divendres, 31 d’octubre del 2008
Capítol 263. El dia de mañana?
Amics, coneguts, saludats, gent que no conec i que m'entero que llegeix el blog, ... no sé si us ho he comentat mai, però la jornada laboral d'un informàtic cada cop, en aquests temps de crisi que patim, s'assembla més a l'Androtex. L'Androtex, per aquell/s que no el conegui/n és un aparell super-revolucionari que anuncien en algunes teles locals i que serveix per allargament de penis. Sí, sí, es una mena de trasto que tu et poses a la pilila ... bueno, dic "tu" com puc dir "ell", clar ... i representa que cada X dies has de donar "una vuelta de tuerca" i allò es va estirant i estirant. Oh, i es veu que funciona perquè surt una """parella""" ... atenció, que he posat cometes ... que ell, un senyor d'uns 70 anys diu que va de conya, i que te'l poses i no es nota ... nooooo! no es nota! sobretot si portes pantalons de pinça ... que la gent deu pensar que portes el primer model de Nokia a la butxaca ... i ella, una """senyora""" ... sí, he tornat a posar cometes ... d'uns 40 que, com diria un amic meu, fa pinta "de comérselas a pares", i ve a dir un "mmmm, sí que funciona sí". Tot plegat, molt surrealista per ser un anunci d'una tele local, no? Doncs això, la jornada laboral i l'Androtex ... a què ve la introducció aquesta? Doncs que quan entres a una gran empresa et diuen que l'horari és flexible ... però clar, és flexible, perquè es va allargant tant com tu (llegeixi's ELLS, amic lector) vulguis.

Família, ja ha arribat El Dia de Mañana. Sí, sí, unes alarmes perquè de dimecres a dijous les temperatures van baixar 10 graus. "Ohhh, és el canvi climàtic, és el canvi climàtic!!!", sents comentar a la gent pel carrer. "Ja ho deia el Dennis Quaid a la pel·lícula aquella!!! És el canvi climàtic!!! Que fins i tot ha nevat a Cervera ... que no hi nevava a l'octubre des de feia ... 100 anys!!!". A veure, a veure, el canvi climàtic el justifiquem que no nevava a Cervera des de feia 100 anys? I ja està? No tenim cap argument més? Aleshores fa 100 anys quan va nevar a Cervera ... què van dir ells aleshores? La culpa de qui era? Perquè som així, nosaltres, que sempre hem de buscar culpables!!! I hem de posar l'exemple del Dennis Quaid? En sèrio que no tenim cap més explicació raonable? Collons, sí que estem fotuts! Em nego a que em representi un tiu que va fer la peli d'El Chip Prodigioso ... em nego!

"I has vist, com plou?!!! No em diràs que és normal!!". Això és el que vaig sentir dimecres al matí a un bus de BCN mentres feia el trajecte Passeig de Gràcia - l'Illa ... sí, jo em moc pels barris alts, i tal ... i un home li deia a algú per telèfon "Hace frío! ..." ... en això l'home tenia raó, vaja ... " ... i ha llovido mucho, mucho, mucho, pero mucho, eh?". Hombre! De llover, ha llovido, però tants muchos ... no exagerem tampoc! Clar, d'aquí a que saltés amb la frase "No recuerdo un final de mes de octubre con tanto frío" era qüestió de temps!!! I una merda! Jo recordo quan era petit, al Pleistocè superior, que per Tots Sants ... o sigui demà ... anava amb un passamuntanyes, una bufanda fins al nas, gorra, guants i jaquetó d'abric ... que de persona només se'm veien els ulls ... ah, i per si algú ho insinua ... Esparreguera és a 20 minuts de BCN! Estem tontos o què!?

La nostra humil empresa s'ha volgut sumar, com no, demostrant una solidaritat que ja no té límits, amb el canvi ... espectacular, que entra als anals de la història i bla bla bla ... de temps. I ho ha fet, de la manera més modesta i humil: plou a fora al carrer? Doncs fem que plogui a dins també! ... com diria en Petri, "rodolíííííííí" ... que, per cert, on deu ser ara? jo crec que busca recanvis pel Petri-fax i no en troba ... clar com que la tecnologia avança tant de pressa ... deu estar a Tailàndia o un lloc així buscant-los.

