La veritat és que la situació és de cal·l·l·l·l·lma total, així amb l geminada. Portem ben bé uns mesets que entre el projecte que fa anys que portem (serà que som bons?) i el que hem d'entregar nou a partir del setmbre (buah, el setembre, no queda lluny!) doncs les coses estan calmades, calmades. Ja veureu, ja, com al setembre "lloveran centollos" que diu un company. Clar, però l'ésser humà sempre ha de buscar-se preocupacions ... no podria ser que tot fossin flors i violes! Per això, i com que justament al setembre comencem a entregar coses del nou projecte la preocupació ara era ... ens deixaran fer jornada intensiva?
Per tal de treure'ns les preocupacions, fa uns dies (sí, la jornada intensiva la comencem dilluns ... aquí les coses sempre s'apuren, això de fer-les amb temps ...) ens va reunir el jefe per dir-nos "Bé, això de la jornada intensiva ... allò de poder fer festa a la tarda ..." i que no ens ho acabava de dir, tu. Unes taquicàrdies, uns plans de la gent pel terra, unes cares de tensió, d'aquelles que penses "com ens digui NO, m'ensorro i arrenco a plorar" ..."... crec que no hi ha cap impediment perquè no la pogueu fer, de moment", va acabar The Boss. Si senyor! Això és parlar! No es pot dir un "Cap problema, però sigueu raonables si esteu molt liats de feina". No, no. Semblava que fessis problemes de lògica de 3r de BUP (pels d'ESO, això és equivalent al vostre 1r de BATX., però molt més difícil, clar) de negar una negació negada.
Doncs ja ho tenim aquí. Dilluns "si no hi ha cap impediment perquè no la poguem fer", començarem a currar a les 8 i acabarem a les 3. O sigui que jo començaré a la mateixa hora de sempre però a les 3 (posa-hi quarts de 4, 15:30, que jo dinaré per aquí) cap a fer alguna cosa. Ja tinc un munt de coses pensades, de l'estil com els propòsits d'Any Nou: fer el mandres, descansar, fer la migdiada, arrepissar-me al sofà, veure el Tour (també conegut com fer la migdiada amb el Tour de fons ... en cas que n'hi hagi ... crec que m'hi apunto i encara faria algo, jo), anar a la platja a treure'm el bronze fluorescent un parell de cops a la setmana (sí, Tigretón, aquest any ho prometo!) i, espera que no sé si hi ha lletra petita ... ehem ... llegir-me el llibre de l'autoescola.
De l'autoescola prometo fer un post més llarg però ... és que és superior a mi. I és també l'arma de destrucció massiva que tothom ... però tothom és tothom, eh? que abans només eren "los más allegados" però ara ja, venga, tots al carro ... utilitza en dinars, sopars, sortides a mitja tarda o simplement quan vas a veure alguna companya de feina que ara està a una altra planta i et deixa anar un "Claro, ¿y el carnet para cuándo? Es que mira que hace años que te conozco y bla, bla, bla, ...". A més com que jo sóc tonto, pos ala, tothom se'm puja a la parra ... del tema de l'autoescola ja en parlarem, ja. Aquell llibre tan ben estructurat, que és per fotre-li un calbot (o més d'un) al que el va fer ... i tan ben redactat ... que juraria que hi ha trossos en futur de subjunctiu i tot ... criminal. A més, no tinc peles! I si en tingués no en tindria per comprar-me un cotxe ...
Doncs res, que sembla que a partir de dilluns començarem a viure la vida intensament ... com si no la visqués ja ara, la meva. Però només de pensar amb el bonic canvi de temperatura quan sortim a les 3 o a les 4 ... ja et donen ganes de no fer-la! A veure quants dels bons propòsits sóc capaç de complir ... segur que els relacionats amb fer el mandres, tots!