dilluns, 30 d’octubre del 2006
Capítol 165. Eleccions 2006. Sí, unes altres! Jo què voleu que us digui!
Dilluns. L'únic bo que té el dia d'avui és que és dilluns i demà divendres. Després un diumenge. Després un dijous, un altre divendres i un cap de setmana. Amics, família, ens trobem davant de la típica setmana que demà no sabrem ni a quin dia som, ni què hem de fer el dia següent, ni el perquè de les coses. A més, a més, per bona composta (això mai he sabut si era correcte dir-ho ... algún/a professor/a de català a la sala, si us plau?) dimecres hi ha ... tatxan-tatxan ... Eleccions!!!

Es fa estrany que les Eleccions siguin en dimecres. Se'm fa com rarot. Tants i tants anys fent les Eleccions en diumenge. I a més per Tots Sants, tu. Deu ser que volen firmar la defunció definitiva d'algun partit! Jo recordo que fa anys (mira, que anava a Primària encara! No fa anys, no!) que les Eleccions es feien tranquilament entre setmana ... Festa? Noooo. Bé, síííííííí, perquè els nens teníem festa! (e lo que tiene sé coregio erectorá) pero els papi-papi-papichulos a currar com Déu mana. S'agafaven les seves horetes per anar a votar i ale, després al taju, tu! Ara es veu que obligatòriament les han de fer en festiu perquè abans la gent s'estressava ... en fi ...

Aquestes Eleccions si han de ser conegudes per alguna cosa, seran conegudes per diferents temes. Potser les que més recordarem seran que per fi hem trobat un afamat director que substitueixi a Ventura Pons al capdavant de la filmografia catalana i que sigui capaç de lluitar amb l'Almodóvar i l'Amenábar pels Òscars de l'Acadèmia ... de l'Acadèmia del cine, no la d'OT ..., també les recordarem per un personatge que saluda tot dient "Bona notx" (http://youtube.com/watch?v=AqqQBs2Y7K8) i que quan parla sembla que imiti al tiu que l'imita a Polònia de Tele3. Representa, i només dic que representa, que aquests dos es repartiran la major part del pastís. Sí, ho encerteu: anem bé, cirerer!

Després venen els de sempre: la Senisienta amb mostatxo que vol governar però no sap amb quin príncep(?) decidir-se, l'ajudant de producció que vol fer la punyeta al director d'abans i que se n'anirà sí o sí amb el de la "Bona notx" i els de l'esperit olímpic (allò de "lo que importa es participar", sí, sí, en castellà), que poca cosa tindran a pelar, pobres. Després hi ha algun altre partit, com aquells-aquellos que-que com-como promulguen-promulgan que-que la-la societat-sociedad catalana-catalana és-es bilíngüe-bilíngüe, doncs-pues ho-lo fan-hacen tot-todo en-en els-los dos-dos idiomes-idiomas ... una mica difícil d'entendre, la veritat.

A més, per acabar-ho de rematar, abans es dedicaven a treure musiquetes de campanya simpàtiques creades pels mateixos partits. Ara no. Ara és com quan els anuncis no volien pagar els royalties a les companyies discogràfiques i havies de sentir que la música de Cafè Bonka era una tia que intentava (i dic, intentava) imitar a Rosana cantant "A fuego lento". Fan com una mena d'OT (que booooo, aquest any OT ... crec que l'any que ve ja no el faran ... de tant bo que és) i el resultat és, per exemple, un partit polític m'ha agafat la cançoneta de La boda de mi mejor amigo i n'ha fet una versió (allò del "Forever, and ever, you say ...") o un altre que vem sentir l'altre dia des de la feina cantant una versió horrible-horrible de "Porqué yo tengo una banda de rock-and-roll, uoouooo ..." del Loquillo, que pobre, si s'aixequés de la tomba ... aix, si està viu!!! No calia, no calia! De veritat! A més el cervell humà és tan retorçat que ara quan sents les versions reals d'aquestes cançons et ve al cap la cantarella del partit! Encara sort que no ha sortit algú cantant alguna versió de la Shakira! Us imagineu? Quan el tiu aquell que crida allò de "Shakira, shakira", canvieu el nom pel del tiu que diu "Bona notx"! Eh, i quadra, eh? Uf, uf, uf!!!

Doncs es veu que entre tot això s'ha de triar alguna cosa. Trist? Doncs una mica sí perquè llegeixes el programa dels partits i tothom ve a dir el mateix ... i a més amb les mateixes paraules. Però és el que hi ha, tu. Jo per si les mosques l'altre dia em vaig trobar aquesta propaganda electoral al meu mail. Sembla un candidat engrescador ... no conec molt bé la seva campanya però l'eslògan pinta bé!


I si no el trobo a cap llista? Bah, votarem als de sempre!!! Que és el que acabem fent tots, al cap i a la fí! Bona reflexió i bon profit als que pugueu menjar panellets!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
divendres, 27 d’octubre del 2006
Capítol 164. I el temps passa volant
Post dedicat a totes aquelles persones que, en algun moment de la seva vida, han decidit llegir la meva estranya(?) manera de veure el món. A tota aquella gent a qui, volent-ho o sense voler, els he fet esboçar un somriure. A tothom que comparteix o ha compartit una estona de la seva vida amb un servidor en forma de comentari (amb més o menys queixes respecte allò del verificador de paraula ;)) i que m'ha fet sentir, en certa manera, una mica especial.

A tots ells, a tots vosaltres, moltes gràcies.
















Sin ti no soy nada,

Una gota de lluvia mojando mi cara
Mi mundo es pequeño y mi corazón pedacitos de hielo

Solía pensar que el amor no es real,
Una ilusión que siempre se acaba
Y ahora sin ti no soy nada

Sin ti niña mala,

Sin ti niña triste

Que abraza su almohada
Tirada en la cama,

Mirando la tele y no viendo nada

Amar por amar y romper a llorar
En lo más cierto y profundo del alma,
Sin ti no soy nada

Los días que pasan,

Las luces del alba,
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Porque yo sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada

Me siento tan rara,
Las noches de juerga se vuelven amargas
Me río sin ganas con una sonrisa pintada en la cara
Soy sólo un actor que olvidó su guión,
Al fin y al cabo son sólo palabras que no dicen nada

Los días que pasan,

Las luces del alba,
Mi alma, mi cuerpo, mi voz, no sirven de nada
Qué no daría yo por tener tu mirada,
Por ser como siempre los dos
Mientras todo cambia
Porque yo sin ti no soy nada

Sin ti no soy nada
Sin ti no soy nada

Sin ti no soy nada
. Amaral. Estrella de Mar, 2002
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dijous, 26 d’octubre del 2006
Capítol 163. El Sexto Sentido?
Amics, en el que portem de setmana està passant una cosa molt maca. Tan maca que potser només es pot comparar amb el naixement de Nostru Senyor Jesus, la Xampinyons del Baa de l'any passat o el fet (hipotètic i irreal) que em toqui la grossa de Nadal. Porto 3 dies de la mateixa setmana plegant a la mateixa hora (que em direu "Vaja una novetat!") ... però a l'hora que em toca plegar!!! Impressionant! Hasta em venen ganes de plorar i tot de l'emoció.