I així va ser, des de dilluns passat, a la nostra particular Habitación del Pánico ... que per qui no ho sàpiga és la nostra sala de proves, on la gent entra esperançada i surt desquiciada ... "Ostia, nen, que em mi máquina iba, nen, com és que aquí no funsiona?" ... s'ha començat a instal·lar un jardí Zen. Més macu! Clar que de moment només tenim una part: el saltant d'aigua ... però quan posin la sorra ... no, no parlo de prostitutes ..., les espelmes i el rastrillu gegant, ja voràs, ja, serem l'enveja de la resta de plantes de l'edifici.

El saltant d'aigua consisteix en que l'aparell d'Aire Acondicionat, que acondiciona l'aire de puta mare allà dins ... fa calor sempre ... ha dit un " ... ya no puedo más ..." ... "Aix, mira, quina gràcia, com el Camilo Sexto!" ... i enlloc d'apagar-se i ja està, com va fer la meva tele, al cel estigui ... doncs no, li va donar per perdre aigua ... que va empapar un tros de sostre i que va provocar la caiguda del mateix sobre els teclats dels ordinadors allà presents. Lady Di, malgrat no ser-hi el moment M, es va percatar de la situació i va avisar ràpidament al grup ... noooo, no va deixar anar un "Ens cau el cel a sobre, per Tutatis" ... que és de Badalona i no de la Gàl.lia ... a qui li va faltar temps per acudir-hi en massa a veure l'event, clar! Un jardí Zen és un jardí Zen, nens ...

Aleshores es va crear l'efecte "Se m'ha espatllat la rentadora", consistent en que:

- Tothom s'agrupa davant la rentadora ... en aquest cas, aparell d'Aire Acondicionat ... mirant-la com si algú anés a donar una idea del que li ha pogut passar ... i el que és més bo, una possible solució. Òbviament això no passa!
- Algú fa un comentari d'alerta o de seguretat ... bàsicament fora de lloc per desconeixement. Un "Ves que ara no comenci a sortir el sabó per dalt!", quan la rentadora és de càrrega frontal ... "Ves no agafem ara salmonel·losi" ... moments de silenci per la reflexió ..., quan el que podríem agafar seria legionel·la, a males, molt males, clar! Això, o realment pes conductes d'Aire Acondicionat hi circula maionesa en lloc d'aigua i ningú ens ho ha dit ...
- S'avisa als encarregats tècnics, que s'ho miren, s'ho remiren i salten amb el motiu de l'incident: "Això serà que perd aigua" ... Collons! No fotis! Clar, està una part del sostre, completament xop, sobre els teclats, una altra part amb una taca d'humitat que com continuï creixent l'any que ve el concurs de pesca de la FM del meu poble passarà a fer-se a l'Habitación del Pánico en lloc del riu Llobregat, i cauen gotetes ... el diagnòstic podria ser, o que ens han robat les plantes de sobre de l'edifici i es filtra aigua de la que està caient a fora ... o s'ha rebentat alguna cosa de l'Aire Acondicionat!!!
- Es dóna una solució provisional al problema: "Treiem la placa del sostre i posem cubells perquè no es mulli res". Minipunto para el equipo de los chicos ... sempre i quan ... no posin 3 papereres, una d'elles foradada per sota on hi ha 4 o 5 llocs d'on salta l'aigua ...
- I, per últim, es deixa anar un "sí, sí, ens ho estem mirant, eh?" ... que això no s'hi val, que jo faig servir aquesta excusa ... i van passant per la sala, com el que pensa "Calla, que tinc un moment, a veure com van les catarates"!! Ah, i hi ha una escala que es va movent de lloc ... ara desplegada, ara plegada!

Total, que estem a divendres i allò continua igual ... "Ets un exagerat, igual segur que no està" ... teniu raó, des d'ahir, dijous, que no salta aigua ... bieeeeeennnn, un aplauso amiguitos .... mare meva! Però hi ha, pels que pogueu pensar que soc un fatalista, coses positives en tot això:

1. Aviat tindrem nous components a l'equip ... concretament una família de carpes, farta de la immundícia que roman al riu Llobregat ... segurament provocada per la població d'Olesa de Montserrat ... ha llogat el lloc de l'incident com a 1a residència
2. L'equip està ara més unit que mai, amb mitja sala de proves inutilitzada ... si volem provar alguna cosa més de 3 persones alhora allò ja sembla l'habitació dels germans Marx ... una apretamenta que fa por!!! Si volem redistribuir la sala i posar els ordinadors en plan lliteres! I per utilitzar-los farem, aconsellats pels Castellers de Vilafranca, pilars de dos amb folre i ratolí

I perquè la gent no coneix aquestes misèries, que sino segur que ho atribueixen a que "... un conducte ha quedat obturat a causa del canvi brusc de temperatures i això ha fet que l'Aire Acondicionat s'espatllés i l'aigua passés d'estat gasós a líquid i caigués sobre els teclats i ...". Segur! Dennis Quaid ... andaya!!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Capítol 262. Junts de nou per primer cop
Bon ... el que sigui! A veure, seré breu ... "sí home, t'has passat ... 2 mesos!!! ... tiu, com deia en Kittus i la Yuna, tu abans molaves, neng ... sense escriure res i ara el tiu va i ens deixes a mitges!!! Andaya!!!" ... el resum d'aquests dos mesos ha estat:

"Ja et val!", "Però vols fer el favor d'escriure, impresentable", "Eh, que tinc l'EGO aproximadament als anells de Saturn, que em fa vergonya entrar a mirar si has escrit", "Què? Aquest cap de setmana tampoc?", "Perquè et tinc assentat al costat a la feina que sino em pensaria que t'havies mort", "Encara fas allò del blog? És que com que no escrius mai he desconnectat ... ehem", "Buenu, ja avisaràs, eh?", "No m'aguantes res! Et creia més resistent" (bé, potser això darrer no era dins el contexte del blog)... etc, etc i etc.

Que sapigueu que m'heu fet enfadar ... ale!



I després de la rebequeria ... pels d'ESO, "t'has picao, neng" ... deixeu-me, avui dia de l'aniversari d'aquest blog, donar-vos les gràcies per aquests 3 darrers anys, a tots els que m'heu llegit, als que m'heu comentat (amb comentaris molt més enginyosos que el meu propi escrit amb tota probabilitat) i, sobretot a tota aquella gent que en algun moment li he fet esboçar un lleu somriure ... que al cap i a la fí és la finalitat de tot això.

Que te voy a decir,
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que inventar
para hacerme pez
empecé por las espinas

Nunca lo escribí en un papel
y nunca lo ha cantado mi voz
y tú ahora me preguntas que hacer
y yo siempre voy detras del error
y le canto a lo que nunca tendré
el beso que ella nunca me dió

Dime tú que puedes saber
alguien que ha pasado la vida
buscando la melodía
oh! que te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que encontrar
para hacerme pez
empecé por las espinas

la vida es algo que hay que morder
y en cada boca tiene un sabor
tus huesos no los tapa mi piel
por eso siempre digo que no que no
perdona tengo cosas que hacer
y aún me queda media vida
pa' encontrar la melodía

Que te voy a decir
si yo acabo de llegar
si esto es como el mar
quien conoce
alguna esquina
dejadme nacer
que me tengo que inventar

Acabo De Llegar - Fito y Fitipaldis. Por la boca vive el pez, 2006
(enllaç a Youtube clicant sobre el nom de la cançó)

PD: Síííííí, a partir d'ara escriure més sovint ... 1 al mes?
PD: És broma!!! Si tinc una llista de coses per explicar que no me les acabo!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 13 apunts genials