dijous, 22 de maig del 2008
Capítol 255. Hospital Central! 2a temporada. 2a part
Havíem deixat al nostre heroi, o sigui jo, cagat de por anant cap al quiròfan ... prosseguim!

Allà veus com es van presentant una a una les persones que t'operaran "Hola, jo sóc l'anestesista ... hola, jo sóc la infermera ... hola jo sóc ... la de la funerària", que semblava més una reunió d'un grup d'auto-ajuda ... ei, però que s'agraeix i molt ... això sí, llàstima que van totes tapades ... suposo que perquè després no les puguis reconéixer, clar. En terme final es presenta la Doctora, tot somrient ella ... que no saps si riu per donar-te ànims o perquè ja té el bisturí a la mà ... "A qui rajarem avui????" ... i tots "Al Pep, al Pep!". I llavors ve aquell moment tant esperat "Ei, això de la mascareta és oxigen ... respira una mica d'oxigen, tonto" ... I el Pep, com que es tonto respira l'oxigen aquell tot dient "Sí, oxigen, tú te crees que yo soy tonto!!..." i a partir d'aquí et despertes amb una gasa a la boca i una noia, tapada, això sí, dient-te "Ja està, a que ha sigut ràpid???" I tu "Bffiiii, fffhhha ssshhhtaaaa?", i ella: "Sí, sí, dues cops de tita i ja està i tot bé!"

3. Dia D, posteriorment a l'hora H. Et tornen a la sala del pre-operatori, ara convertida en sala del post-operatori ... és la grandesa d'aquesta sala, és com la rebequeta aquella que te la poses per primavera i per tardor. I allà esperes. Esperes perquè les constants s'estabilitzin, esperes a que arribi la doctora per veure't i que li comenta a la família: 1. Tot ha anat bé, 2. Com mengi coses sòlides abans que jo li digui li fotré un gec d'hòsties que li igualaré l'altra galta i 3. El Pep estava molt content perquè al quiròfan tot eren dones ... i esperes a que et donin un llit, que es veu que la cosa està cara. S'especulava amb una suite de l'Hotel del costat, però es veu que allà sí que la cosa està cara ... i clar, es va descartar ...

Com que estàs més o menys conscient i ho tens tot adormit ... vull dir la galta, hombre!!! ... vas seguint les evolucions de les infermeres, els malalts que porten de/a quiròfan, la senyora que continua amb les ulleres de sol en plan Caiga Quien Caiga ... fins que 2 sensacions et dominen:
- És necessari que em passi 2 hores amb la gasa aquesta a la boca?
- Tinc pipi
El primer dels punts queda solucionat a l'instant. Dient-li a la reportera del Caiga Quien Caiga, quan m'arriba el torn la treu i ja està ... ja recuperes el teu parlar seductor de sempre ... notes que la galta esquerra està inflada ... però i què? hemos venido a participar, tu.
El segon ja es més fotut, ja que quan et donen la cosa aquella trobes el petit problema que ... no, que no te la trobis, no ... o sí, una mica ... ets incapaç de pixar estirat. Sí, efectivament, jo sóc del grup d'èlit que no pot pixar ni estirat ni al mar, perquè la remor de les onades em desconcentra. Mira, tu, manies. I que no hi ha manera, eh? Ja pots pensar en el que vulguis que no ...
I com deien a Casablanca, the times goes by. I quan et venen a buscar perquè ja han trobat llitet ... que dius, Biennnnn ... et troben incorporat a la camilla i llegint el 20 minutos amb unes ulleres d'aquelles de per tot. Coi, és que m'avorria!!! La resta de gent o dormia o es queixava i jo no tenia ni son i tenia la galta adormida ... què havia de fer? Aixxx, tota la vida seré un incomprés!!!

4. Dia D, habitacio HA. I finalment ja ets a l'habitació. A partir d'aquí la meva interessant vida es resumeix en:
- Sentir a la infermera cardar-me una bronca amb l'excusa que és castellana (¿?): "No puedes hablar! Hombre! Que soy de Salamanca, yo", que dius ... "i què té a veure?"
- Estar estirat i parlar, sense obrir massa la boqueta, amb ma cosina i ella dir-me "No hauries de parlar" ... cony, doncs no em parlis!!
- Sentir a la infermera que no puc parlar i que he de dormir o mirar la tele. I jo contestar-li un "No tengo sueño y no me hacen nada de bueno en la tele". "Que te he dicho que no hables!!!".
- Anar al lavabo i comprovar que amb les galtes i amb la papada que m'havia quedat semblava més en Fabià Estapé. De fet, perquè no podia parlar, però estava a punt de parlar de l'economia als països occidentals i de la influència del dòlar a la política comunitària que ...
- Rebre visites d'infermeres ... nooo, no vaig lligar al quiròfan ... aquestes ja les coneixia d'abans ... Que maco és quan entra gent i et diu "Uixxx, la galtona sí que està inflada!!!" ... anima molt, això! Que després ho arreglen amb un "Bueno, tu sempre has fet galtones!". Un petó, guapes, per la visita.
- Enviar un SMS a la gent dient que tot ha anat bé i que no em deixen parlar i rebre 4 trucades ... però a veure ... jo parlo en arameu o què? Per cert, moltes gràcies a tots!!!
- Llegir el Pronto ... un clàssic portar revistes del cor als hospitals ... jo crec que moltes revistes viuen d'això ... és més, jo crec que hi ha revistes del cor que només les venen als hospitals ... i mirar la tele ... on curiosament només fan programes de cuina ... també és mala sort.
- Prendre els meus primers àpats: un bol d'aigua-xirri, que l'anomenen caldo i un suc de préssec ... Felicitats ... a la gent de Juver, el suc era molt bo ...

i sobretot i més important ...
- Preguntar-me què collons feia allà ingressat perquè estava tan panxo!!! Sort que el dia següent marxava a casa. Sort!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
Capítol 254. Hospital Central! 2a temporada. 1a part
Post dedicat a la Perla, la noia argentina amb qui vaig compartir pre-operatori i post-operatori ... pels d'ESO, que em vaig trobar just abans d'operar-me i just acabat d'operar-me ... i a qui vaig pregar, abans d'operar-me que digués el meu nom en argentí ... ohhhhh, quan vaig sentir "Que te vaya bonito, Xusep" em volia fondre, que bé que sóna!!! Res, tonteries de la gent que entra a un quiròfan ... Suposo que mai arribarà a llegir això però per si de cas, dedicat està! Un petó, guapa!

Família, amics, coneguts, gent que m'envia SMSs i no sé qui són, ja m'han operat ... "Anda que vas avisar, tu!!! Ja t'han arreglat la cara?". Sí, amiguets, el dia 16 de maig, aniversari de ma cosina, a les 9.00 del matí ... aquesta hora no cal que la tradueixi pels d'ESO, oi? ... con viento favorable i després d'escoltar una frase maca d'una noia maca, entrava al quiròfan disposat al que fos! Acollonit? Podria ser ... i dic "podria ser"; però només entrar al quiròfan i veure que: 1. Allà fotia un fred que pelava ... de fet diria que per allà vaig veure un paio passejant que portava un jersei que posava Walt ... "és estranger", deien i 2. Només hi havia dones al meu quiròfan ... ja vaig fer el comentari que si me'n sortia, qui volgués, que deixés el número de mòbil apuntat a la mà ... i després em vaig adormir ... al despertar no en tenia cap, de número, suposo que totes es van apuntar però ja se sap, la suor ... també és mala sort!

Per aquells de vosaltres que no us hagin operat ... sort que teniu ... deixeu que us descrigui, sense referències sanguinolentes, els passos d'una operació (o com a mínim de la meva)

0. Uh, uh, que viene, que viene. És el primer pas, i curiosament és un pas que es fa fora de l'Hospital. Síii, és com una mena de pre-operatori. Tu et fas el xulo pels puestos "No, que m'han d'operar ... a vida o mort ... i clar, però jo estic tranquil perquè confio en el meu cos fibrat i musculat" ... fins que veus que la data D del teu calendari es va acostant ... Ah, amics, que si tinc un cop d'aire i tinc mal de cap, que si m'ha sentat malament la pizza i tinc l'estòmac remogut, que si ara ja no miro House perquè a la quarta temporada el protagonista ha perdut aquell cinisme que el caracteritza ... res, paparrutxes ... que estàs cagat de por, hombre! Però si vas a dinar a la feina i quan agafes el ganivet una mica més i fas el monòleg de Hamlet "Oh, un ganivet així em trinxarà aviat ... oh, cruel destí!"

0.5. Efecte Fernando Fernán-Gómez. També dit efecte Baa o efecte Pare de Sufrir. També és extern a l'Hospital. Normalment es dóna quan has passat uns dies, molts o pocs, amb el pas 0. És una reflexió dins teu, que no exterioritzes perquè continues demostrant que estàs cagat de por, i ve a ser un "Mira, pos ... pos ... pos ... pos si em moro és igual, ale! A la mierda! Que m'operin ja! Que no puc amb aquest patiment!!". Que vas a dinar i tu mateix t'operaries, allà mateix, entre on s'agafen les bandejes ... val, es diuen safates ... i on s'agafen aquelles postres que només els de la 2a planta del meu edifici saben fer ... t'obriries la boca amb el ganivet ... que no ha de ser necessàriament el d'abans ... i diries, "Ale, fora quiste!!!" Hombre! Fer patir a la gent!

1. El dia D però abans de l'hora H. Després d'agafar les quatre coses que són necessàries ... "Només agafa el més necessari, que només t'ingressen per un dia", que si em descuido he d'agafar el petate per portar tot allò, on vas a parar ... ai, no, el petate no, que no vaig fer la mili, jo! Veus? Aquí també he fallat ... enfiles rumb cap a Bellvitge ... amb un somriure d'aquells de "Estoy acojonaooooo". T'hi fan anar d'hora, potser perquè les portes deuen estan tancades i has de competir en una carrera a vida o mort ... i mai millor dit ... per ser dels primers en operar-te. O potser perquè et fan un recorregut turístic pels quiròfans ... "Veieu, aquest bisturí és el que rajarà a en Pep ... a que és mono?". Doncs res de tot això. T'hi fan anar d'hora ... per fer-te esperar. Et fan esperar quan fas l'ingrés voluntari ... que penses "Si surto viu ..."(és important perquè a partir del punt 1. sempre es fa servir aquest prefixe abans de qualsevol frase ... i encara que no el diguis, sempre el penses) "... ara que s'ha posat de moda el paper a les parets, quina habitació podria empaperar amb tooot el que tinc de fulls de consentiment, fulletons d'anestèsies, acolloniments generals, altes, baixes, informes, radiografies ...?" ... i et fan esperar quan et diuen que has d'anar a una planta a dutxar-te i a posar-te aquella bata verda que fa suposar que no és una festa de l'escola i tu vas amb una disfressa d'arbre i que ja no hi ha volta enrera ... Abans sí, ara ja no, catxis!

2. Dia D, hora H. Et porten en camilla i amb aquella bata indigna que dissimula injustament la teva estilitzada i esbelta figura, que tantes hores de gimnàs t'ha costat, a la sala del pre-operatori. Allà et deixen, en distribució pètals de margarita, a càrrec d'una senyora amb ulleres de sol (¿?, sí sí, ho sé, no pregunteu ... per un moment pensava que era del grup des de la peli Blade ... au, més acolloniment), que et connecta a un enginy que al principi penses que l'únic propòsit que té és destrossar-te el teu bíceps del braç esquerre ... i que després et diuen que mira la pressió automàticament ... i que et punxa un líquid a una vena de la mà ... "Vigila que això et farà mal", diu abans de clavar-te l'agulla ... "Sí, home, mal, diu ... jajajaja", respons amb aquell acolloniment que et caracteritza ... "Co-----llons", dius després que et punxi. Acte seguit, tito, cap al quiròfan.

Continua ... no patiu, que continua
 
post perpetrat per jo mateix ...| 1 apunts genials
dimecres, 14 de maig del 2008
Capítol 252. Hospital Central? 1a temporada
Sí, sí, d'acord, em vaig saltar el capítol 252. En realitat era una prova, com Star Wars, vaja ... si agradava el capítol 253, llavors faríem el capítol 252. Coses de les preqüeles i el marketing ... no ho entendríeu, vaja! I dic això sense assumir que hi pot haver gent d'ESO entre els lectors ... llavors millor deixem-ho córrer. Vale, em vaig etivocar (que diuen al meu poble) ... que no us etivoqueu mai, vosaltres?

Amics, família, coneguts ... m'operen! Noooooo, a partir d'ara el trosset de la vostra dreta on posa "Pep ... però posa-li Angu també" no serà substituït per "Amor" o "Zeleste" o "Perla" (que també aquests dos últims semblen noms de jocs de Pokemon, però bueno). Nooo. Es tracta d'un altre tipus d'operació, menys sexuarlll.

Resulta que ja fa temps jo mateix em preguntava per què no em sortien els queixals del seny. I, clar, el cos, sabi com pocs va pensar "Vols que et surtin, tonto? Doncs ale!!!" ... Passa, però, que el meu cos a més de sabi va una mica distorsionat i enlloc de sortir el queixal del seny on toca ... és a dir, movent totes les peces de les dents fins que quedin com els Orcos, més o menys ... va i decideix que sortirà a un lloc estratègic lo just per formar un quiste a la geniva ... i ja ho tenim. Catxo quiste que m'han de treure!!

I després de consultar-ho amb el meu dentista, que em va remetre a un cirugià maxilo-facial, que em va remetre a una clínica d'aquelles de "todo a 300" ... on qualsevol cosa val 300 ... no peles, no, Lelos ... van concloure que:
1. Tenia un quiste (vaja, que ja es veia a simple vista)
2. Provocat pel queixal del seny (què dius ara!!!)
3. S'ha de treure (això també es presumia, la veritat)

Total que pagues 300 Lelos per que et diguin una cosa nova i dues que ja sabies ... no està malament. Ara, el lloc era macu ... al Tibidabo ... noooo, i no era la casa de L'Ombra del Vent ... no i tampoc era la casa dels miralls del Tibidabo ... i a més les revistes del cor eren actuals, que les del meu dentista parlen de quan va néixer la Infanta ... hombre, amb el que cobres, posa revistes més actuals, tu!!!

I ja em teniu a mi anant a veure la doctora a Bellvitge ... que es veu que aquestes operacions només les fan a Bellvitge i a la Vall del Bronx ... vull dir a la Vall d'Hebron. I a la doctora ... per què han de ser tan secs, els metges que t'han operar? ... li expliques el que passa, que a aquestes alçades ho podries haver posat a una pàgina WEB, "si us plau, si pot mirar www.tincunquistealageniva.com/angu alla està tot explicat amb pèls i senyals", i que s'ho faci ella mateixa. Però la missió de la doctora, com la de majoria de doctors, és acollonir-te. En concret la seva arma principal per l'acolloniment és dir-te "Eh, que sóc cirurgiana" ... que només va faltar, quan va dir això, que sonés una famfàrria romana "Tatararatataaaaaaa" i plantar-te davant teu tot el que et pot passar durant l'operació, resumit a un bonic full que duu per nom "Full de consentiment".

I en allà t'expliquen tooooot el que pots arribar a tenir: que et poden trencar els nervis del llavi, que podrien danyar-te la mandíbula, que podrien arrancar-te no se quantes dents ... i clar, t'acabes veient o com l'Aznar o com el Cuñao. Que fins i tot estàs a punt de preguntar-li "Escolta, tu operes amb bisturí o entres a la meva boca amb un Bulldozer d'aquells d'enderrocar cases?". El que passa és que li tens por ... o respecte ... o por i respecte ... i calles com un puta.

Però és en aquest moment, just en aquest moment i no abans, comences a llegir toooooot el que et pot passar i que tu no pots dir res perquè ja has firmat el full i et passa tota la teva vida pel davant, passat (a bona hora vas pensar "I on són els meus queixals del seny?"), present (què fots aquí parlant amb una dona que amb un ganivet talla genives com qui talla la pastanaga a julianas, com l'Arguiñano?) i futur (i si no t'operessis? El pitjor que podria passar és que la gent en comptes de dir "Mira el Pep té un quiste" acabaria dient, amb el pas del temps ... "Mira, un quiste que porta un Pep" ...). Però no, no, cal ser valent. "Els cementiris estan plens de gent valenta!" ... Ei, doncs moltes gràcies pels ànims ... no et fot, quina gent!!!

Abans de qualsevol operació té lloc el que se'n diu el Pre-operatori. Vindria a ser com els preàmbuls. Com quan estàs amb una noia, vaja. Que tu no te li tires a sobre com si no haguessis vist una dona en anys ... nooooo ... bueno, o potser sí, però jo sóc del grup dels romàntics ... "Ja! Així et va!" ...primer la prepares, li dius coses maques, l'acarones ... la poses tonta ... bueno, i no continuo perquè sóc jo el que s'està posant tonto. Ja farem un post, quan surti de l'operació parlant d'aquest tema!

L'única diferència entre els preàmbuls quan t'han d'operar i els preàmbuls quan ets amb una noia és que ella no acostuma a fer-te anàlisi de sang ... vaja, com a mínim que m'hi hagi trobat jo ... la resta si fa no fa ... et diuen que et treguis la roba, sobretot la de la part de dalt, et fan fotos, s'acosten a tu per sentir-te el cor, et pregunten si tens alguna enfermetat ... el mateix, si fa no fa.

L'unica diferència, també, és que la darrera fase d'estar amb una noia no és anar a veure una tercera persona ... vaja, si no és pagant, que estàs amb una noia, llavors potser sí ... aquí sí i se'n diu "L'Anestesista". L'anestesista, per parlar clar, és el que mana, el que controla com estàs tu en tot moment ... que dius "Jo estic que t'hi cagues!!". La cirurgiana té el poder i les armes, però l'anestesista és el que diu les grans frases dins un quiròfan com ara "Está saturando", "Hiperventilado", "Podría ser lupus" o "Què fas aquesta nit, al final, guapa?", tot això segons les pelis de metges, clar.

Quan vas a veure l'anestesista, al final del pre-operatori, un cop t'han punxat, t'han fet una radiografia i t'han mirat el ritme del cor, et donen un full que ve a dir "Ahora que vas a ser anestesiado" que té com a única misió, fer-te por. Sí, tu, emocionat pels preàmbuls, havies oblidat que l'anestesista és "uno de ellos" i que ha de fer por. En concret al full posa que 1 de cada 15.000 persones que les anestesien no es desperta ... macu de llegir, jarlll.

L'anestesista, com a bon metge, et fa omplir el seu "Full de consentiments" on entre tot el que et pot arribar a posar: marejos, naúsees hi ha també ... depressió. Un que és ignorant s'atansa i li comenta "Perdona, jo que sóc super-optimista ... quan surti de l'operació pensaré que la vida és una merda?" ... al que ràpidament comenta "Noooo, depressió ... respiratoria" ... són les seqüeles d'haver-te intubat. Perdó? Com que m'han d'intubar? Això no ho posava, al programa!!! Es veu que si t'adormen tot ... i amb mi ho faran ... t'intuben i, clar, deixes de respirar i ho fa la màquina per tu ... perdó, eh? ... i una merda!!! A mi no m'intuben!!!... no, no ... i si em desperto amb tots els tubus aquells ... ui, ui, treu, treu ...!!!! Llavors sí que em moro ... però del sustu!!! Treu, home, treu!!!

Doncs com dirien en llatí "alea jacta est". Que en el meu cas vindria a ser com un "Haber elegido muerte". És a dir: m'intuben, em rajen, em treuen el quiste, el queixal del seny, no sé quantes coses més ... ah, i em droguen i em deixen la cara com la Ruperta. Genial!!! A més m'hauré de passar no sé quants dies sense poder parlar ... ja m'he deixat preparat unes targetetes amb frases típiques que dic jo ... la majoria insults per la gent que em vingui a veure i que comenci a riure, clar ... i un mes llarguet menjant sopetes Knorr, caldets, potitos i purés. Que penses ara "Mira, anirà bé per l'operació bikini" però que al 2n dia pensaràs "Qui s'ha menjat el meu bistec???".
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials