà que estem abandonats a la nostra sort.

2. El ojo de Sauron
Si un bus no passa, és probable que a la següent hora en passin dos. Un bon usuari de bus haurà de conéixer aquesta situació i deixar que, quan arribi el primer bus, la gent es mati per pujar-hi... és que són molt bèsties ... i la gent gran, els pitjors de tots, que a mi un dia una dona de 70 anys em va desplaçar, tu ... que allò era falta intencionada ... a sobre em va dir "Vigili, jove!!", quins pebrots!!! Un expert usuari de bus sabrà guaitar a l'horitzó cuan Legolas i veure si el segon bus és presumible que arribi. Si la teoria és certa, haurà de fer cara de "estic jugant al poker i tinc repoker d'assos, chúpate esa!!!" i desplaçar-se sigilosament com un ninja cap al final del primer bus, que és on suposadament s'aturarà el segon.

3. Compte amb Fernando Alonso
Si finalment arriba aquest segon bus (estrany? mooolt), un bon usuari de bus mai ha de perdre l'elegància que se li suposa. Es dirigirà tranquilament cap a ell, si pot ser entonant el xiuxiueig d'una bonica cançó ... Heidi, servirà ... Segurament, la massa enfurismada es dirigirà en part cap a aquest segon bus ... cal doncs evitar que rebem els típics "adelantamientos por el exterior" o, en cas de produir-se, saber-los acceptar, com el nostre ídol de la infància, Fernando Alonso, que té un saber perdre de collons. Cal mostrar també la nostra intel·ligència i no refiar-nos de falsos cartells, preguntar sempre al conductor ... i sobretot no riure's de la dona que ens ha fet "el exterior, Fernando", que diria el calbu de Tele 5, quan ha vist el cartell que posava Capellades i ha fet mitja volta. Cal mantenir les formes sempre. Però ja li està bé, per gilipolles!

i4. Entrenador nou, victoria segura. Conductor nou, que Déu ens assisteixi
A l'entrar al bus, si percebem que el conductor no és ... de la Vella Guàrdia ... que així saps de que moriràs, com a mínim ... cal no refiar-se. Per molt calmat que sembli, ningú s'ha de refiar ... ni molt menys donar-li palique, com recentment s'està posant de moda ... si vols parlar i no tens ningú que t'escolti, apunta't a classes del nivell B de català, que és el de grups de conversa. Un conductor nou sempre pot albergar sorpreses ... com el d'ahir que li donava per saltar-se semàfors en vermell ... mira, una tonteria com qualsevol altra, tu. Tooots els de la Diagonal i els 2 d'entrada a Esparreguera. Ah i també tenia una manera simpàtica d'indicar que es canviava de carril ... ell es canviava i els altres ja se n'adonarien, que canviava ...

I aquesta seria la història. Clar, a 2/4 de 7 (18.30 pels d'ESO) és una hora clau. A 2/4 de 6 (17:30 pels d'ESO) com avui, és tranquiiiiiiila com un plat de sopa ... a veure a quina hora sortim demà. Ai, tu, que demà pleguem a les 3!! On són les majorettes??

 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dimarts, 2 d’octubre del 2007
Capítol 232. Mercès per aquest somni
Val, val, ho sento. Darrerament els dies se m'estan fent curts com els partits aquells del Baa quan jugava bé ... us en recordeu, oi? ... ja, jo tampoc. No, no, i no em vingueu amb collonades de l'estil "Però si vem guanyar 1-4 al camp del Levante ...", perquè vosaltres sabeu que els del Levante són una banda només comparable a La Banda del Bar, aquella que tocava amb en Pep Sala, que mira que eren dolents tots plegats ... Eh, i no em vingueu amb hòsties que el Carles Sabater tampoc era una meravella.

Amb el títol d'avui no pretenc donar a conéixer la possibilitat, que alguns/es ja han apuntat, que em presenti als càstings de la propera edició d'OT. No. No estic pas emulant al Bisbal i el seu "Gracia a la ejcalera po dejarme subí" ... ni tampoc al Bustamante ... bueno, per imitar-lo potser hauria d'agafar a alguna noia i fotre-li un parell de cleques. Simplement això intentarà ser un resum resumit, d'aquells resums que acostumo a fer ... res, un parell de línies mal-comptades, sobre Les Festes de la Mercè.

"Ale, xaval, que si et descuides ... les fas per Santa Llúcia ...". No us manca raó, petits/es lectors/es d'aquest humil espai ... però els que no sou agnòstics, budistes, ortodoxes o simplement ateus, ja sabeu que els sants tenen setmanada ... i que això vol dir que tens una setmana, després del dia en qüestió, per felicitar a algú que hagi fet el seu sant. "Això t'ho treus tu de la màniga ..." ... hombre! A mi m'ho van fer ... i qui m'ho va dir era algú de missa, missa ... no com d'altres que només hi anem per la Missa del Gall.