Jo que ja estava a punt de fer com el prota de Prison Break i tatuar-me els plànols al cos per poder escapar de la feina sense que em veiessin i pam! 3 dies com 3 sols sortint a les 5 de la tarda (bé, qui diu 5 diu quarts de 6, alguna hora entre les 5 i les 6, pels d'ESO), aprofitats (òbviament) per fer mil i una tasques que tenia pendents. Només em queda reservar-me un dia per la noble tasca de planxar: catxis! jo que pensava "Mira, puc evitar de planxar tota aquesta roba de cop perquè com que ara ja s'acaba l'estiu, com aquell que diu ..." i una merda! El mal parit de l'estiu que no se'n va! Au, vinga sessió planxeril! "Oh, és que és el calentament global, que diuen", mira, mira, no em calentis una altra cosa! Que arribi ja el fred! Hombreya!

Una de les tasques que he "gaudit" (atenció, que he posat cometes!) ha estat anar al súper a comprar. De sempre que a casa meva hi ha hagut problemes amb el tema supermercat. No perquè sigui un ranci, que podria ... però seria un ranci divertit... sino perquè la fabulosa distribució d'Esparreguera fa que al centre no hi hagi un punyetero súper en condicions i, en canvi, a les puntes (Esparreguera té una figura de punta de fletxa, hau!) que si Caprabo's, que si Mercadona's, que si Maxi-Dia's, que si Condis en condis-ions (és bona, eh? jejejeje, és meu l'acudit ... val, ja paro), ...

Total que ja fa uns anys a cop de tita de casa (al davant de la parada del bus, al davant de l'Ateneu) van posar un Condis. Mira! Tu saps el que és un "Ei, que falta això per la sopa, un moment que vaig al super a buscar-lo" i poder tornar a casa amb el producte en qüestió abans que la sopa s'hagi evaporat!? Brutal! L'únic però, del súper aquest, és que, tradicionalment, les caixeres que han tingut sempre han donat la pinta de bordes ... després un cop han vist mil-i-una vegades la teva compra ja es deixen anar (recordo una que se'm va fotre a riure perquè vaig comprar SalvaSlip per ma mare ... i la tia rient com dient-me "Eso no te lo puedes poner tu, jajajajaja", la gent m'agafa confiança massa de pressa, tu) ... però al començament ... aquella tibantor ... només comparable amb les del Mercadona, que no riuen ni que les facin pessigolles! En canvi les del Caprabo ... deuen tenir un plus per rialla ... això ... o potser porten la goma de la melena molt tibada i els tiba la cara, que tot podria ser.

Però tornem al Condis. El Condis de davant de casa ha anat perdent coses. És un local petit, d'acord, i cada cop hi ha més productes a la venda, d'acord, però jo recordo que vaig comprar la meva darrera Gillete 3 plus intercooler with turbo for if the flies ... i passat un mes m'acosto a buscar recanvis ... i no n'hi havia. Li pregunto a la caixera ... "Oye, y el recambio de la Gillete 3 plus intercooler with turbo for if the flies, cuándo vendrá? Dime cuándo, cuándo, cuándo?" i em contesta (borderio) "Ha! Esto ya no lo tendremos mas". Llavors això que penses, bueno em quedaré el recanvi de la Gillete 3 plus intercooler with turbo que és compatible ...i tampoc. De fet, només hi havia Ganivetes d'afaitar Condis (això, sí, catalans ho són ... els que etiqueten, dic) i res més. La resta de ganivetes van quedar substituïdes per la col·lecció primavera-estiu de condons de la marca Control ... que també són útils, eh? però no t'intentis afaitar amb allò ... o si t'intentis afaitar després no els reciclis pel seu ús normal no fos cas que féssim Pàsqua abans de Rams.

El darrer exemple de borderio va ser l'altre dia. Jo que entro i me'n vaig a la xarcuteria, on hi havia un dels jefes tallant no-sé-què, allò que dic el típic "Hola!", mou el cap com si tingués un tic i continua lo seu. Allò que penses "Calla, que quan acabi t'atendrà". Acaba d'una cosa, comença una altra, ... "Ara quan acabi d'això, segur", l'acaba, en fa una altra ... i tot això mirant-me! No sé com no es va tallar un dit! Això que passa una altra noia que treballa per allà, em mira, riu, diu "Ahora, eh?". Doncs així com 5 minuts! Fins i tot va passar la Sra. de Fotosistema i li vaig dir "Mercè, toca'm!!!". Ella, amb cara d'espantada, allò que no gosava. "No vull que em toquis allò, dona, vull dir el braç". I me l'agafa, el braç. Clar, vaig respirar alleugerit! Ja pensava que no em passés com el Bruce Willis a El Sexto Sentido, que estava mort, ningú el veia i ell no ho sabia. Finalment, al sentir això de la peli, l'home es va motivar i em va atendre "6 talls de pernil salat" li dic. I a sobre el tiu fa un "Bufff"!!! A sobre!

En fi, que jo calculo que al ritme que anem al súper de davant de casa aviat deixaran de tenir aliments de primera necessitat, llet? qui en necessita?, per la col·lecció completa de tot l'any de preservatius Control (mira, enlloc de maduixes amb nata agafarem els que tenen gust a maduixa) o els 23 models diferents de piles de la marca Duracell. Se'n podrien posar alguna ... a veure si agafen una mica més de garbu!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dilluns, 23 d’octubre del 2006
Capítol 162. Aquest no és un altre post estúpid sobre futbol
Diumenge, 16:15, any del Senyor 2006 ... però tothom diu que es va perdre el compte per l'Edat Mitjana ... no ho sé, no hi era, jo. Casa meva
Volia veure Futurama, volia veure Futurama!!! A La Sexta!!! Hombre! Que m'he quedat adormit! Aix, em faig gran, el sofà és massa cómode, ja comença a fer fresqueta i la tele té un efecte d'hipnosi! Merda! En fi, aprofito el moment i la meva vetlla per anar a l'Ate a copsar ... l'estat del partit.
L'Ateneu està ple, bastant ple. Normal en un partit d'aquests. El Nen, la Pilu i companyia es troben a una de les narcosales ... aix, quins records! Quan anàvem a guardar lloc per veure els partits de futbol com 5 hores abans! Partits de futbolín, xerrades diverses i ... davant la sorpresa de propis, estranys i gent menyspreable que moren l'Ateneu a 2/4 de 6 de la tarda (pels d'ESO, a l'hora que surten del cole cada dia), fugida cap a casa. Sonen frases com "Eh, neng, neng, que estos se van, neng".

Diumenge, 18:00, el mateix any del Senyor que abans. Zulo
Canvi de plans. El Nen té el Digital +. El té al Zulo. El té d'estranquis. N'hi ha prou amb una parabòlica ben orientada, un decodificador normal, una pàgina WEB concreta i un cable. Es programa el decodificador perquè decodifiqui (clar, què ha de fer? fer patates fregides?) i ale. El futbol, doncs, es veurà al Zulo.
Possible problema? Que canviïn els senyors de Digital + el sistema de codificació ("Ho poden fer?", preguntareu ... sííííí, són dolents, dolents, més dolents que en JR de Dallas ... pels d'ESO ... bah, és igual, no ho entendríeu). La veueta del Nen, fatalista com sempre diu que ho faran. Jo i en Jorkues, que compartim la vetllada al Zulo, no ... no seran capaços.

Diumenge, 19:00, no ens hem mogut ni d'any ni de segle, com era d'esperar. Zulo
Comença la Fòrmula 1. El Nen està enganxat a l'Interné per enterar-se si canviaran o no, la codificació del Digital +. Anem intercalant Tele 5 que corre el nòvio del calb aquell (no penso dir el nom) i Canal + per si ... perdéssim la imatge. De moment tot bé.
Arrenca la Fòrmula 1. Shummi adelanta a 1, a 2, a 3, a 4, a tot Déu. Però a la que adelanta al company del tiu que no penso dir el nomc, paf! punxada a la roda. "Collons! Anem bé! En fi, sempre ens quedarà que algun franctirador pagat per Ferrari mati a l'Alonso!" (merda, ja he dit el nom). La cosa no va bé i ho sabem! El Nen i jo, Ferraristes (ja ho sé, que no existeix, i què?) a tope, patim! Però com a mínim tot bé, tenim el Plus.

Diumenge, 20:05, podríem estar a un univers paral·lel, oi? doncs no. Zulo
Comença a venir la gent a veure el partit al Zulo. Per la catifa vermella circulen personalitats tan destacades com el Kittus, AQueSocRabios i en comptem com 6 o 7 més. Perfecte. Tenim pensat com distribuir perquè es pugui veure bé des de tot arreu. De cop i volta, sense avisar (com passen la majoria de coses d'aquesta vida), no sentim al senyor del Plus. "Potser s'ha tornat mut? S'haurà mort? No agradava el que deia i han pagat a uns matons perquè el redrecin a la seva demacrada carrera periodística?", us preguntareu. No, han canviat la codificació de la senyal. Nyiau, nyiau, nyiau.
Raude i veloç, el Nen es connecta a la WEB per veure què ha passat. Els records pels famíliars del senyor propietari del grup que té el Digital + deixen entreveure que ... o anem a un bar o no el veiem ni de conya. Arrenca el pla B.

Diumenge, 20:45, 2006 però a l'Ateneu hi havia gent que no pertany a aquest any. Ateneu
Com els toreros a les grans places: El Juli, El Litri, Paquirri o Fran Rivera, ... 4 valents entrem per la porta gran a l'Ateneu. El més normal en aquests casos seria que la gent s'apartés i deixés seure als nostres herois a una taula preferent per veure tant gloriós espectacle. No és així. La canalla d'ara ja no respecta res. Acabem drets a un cantó per veure el partit (a veure, que la qüestió és veure'l ... ui, això és un ús abusiu del verb VEURE, oi?)
L'imbècil aquell acaba de guanyar el segon títol de Fòrmula 1 (i esperem que darrer, per tota la gent que ens agrada veure els esports a la tele) i l'Ateneu ... embogeix. Què ens està passant!? A quina part de la vida ens hem perdut? On hem deixat el seny, el saber-fer? S'està començant a tacar el bon nom del Mausoleu Barcelonista per excel·lència?

Diumenge, 21:03, ja passo de posar l'any, no estic per hòsties. Ateneu
L'equip que juga a casa marca el primer gol. Hi ha molta gent que salta (salta conmigo? no, que jo no salto!) i crida ... Què ens està passant!? A quina part de la vida ens hem perdut? On hem deixat el seny, el saber-fer? S'està començant a tacar el bon nom del Mausoleu Barcelonista per excel·lència? (I sí, he fet Copy&Paste i què? El blog és meu i faig el que vull)

Diumenge, un instant entre les 21:03 i les 22:50, l'any posterior al 2005. Ateneu
Només un comentari: Quan jugarem a repartir hòsties al mig del camp? Però que carai és un migcamp amb Iniesta i Xavi? Per què no posem a una monja carmelita, també? I al Ronaldinho, què li passa? Que li paguin 2.000 milions a l'any, home, que sino no se sent estimat! Ah, i que ningú digui res! va guanyar l'equip de casa simplement perquè hi van posar més ganes! Senzillament. Som uns guais! Quin diumenge! Com deia U2, "Sunday bloody Sunday"

Diumenge, 23:15, l'any anterior al 2007. Carretera
Torno de deixar al Kittus a casa. Ai, m'havia oblidat amb la mala llet que porto que havia vingut el Kittus. Però ni un empat vem aconseguir! Tornant a casa veig cotxes pitant amb nengs (ho sento, eren nengs) de coeficient mental inferior al gos de la meva ex-veïna ... que aquell gos, és idiota, sempre ho ha estat ... amb bufandes madridistes i tot plegat. "Oh, és que viuen d'aquella manera que no els deixem expressar el senten!", doncs que fotin el camp a expressar-se a un altre lloc ... o un altre país, tu!

