Cap de setmana de patxorra. Sabeu aquells caps de setmana de "Què has fet? Que t'ho has passat bé?" i la resposta és una graaaaaaan interrogant. No ho sé. No sé si m'ho he passat bé perquè no he fotut res en tot el cap de setmana. Buenu, res, alguna cosa sí que he fet: posar rentadores. Ah i una altra, no anar a buscar els regals del meu cumple (sí, al final apart del famós "regalet" es veu que n'hi ha d'altres ... que no seran cap NANANA, que consti) i no perquè jo no hagi volgut eh? perquè "Ara no ens va bé ...", "...estaria bé que hi fóssim tots ...", ... ja veig que empalmarem regals de cumple amb regals de Nadal ... buenu, tocarem a més.
Ahir era dia d'eleccions. Buah, quina participació a les eleccions. Buah, quina gentada que hi havia al meu col·legi electoral a les 10 del matí. Buah, quina tirada de trastos que feia el vocal de la mesa on vaig anar a votar cap a la presidenta (darrerament totes les taules electorals on vaig a votar només hi ha presidentes ... és com quan vaig entrar en aquesta gran empresa que els meus superiors eren "les meves superiors" ... la gent ho atribuïa a que les dones no baixen del carro tan fàcilment, que es quadren i d'allà no les mous) ... però tirada de trastos amb totes les lletres, que li va tirar les paperetes del SÍ, del NO, l'urna, les cadires, ... brutal. "Oh, és que potser la coneixia", pensareu ... clar, però no li diguis "A ti lo que te pasa es que te entra frío por las tetas" això davant un pobre votant com jo per molta confiança que hi hagi ... clar que tampoc hi havia molta gent més, per allà. Per cert, el tiu, ex-veí d'AiCarai, casat, amb fill i gos ... un perla, també!
A més veies després als discursos i veies a la gent com poc contenta. Sabeu allò que sempre guanyen tots, que guanya Catalunya, que "el resultat ha estat bo per tothom ...". No. Va sortir el Duran explicant no se què, el Piqué dient que com que no ha sortit NO aniran al Tribunal Constitucional ... doncs així per què et presentes? ... els pobres d'ERC que semblava un velatori, que sèrio que estava el Cagod-Goviga! (però si ho veia tothom que sortiria que SI!) ... si fins i tot el Maragall ... ostres, el Maragall, que gran que s'ha fet! el vaig veure com aixafat a l'home molt envellit! ... que estava allà, amb aquell parlar que semblava un futbolista quan anuncia que plega ... Podria haver-ho dit, que plegava ... com a mínim hi hagués hagut xixorra a algun lloc, de l'estil retransmissió esportiva "Bomba en el PSC, conectamos con CIU..." i allà el Duran cridant "Campeones, campeones ...". Però ni això, tu. Potser els afecta la calor, també.
Però si hi ha hagut un personatge al cap de setmana ha estat ... Sete Gibernau. No em cau bé, ho reconec. Però anava bé, aquest any, molt bé fins i tot. Uns ho atribuïen a que havia canviat de nòvia i que la gafe era Esther Cañadas (deien fins i tot que el cautxu dels neumàtics li treien a ella dels llavis), altres ho atribuïen que el gafe era Honda (que li feien la punyeta) i que ara a Ducati ... buah, els italians van sobrats ... pos no. Continua sent el mateix Sete de sempre! Quina soberana hòstia que es va fotre el tiu! Pobre! Com em va dir ahir algú "Sete ja pot dir que ha fet algo important al Montmeló ... ha parat la cursa". Quina mala llet, també!
Però no content amb l'hostiot que es va fotre, que a sobre va fer caure al seu company d'equip i de rebot a no sé quanta gent més ... sense comentaris ... l'ambulància que el portava a la Clínica va i se la fot contra un autobús de BCN. Que s'ha de tenir mala sort, també. Que el diumenge d'autobusos urbans en passen 4 i el cabu! A més, un cap de setmana d'estiu, que a BCN no hi ha ningú. Pobre!
I un altre dels personatges del finde és el tiu que comenta els partits de La Sexta. No, Pluja, el que diu "la vida puede ser maravillosa ... aquí, en La Sexta ... Salinas!" o "Dónde estan las llaves matarile para abrir esta defensa? ... Salinas!!", no. L'altre. El del partit d'ahir de França. Sort que l'Elur ja va dir que no ho veia perquè ... s'hagués desesperat ... tot el partit fotent la pilota a França "que sutilidad, que toque ... Francia merece ganar el partido por goleada" ... i una merda! Però quina merda de partit que van fotre els francesos! Com pots dir això! I a sobre hi havia de convidat un periodista francés que se'ls presenta amb la samarreta de la selecció francesa i que només començar i ja et deixa anar un "Yo quiego que gane Fgancia y sino Egpagna". Pos ja ens ho has dit, tot, nano!
Total, que entre tot això i que li estic començant a agafar mania a Shakira ... que posis la cadena que posis sents la cançó aquella que surt un tiu dient "Shakiga, Shakiga!!" (no, no és francés, però fa ràbia igual) ja sigui al videoclip o com a acompanyament de qualsevol imatge ... grrrrrr ... és que no puc, tu. Ja només hagués faltat que al resum del programa de les eleccions haguessin ficat la cançó aquesta quan sortia el Maragall ... que gran s'ha fet ... està ara pitjor que el Pujol de fa 10 anys!!
Ahir era dia d'eleccions. Buah, quina participació a les eleccions. Buah, quina gentada que hi havia al meu col·legi electoral a les 10 del matí. Buah, quina tirada de trastos que feia el vocal de la mesa on vaig anar a votar cap a la presidenta (darrerament totes les taules electorals on vaig a votar només hi ha presidentes ... és com quan vaig entrar en aquesta gran empresa que els meus superiors eren "les meves superiors" ... la gent ho atribuïa a que les dones no baixen del carro tan fàcilment, que es quadren i d'allà no les mous) ... però tirada de trastos amb totes les lletres, que li va tirar les paperetes del SÍ, del NO, l'urna, les cadires, ... brutal. "Oh, és que potser la coneixia", pensareu ... clar, però no li diguis "A ti lo que te pasa es que te entra frío por las tetas" això davant un pobre votant com jo per molta confiança que hi hagi ... clar que tampoc hi havia molta gent més, per allà. Per cert, el tiu, ex-veí d'AiCarai, casat, amb fill i gos ... un perla, també!
A més veies després als discursos i veies a la gent com poc contenta. Sabeu allò que sempre guanyen tots, que guanya Catalunya, que "el resultat ha estat bo per tothom ...". No. Va sortir el Duran explicant no se què, el Piqué dient que com que no ha sortit NO aniran al Tribunal Constitucional ... doncs així per què et presentes? ... els pobres d'ERC que semblava un velatori, que sèrio que estava el Cagod-Goviga! (però si ho veia tothom que sortiria que SI!) ... si fins i tot el Maragall ... ostres, el Maragall, que gran que s'ha fet! el vaig veure com aixafat a l'home molt envellit! ... que estava allà, amb aquell parlar que semblava un futbolista quan anuncia que plega ... Podria haver-ho dit, que plegava ... com a mínim hi hagués hagut xixorra a algun lloc, de l'estil retransmissió esportiva "Bomba en el PSC, conectamos con CIU..." i allà el Duran cridant "Campeones, campeones ...". Però ni això, tu. Potser els afecta la calor, també.
Però si hi ha hagut un personatge al cap de setmana ha estat ... Sete Gibernau. No em cau bé, ho reconec. Però anava bé, aquest any, molt bé fins i tot. Uns ho atribuïen a que havia canviat de nòvia i que la gafe era Esther Cañadas (deien fins i tot que el cautxu dels neumàtics li treien a ella dels llavis), altres ho atribuïen que el gafe era Honda (que li feien la punyeta) i que ara a Ducati ... buah, els italians van sobrats ... pos no. Continua sent el mateix Sete de sempre! Quina soberana hòstia que es va fotre el tiu! Pobre! Com em va dir ahir algú "Sete ja pot dir que ha fet algo important al Montmeló ... ha parat la cursa". Quina mala llet, també!
Però no content amb l'hostiot que es va fotre, que a sobre va fer caure al seu company d'equip i de rebot a no sé quanta gent més ... sense comentaris ... l'ambulància que el portava a la Clínica va i se la fot contra un autobús de BCN. Que s'ha de tenir mala sort, també. Que el diumenge d'autobusos urbans en passen 4 i el cabu! A més, un cap de setmana d'estiu, que a BCN no hi ha ningú. Pobre!
I un altre dels personatges del finde és el tiu que comenta els partits de La Sexta. No, Pluja, el que diu "la vida puede ser maravillosa ... aquí, en La Sexta ... Salinas!" o "Dónde estan las llaves matarile para abrir esta defensa? ... Salinas!!", no. L'altre. El del partit d'ahir de França. Sort que l'Elur ja va dir que no ho veia perquè ... s'hagués desesperat ... tot el partit fotent la pilota a França "que sutilidad, que toque ... Francia merece ganar el partido por goleada" ... i una merda! Però quina merda de partit que van fotre els francesos! Com pots dir això! I a sobre hi havia de convidat un periodista francés que se'ls presenta amb la samarreta de la selecció francesa i que només començar i ja et deixa anar un "Yo quiego que gane Fgancia y sino Egpagna". Pos ja ens ho has dit, tot, nano!
Total, que entre tot això i que li estic començant a agafar mania a Shakira ... que posis la cadena que posis sents la cançó aquella que surt un tiu dient "Shakiga, Shakiga!!" (no, no és francés, però fa ràbia igual) ja sigui al videoclip o com a acompanyament de qualsevol imatge ... grrrrrr ... és que no puc, tu. Ja només hagués faltat que al resum del programa de les eleccions haguessin ficat la cançó aquesta quan sortia el Maragall ... que gran s'ha fet ... està ara pitjor que el Pujol de fa 10 anys!!
