dijous, 8 de juny de 2006
Capítol 118. 3 vegades 11
Post dedicat als meus pares, instal·lats a algun lloc d'allà dalt, per haver tingut a una persona tan inqüalificable com jo.

Dissabte 10, cap allà 2/4 de 9 del matí, un servidor de tots vosaltres tindrà l'enorme privilegi d'arribar a la meravellosa xifra dels 33 anys. "Alaaaa, l'edat de Crist!!! No seràs tu l'antiCrist?", us podeu preguntar. Doncs no, vaja que jo sàpiga. Però si algun dia em veieu amb el cap a l'esquena és probable que algú m'hagi girat la cara d'una plantufada (que potser ja seria hora) ... o si em veieu dient "Has visto lo que ha hecho la guarra de tu hija?" segurament és probable que parli amb la mare de l'Andrea, l'entranyable nena del bus de les 6 de la tarda.

El que sí que queda clar, per desmentir que sóc el Dimoni, és que si vaig néixer fa gairebé 33 anys no vaig poder néixer fa 2 dies ... però bueno. "Ohhh, però potser portes la llavor del mal a dins, com el Darth Vader ...", va preneu-vos algo i deixeu de veure pel·lícules, per favor ... que jo vaig a buscar l'inhalador, de mentres. La veritat és que pretenia que aquest fos un post seriós ... però ja veig que no ho serà pas. Catxis!!

Buenu, de tota manera, em presento. Jo sóc el nen d'aquesta foto. Sí, és la darrera foto que vaig sortir guapu (3 anys?) ... després d'aquesta diguem que ... la meva futura carrera com a actor i galan de cine va ser cedida a Brad Pitt. Va ser aquest punt també quan vaig decidir que la meva futura carrera com a ciclista havia acabat ... massa corrupció al món del ciclisme per un nano tan tendre! I clar, llavors passen coses tan curioses com un camí que d'anada és pla, de tornada és el Tourmalet i l'Alpe d'Huez tot junt!

Com es pot veure a la foto (no em vingueu amb que es veu malament perquè l'Scanner de la Puri fa el que pot, pobre) llavors no era miop (o sí però no ho sabia ... que tenia 3 anyets) però ja tenia les mateixes galtones (si us plau el "Sí, sí" us el guardeu per vosaltres, eh?). El vestidet aquest tan mono ja no m'entra (era el maillot groc del Tour d'aquella època) i això crec que era l'estudi (buenu, on feia els deures, coi) de casa mons pares-casa meva. Els forrus dels coixins no tenen preu! I el sofà en sí mateix tampoc...

Doncs ja han passat 30 anys d'aquesta foto. Uf, n'han passat moltes, de coses, en aquests 30 tacus. M'he fet personeta ... potser queden per polir en algunes coses però personeta al cap i a la fi. L'altre dia, mentres planxava (que jo quan planxo em poso profund) pensava en què dirien els meus pares si em veiessin ara: si veiessin com estic, què faig, amb qui m'envolto, qui/què m'inquieta, ... D'entrada jo crec que ma mare s'enfadaria. Uixxx, ma mare, tenia un gran cor, enorme, però jugava a fer de poli malo. Quan veiés aquest blog la frase seria "I això per què serveix?" ... sempre, sempre, sempre buscant les 3 potes al gat ... per això ens féiem la punyeta mútuament, jejejeje; ella pràctica i directa al tema i si no hi havia utilitat ja arrufava el nas ... Mon pare no, ell feia de poli bueno, sempre amb un somriure a la cara, sempre desdramatitzant la vida ... mon pare riuria, em deixaria anar un "I tu has fet això? Carai, carai", com quan els vaig enganxar mirant la documentació del meu projecte ... pobres, no entenien res. Tots dos miraven els dibuixos, eh? (no, Geo, el meu projecte no era la segona part de Candy, Candy)