Diumenge, 23:45, ---. Casa meva
Tanquem el cercle i tornem al punt de partida!
Quin diumenge! Quin diumenge! No pot ser pitjor. O si ... Tele 5, Operación Triunfo, dues ties imitant a la Shakira (i fotent-ho de pena, tot sigui dit). Anda ya! Me'n vaig dormir.


PD: Noti's, estimat lector, que el tamany dels paràgrafs ha anat disminuint. Això pot ser degut a dues coses: a la bona voluntat de l'escriptor ... oséase, jo ... de no fer massa llarg i tediós el post o a la mala llet que porto. Calla que no sigui la segona!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dijous, 19 d’octubre del 2006
Capítol 161. Què? Apostamos?
Li devem una disculpa. Així, de genolls, tot l'Ateneu. No hem confiat en ell. I ell, dolgut, ahir no va venir. I el Baa no va empatar ... va perdre. Amics, família, li devem una disculpa al Kittus, el senyor empats Aquest, entranyable ja, personatge dels partits futboleros ahir no va aparèixer pel fòrum d'alegries barcelonistes dels darrers dos anys, per aquell lloc on veure un partit de futbol és el més semblant a resar en direcció a La Meca (que no al David Meca, que es dopa, per cert), pel local barcelonista per excel·lència de tota Esparreguera. Ahir el Kittus es va quedar sol, a casa, segurament escoltant música depriment com Álex Ubago (que soso és el tiu!) i posant de tant en tant el futbol esperant rebre bones notícies des de ... Chelsea? Mourinholàndia? ... aix, és que els equips anglesos, no poden tenir una coletilla tipus Manchester de United, per exemple, per saber de quina ciutat són?

Però després d'una intensa conversa telefònica on es van barrejar sentiments com ara "No tinc bones vibracions amb el Batxillerat" i respostes com la de "Tu ets un puto pessimista, no has tingut bones vibracions mai! Lladró!" ha confirmat al 90% la seva participació al festival de diumenge que ve. De què depèn el 10%? doncs de la meva mala llet, que el vagi a buscar a casa i que me l'emporti arrossegant-lo fins a l'Ateneu com no vulgui venir. Per tant, ara mateix refaré el resultat de la porra i posaré un empat. Empat a alguna cosa, però empat al cap i a la fí.

Perquè amb els Madrid-Baa ja comença oficialment la temporada d'apostes i porres diverses. Amb la gent de l'Ateneu ja tenim un compte des de l'any passat a MiApuesta.Com ... "alaaa, ja estan els ludòpates!", pensareu ... que, després del Mundial, vem arribar a tenir com 600 Lelos, payo! (vem apostar tot el que teníem a que el Baa guanyava la Xampinyons l'any passat) i que després de brillants actuacions, com apostar 50 Lelos que el Baa guanyava la Supercopa d'Europa, ens hem quedat amb uns 200, que per un sopar entre la gent que en el seu moment va posar 20 Lelos, també dóna, eh? Ah, per cert, ahir no sé quant vem apostar però vem perdre fijo! Catxis-la-mar-salada!!

A la feina també hem fet la porra típica del partit del diumenge. Aquest cop, pel que sembla, el factor Visionari s'ha reduït bastant, tot i que, clar, sent un partit on Los Otros són l'equip del Capello i els nostrus les pepes d'ahir, posar que es marcaran més de 5 gols entre tots dos equips sembla una utopia. No hi ha grans resultats de 10-0 o 0-32 però sí algun 2-4 o 3-4 que dius "EScolta, guapo, si et sobren les peles me'n passes que estic pagant una hipoteca, rei" (aix, quina ràbia li fa a la gent que els diguin "rei" ... i clar, si els fa ràbia, què has de fer? dir-los-ho!)

Però la gent està engrescada i ja volem provar d'encetar altres porres com ara:

- "En quina volta del Gran Premi del Brasil de Formula 1, Ralph, el hermanísimo, farà un trompo amb el cotxe i anirà en direcció contrària fins a estavellar-se de cara contra Fernando-somos-azules-Alonso"? (sí, el títol és llarg, però us imagineu? oixx, quin riure! Mira, si guanya li farem un post a Fernando Alonso i si perd ... també. Que cada cop em trobo a més gent que em diu "Potser sí que és pedant però no has de jutjar-lo com a persona ... ell és corredor!", i quan tu els hi dius "I tu per què vas a favor seu?", et responent "Aixxx, és que és tan guapo!". Coherència, canalla!)

- "S'emportarà el director novell recentment descobert Artur Mas (que un moment, perquè a Madrid diuen Àrtur que no veuen que no hi ha l'accent? que estan tontos?), autor de grans obres mestres com "ConfidencialCAT", "MaragaTriste" o "El diablo viste de Saura", el premi de la crítica al Festival de Tots Sants"? (ei, que aquí sota l'Illa hi ha una paradeta amb caramels, DVDs i coses per l'estil ... els caramels diuen que si els mires a contrallum veus la cara del Mas i si ho mous es veu el Mas repentinant-se el serrell)

només per citar els events més propers

Total que ens falta el Ramon Garcia i la Obregon a la meva feina i començar a organitzar tot això perquè de porres de futbol el Xavi i jo ja en tenim la mà trencada però combinacions tan rares ... mmmm, serà que no. Kittus! Al final un empat oi?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dimarts, 17 d’octubre del 2006
Capítol 160. Estos abuelos son un peligro
Diumenge passat vaig fer una cosa que feia temps que no feia. No, no penso explicar-vos res de la meva vida erotico-festiva, que no! Parlo de seguir un partit de futbol per la ràdio. Ja no recordava l'avantatge principal de la ràdio vers la tele: tu pots anar fent cosetes tranquilament mentres allò va sonant. La tele, en canvi, necessita com més atenció ... tot i que a casa rebia fa temps el canal aquell que es veu que era una estafa que et feien preguntes com ara "Nombre de ciudad que es nombre de animal" i que no passaven mai a ningú per antena però que tenien a gent allà esperant durant hores ... aquest com a mínim em feia companyia i com que mai passava res podies tenir-ho com si fos la ràdio ... bé, no parlarem de les diferències de la tele i la ràdio perquè tothom ja és grandet i això no es Barrio Sésamo (sí, sóc dels que ho veia en castellà, que quan era petit encara no s'havia inventat el català).

Doncs allò que estava tranquilament a la cuina escoltant la ràdio fregant els catxarros que tenia per fregar des de ... bé, és igual, netejant una mica la campana, passant la meri (no la Meri pizzera, no, la meri, el motxo, la fregona) i de cop i volta entra pel celobert un estruendu, com un tatxan-tatxan, com la típica entrada de pasodoble (tots l'hem sentit algun cop i sino mireu els toros, que van encadenant un pasodoble amb un altre, quins cracks, ... els de l'orquestra, no els que van als toros). Doncs això l'estruendu.

En un principi t'espantes. Vaig pensar que Camela, recordem escoltada per una veïna meva mentre fa dissabte els dissabtes, havia abandonat les influències del món electrònic de Depeche Mode per anar al terreny de la "canción ligera". Però, no, l'estruendu no era de la del 4t. Esglaït, corprés, esmaperdut, sense sentit gairebé, vaig entrar al menjador per si m'havia deixat engegada la tele i feien ... no sé ... alguna repetició de The Very Best of Gente Joven (a veure, pels d'ESO o infants en general ... això era un programa que feien per la tele que era com una mena d'Operación Triunfo però sense acadèmia, sense professors de cant, sense Jesús Vázquez, sense la Trinca de directors i sense Tele 5 ... allà la gent cantava i prou ... entre les seves proeses destaca haver promocionat a ... Isabel Pantoja ... no, sense el Catxuli, aquest han hagut de passar anys perquè cantés, però quan ho ha fet, com un campió).

Doncs això (ara no venia aquí un punt i apart, però sino el paràgraf es feia llarg i llavors la gent es queixa que costa de llegir), tele apagada, però el soroll (siroll pels de Lleida) entrava també pel menjador. Llavors vaig començar a quadrar coses: així com hi ha pisos encarats a tramuntana, al sol, a Montserrat, ... el meu està encarat a l'esplai dels avis. Que l'esplai dels avis està a prendre pel sac de casa ... però en línia recta i sense que res ni ningú ens separi. I els diumenges toca ballaruki. I allò entra pel celobert i ressona! Carai si ressona! I, clar, a aquelles hores el diumenge sóc a qualsevol lloc excepte a casa i fins ara ... 2 anys gairebé ... no sabia que tenia el concertillu dels avis enganxat al la balconada. Hombre! Ja ho podrien avisar també, que comencen a tocar així, sense avisar a la parròquia.

Total que durant tooooot el partit de futbol, mentre feia de marujo, sentia el RAC1 i de rebot cançons mítiques com "Morena", "Suspiros de Ejpaña", l'himne del Baa (?), "El tractor amarillo" (??) i d'altres "sinsentidos". Curiosament a la mitja part del futbol van parar i van continuar a la segona part, com si ho fessin expressament. A la segona part ja era més clàssics com Roberto Carlos i "el millón de amigos", les de Camilo Sexto de quan encara no se li havia anat la pinça i coses per l'estil. IN-SU-POR-TA-BLE! I ves a queixar-te, saps? Que els de la 3a edat tenen més poder que el Bush i el Bin Laden! Que jo conec avis que van el primer laborable de cada mes al banc, treuen els diners de la pensió, els compten i els tornen a ingressar! O quan reclamen un regal pels seus néts, que has d'avisar als GEOs (no, a la Geo, no) perquè els dessallotgin ... que ells no se'n van sense un regal pel nét. El Ronaldinho, si vol que li paguin més hauria de portar al seu avi a Can Barça ... ja veuries què treuria!!!

Però jo crec que això del concertillu és una estratègia de les dones de l'esplai perquè els seus marits no vegin els partits de futbol. No perquè no els agradi el futbol, si les iaies són encara pitjor que els més ultres del Camp Nou, sino perquè el Baa ... aix, el Baa ... ara va bé però fa uns quants anys segur que més d'un i més de dos s'hi haguessin quedat, literalment. I ara ja hi estan avesats. I clar, un cop comences una costum (com els que bombardegen de pintura la seu del PP del meu poble per la Festa Major) per què canviar-la, oi?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dimecres, 11 d’octubre del 2006
Capítol 159. Avisa'm quan arribi el 2000
Segon dia de curs. Un curs estrany. Un curs d'aquells que hi vas perquè el teu jefe et comenta "Pep, t'agradaria fer un curs de joronye?", al que jo responc un "Bffff, tinc feina" i al que t'acaba dient "Doncs fet, hi vas i no se'n parli més". Ja ho sé, no hi trobeu sentit, jo tampoc. És com quan als teus pares els feia molta ilusió una cosa i tu deies "Home, no m'acaba de ..." i et tallaven i et deien "tatxan pos aquí ho tens!" ... com si anessis al Sorpresa, Sorpresa, vaja.

El curs, al que assistim jo i uns quants companys (clar, no me'l farien per mi sol!) de la meva "escala social" es veu que deu ser important i tot, perquè hi ha la plana major (res a veure amb gent de València) de la meva empresa. El curs tot i ser de "joronye" té un sots-títol la mar d'interessant que és "Conegui bé a Mordor en 3 dies". I clar, la gent de la plana major (que no són de València, home! que ho he de dir mil cops?) com boja allà prenent apunts, mirant les transparències, preguntant ... i els altres ens quedem amb cara de "Ai, mira que bé però i jo què pinto ...", uns, "Collons que tinc un munt de feina i estic aquí fent el canelu", d'altres i "Es nota que tu no et fas el sopar, guapu", la resta. Ep, i el curs és interessant! És culturilla i està molt bé però noi ... això de plegar tardet.