Les Festes de la Mercè es podrien definir com ... quasi ho veig tot. És com l'acudit aquell de "M'enrotllo amb una tia quasi cada dia!! Quasi m'enrotllo amb una tia els dilluns, quasi m'enrotllo amb una tia els dimarts, ..." Doncs seria si fa no fa això. Si baixes el dissabte a la nit, com nosaltres vem fer ... quasi veiem a Sidonie, quasi veiem a Betagarri, quasi ens quedem fora del metro, quasi veiem als que tocaven al Fòrum, que encara no sé ben bé qui són ... i això que ens hi vem passar unes hores allà ... jo, que no tinc cultura.

I és per les Festes de la Mercè quan veus que la gent és cívica. Prohibit el botellon? I tant, home, ... prohibit veure que la gent fa botellon, deuen voler dir ... perquè si ara, per posar un cas a la polícia li dona per detenir tots els que dissabte feien botellon ... ja us dic jo que Alcatraz s'ha de tornar a obrir ... i fins i tot haguessin posat al Cachuli aquell perquè en fés un parell d'ales més, que sino allò es quedava petit. I sort que estava prohibit pixar al carrer ... que suposo que per festes ho deuen deixar en "Prohibit pixar al carrer sobretot si ho fas als peus d'un poli" ... I la prohibició de fumar al metro queda reduïda a fumar puros al metro.

I és per les Festes de la Mercè quan veus que la gent agafa el transport públic. "Collons! Quin civisme!", pensareu. Clar, si al centre de BCN no s'hi pot arribar. Si vem intentar-ho un servidor i la Muntxi el diumenge al matí i semblava el joc aquell de "Intenta trazar una línea para que nuestros amiguitos puedan llegar a la Catedral sin problemas desde Paseo de Gracia" ... i vem arribar a la conclusió de "Falten dades", com a la majoria de problemes de mates del cole, vaja. Això sí, quan s'ha d'anar en metro, sobretot al Fòrum, companyia no et falta. Crec que la definició més bona és Llauna de sardines. Allau per entrar al metro i allau per sortir-ne. Però la gent bé, eh? Ben borratxos, em refereixo. Imagineu com era l'escena que una parella, d'uns 50 anys, que va aguantar estoicament els càntics del Baa ... és que els del metro eren del Baa, ... els crits, els cigarros, etc ... quan va sortir li van demanar al senyor Metro, que estava a l'andana, de sortir per una altra sortida que no fós on anaven els altres, que tenien vergonya. I el senyor Metro els deia "Circulen, aquí solo se sale por un sitio". Pobres.

I és per les Festes de la Mercè quan veus que la gent gaudeix dels concerts ... bueno, dels que arriba a veure alguna cosa ... perquè com que no hi ha ningú pel carrer ... Nooooo ... com que per la Rambla no hi ha ningú ... Noooooo ... Només dir-vos que quan vem aconseguir arribar al Fòrum ... que continuo dient que no sé qui tocava ... jo crec que hi havia unes 80,000 persones. "I eren bons?" ... home, deurien ser l'hòstia, perquè hi havia molta gent. Jo em vaig entristir una micona ... més que res perquè on èrem, a les grades ... que dius "Estrany que a un concert de 80.000 persones trobis llocs a les grades, oi?" ... just al davant hi havia una mena d'entarimat que no deixava veure qui tocava ... això sí, la música se sentia, eh? Bona? Buenu, jo és que sóc més del Perales.

I és per les Festes de la Mercè quan veus que fan activitats per tothom. I quan veus que un concert mitjanament seriós ... el de Los 40 ... ja, de seriós en té poc, ho sé ... al que no vem assistir, per cert, perquè estàvem sopant ... que comença la tia dels The Corrs, dóna pas a un concert per adolescents, com el de Nena Daconte i finalment acaba amb La Festa dels Súpers, perquè tocava la Fernanda Alonsa, doncs acabes pensant allò de "Vols dir que no anava al revés, això? Jo a l'edat dels de la majoria de la Fernanda Alonsa, ja feia hores que dormia!!!".

I és per les Festes de la Mercè quan veus que si Barcelona t'estressa un dia normal ... no hi vulguis anar per festes que encara és pitjor. "Serà que al teu poble fan moltes activitats per la Festa Major!!!", no gens, però mira, aquest any han portat a Seguridad Social ... potser l'any que ve, si continua la festa-retro, em portaran a Francisco cantant allò de "Latinoooo, tengo el calor de una copa de vinoooo". Li diré a la meva veïna, que és l'alcaldessa, tu!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials