"Ha, ha", que fa el Nelson dels Simpsons (ups, que la Pluja, no veu els Simpsons ... mmm ... a vore que ho explico ... és el típic marrec que quan passa alguna desgràcia sempre està allà per enriure-se'n ... fa ràbia però li agafes carinyu, després de 23 repeticions dels mateixos capítols). L'himne espanyol, com tothom ja sap no té lletra ... però quan era petit algú (i no acusaré a ningú) me'n va ensenyar dues: "Franco, Franco que tiene el culo blanco porque su mujer lo lava con Ariel ..." i "Ejpanya, Ejpanya, s'aguanta d'una canya i si la canya cau, Ejpanya adéu-siau ...". Doncs bé, família, amics, amiguetes, ahir va caure la canya.
Vetllada futbolera, com no, al Coliseu barcelonista, allà on només te raó de ser la paraula "Victòria", allà on s'hi ha patit, s'hi ha plorat, s'hi ha declarat l'amor per en Puyol (jo no, eh, això la Mi) i on aquest 2006 s'hi ha vist guanyar tot, tot i tot ... a l'Ateneu d'Esparreguera. Sota el títol "I no podrien perdre tots dos i que passi, no sé, Austràlia, que em va saber com greu que els eliminessin" un grup de valents va gosar anar a veure el partit i ser completament indiferent al que passava ... buenu indiferent, una mica corasón partío sí que hi havia ... perquè França fa com ràbia (i això que jo no en tinc cap a la feina ... tinc un argentí que curiosament des del dilluns que ja no ve ... no es deu haver recuperat del sustu) i d'Ejpanya ... què voleu que us digui?
"Però has dit valents! Per què valents?". Perquè família, amics, amiguetes, l'Ateneu ahir va caure com La Tierra Media anava caient a las huestes de Mordor (i no parlo del nostre Mordor, eh? del de la peli). Ahir l'Ateneu era ... ehem ... seu. Total que erem com a molt 10 persones d'uns 70 o 80, sàbiament repartides entre la sala gran i les narcosales, que ens anàvem mirant a cada atac de França amb un mig somriure i un "mmmm mira, mira, mira que si marquen ...". La situació era còmica 100% perquè mentres veies i senties la desesperació de "Venga joder, que no hay profundidad" tu estaves allà veient-les venir... sense implicar-te molt ... buenu excepte al primer gol dels francesos que se'm va escapar un "Goooooooooooool" que mig Ateneu se'm va girar amb cara assassina. La resta d'integrants de la taula, en veu baixa, em van deixar anar un "Si és repetís, evitem-ho, si us plau ... que volem sortir vius". Nens, que l'ambient era xungo, tu!
I sort d'aquestes distraccions, eh? perquè el partit no va ser dolent, no. Horrible, va ser! Quina falta de tot! On vas a posar el Raúl, home, que esta acabadíssim, enlloc del Luís García, "Es que el otro día hizo un partidazo" ... "No, company, el otro día va marcar un gol i ja està". I França, que són els Rolling Stones del futbol, que no corren ni que els matin ... I les aficions ... on va la gent vestida de toreros, de flamenques (no cal que digui de qui eren, oi?) i un tiu de França que anava vestit d'osset rosa. Per favor, això no es mereix passar a quarts a un partit on hi ha la torçida brasilera ... que aquella gent s'ho pren en sério això del futbol, hombre.
I aquelles cares del final, aquells plors del Cesc (que li van dir Ses tot el partit ... però millor que Cex, un futbolista diferente, ho és, ja hem guanyat alguna cosa amb La Sexta), aquella tristesa, aquella Puerta del Sol amb aquelles samarretes d'"Opá vamo a por el Mundiá" (que ara a veure què en fas, d'aquella samarreta), aquell tiu que es va carregar un vidre de l'Ateneu d'un cop de puny. Collons! Si que la gent s'havia cregut la venuda de fum, no? Que eren vuitens! Que no era ni la final! Perds la final dius "Home, si que pots estar ..." però a vuitens? ... andayá! Perquè Ejpanya només ha guanyat a 3 mindundis, recordem-ho: al Coro de Nens Cantors d'Ucraïna, a la banda de l'Escola de Música de Tuníssia i a l'Agrupació d'Amics dels Canaris d'Aràbia Saudita. Per favor, i la gent s'ha cregut la venuda de motos que guanyarien! Ai, ai, ai, nens, que no anem bé. Clar, com que els del Barça ens diuen cada any això i sempre anem malament, ja hi estem més avessats!
Ah, però ja diuen que aprofitaran la cançó del "A por ellos" canviant un xic la lletra per "Hasta octavos" ... es veu que ja ho tenien previst, tu. I les samarretes ... sempre les poden aprofitar pel Mundial de bàsket ... aquí com a mínim no vendran tant de fum ... o sí, depén de La Sexta ... perquè què importa que Ejpanya hagi perdut ... si "la vida puede ser maravillosa".
Vetllada futbolera, com no, al Coliseu barcelonista, allà on només te raó de ser la paraula "Victòria", allà on s'hi ha patit, s'hi ha plorat, s'hi ha declarat l'amor per en Puyol (jo no, eh, això la Mi) i on aquest 2006 s'hi ha vist guanyar tot, tot i tot ... a l'Ateneu d'Esparreguera. Sota el títol "I no podrien perdre tots dos i que passi, no sé, Austràlia, que em va saber com greu que els eliminessin" un grup de valents va gosar anar a veure el partit i ser completament indiferent al que passava ... buenu indiferent, una mica corasón partío sí que hi havia ... perquè França fa com ràbia (i això que jo no en tinc cap a la feina ... tinc un argentí que curiosament des del dilluns que ja no ve ... no es deu haver recuperat del sustu) i d'Ejpanya ... què voleu que us digui?
"Però has dit valents! Per què valents?". Perquè família, amics, amiguetes, l'Ateneu ahir va caure com La Tierra Media anava caient a las huestes de Mordor (i no parlo del nostre Mordor, eh? del de la peli). Ahir l'Ateneu era ... ehem ... seu. Total que erem com a molt 10 persones d'uns 70 o 80, sàbiament repartides entre la sala gran i les narcosales, que ens anàvem mirant a cada atac de França amb un mig somriure i un "mmmm mira, mira, mira que si marquen ...". La situació era còmica 100% perquè mentres veies i senties la desesperació de "Venga joder, que no hay profundidad" tu estaves allà veient-les venir... sense implicar-te molt ... buenu excepte al primer gol dels francesos que se'm va escapar un "Goooooooooooool" que mig Ateneu se'm va girar amb cara assassina. La resta d'integrants de la taula, en veu baixa, em van deixar anar un "Si és repetís, evitem-ho, si us plau ... que volem sortir vius". Nens, que l'ambient era xungo, tu!
I sort d'aquestes distraccions, eh? perquè el partit no va ser dolent, no. Horrible, va ser! Quina falta de tot! On vas a posar el Raúl, home, que esta acabadíssim, enlloc del Luís García, "Es que el otro día hizo un partidazo" ... "No, company, el otro día va marcar un gol i ja està". I França, que són els Rolling Stones del futbol, que no corren ni que els matin ... I les aficions ... on va la gent vestida de toreros, de flamenques (no cal que digui de qui eren, oi?) i un tiu de França que anava vestit d'osset rosa. Per favor, això no es mereix passar a quarts a un partit on hi ha la torçida brasilera ... que aquella gent s'ho pren en sério això del futbol, hombre.
I aquelles cares del final, aquells plors del Cesc (que li van dir Ses tot el partit ... però millor que Cex, un futbolista diferente, ho és, ja hem guanyat alguna cosa amb La Sexta), aquella tristesa, aquella Puerta del Sol amb aquelles samarretes d'"Opá vamo a por el Mundiá" (que ara a veure què en fas, d'aquella samarreta), aquell tiu que es va carregar un vidre de l'Ateneu d'un cop de puny. Collons! Si que la gent s'havia cregut la venuda de fum, no? Que eren vuitens! Que no era ni la final! Perds la final dius "Home, si que pots estar ..." però a vuitens? ... andayá! Perquè Ejpanya només ha guanyat a 3 mindundis, recordem-ho: al Coro de Nens Cantors d'Ucraïna, a la banda de l'Escola de Música de Tuníssia i a l'Agrupació d'Amics dels Canaris d'Aràbia Saudita. Per favor, i la gent s'ha cregut la venuda de motos que guanyarien! Ai, ai, ai, nens, que no anem bé. Clar, com que els del Barça ens diuen cada any això i sempre anem malament, ja hi estem més avessats!
Ah, però ja diuen que aprofitaran la cançó del "A por ellos" canviant un xic la lletra per "Hasta octavos" ... es veu que ja ho tenien previst, tu. I les samarretes ... sempre les poden aprofitar pel Mundial de bàsket ... aquí com a mínim no vendran tant de fum ... o sí, depén de La Sexta ... perquè què importa que Ejpanya hagi perdut ... si "la vida puede ser maravillosa".