L'home que imparteix el curs és un crack ... i la semblança més gran que li hem trobat és aquell que presenta allò de Saber vivir ... aquell home, amb aquella vitalitat, que tot sempre és de color de rosa ... que més que Saber vivir, al programa aquell li haurien de dir Saber beber ... doncs això, el crack. Es veu que va estar treballant a Mordor durant uns anys (lo típic, ara faig uns orcos, ara construeixo les portes, ara la torre per Sauron, ...) i coneix molt bé a la gent d'allà, la seva jerarquia i el seu negoci (per sota de Sauron hi ha ...). Tant la coneix que presuposa que tots els que estem allà ho coneixem també ... quan en realitat només els coneixen els de València (mira, ja passo de posar els de la plana major) i ens quedem amb cara d'interrogant a frases com:

- "¿Sabéis quién lleva esto ahora en Mordor?"
(silenci)
- "¿No lo sabéis?"
(silenci ... però això em sona que ja ho feien els Pallassos de la Tele ... em faltava un "Puesss ... la gallina Turuleca que ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres, ... ", pos no)
- "Jesús! hombre! Jesús", et diu mig cridant
(i t'ho diu així, com si tu sabessis quin Jesús és! Jo de Jesús, allà sota pressió, només conec a Jesús Vázquez, que abans presentava allò de "Euros, euros, dubidu, si no los quieres allá tú". Però després t'ho aclareix encara més)
- "Si hombre! Chechu!!!"
(eing? qui diu? el nen repelent de Médico de Familia?)

o

- "Ahora no sé quién lo lleva pero antes ... era Monreal. ¿Conocéis a Monreal, no?"
(comentari amb la noia del meu costat "Sí, és el novio de Nadia Comanecci ... com que li deien la novia de Montreal ...")

Doncs ja veieu que ens anem posant les piles a la meva empresa ... coneixent a Mordor ... una dia d'aquests fitxarem a Frodo. Ara ja no hi ha qui ens pari. Si fins i tot ha passat el que ningú es pensava que arribés a passar mai: a l'entrar resulta que hem de fitxar, com fan a moltes empreses. El que passa és que al tractar-se d'una empresa d'informàtica seria entranyable que fitxar fos alguna cosa semblant a passar una targeteta per algun lloc que fes pip (no, no especifico el lloc). Doncs no, havies d'anar a una mena d'estanc que hi ha a la planta baixa i dir el número de la teva targeteta, esperaves que baixés la Verge i que l'home (pelo patrás) s'adonés que tu estaves allà (malgrat el "Bon dia!" que havies dit es podia sentir des de Tegucigalpa), continués el que estava fent (no fós cas, com que només té una neurona), et busqués entre les targetes de tothom malgrat tu li diguessis el número de la tarja alto y claro ... tot això mentres tu t'apuntaves a un paper l'hora d'entrada (tot automatitzat, eh?) ... i finalment et donés la tarja sense ni un trist "Hola".

Al sortir, com que tothom surt amb pressa, havies de tornar la tarja a l'home-pelo-pantene de la tarda (si nens, n'hi ha un per banda), escriure l'hora de sortida i firmar ... crec que en l'any i pico que portem no hi ha hagut dos dies que hagi firmat igual, si fins i tot he firmat amb la signatura del meu ex-director de cole de primària o amb la del meu ex-metge, que són com més fàcils. Fins i tot un dia vaig fer una creu! Clar, a l'hora de sortir no ens vinguis amb monsergues ... firmar bé! Per favor! Un dia parlarem d'intentar firmar bé quan et renoves el DNI amb aquella finestreta que sembla el quadern de mà de David el Gnomo.

Doncs tot això es veu que han decidit acabar-ho. No, no han despatxat als homes-pelo-pantene sino que han posat un aparatet que fa pip quan passes la tarja a l'entrar. A més pots emportar-te la tarja a casa ... amb la qual cosa podem demostrar si és veritat la llegenda urbana que ensenyant la tarja aquesta a una disco que no sé quina és, et deixen entrar-hi de franc. Cap més utilitat coneguda. Però sembla que per fi hem arribat a l'any 2000! Que bé! Ja només ens falten 6 anys per posar-nos el dia! I tot gràcies a qui? No ho sabeu? A Chechu, home, a Chechu!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dilluns, 9 d’octubre del 2006
Capítol 158. Trucada perduda
El temps a la nostra fabulosa empresa, com a la vida mateixa, és efímer (pels d'ESO, vol dir que passa molt de pressa, vaja). A una empresa com la nostra, on avui ets aquí, demà ets aquí i demà passat és probable que estiguis aquí també hi ha casos de gent que avui és aquí i demà 4 plantes més amunt i demà passat a algún dels sòtanus. Sembla que estiguin jugant constament al joc de les cadires ... i això que aquí no hi ha fil musical! Clar, uns tant i altres tant poc. És com tot a la vida. No hi podria haver un terme intermig? Ja us ho dic ara, no!

De fet, aquesta efimeritat del temps va quedar ja demostrada quan un bon dia un alegre i jovial jefe ens van dir "Escolteu, a partir de la setmana que ve tota aquesta planta anireu a treballar, res, per uns mesets, al Paral·lel. Arreglem una coseta de la planta i ja podreu tornar. És una zona super-maca i super-tranquila, ja veureu! " ... ja! uns mesos van dir ... i només van passar 4 anys i mig! Res. Pim, pam! Si qui diu quatre anys diu quatre dies! Quan vem tornar estàvem tots allà amb un got d'aigua mig ple, estil Alejandro Sanz "No é lo mimmo!"

Dijous passat em vaig adonar (en castellà "me dí cuen!") que la imatge que dóna la meva empresa no correspon massa amb la realitat. Devem donar una imatge ... com d'estàtues d'aquelles de la Rambla, que es mouen poc (no fotem que penseu que no es mouen, no us les heu mirat bé!). Això que cap al migdia, un servidor captura una trucada dirigida al meu venerat JM (no, no tenim els telèfons intervinguts ... de moment ... tenim grups de telèfons i jo sóc com la Secre però sense faldilla ni les cames depilades ... la barba? hi ha cada secre pel món que ... i sempre acabo dient la frase "Ara no hi és! Què vols que li deixi un recadu?" I sí, i ja sé que es diu "encàrrec") ... doncs això, una trucada a en JM. A l'altra banda del fil telèfonic, una noia o senyora o senyoreta o ésser viu ... però femení :

- (Ella) "Perdona, amb en Jordi XXXX" (no, no és un actor porno)
- (Jo) "Mmmm, serà que no, no has encertat ni el nom ni el cognom. Aquí està en JM"
- (Ella) "No estic trucant al 8046?"
- (
Jo) "Mmmm, espera que ho miro. Sí, però el noi aquest que comentes no està en aquest telèfon des de fa 1 any i picu"
- (
Ella) "No? Doncs jo tinc la seva adreça d'e-mail i aquest número!"
- (
Jo) "Val, si no et dic que no, però que ja no té aquest número. Envia-li un mail i li preguntes quin número té ara"
- (
Ella) "És que tinc apuntat des de fa dos anys que el truqués quan ... "
- (
Jo) "Quan què?"
- (
Ella) "Quan obrissim ... Mira, és que ... saps? (no aguanto la gent que diu "saps?" a cada moment) ... hem obert un outlet al costat de Santa Maria del Mar amb tot de roba Gucci, Calvin Klein, Dolce Gabanna, ... amb sabates, bolsos, bufandes, ... i era per informar-lo que ja l'hem obert"
- (
Jo) "Ah!"
- (
Ella) "Però si em dius que no hi és ... mira! saps què? (tornem-hi!) et dic l'adreça a tu i tu la fas que circuli, eh? I així li pots comprar coses a la teva nòvia o a les teves companyes de feina! Vale? Fem això?"
- (
Jo) "..."
- (
Ella) "Doncs mira, és al carrer Ribera, núm. 1. Vinga, un petó!" (i penja)