Però jo crec que estarien orgullosos. Orgullosos de la persona en que m'he convertit/m'estic convertint, orgullosos de la gent que m'envolta, sigui en persona, sigui electrònicament, sigui a Esparreguera, sigui a qualsevol altre lloc, que he conegut de les 1001 maneres més rares possibles, gent de la que no puc dir res dolent perquè senzillament són(sou) els millors, orgullosos de veure que tinc amics que són com família i família que son com amics, orgullosos de veure com un noi tímid i vergonyós com jo és capaç d'intentar treure el millor de sí mateix a cada moment, d'estimar amb bogeria a qualsevol persona que se l'estimi (encara que només sigui una miqueta), de treure un somriure d'allà on sembla que no es pugui treure res, d'escoltar a la gent simplement perquè la sensació que algú t'escolta i et comprén és inigualable, de tractar a la gent amb tot el carinyu possible perquè a mi m'agrada que em tractin amb carinyu, de ser incapaç d'emprenyar-se amb ningú perquè passa de tenir mals rotllos (tothom és víctima de les seves paraules i dels seus actes, ja s'ho faran, els altres), de demostrar el què pensa o sent a les persones que té aprop perquè pensa que "si ho sents, no demostrar-ho és tonteria",... en definitiva, orgullosos no-sé-de-què-ni-de-qui (perquè jo sóc un mindundi), però orgullosos al cap i a la fí.

33 tacus, joder! No m'ho crec ni jo! Gràcies a tots vosaltres per ser-hi!

PD: Mai m'ha agradat Lluís Llach (ho sento, si fereixo sensibilitats), el trobo cansat, tu. Però aquesta cançó (i algunes poques més) sempre l'he trobada especial ... perquè "malgrat la boira, cal caminar"

Si em dius "adéu",
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Que tinguem sort - Lluís Llach
 
post perpetrat per jo mateix ...|


20 Comentaris:


At 8/6/06 15:21, Anonymous Geo

Quin post més maco senyor Angu!

M'ha agradat molt, de debó! Però ara no tinc més temps de comentar que haig de marxar :(

petonets mil!

 

At 8/6/06 16:06, Blogger olimpia

Tens una manera d'escriure que m'encanta. Llàstima que t'hagi trobat tard, perquè gaudeixo cada cop que miro el teu blog y veig que has fet un post nou.
Però aquest... de veritat, que no tinc paraules, és preciós, de debó, m'has arribat a l'ànima. Quina manera més bonica de recordar als teus pares. I saps una cosa? Jo també penso que serien orgullossos de tú.
Molts petons i per si de cas no m'enrecordo el dissabte, MOLTES FELICITATS!!!

 

At 8/6/06 16:08, Blogger olimpia

Per cert, la foto es una monería.

 

At 8/6/06 16:24, Blogger elur

Tàs fet un iaio!!!!!!!! jejejejeje 33??? iaio!!! :P

Va, i ara em posaré seriosa, que el post s'ho mereix i jo en definitiva ja en sóc de seriosa.
Ja en pots estar ben segur PepAngu, n'estàn i molt d'orgullosos.

33 petonets i una abraçada!!!!

33 ja??? iaio!!! jejejejeje ;*)

 

At 8/6/06 16:50, Blogger nimue

de normal m'encanta el que expliques i com ho expliques. M'ho passe molt bé llegint-te. I avui m'ha semblat especialment bonic. No m'estranya que tingues tan bona gent al voltant i tinc la sensació que sempre la tindràs.
Una abraçada grossa i moltes felicitats! i en la foto estàs rebonic!

 

At 8/6/06 17:02, Blogger roberam27

Oooooohhh, que bonic!!! Ara tothom ja sap d'on et ve l'afició per l'Armstrong!

i maca també la canço del Llach, però m'he sobat una mica llegint-la, ja ho deia el buenafuente!!

I no et preocupis pels 33 anys. L'important és portar-los bé! Mira el tigretón, que en té poquets més i cada cop té menys pél!! O mira el local app man que està fet fosfatina... bé, millor no els miris, no sigui que es desmontin!!

Au, una abraçada!! I si per casualitat el tigretón o el local app man llegeixen aquest comentari, que sapiguen que ve des del carinyu i que es poden fotre amb mi sempre que vulguin!!!

 

At 8/6/06 18:18, Anonymous grill

Bona tarda, nen

Doncs sí. Coincideixo amb els altres comentaristes que has penjat un post amb ànima. Tu ets així, i així ets. Jo també estic contenta que siguis com ets, ;)

Que tinguis un aniversari molt feliç, i uns immillorables trenta tres.

La doctora de capçalera,

Grillhada (ja pot parar de dir trenta tres, gràcies) ;*)

 

At 8/6/06 18:30, Anonymous Duna

Ja sé que és tard, però mira, noi, avui el dia no ha estat gaire tranqui. I quan miro el teu blog em trobo això...

Quina manera de plorar, noiet!! M'has fet saltar la llagrimeta...

Segur que siguin on siguin n'estàn molt, d'orgullosos!!

No es pot dir gaire cosa més.

Un petonassu, una abraçada ben forta, i fins demà!!

 

At 8/6/06 19:57, Anonymous Anònim

hola hola!!!
merci per passar pel meu blog :)

d'entrada feliços 33...per si dissabte em fuig del cap...

saps? m'ha agradat molt llegir-te, m'has fet somriure unes quantes vegades i m'ha encantat!!
tornaré a passar!
besets,
^^

 

At 8/6/06 20:30, Blogger stel

a veure si d'una vegada l'ordinador no fa el tonto i em deixa dir-te que el post anònim anterior és meu... si, és que sóc un desastre i no m'he identificat...
en fi, que felicitats adelantades pels 33 :D
bestets,

 

At 9/6/06 11:23, Anonymous Lluvia

Vinc del blog de Su...se que tu eres un dels repartidors de somriures que més aprecia...i he vingut..pq no? a mirar el teu mon per la teua finestreta...
M´has apegat a la pantalla, llegint aquest relat inmillorable!! (per cert jo tb em fique filosofica quan planxe :P)
I res dir-te a banda de que ha segut un plaer llegir-te que moltissimes felicitats!!! espere que disfrutes al màxim d´eixos 33!!!
Mil bessets d´aquesta valenciana

 

At 9/6/06 11:25, Anonymous Lluvia

Ey la mare de dèu!!! acave de descobrir per l´Elur que t´ha dit "pepangu" que ahir em deixares un comentari!!!! oleeeeeeeeeeeeeeeeee, moltissimes gràcies!!! i jo pensant, qui serà?? :P

 

At 9/6/06 14:57, Blogger su*

Uola pep!

ejem.... pos será q no he tingut temps de llegir el teu post, ja saps, jo necessito el resum ::)

q tinguis molt bon finde i q vagi molt b la celebració!

petonàs!

lluvia!! eiva! sempre és una alegria trobar-te ;*)

 

At 9/6/06 14:57, Blogger su*

ui! per si no ha quedat clar.....

MOLTES FELICITAAATS!!!!

 

At 9/6/06 15:49, Anonymous rul

Moltes Felicitats!!!! 33 tacos... amb un canal de TV per tu solet i tot (canal 33) :S:S 33-Catalunya Catalana... :S:S
felicitacions frikis... ja veus ;) adeu maco! molta salut!

 

At 9/6/06 17:26, Anonymous Sara

Ostres, ostres! La veritat és que no sé què dir... el post, meravellós, sincer, dolç... en fi, tota l'adejctivització positiva que se't passi pel cap, te la pots posar.
Jo estic orgulosa d'haver-te conegut... ai... bueno mira no escric més pq no em vull posar tonta!

 

At 9/6/06 17:27, Anonymous Sara

I per no ser menys... ;)

espero veure't demà i felicitar-te en persona.

petonets macu

 

At 10/6/06 16:53, Blogger stel

jeje, torno per felicitar-te el dia que toca :D
per molts anys!!!!
muas,
^^

 

At 10/6/06 17:42, Anonymous Koalita

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 

At 12/6/06 09:00, Anonymous Duna

Caram!!! Rectifica'm si m'equivoco, però 19 posts són tot un rècord, oi?????

Hehehehehehe!!!!

Wenu, amb el meu ja en són 20!!




Feliç dilluns...