Val, després de tot això, crec que calen algunes observacions:
- Dos anys fa que té apuntat que ha de trucar al Jordi XXXX (que no és un actor porno, carai!) i encara se'n recorda!? On ho té apuntat. Perquè el temps és efímer però les agendes són volàtils. Té una palm? Ho apunta a un post-it? Quina classe de post-it aguanta enganxat a una paret 2 anys? Que porta enlloc de goma? Formigó? Que després el deus voler treure i t'emportes mitja paret!
- I perquè obrin un outlet, l'ha d'informar? Tan important és? No serà un outlet d'aquest rotllo xinus, oi? Que enlloc de ser Gucci les sabates son Gummy i enlloc de ser Calvin Klein són Claving Kleing! Com al mercadillu d'Esparreguera, que ma mare un cop em va comprar unes Ribuk enlloc d'unes Reebok! Una decepció!
- Jo he de fer que circuli l'adreça? Andayá! Per tota la meva empresa? Andayá! Que jo li he de comprar coses d'aquestes a la meva nòvia? I ella què sap, si tinc o no nòvia? I si no en tinc? I si en tinc i es hippie? No li compraré una bufanda Dolce Gabanna! I a les companyes? Que pretén que em fotin un gec d'hòsties els seus novios/marits/ligues? "Oh, ja et podries estirar!", pensareu. Coi, estireu-vos vosaltres! Que per això us he donat l'adreça!!!

Però hi vagi o no hi vagi, com a mínim hi va haver una mica de comunicació. És que jo no sé què passa però darrerament 2 o 3 cops al dia sents o dius la frase "Ho sento, crec que s'equivoca. A on vol trucar?" o la seva varietat en castellà. Com aquell dia que una dona em va trucar a la feina preguntant pel Telèfon de l'Esperança ... que únicament li vaig poder dir un "dona, depèn per a qui, sí que ho és, aquest" i em va fer una repassada de la seva vida en 5 minuts ... un rotllo que tenia ... clar, i si truques a aquest telèfon, com a mínim escolta-la, que no és broma aquest telèfon ... a veure si li penges i passarà alguna cosa! Al final només vaig encertar-li a dir "Ànims i endavant ... però això és una empresa d'informàtica, eh? El proper dia expliqui'm que se li penja l'ordinador i encara ho justificarem una mica més"

 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dijous, 5 d’octubre del 2006
Capítol 157. El senyor dels anells?
Esparreguera, com tothom sap o ja hauria de saber, està a una posició estratègica dins de Catalunya. És un poble raro, però que està, en vehicle, a mitja horeta (30 minuts pels d'ESO ... i els de batxillerat, eh Kittus? però què poso si el bandarra aquest no em llegeix mai!? aixxx!) més o menys de tot arreu: de BCN, de Manresa, de Terrassa, de Sabadell, de Vilafranca, de Sant Sadurní, de Sitges, de Vilanova, de ... "Ehh, però està més lluny de Girona". Sí, clar, i encara més lluny de Perú, no et fot!. En fi, és igual.

Aquesta situació privilegiada dins el cor de Catalunya (sí, ho sé, el Cor de Catalunya és Manresa ... uf) fa que se li suposin unes certes coses que "a la postre" són una mica falses ... o falses del tot, per què enganyar-nos? ... l'idioma, per exemple ... aix, encara recordo, anys enrera, quan se m'acosta un nano i em deixa anar un "Oye, lufo, ¿me dices la hora?" ... mira, em va fer com ilusió que em diguessin "Lufo" (de català, catalufo i de catalufo, lufo ... nois, no arriben a res més) clar que la resposta no li va fer gràcia a ell: "Mira, rei (a la gent li fa com ràbia que li diguin rei), manquen cinc minuts per tres quarts i mig de nou del vespre (val, ho poso, les 20:47)". Crec que el nano encara està comptant quarts i mitjos quarts ...

I una altra de les coses que se li suposen, a aquesta situació estratègica, és el tema comunicació amb el món exterior. Sí, estem a 20 minuts en vehicle de tooooooooooot allò que abans he citat ... però amb quin vehicle? ... La resposta, fins fa 1 any i Escaich (quina parella amb Korneiev! com vem poder-los fitxar?) era: "Tenim bus". Sí, un meravellós bus direcció BCN o Igualada, a escollir, que passa cada mitja hora els dies de cada dia i que els dissabtes i festius passa ... no saps ben bé l'hora ... però passa.

Per solucionar el tema, els dirigents del meu estimat poble van decidir que ... també hi hauria comunicació via ferrocarril! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de l'emoció! Després hi va haver un matís que era: comunicació amb Olesa per agafar el ferrocarril ... i com es faria la comunicació? via Aeri! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de la vergonya!

I així estava escrit i així fou! Des de fa un any llarguet Esparreguera disposa d'un aeri que ens comunica, cada 10 minuts amb Olesa (merda estesa). Des de les 6 del matí fins a les 10 del vespre. Toma ya! I allà què es pot agafar? El tren fins a BCN, amb la depriment línia dels Ferrocarrils Catalans (que mira que són tristes les estacions ... poseu-hi pallassos o alguna cosa, home! que allò, tot ferro, sembla una presó), que et deixa a Plaça Espanya (també, tela) i que només triga entre 40 minuts o 1 hora. Tenint en compte que l'aeri a Esparreguera està a prendre pel sac doncs ... calculeu, calculeu!

I a l'aeri és on es centra la història d'avui. Un dia al vespre. Un viatge de l'aeri, el darrer per ser més exactes. Apart de mi, ningú més a la cistella de l'amor ... fins que arriben dos nanos, de l'edat del que em va preguntar l'hora aquell dia. Amb grenyes i elegantment (bé, això d'elegant cadascú al seu gust) vestits amb xandall i bambes Nike. Un d'ells s'assemblava molt al 'Cholo' Simeone (tirem de Google pels no iniciats al futbol), per tant els anomenarem Txolus. Treuen una càmera de fotos i ... tal i com l'aeri arrenca ... veig que un d'ells, en Simeone, es treu la part superior del xandall, es treu la samarreta i a fer-se fotos. "Sácame asín, sácame asán!". Perdó? M'he perdut alguna cosa? De cop i volta sento l'altre que diu "Pásamelo, pasámelo" ... i li passa un anell amb una cadena al més pur estil Frodo. Ale, es treu la sudadera, la samarreta i vinga, a fer-se fotos! Es veu que la gràcia era que es veiés el anillo único, ara el mossego, ara fico postura de raper (no del que pesca raps, eh?). Fins a 20 fotos van arribar-se a fer en els 3 minuts curts que dura el trajecte!

De tant en tant anaven deixant caure alguna miradeta en plan "Neng, no nos digas nada, neng, que te metemos!". No, no, els mirava de reüll i directament al·lucinava. Clar, en vista d'això només es poden extreure conclusions:
1. És una propaganda per una obra de teatre que faran a la comarca ... a la comarca del Baix Llobregat, vull dir ... que parlarà sobre un anell i uns txolus i uns nadius dolents que els volen reconvertir i tot això i que és dirà "El señor de los gramillos" (en castellà, en castellà, clar)
2. En realitat era un book fotogràfic per la revista "PlayHobbit". Les nenes txoles fliparan al veure els seus herois!
3. Eren hobbits txolus de veritat i anaven a Montserrat (el monte del Destino, territori enemic) a tirar l'anell i a destruir els dolents (els no txolus? vaja, els nadius)
4. L'anell té poders màgics de veritat. Una rasca que fotia i els nanos allà, vinga a fer fotos en topless

De manera que després de trobar-me a l'aeri a dependentes del Caprabo que no callen, a gent acollonida amb les altures (que ja em diràs perquè pugen!), famílies senceres amb canalla que juguen al pilla-pilla a la cabina (6/7 metres quadrats), avis que no saps si arribaran a destí i grups de dones amb poca feina que diuen "va, anem amb l'aeri" com qui diu "va, anem a fer un cafè" i que sempre la lien, el que faltava era trobar-me a Frodo i a l'altre. També es podrien haver posat l'anell, a veure si desapareixien ... haguéssim sortit guanyant tots!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dimarts, 3 d’octubre del 2006
Capítol 156. Qui diu que només són per l'estiu?
Post dedicat a El Tigre del Bierzo, per ser com és, un paio fabulós!

La vida a la nostra fabulosa empresa és, des de l'arribada del meu venerat JM i de la tocata i fuga del meu estimat Tigre del Bierzo, tranquila i emmarronada alhora. He deixat de ser el fabulós home-orquesta ... que ja només em faltava que em posessin una harmònica a la boca, que feia 20.000 coses a l'hora ... per centrar-nos en els nostres temes ... apassionants, divertits, tediosos, engorrosos, buf ... i a sobre el meu jefe m'ha col·locat en un curs demà al migdia-tarda, d'aquells de 12 hores repartides en 3 dies, que quan acabes no saps ni ben bé on ets. Per cert, el curs ... on és? Crec que els 3 dies es fa en 3 llocs diferents. A sobre fes una gimcama, saps? La prova de la poma la deuen fer el darrer dia ... ja informarem

Dissabte va tenir lloc al Parc de la Ciutadella la segona entrega de "Anem a aprendre a portar una bici". L'assistenta i "aprenenta" d'un servidor (he posat aprenenta entre cometes perquè d'aquí a poc ... busca-la!), la Nimue, va demostrar que a llençada no la guanya ningú. Ei, i molt bé, eh? El problema que té ser llençat és quan arribes a casa i prens consciència del que has fet ... és com quan et fots a discutir amb un paio que fa 2x2 (model armari empotrat amb portes correderes) ... que quan al teu cervell li arriba la informació de "Tiu, que has fet?", et quedes tremolant com un flam (tan és de huevo o de vainilla). Doncs a la nostra Nimue li va passar si fa no fa el mateix: el primer dia valenta com Tarzan i dissabte ... ehem ... Jane?

Recordeu allò que tots hem sentit sempre? allò que diu "Anar en bici no es perd mai"?. Doncs en el cas de la nostra protagonista no és exacte al 100%. En el cas de la nostra protagonista es podria dir "Anar en bici no es perd mai ... però arrencar què vols que et digui!". De tota manera, com persones adultes que som, vem arribar a la conclusió que el problema va ser la llençamenta (això existeix?) del primer dia ... i cap problema. Es torna a practicar l'arrencada i ja està. Pim, pam! Potser hi va haver algun moment en que la nostra benvolguda padawan va voler desmarcar-se i va deixar anar un "Va, atrapa'm si pots!", suposant que agafaria una acceleració endiablada que la projectaria a una velocitat propera a de la llum ... i que va tenir com a resultat dues pedalades i frenada en sec al veure que no podia assolir l'acceleració desitjada. O tot o res, amics meus!!!

Finalment, i un cop recuperat el to bicicleteru, es va superar la prova més dura: sortir a l'exterior. Allunyar a la nostra aprenenta del seu medi natural, allà on se sent més poderosa i fer-la rodar per ... la jungla del asfalto. Ep, i cap problema, tret d'alguna que altra discussió sobre les mides (les noies ... sempre discutint les mides!) del carril bici que duia del Parc de la Ciutadella fins al Port Olímpic. Un cop allà es va comprovar la destressa i habilitat de la nostra petita campiona esquivant obstacles, ciclistes, persones, ... el tema dels pilots de ferro potser encara s'ha de practicar una mica més però bé ... Impressionant, amics. I què queda ara, us preguntareu? Que li falta a aquesta Indurain en potència per assolir tot allò que es proposi? Res, d'aquí al cel ... al cel si no practica una miqueta més, clar, que com es foti una nata ja em veig d'urgències!

De tota manera, és una forma divertida i curiosa d'aprofitar aquests primers dies de tardor que semblen d'estiu. Ahir deia el Picó que començarien a baixar les temperatures i pluges i ... lo de sempre, vaja. Crec que per la propera vegada farem un curs de "Piragüisme en aigües braves" ... anirem a alguna riera del Maresme.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials