dimecres, 31 de maig de 2006
Capítol 114. Es polaco el que no vote (tarda-vespre)
Dinar a casa quan estàs a una taula electoral és ... és ... sabeu el festival de los Chiquiprecios en Plus Supermercados? ... doncs una cosa així. Tu arribes, t'ho trobes tot parat, dines, fas les postres, mires una mica el diari i els deixes anar "... aquí us quedeu ... ja sabeu la Guàrdia Civil ..." i ma mare amb una cara de "Jejejeje, recolliràs plats fins el dia que et jubil·lis per fer-me això!!". No, si fins i tot em vaig plantejar de fer-me voluntari per fer de taula a les eleccions. Si vaig cobrar i tot ... 8000 peles (pels d'ESO, uns 50 Lelos).

Això sí, si el matí és passable, la tarda és senzillament tediosa. Concretament aquella tarda feien una final de Roland Garros ... aquell torneig de tenis que els francesos (oi, Elur?) diuen "Golan Gagó" i que guanyarà Nadal, un altre que no trago ... i participava el Sergi Bruguera (mal envellir ha tingut l'home) contra ... com es deia el rosset aquell? ah, sí ... Jim Courier. Buahhhh, partidàs que t'hi cagues a les bragues que anava mirant a ratus (val, a estones, que els ratus són els marits de les rates) entre votant i votant. Toooot el formalisme del matí, aquells "Bon dia" a la gent que venia a votar, aquells "Vota" que la meva presidenta havia de dir, que no deia, i per la qual cosa li va cridar l'atenció un interventor ... com, no ... del PP! ..., aquell "glamour" (que deia el Joooooooordi Gonsalesssss) que presidia la nostra taula electoral ... tot allò ... es va perdre a la tarda.

Digues-li que la sang de la gent estava concentrada en fer la digestió, digues-li que a la tarda t'agafa nyonya i més a les tardes dels diumenges de juny, digues-li que tothom estava pensant en què faria demà (jo, en la muntanya d'apunts de Cibernètica ... coi de nom, per què no li posaven Avorrinètica, de lo avorrida que era?), digues-li que feien el partit de tenis i tots els interventors el miraven i tu allà rabiant "què passa? què passa?", "res, res, ves fent", em deien, digues-li per tot això i perquè a les 7 de la tarda mitja Esparreguera es va recordar "Cony! Si no hem anat a votar!!!"... que allò era més semblant a una barra de bar que no pas una taula electoral.

Com a fets remarcables, dos:
- El Nen em va venir a fer companyia. No podia votar, que és 2 anys més petit que jo, però suposo que s'avorria i va venir a fer-me companyia una estoneta ... 3 hores. Curiosament les que va durar el partit de tenis. Jo de cara a ell (buenu i a la resta de gent, clar), i ell mirant la tele que tenia just darrera meu. Molt de cas li feia a la gent que venia a votar, eh? ... reconec que algunes vegades la presi em deia "Martín Martinez ... hi és a la llista?" i jo "Eh, eh, ... pssssssssssssssssssssseeeeeeiiiiiiiiii, suposo ... mira, set per Bruguera!".

- La presidenta es l'única persona que pot posar el vot a l'urna ... fins que se'n cansa, clar. I això va passar cap a 2/4 de 8 de la tarda (7:30 pels d'ESO) que allà posava el vot tot Déu. Si fins i tot va venir un família amb una nena d'uns 4 anyets ... la nena "Jo vull posar el paperet, papa, jo el vull posar ..." i la presi "El vols posar? Doncs posa'l , dona, si un dia és un dia!!" ... clar com que en aquells moments Sergi Bruguera tenia "pelota de juego, set y partido para el español" ... d'això en parlarem un dia, que abans, quan era un mindundi, era el "catalán Seryi Bruguera" i després, quan encara era un mindundi, però menus, "el español Seryi Bruguera" ... home, com a mínim no li deian Sergio.

I a les 8 en punt ens apareix ... com no, la Guàrdia Civil! "Eh, que cerramos!", com si fós talment un bar. Tothom que els va veure entrar, amb aquell ímpetu, acollonit, clar, que la gent té memòria històrica! No, no, em venen a mi i diu "¿Cerramos las puertas para que no entre nadie más?" ... "I a mi què m'expliques, si jo sóc un-don-nadie!!!". Total, es tanquen les portes, votem els de la taula ... clar, que tu has de votar aleshores! ... i si no ho vols fer ... segur que et miren malament! I jo estressat, que no sabia a qui votaria! Clar, només pensant que havia de ser taula ... no estava concentrat per votar!!!

I arriba l'hora de fer els recomptes. Espectacular! Es van fer pilonets amb els vots per cada partit ... i els pilonets amb uns post-its que posava el partit que eren. Les claus eren:
- "Els que guanyaran": PSOE
- "Els que no guanyaran mai": ERC
- "Els fatxes": no cal que ho posi, oi?
- "Los rojos": IU/IC
- "Els d'aquí": CIU

(després diria que van aplicar això mateix a un anunci de Coca-Cola: "para los fachas, para los de aquí ...")

Ara us pensareu: "els post-its els vas posar tu" ... no no, jo eren un tendre jovencell encara, no tenia la mala llet d'ara ... els van fer ... els propis interventors de tots els partits. Impressionant! Comentada aquesta situació amb el Nen, que després de radiar-me el partit de tenis i segurament impulsat per algun examen de recuperació de COU (COU, pels d'ESO, és com 2n de batxillerat però més difícil ... no això tan tirat d'ara que feu) no va assistir al recompte perquè "estic esgotat" ... pos això, el Nen va dir-me que en el fons era com els futbolistes "... que es diuen de tot al camp, es peguen, s'escupen, s'insulten ... però després se'n van de senyores que fumen i parlen de tu junts!". Bueno, no se si lo de les senyores que fumen i parlen de tu és molt aplicable als polítics ... bueno, ho deixo aquí, que no vull que em tanquin el blog!!!

PD: Va guanyar el que es preveia que guanyaria
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dimarts, 30 de maig de 2006
Capítol 113. Es polaco el que no vote (el matí)
Ahir a la tarda, quan vaig arribar a casa, vaig veure que el meu correu ordinari (factures, factures i més factures ... ah i propaganda del Telepizza) es va veure alterat per l'arribada de la tarja censal, clar com que el 18 hi ha eleccions .... uf. Tarja que ens la podríem estalviar perquè cada any ve a dir el mateix ... i si hi ha alguna cosa que no t'agrada doncs vas a reclamar ... les targes del cens són així! Si no t'agrada ... reclama! Que després t'ho arreglin o no ... ja és una altra història!

Això em va fer pensar en l'any que em va tocar fer de taula electoral. Jo estava tranquilament a casa, un dia de finals de maig, estudiant una assignatura de 2n de carrera que es deia Cibernètica (buahhh, sabeu aquelles assignatures que pel nom dius "Que guapo, nen! Quina canya aquesta assignatura ... mínim t'ensenyen a construir un robot ... Que fort!"? Doncs no! Quina merda d'assignatura ... d'anar-hi, de fer pràctiques i d'estudiar ja no us explico ... el nom de les assignatures de la carrera d'Informàtica és com els trailers d'ara de les pelis ... que semblen una cosa i després ho pagues, ho veus i et deprimeixes). Doncs això, que estudiant jo Cibernètica ... sento que toquen el timbre de casa, obre mon pare i jo que només sento ".... mesilla". Crec que em vaig cagar en tot plegat i mon pare que m'apareix somrient dient-me "Que t'ha tocat una taula!!!" i jo "de billar?" i ell "no, no, electoral" ....

Que et toqui una taula electoral és ... és ... "lo mas grande" (com la Rocío Jurado però en masculí, vaja). D'entrada t'has de presentar a quarts de vuit del matí d'un diumenge, no tenen escrùpols, (7:30 pels d'ESO ... va que us queda un cop de tita per acabar, hombre!) al col·legi electoral, que molts cops acostuma a ser l'aula de P4 d'una escola amb aquelles tauletes petites, petites, que semblen de David el Gnomo (que et fas creus de com hi vas poder cabre en aquelles tauletes al seu temps). En el meu cas em va tocar a un esplai d'avis (sense comentaris). Bueno, com a mínim ens vem estalviar veure els interventors dels partits allà assentats de qualsevol manera...

Sort que tot allò està fantàsticament dirigit per algú del teu ajuntament (i sí, és ironia). Arriba la persona (una noia, en aquest cas) fa el recompte i ... falta algú. Sempre falta algú. En aquest cas faltava la presidenta de la meva taula. "Algú sap on és?" ... com si nosaltres la coneguéssim de tota la vida ... I ja salta l'enterat, el que coneix a tothom, amb un "No vindrà perquè es Testigo de Jehovà i diu que no podia...". Un segon, això es pot fer? Calla! Aquella és Testigo dels dellonsis i no ve i tu tens un examen que t'hi jugues l'oro i el moro i allà pringant com un capullo! "Val, doncs la suplent!" ... a la presidenta suplent li va fer una gràcia ... fins les 6 de la tarda va estar de morros, la dona ... que només feia que preguntar "Però a aquesta li caurà un puro, oi, per no venir?" i tots feien com els gossets aquells que es posaven a la safata dels cotxes: movien el cap amunt i avall, amunt i avall.

Una altra cosa que no pot faltar a una taula electoral és el despistat; el que sap que a les 8 passa alguna cosa però no sap què. En el nostre cas, un paio ens entra a les 8 del matí i deixa anar un "Buenoossssssss dííííassssss, que vengo a votarrrrrr". Tothom amb cara d'interrogant fins que algú va esclatar a riure ... descollonament general. La noia de l'ajuntament, molt amable ... "És que no s'obre fins les 9" ... i el tiu "Però a la tele deien que a les 8 ..." ... i la noia "Ehem ... de 9 del matí a 8 del vespre" ... i el tiu "Ah, pos no voto que me'n vaig a la platja". I va marxar. Va marxar perquè si s'arriba a quedar tots els que som allà li ventem un joc d'hòsties que el deixem guapo. Aquí ja va ser quan tots els d'allà vem deixar de creure en la democràcia.

Per fi arriben les 9, totes les paperetes ja posades, les taules muntades, obrim la porta ... i ens entren els representants d'aquell colectiu que se'n van a momí d'hora: els avis. Es veu que quan votes i el president de taula et posa el vot a l'urna ha de dir "Vota". Doncs això la meva presidenta ho va dir ... 2 cops. Els dos primers avis. Els hi deia "Vota" i ells saltaven ... a sobre et feien la rialleta com dient "Mira, mira, quina gràcia". Òbviament es va acabar dir "Vota" per tot el dia.

Els matins són tranquils. Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar com estàs. I tu "Bé, bé, gràcies". Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar-te la participació. I tu "Pero si acabamos de abrirrrr, como quieres que te la diga???". Ara et ve la Guàrdia Civil i saluda a la noia guapa de l'altra taula (la Guàrdia Civil que si tu els dius "Echa fuera a este tío", el foten fora ... no vaig provar, veus, de dir-los "Ahora haz la vertical-puente" ... llàstima, tu)... Ara et ve l'interventor del PP a queixar-se que no hem posat paperetes del seu partit ... quan resulta que algun graciós les ha tapat posant-li a sobre una d'ERC i clar, com que ells no les poden tocar, les paperetes d'ERC ... són com el Anticristo... Tranquils, tranquils. A més un diumenge, de sol, de calor, qui collons vols que vingui!

Total que acabes fent torns per ninar. Que a casa només arribar ja et fan un tercer grau de l'estil "Què, què, com ha anat? Pots emportar-te els apunts per estudiar?" I tu "No, no, que hi ha per allà la Guàrdia Civil!, que allò és sèriu, tu"

Continuarà...
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials
dilluns, 29 de maig de 2006
Capítol 112. Jehovà llama a su puerta
Un dia qualsevol a casa meva ... bueno, un dia qualsevol que jo hi sigui ... posem dissabte. Una hora qualsevol ... bueno, una hora qualsevol que jo hi sigui ... posem les onze del matí. Sona el timbre de casa. Un moment, sona el timbre de casa? Des que estic al pis no he tingut moltes visites ... mira, som d'aquell tipus de gent que trucada al mòbil i ... "t'espero a baix!" o trucada al porter automàtic i ... "t'espero a baix" ... potser la gent es pensa que no hi ha ascensor ... i això que visc a un segon ... bueno, que em disperso.

Trucada al timbre de casa ... malo! El més probable és que sigui el típic veí de "Volem veure el mundial!" ... una falera per veure el mundial! Que es posin el Plus, home! Total, Espanya no arribarà a quarts (ja no dic que passi de quarts, dic que ni arribarà!). Obro la porta i dues senyores, d'uns cinquanta llargs, seixanta diria jo. Ja les veig amb el seus portafolis i el seu "Despertad" a les mans. "Uiiiiii, anem malament!", ja els avanço. "Hola, buenas tardes somos del Reino de los Testigos de ...". "Sí, sí, és que no m'interessa com molt el tema ...".

Llavors em formulen LA PREGUNTA. Vaig estar donant voltes a la pregunta tot el dia. És que no hi trobo relació entre una cosa i l'altra, tu. Les senyores abans d'acomiadar-se van i em deixen anar "No sabemos si es creyente o no pero ... ¿usted cree que con la fe en Diós se podrían evitar esta ola de robos que recientemente acechan a nuestras casas?". Crec que vaig treure de la meva col·lecció de cares estúpides una de les més estúpides ... o potser cara d'interrogant! "Perdoni ... que m'estan dient?". I me la tornen a repetir per després marxar amb un "Piense en ello, piense, ...". Com en plan "Nosotras tenemos la solución pero no se la vamos a decir!"

Clar, a la que tanco la porta em va quedar una cara com l'ajuda del Microsoft Office: el bitxo aquell en forma de clip, d'Einstein, de bola, d'interrogant, ... bueno tots l'hem vista ... que queda a un cantonet de la pantalla. Eing? Que té a veure Déu amb els robatoris? No sé, potser Déu ha canviat i ara és SuperDéu i es dedica a protegir les cases "pero sólo de los creyentes...". Potser els de Jehovà han muntat una empresa de seguretat privada. Clar, com que jo sóc tonto i em vaig quedar callat no van dir-me res ... però i si arribo a dir alguna cosa m'haguessin saltat "Pues no, Diós no amiguito, pero desde CrediJehová le ofrecemos los mejores descuentos en alarmas y protección del hogar...". Fli-pant! No em sobtaria, eh? "Que la vida se ha puesto mu dura!"

El que més em va saber greu és que com que em van fer aquesta pregunta ... que a més me la van deixar a l'aire. I si penso que no? I si penso que sí? Que faig? Les truco? A on? Busco a les pàgines grogues per la J de Jehovà a veure on és el Jehovà d'emergència? ... bueno doncs m'hagués fet gràcia preguntar-los que tal els va semblar El Código da Vinci ... si me la recomenaven i tal ... però, noi, no em va donar pas temps. Entre la meva cara de tonto i elles que tenien pressa ... potser podria haver demanar "el comodín del portero automático"?

De tota manera i com que Déu és just, diumenge a la tarda va tocar fer un Código da Vinci. Saps aquelles pel·lícules de les que no saps res? Crec que em vaig baixar el tràiler i mira que els trailers d'ara foten pena de veure perquè t'expliquen tota la pelí ... doncs no vaig caçar res. A més tinc el llibre per llegir a casa (Sant Jordi's day) però clar ... no sóc un recòrdman mundial de llegir llibres, jo tampoc. A més, Tom Hanks ... saps aquelles pel·lícules que vas a veure pensant "Aiiii, el pastel de peli que ens empassarem!". Colta, tu, que el cine és car, que ja val 5,50 Lelos! (ara no em vingueu a plorar en plan "Aiii, doncs on jo vaig és més car, no et queixis", que ens coneixem) I sí, sóc català, què passa?

Doncs escolta tu, molt i molt bé. Això sí, és una peli d'aquestes d'estar concentrat. No val a badar. I si tens un dia així "És que avui tinc el dia dispers ..." no hi vagis ... no hi vagis perquè a la primera mitja hora ja t'has perdut! Però si arribes a estar concentrat l'hora i pico ... dues hores ... de pel·lícula ... bingo. És molt bona! Vaja ... a mi em va agradar. A més sots-titolada: els trossos en llatí, en llatí i els trossos en francés, en francés. Allà a la que perdies comba, pillaves! També entenc que als de l'Opus Dei i l'esglèsia no els acabi de ... s'entèn, eh? Perquè allà surt tothom de guapo en avall. Però bueno, és la vida, tu!

Tot i que, per uns moments, pensava que s'havien equivocat i havien sintonitzat A3 enlloc de posar la pel·lícula ... 25 minuts d'anuncis! 25! Val que és una peli que segurament veurà tothom però ho trobo excessiu. Ja vaig parar atenció per veure si n'hi havia algun d'empreses de seguretat de Regnes ... però no vaig veure'n cap ... deuria estar dispers en aquells moments.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dijous, 25 de maig de 2006
Capítol 111. Dinamita pá los pollos
Avui al matí, ben aixecat, ben despertet (no sé què passa però el meu rellotge biològic darrerament s'adelanta al meu rellotge-despertador-ràdio-on-no-se-sent-RAC1) m'he disposat a treure el sopar del congelador. Ja fa uns quants dies que sopo "qualsevol cosa" o més ben dit, poca cosa (sí noies, operacion Bikini a sac-pac) i avui tinc ganes, no sé, d'un bistec amb patates, una mica de peixet, ... o mira, un pit de pollastre. Tot serà que tal i com arribi no tingui ganes d'això i em mengi una poma o una truieta ... ja veurem.

Ara pensareu "Però què fas? Si tens microones!". Teniu raó, però jo sóc d'aquells de l'"antigua usanza", d'aquells que prefereixen que les coses es descongelin bé, de mica en mica, que no pas fotre-ho al microones i en un plis ("Clar, perquè ets un tiu sà i t'han dit que és dolent descongelar el microones!" ... ehem ... us recordo que bec Coca-Cola i la Coca-Cola, segons el que em va dir sempre ma mare, porta droga) ... això del plis ho deixem pels dies (que en són uns quants) que arribes a l'hora de dinar i penses "Uixxx .. i el peixet?" o pel mític got de llet del matí ... que d'aquí a 4 dies s'acaba en la seva fase calentona ... sempre ens quedarà el microones per fer les Popitas, tu!

Total, que he tret el pollastre. Ostres! Fa un munt de temps que no menjo pollastre a casa. El pit aquest, quan l'he tret crec que fins i tot ha deixat anar un "Ja era hora, tiu, em tenies oblidat!!". Realment, crec que el tenia des de ... abans de ... sabeu l'època aquella de "Que ve el llop ... ai, perdó Lupus Minor ... que ve La Gripe del Pollo!!!! auaaaa auaaa!!". Crec que des d'aleshores. Recordo haver anat al súper i que la caixera del Condis, la Maria del Carmen, li deia a una senyora "Nuestras pechugas son de confianza ..." i al veure la cara que posava com d'interrogant ja ràpidament va aclarir "... bueno, las mías sí, digo las que vendemos en Charcutería!". Us desespero que hi havia per si la gent comprava o no pollastre!

Perquè això de La Gripe del Pollo ... com ha quedat? Fa uns mesos allò que deia A3 de "... y La Gripe del Pollo, que empezó en Turquía ha saltado ya a Grecia ..." i passats un o dos dies " ... y ahora ya está en Italia ...", "...y cuidado que ya está en Francia... lo mejor sería hacerse una cuenta naranja ... naranja pollo a l'ast, claro", ... A3 sempre amb aquest esperit de no acollonir a ningú! Però tal i com ho narraven semblava talment que parléssim de quan va arribar l'any 2000. Us en recordeu? Allò que a La 2 (són els rarus) sortia com arribava l'any nou als diversos països del món ... doncs amb La Gripe del Pollo igual.

A mi em queda el dubte si va arribar o no, La Gripe del Pollo aquesta. Que a molta gent se li en va anar la pinça, segur. Ara així de memòria recordo un parell de notícies al Metro o al Què (que com diu el Xavi, és l'onomatopèia del Hristo "Què? A que te pego dos ostias, joder!") de l'estil que es veia una caixa que posava "Paloma muerta en extrañas circunstancias, no abrir por favor" o la mítica senyora que va veure que un colom es moria, li va fer el boca-pico per intentar reanimar-la i després se'n va anar a un CAP perquè deia que tenia La Gripe del Pollo. Però tret d'això i del pseudo-caos al meu Condis, ja no se n'ha sabut res més.

Jo he continuat menjant pollastre ... no a casa però sí a ca ma cosina o a la feina ...el ja mític plat de "Pit d'au a la planxa" ... que no té gust a res ... i A3 enlloc de tornar a alarmar a la població doncs ara es dedica a fer un reportatge sobre "...los lamentables incidentes en la celebración de la Champions...", que va durar molt, el reportatge aquest! Clar que la Xampinyons la tenim nosaltres ... jejejejeje.

De tota manera, el govern ja tenia pensat un eslògan perquè, si arribava La Gripe del Pollo la gent continués comprant i consumint pollastre. No, i pels malpensats no era "Tu te comes el pollo y yo te como la ....", no. Era més com carinyós! (heu de clicar-lo per veure l'eslògan complet, que sembla que els gifs-animats i el Blogger no se ajuntan molt!)


Aix, el pollastre, quants records! De petit en menjava cada diumenge ... Sempre hi havia no sé què de primer i pollastre de segon. Que abans jo era més de cuixa però quan vaig descobrir el pit ... tu dona'm els pits deixa la cuixa per després!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dimarts, 23 de maig de 2006
Capítol 110. Els gats miolen ... i les fures?
Des de l'agència Meri News, directament al nostre benvolgut autobús, ens arriba un "relato escalofriante lleno de humanidad ... véanlo ..." que diria Matías Prats. Per cert que diuen que Matías Prats al patí hi ha posat un parell de bancs al jardí ... taronges, naturalment. A les noies que van a ca seva es veu que me les assenta al jardi i comença "Xati ... ¿ya sabes que ING Direct ha cumplido 10 años? ¿Para cuando tu cuenta naranja?" ... Bueno, que em disperso, a lo que anàvem!

El relat. Hi ha gent que té animals de companyia a casa. Normal. També hi ha blocs de pisos que als seus estatuts (potser mala paraula, oi? que la gent està com sensiblota amb aquest tema) no permeten animals de companyia (tampoc és tan normal, però d'haver-los, els hi ha ... com les meigues i les Copes d'Europa del Baa). I quins animals té la gent? majoritàriament gossos i gats, canaris, algun conill, els hamsters de tota la vida, els peixets, les tortuguetes ... els més frikis serps, vidues negres ... (tenia una amiga que el seu fill tenia una vidua negra i es que que la tenia a un terrari sobre el seu llit ... que macu quan la vidua va tenir viduetes petitones que s'escapaven per els respiradors del terrari ... la meva amiga està ara en recerca i captura per l'ONU de les vídues negres de l'extermini que va arribar a fer) i avui el que he sentit és tenir una fura (hurón, en castellà ... no el Parc del Turon, Geo, això és una altra cosa).

La Dunia, la germana de la Meri, tenia una fura a casa, a BCN, a un 5è pis. Una fura blanca que feia un mes que la tenia, que la portava a passejar amb una corretgeta i tot i que l'altre dia ... es va suicidar llençant-se pel balcó. Sí amics, la vida de les fures tampoc és fàcil. Pobre Dúnia! Avui ens ho explicava la Meri i es que clar ... que et digui "la fura de ma germana es va suicidar" ... vulguis que no ... té la seva cosa ... ai pobre Dúnia, però és que no podíem parar de riure quan ens ho han explicat.

Però es veu que les fures són com els gats (Elur, Geo, Martirio? m'ho podeu confirmar), que sempre cauen de peu. En aquest cas, la pobre fura després de caure 5 pisos s'havia trencat les potetes només. Van ser uns veïns, uns avis que vivien al mateix bloc, que la van recollir els que la van ... ehem ... agafar i pensant-se que s'havia mort, pobre, la van posar a una bossa d'escombraries i la van deixar al container més proper (deuria ser el blanc, que és el dels animals de companyia ... va, no faig broma). I pobreta, allà va acabar tot lo seu. Fins aquí la notícia de Meri News. Impressionant.

Això em fa recordar la meva darrera relació amb els animals. Ahir pujo al bus a quarts de quinze, com sempre, i al costat meu s'assenta una senyora gran, d'uns 70 anys, més o menys. Em mira, la miro, jo amb la meva música i ella mirant a l'infinit, aguantant el seu bolso, no molt gran. De cop i volta, veig que el bolso es mou ... i hi havia un gosset petitó, petitó a dins. Clar, allò que et poses tendre i vas per acaronar-lo en plan "ui que mono, que mono..." ... i pam! Em va clavar la iaia una bufa a la mà en plan "No toquis!!!". Em vaig quedar amb una d'aquelles cares de tonto ... No sé, potser es pensava que agafaria el gos i el portaria al conductor en plan "Al autocarero va, señora" o que li fotria un mastegot al gos o potser el gos tenia la ràbia i volia evitar-me que fós un rabiós jo mateix o ... o ... o potser es pensava que em volia propassar amb ella (uf, descartem-ho eh? que m'agafa un mal rotllo només pensar-ho).

Total que es veu que pujar animals domèstics als busos està prohibit (i això que hi ha cada conductor que ...) i de moment jo ja he vist rates ... bueno, hamsters... conills, gossos i gats. Ja veig que d'aquí poc faran escorcolls rotllo estadis de futbol o pavellons de bàsket perquè allà tothom entra de tot, tu!

Ja veieu que si ets amic dels animals pilles ... perquè pilles, si no t'agraden també perquè ets un insensible, si els tens por pilles perquè els animals "saben que tens por", (que ja em direu com ho saben si no t'ho pregunten pas) ... Sempre pilles! Crec que quan em tornin a preguntar si m'agraden els animals acabaré dient com les paperetes que hi hauria d'haver per allò de l'Estatut: ni SI ni NO, NI.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dilluns, 22 de maig de 2006
Capítol 109. Música sí!
Recordo que quan era petit i arribaven aquestes èpoques hi havia un parell de preguntes que cada any formulava als meus pares; bueno potser eren 3 perquè també els hi preguntava
"Mama, per què no puc tenir un germanet?" ... però això seria una altra història i si de cas (que ja us dic que no) algun altre dia amb temps, us avanço que la culpa és de lo trasto que era un servidor ... Les preguntes eren "Com és que el Baa mai juga el partit aquest de la final?" i "Per què Espanya no guanya mai això de les cançons?".

La resposta a la primera era clara i els meus pares mai em van amagar la veritat, cosa que sempre els agrairé "Als catalans ens tenen mania ... i cal guanyar la Lliga per arribar a jugar aquest partit!". Clar, la següent pregunta era "I per què no guanyem la Lliga?" ... i la resposta "Perquè ens tenen mania" i la pregunta "I per què ens tenen mania?" ... bueno així fins que algun dels 3 es cansava.

Clar quan vas creixent vas veient la crua realitat. Que als catalans ens tinguin mania, ja pot ser, ja, però que el Baa sempre havia estat un desastre, també i massa i tot. Que havíem fitxat sempre als millors jugadors del món mundial i: un es comença a drogar, li agafa hepatitis i es lesiona, l'altre no s'adapta, l'altre s'equivoquen i fitxen al germà dolent, l'altre... Afortunadament cada X anys (X de X, no deu en romans, eh?) Déu és molt bo i ens concedeix als barcelonistes uns anys d'alegria. Sempre he pensat que Déu existeix i és del Baa "I llavors com és que les passem putes gairebé sempre ... per no dir sempre?", segurament perquè Déu va patir i pensa "Coi, que pateixin ells, també". No ho trobeu just? Ja, jo tampoc.

Si la resposta a la primera pregunta de quan era petit era ... diferent, la resposta a la segona pregunta era taxativa "Perquè són molt dolents cantant!". Noti's benvolgut lector l'ús de la 3a persona del plural del verb SER ... senyal inequívoca que l'opinió a ca meva era que "nosaltres no som així!". I realment, amb el pas dels anys, el temps els ha donat la raó. Perquè Espanya ha portat a cada toia: des de la cançó aquella de "Ay, quién maneja mi barcaaaa", que va fer l'exitàs de 0 points (0 puà), a la "Lady, lady, lady, se pinta los ojos de asullllll", o al "Bravo Samurai ... Samurai, bravo ...", o el "Iurop's livin a Selebreixon", ... què costa porta una cançó maca, divertida, amb ritme i sobretot, i el més important, AMB UNA CANTANT QUE SIGUI MACA, si us plau?

Perquè, gent, el Festival d'Eurovisió s'ha convertit en "Desfilada de nenes maques que no saben cantar però tenen ... altres atributs!". Allà les veus, totes rossetes, amb aquelles coreografies, amb aquelles coses ... i això que "Andorra no pasó el corte...", que deien a La 1, perquè la coreografia amb noies en roba interior ... jo crec que guanyen de carrer! Clar davant d'això es fa difícil triar-ne una. Què fem? Votem als més frikis! Els de Finlàndia! Són els orcos que van sobreviure a la Batalla en el Abismo de Helm de Las 2 torres. Veus, i Espanya això tampoc. Mira que hagués costat poc portar a El Koala amb la cançó aquella del corrá o el "Amo a Laura...". No no, sempre a lo cutre. Reconec que vaig sentir la cançó de "las representantes españolas" per RAC1 a l'Estació de Sants mentre estava escoltant el futbol (sí, una mica surrealista) però quan vaig veure arribant a casa la posada en escena ... Diós! Com vergonya aliena!

I clar, arriba l'hora del recompte, amb aquelles connexions que fan a tots els països, amb aquelles cares que fan alguns presentadors de "Mhe bezguft una mmicaaa de ckafvaaaaa!" ... no poden dir en aquelles condicions el resultat! I cada any escoltar l'Uribarri que feia les prediccions de "Ahora le dará Grecia los 12 puntos a Israel ... ahí estáaaaaa", que s'aplaudia ell mateix, que això és molt lleig, tu. Que sempre m'havia preguntat per què feien el concurs ... que li donessin un paperet a l'home aquest i que digués qui havia guanyat en funció del clima polític i monàrquic d'Europa en aquell moment! Que va decidir tornar quan va participar la Roza d'Ejpanya ... collons! Ara que l'havíem oblidat! Aquest any hi havia una noia ... però el tiu encara hi era, d'amagatotis dient-li "Ahora di que Finlandia le va a dar los puntos a Rusia" ... home! que no veus que fa ràbia?

Al final, el de sempre, "No ha podido ser" que deien a La 1, com si els hagués anat de 20 punts per poder guanyar. Sort que el dia següent sortia el Fernando Alonso fent el capullu per Sevilla anant carrer amunt i carrer avall: oisss, que macoooooooo i distret, sobretot distret! I el calb aquell de Tele 5 dient-li "Divertido, eh? Nos vemos el domingo!" Sort que nosaltres no som així!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dijous, 18 de maig de 2006
Capítol 108. No diguis que va ser un somni
Campioooooons, campioooooooons, oeee, oeee, oeee!!! Som els millors, els números 1, els reis d'Europa! Quin patir! Per Déu! Quin de tot! No podem, no, guanyar 4-0 una final, allò que a la mitja part pots anar sopant tranquilament, fent comentaris simpàtics amb la gent que tens al voltant, no! A patir com a desgraciats! "Oh, és que sino no seria el Baa!" ... saps què, teniu raó? ... Som campions, tu!!!! Ho veus, Geo! Ja et vaig dir que quan arribessis a casa remuntarien! Oeeee, oeeee, oeeee, oeeee, oeeeeeee, oeeeeeeee!!! Res de A un pam de la glòria ... avui A la Glòria, directament!


I va ser Belletti! "... perdida ya toda esperanza ..." com diuen a El Señor de los Anillos ... Tal i com va pronosticar el Xavi (bé, no va ser al 7è o 8è penal de la tanda de penals ... sort perquè sino els hospitals haguessin fet hores extres de bypassos coronaris), Belletti, increible!!! Belletti, el nostre entranyable Belleti carnicero. El que juntament amb Deco pizzero, Marquez llenyataire, Van Bommel destraler ... tots encapçalats per Motta asesino ... formen el Guarro's Team. Que no? fixeu-vos, fixeu-vos en algun partit ... ja veureu com reparteixen.

Ostres, la crònica! Al marc senyorial i incomparable de l'Ateneu d'Esparreguera, al Fòrum del futbol esparreguerí, a la seu dels sentiments culers, on anem a veure tots els partits del Baa, vaja ... va tenir lloc la vetllada futbolera més gran de totes les vetllades futboleres possibles. I no només allà, també a La Passió d'Esparreguera (més de 1800 persones), a una llista interminables de bars, locals, places, cases particulars d'aquí, de BCN, d'Olot, de TGN ... fins i tot d'Olesa ... i també a l'estranger, eh? Basel era nostra!

La vetllada duia per títol "Vaaaa, que només estem a 90 minuts i ja serà nostra, collons!". Però el títol va ser un títol enganyós, perquè va anar canviant a mesura que passava el partit. Així vem passar d'aquest primer títol a:
- "Ens fotran un bacu i tu ho saps!" (minut 4)
- "Penalty i gol és gol, de tota la vida!" (gol anulat a Giuly)
- "Ara els hauríem de dominar i ja veuràs com no" (5 minuts després de l'expulsió)
- "Collons, merda, joder! I no em vinguis amb que queda tota la segona part, eh?" (gol de l'Arsenal)
- "No guanyem fijo. Joder! Em faré del Madrid! Sí, ja ho sé, aquests tampoc guanyen res!" (Pal d'Etoo)
- "Ostres! Que bo és l'Henry aquest! Fitxem-lo, collons!" (qualsevol jugada d'Henry)
- "Vaaaaaaa, vaaaaaaaa, vaaaaaaa, collons! merda! que som els que juguem millor amb diferència!" (qualsevol jugada de la segona part, abans del minut 75 de partit)
- "Ja està! Ara sí que hem guanyat la final! Aquesta gent una pròrroga no l'aguanten" (Gol d'Etoo)
- "Toma! Toma! Toma! Toma! Toma! Toma! Toma! Qui ha marcat? Què dius? Belletti? No pot ser!!!" (Gol de Belletti)
- "Ja estaaaaaaà! oeeeeeeeee oeeeeeeeeeee oeeeeeeeeeee oeeeeeeee!!!!!!" (Final del partit)

Sí, ja sé que no són títols això, son comentaris de la gent. I que són, sino, tots els títols que he anat posant durant tots els partits? I com som, eh? els del Baa, passem del desencís a la glòria en ... res! Com som ... no ho sé, però què som? Doncs som del millor equip d'Europa!



De tota manera, i analitzant-ho fredament, unes quantes coses van quedar, ja no clares, no, claríssimes respecte el partit d'ahir:

- Suaressita, talismà. Va ser arribar ella, i pim-pam, amb dos cops de tita el Baa va fer els 2 gols. On era? Com és que es va incorporar al partit tant tard? No es podria haver incorporat abans i haguéssim pogut sopar a la mitja part? Belletti va xutar a marcar o a fer-li mal al porter? (com que és del Guarro's Team...) ... amics, són preguntes sense resposta, que entren dins el terreny de lo desconegut. Benvinguts a l'Efecte S ... sí, S de Suaressita! Veus? el Kittus ens empata i la germana ens guanya!

- Els amics de La 1. A veure, això de La 1 és de jutjat de guàrdia! Ara poso el rellotge al començament del partit, ara el trec a la meitat de la primera part, ara el torno a posar, ... de què van? I una altra, Nadal i Laudrup, quins grans comentaristes! Tenim de comentaristes a un tiu que es tio (i mai millor dit) d'un tenista que és del Madrit i a un candidat a ser el proper entrenador del Madrit. Per què no portaven a Di Stéfano!? A més no se'ls entén ... i si haguessin provat Nadal de parlar en castellà i Laudrup en català! Algo més hauríem quiscat! Ah, i AND? Quin equip és AND? A veure si és veritat que som independents, que no ens ho han dit i ens hem annexat a Andorra?

- A la merda amb el Cruyff. Ja ens podem desempallegar de l'estigma de l'imbècil aquest. "Eh, que ens va donar una Copa d'Europa!". Sí, sí, si jo no parlo de futbol. Un ésser prepotent com pocs. Que ha anat papallonejant tots aquests amb la tonteria de la Copa d'Europa ... a la merda! Ja ets història! I el Rijkaard t'ha donat una lliçó de comportament, de classe, de saber estar! Busca'l ahir a les fotos ... al darrera de tot, deixant tot el protagonisme pels que s'ho mereixen : els jugadors!

- Perfecte el plantejament del partit. Si senyor! Van Bommel (ho sento, Elur) al començament per parar el seu mig del camp. No són defensius, nooooooooooo! Clar que amb l'Henry al davant es pot fer perfectament, que bo és aques tiu!. Quan s'ha de tocar, fora Van Bommel i Edmilson (molt bé no ho feia) i endavant Iniesta i Larsson (que grans, Elur, que grans!!) i a tocar-la! Oleguer, ves a fer llibres i a cremar containers! (que no sé com s'ho farà si ara els soterren ... es farà miner, potser) Belletti!!!!!

- Puyol i Emidio Tucci. Puyol vesteix Emidio Tucci. Per què? Perquè és la "marca de los campeones" primer i perquè Henry li va fer un traje en toooootes les jugades de contraatac. Jo, que tinc bastant ben considerat a Puyol (ara que no ho llegirà la Mi, això) considero que se'l rifava com i quan volia. Joder! Li va fer un traje, un fill ... només li faltava que l'Henry es posés el vestit de núvia i es casés amb ell.

- Visionari. Mitja part. Tothom trist, desesperançat, aixafat. Tothom? Noooo. Només el Nen, tranquil, seré, sense cap comentari. "Guanyarem 3 a 1, mira, fins i tot ens poden marcar un altre gol!". Per tranquilitat de tots, l'Arsenal no va tornar a marcar (si no, tots a veure el Dr. House! I no parlo de la série! ) però ell tranquil, veient els fets de la 2a part "ja us ho deia, jo ...". Em fa por, el Nen! "En ocasiones veo goles..."

- Pell de gallina. Des que va marcar Belletti (Belletti!!) fins que ens van donar la Copa d'Europa (ho sabeu, oi? que vem guanyar la Xampinyons Ligui ... no, era per informar!) amb la pell de gallina. És que són moltes coses; recordar a gent que voldries que estiguessin allà, compartint-ho en directe amb tu, però que saps que siguin on siguin també ho estan veient, i estan somrient ... és molt gran! Un moment ... i és molta estona amb la pell de gallina ... a veure si posaré un ou i tot! Coc cocococococ

- Esgotament. Impossible anar a Canaletes. Estava molt content, però molt! Era incapaç de somriure. Els nervis se m'havien menjat per dins...estava rebentat! Tothom que ens véiem i véiem que féiem la mateixa cara ens comentàvem el mateix "Tu també has patit molt, oi? Jo és que no podia ... sort que no hi va haver pròrroga!" Sort! Una pròrroga hagués estat dramàtica! Però ara ja ta!!! Oe oe oe oeeee!

- A la gent se li en va la pinça i molt. Parlo d'Esparreguera. Des que la porta de l'Ateneu es va quedar sense vidres, gent saltant dreta sobre els billars, gent zarandeando l'autobús de les 11 de la nit fins que no pités per celebrar la victòria del Baa, gent dreta sobre els cotxes ... i els cotxes circulant, eh?, gent tirant petardus a dins l'Ateneu ... i gots de vidre contra les parets quan s'enfadaven. A la gent se li en va molt la castanya!

- Movistar, d'or ... i? No hi ha res més maco que compartir les sensacions d'una cosa així amb algú que no està allà per viure-les amb tu. Així ho vem fer ahir! Val, Movistar es farà d'or ... i què? Algun dia Movistar ens regalarà alguna cosa ... o no! Però només per poder compartir aquestes coses amb tots ja diu molt de tots plegats. Felicitats i gràcies a tots!

- Això són meteoròlegs. Els francesos seran com vulguis (oi, Elur) però si d'alguna cosa saben ... a part de cremar camions de fruita, d'emprenyar-se i fer dimitir a ministres sense escrùpols (aquí n'hauríem d'aprendre una mica d'això) és de meteorologia. Van dir "A la mitja part plourà" i tots "Què dius! Mira el soleil que fa". Pam. Pluja a partir de la mitja part. Aquests també són uns cracks

Nens i nenes, ja ho tenim, som EL MILLOR EQUIP DE CATALUNYA, D'ESPANYA I D''EUROPA. Som els millors!!!

PD: Ah sí, el resultat: Baa 2 - Arsenal 1
 
post perpetrat per jo mateix ...| 14 apunts genials
dimarts, 16 de maig de 2006
Capítol 107. A un pam de la final
Atenció: aquest post està integrament dedicat al futbol! ... Oh, és que després no vull queixes!

Post dedicat a: tota la gent que NO li agrada el futbol i que demà faran un extra i s'apuntaran al carro de la majoria ... que portin sort, si us plau!

Canalla, avui això serà curt ...Ja només queda ... res, un alè! Uf, uf, uf, que ja m'estic posant tens i tot! Nens (i nenes, que sino el sector feminista, predominant en aquest blog pel que es veu, es queixa) que ja ha arribat el 17! Ara és el moment que ens repeteixin la pregunta que se'ns porta com una setmana formulant-nos: "I tu, on la veuràs?"

La veritat és que jo la veuré ... a l'Ateneu. O millor, dit, intentaré veure'l a l'Ateneu. Espero demà poder plegar d'hora de la feina perquè sino haurem d'entrar amb calçador. Ei, però no us penseu que a Esparreguera l'activitat lúdico-esportiva finalitza aquí., eh? La Passió obre les seves portes per retransmetre també el partit ... clar que el problema serà que haurà de ser, la que hi vagi, gent respectuosa amb el mobiliari. És a dir, no es podrà menjar, ni beure, ni fumar ("Fumar ja no deixen enlloc!!!". mira, a l'Ateneu com arribin al final del partit empatats ... ja veurem qui deixa fumar i qui no!) ... clar, com deia el tiu aquell amb la cançó aquella, "No es lo mismo". O sigui que La Passió serà un lloc per gent ... modosita.

També hi ha algun bar que posarà la terrassa al carrer aprofitant el bon temps ... tot i comptant que a quarts de 9 (8:45PM pels d'ESO) encara és de dia i no es veurà una merda, però bueno! Allà com a mínim podràs beure, menjar, fumar, ... és una alternativa. Ep, i no ens oblidem que la fan a casa de tots i cadascun de nosaltres, que la fan per La 1 i pel Plus, amb aquells comentaris impagables del Nadal i el Robinson, respectivament ... i dic impagables perquè pagaries el que fós per poder-los entendre ... perquè un curs de dicció? o un logopeda?

I si guanya ... bueno, si guanya ... tots a Canaletes! Una alegria! Una dellonses! Unes ulleres que ja tinc encarregades ... Geo, et passo la marca i el tamany i tu mateixa, eh? ... és broma, tonta! Diuen que ja hi ha gent que si guanyen farà cua a El Prat per dijous anar-los a rebre ... Sí, són els mateixos que feien cua al RACC per les entrades i es van quedar sense, com que ja estan acostumats a fer cues, pobres! Ja només faltaria que sortissin per una altra terminal diferent a les que estan ... i dient "El Baa ens ha dit que sortirien per la A ... com és que surten per la B?" ... si és que ... van a putejar-los sistemàticament!!

Clar, ehem ... però aquí anem molt flamencus de si guanyen "farem això, farem allò..." però ... ehem ... i si .... (jo no ho vull posar, però tots ho enteneu, oi?). Què farem? Els del RACC ja estaran igualment a El Prat ... però llavors sí que els del Baa "s'equivocaran" de terminal ... Sort que per una vegada (clar, la darrera va anar com va anar perquè anàvem de guais!) hem posat seny i sabem que es pot guanyar i es pot .... (que no ho poso, tu!) ... lo qual no vol dir que després sapiguem perdre, eh? (nerda, ja ho he posat!)

Però bueno, crec que per una vegada cal seguir les frases del que ens va fer ... la final d'Atenes ... "anem a gaudir i a que se'ns posi la gallina de piel" ... esperem, però, que no es compleixi allò de "Un palomo no hace verano".
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dilluns, 15 de maig de 2006
Capítol 106. Poder menjar al terra
Jo abans vivia a una casa. Casa antiga amb soterrani, primera planta, segona i golfes. Un tros de casa! Una casa que va em va veure des que vaig néixer fins que tenia uns 31 anys i picu. Una casa antiga, de lloguer, que es veu que ara no la poden tirar a terra perquè té la façana protegida i no s'hi poden fer pisos (perdó, "ha, ha", que diu el Nelson dels Simpsons). I ara visc a un pis. Fins aquí tot normal.

Resulta que quan ma mare volia netejar casa meva s'hi estava ... uns 2 matins. Un matí pel pis de dalt i un pel pis de baix. El soterrani i les golfes? A veure qui tenia pebrots de dir-li que ho netegés ... bueno, que això són figues d'un altre paner. A més una característica de ma mare és la mania netejadora: tot sempre net i polit. Clar, el canvi es va notar quan moi va haver de netejar aquella casa ... jo m'hi dedicava els dissabtes (que macu és allò de complir la dita de "fer dissabte") ... però els dissabtes sencers, de les 10 del matí a les 6/7 del vespre! I clar, l'Angu aquell dia no estava per moltes monsergues "Oh, és que l'Angu és un soso" ... no et dic pas que no, però en tot cas un soso ... cansat.

Clar, ara al pis netejar és un pim-pam-sin-sacarla. Escombres una miqueta (que més que escombrar sembla que moguis la pols de lloc), treus una miqueta la pols dels mobles, expolses els coixins, passes el motxo, ... en 2 horetes ho tens tot arregladot ... excepte aquest dissabte, que vaig decidir posar ordre a la meva vida i deixar casa meva "como lo xorro del oro, aiii", que diu la Carmen Sevilla (que aquesta no ha tocat un motxo en sa vida ... la que va liar al cuponsito aquesta dona!!! ... jo crec que ho feia expressament ... no és pot ser tan idiota!)

El primer és entrar a l'habitació dels trastos. Tothom té una habitació dels trastos ... és allà on es va acumulant: regals que et fan i que penses "ho deixo aquí i demà els busco un lloc", roba per planxar, sabates per enllustrar, llibres per llegir abans de deixar-los al seu prestatge (per cert Grill, tinc El Codi da Vinci però ... o sóc un sprinter llegint, que ja et dic ara que no, o ja ... pel que queda ... veig la peli), caixes d'electrodomèstics com ara el microones o la làmpada del menjador, ... un caos. Cal posar-hi ordre i tirar el que toqui (vull dir les caixes ... no tiraré El Codi da Vinci, gràcies Muntxi!). A més tirar implica ser ecològic, el cartó al contenidor blau, el plàstic al groc i el "porexpan" (no sé com s'escriu) ... al ... groc? Per cert, que el món és injust, el groc sempre està buit i el blau sempre està a rebentar ... que has de fer l'espectacle de desmuntar caixes allà al mig de tothom ... fàcils de desmuntar, les caixes del microones! ... si no em vaig clavar dues o 3 grapes no me'n vaig clavar cap!

El següent punt és passar l'escombra. Aquí ve quan més que emportar-te la pols sembla que la vagis escampant ... i que no hi hagi una miqueta d'aigua al terra que sino ja l'has cagat que has de passar una vegada i una altra per treure-ho tot. A més, en aquest punt et trobes les mítiques boles de pols. Hi ha diverses teories del perquè de la seva existència: uns diuen que per culpa dels radiadors (i jo me les he trobat enmig del passadís, que allà no n'hi ha), uns altres que perquè deixes una finestra una mica oberta i es fa un remolí estil Twister (home, bé les he d'obrir, no? que sino faria una farum a tigre allò) i els més agosarats que diuen que és efecte dels sofàs i/o llits (clar, per això me les trobo al passadís o a la cuina!). Això darrer m'ho puc creure més perquè a sota el llit hi ha la rave de les boles de pols ... una acumulació ... una cosa! Que passes l'escombra i fins i tot ella s'estressa i es congestiona "Tiu, tiu, que hi ha massa pols!!!"

Un cop tot escombrat, el següent punt es bifurca en: treure la pols, netejar el lavab i fer els vidres interiors (el tema vidres exteriors és per nota ... com a mínim a casa meva). Treure la pols, des que em van dir que existia una baieta ecològica que treu la pols i neteja ... vinga, tu! s'han acabat aquells drapots per treure la pols que l'anaves traspassant d'un lloc a un altre, que els àcars estaven allà "Iuuuupi, tenim un lloc nou per jugar", i el pare àcar "Nens, comporteu-vos i explorem el terreny!!". El tema lavab és apassionant, perquè encara no he aconseguit que quan netejo la banyera no quedi el terra com els aiguamolls de l'Empordà; sempre acabes i sents el xof,xof de les espardenyes! I la neteja dels vidres, amb el Limpia Cristales Bosque Verde que diu que no porta alcohol i fot una olor allò que caus de cul!

I al final, quan ho tens tot net, el clímax de la neteja: el motxo. Carregues, suques, escorres, el passes (com una relació, vaja) i ja està, net com una patena. Clar que també pot ser que et trobis amb lleugers inconvenients en l'ús habitual de tal electrodomèstic (sí, per a mi ho és):
- Posar mes d'un tap de Xampa quan el carregues (sí, jo sóc dels de Xampa) ... et queda el terra que sembla que estiguis fent la Festa de l'Escuma!
- A l'hora d'escorre'l, no cal posar-hi molta força ... no fos cas que se't tombi el cubell i el xop, xop de les espardenyes d'abans el sents per tot el pis
- L'espai que mulles ha d'estar net ... perquè sino ja tens les boletes negres conseqüència de la barreja de les boletes de pols i l'aigua. Horrible! Uns disgustos quan em passa això...

Però finalment aconsegueixes tenir el teu habitacle net, polit, endreçat ... i tot això dura ... el que triga a formar-se la primera bola de pols, 1 dia. I, com diu la Queta, "toooooorna a començar"!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 12 de maig de 2006
Capítol 105. Qui canta ... els mals espanta
Jo ja tinc la meva edat. Lluny han quedat aquelles èpoques que era jove i inexpert. Ara ja sóc gran ... i inexpert, però què coi! sóc gran! I quan ets gran penses que ho has vist tot, ja. Pues va a ser que no, que encara queden una muntanya de coses per veure i avui n'he tingut un exemple clar.

Autobús cap a Mordor, hora zulú: un quart i mig de 8 del matí (si gent, avui el còctel molotov llençols+nòrdic ha resultat fatal). Autobús que para a Esparreguera, que para a Abrera ... i a Abrera justament entra una noia, la primera personeta que pujava, i li deixa anar cridant a l'autobuseru, així com amb cantarella: "Hombre! A usted le quería yo ver! Cuánto tiempo hacía que no veía a mi conductor favorito! Qué gracia!"... Clar, sents això i què penses? La noia és amiga de l'autobusero, fa temps que no el veu, són parents ... Pues va a ser que no

El conductor s'ha quedat amb cara de peix bullit, suposo que denotant que, ni coneixia a la noia ni sabia a què venia allò. Els que ens asséiem vora el conductor ens hem quedat amb cara de peix ... bullit o remullat, qualsevol peix. Al baixar a Mordor, la noia, vermella com un tomàquet, va i li pregunta "Perdona, tu no eres el bus que tiene que pasar a las 7 y que sale de Esparreguera ...y ... y ... que no ha pasado?" ... i el conductor "No, yo salgo a las 7 pero de Igualada" ... i la noia "Ui, pues perdona eh? es que ... resulta que ... hoy tenia que llegar ... bueno, perdona" I ha marxat o s'ha desintegrat allà mateix o directament ha baixat al metro perquè la terra se l'ha empassat; no sé no m'hi he fixat. El conductor, això sí, amb la mateixa cara de peix bullit.

O sigui que ja ho sabem pel proper cop que agafem un transport públic i ens volguem queixar o simplemente dir-li algo: a cantar! Jo ja, per si de cas, portaré una guitarreta petita o una harmònica estil Bruce Springsteen. Ja em veig cantant el Born in the USA versionat "Cooooooonductor, pari'm aquí!, coooooonductor , pari'm aquí!...". O deixant-me melenes i emulant al Coti "La ta, la ta, la tarjeta, la tarjeta se acabó, uoooo, hoy ya se acabó ...". Ara que a ells els és igual, eh? Van amb el salvapantalles sempre posat, amb aquella cara de peix bullit. Que els dius "Bon dia" i et diuen "glu glu glu". Jo mai vull jugar a pòker amb aquest paio! Que perds fijo!

Això em fa recordar que aviat deuen fer allò d'Eurovisió. Clar, com que estem al maig. El mes de maig si es recorda per alguna cosa és pels partits de futbol que fan ... que són les finals i tal i per Eurovisió. Aquest any es veu que hi van les Ketchup ... que deuen tenir algun parent a TVE perquè des de l'Aserejé que no se sabia res d'elles ... i no crec que se sàpiga res d'elles després del Festival d'Eurovisió, perquè la cançó està entre horrible i molt horrible. Si tornés a aparéixer el drac de la llegenda de Sant Jordi les podríem oferir com a pubilles. Lliguem bé al príncep abans no fós cas que les rescatés!

El Festival d'Eurovisió s'ha anat transformant en el Festival de la cançó anglesa. Cada cop hi ha més països que canten en anglès. Crec que al darrer només hi havia les superpotències que cantaven en el seu idioma: Espanya i Portugal. També hi havia França, que ui, no els toquis el seu idioma "que cogno vamog a cantag en ingleg?", que diuen. Són molt seus, aquests. Si fins i tot cantaven en anglès Eslovènia, Lituània, EStònia, Letònia, Macedònia (no, que aquestes canten en català ... unes altres que ... buenu, com les Ketchup, vaja). Tots els que a Rocky IV eren els dolents, per entendre'ns, ara canten en anglès ...

Aquest any es veu que hi ha nervis en la "delegación española" perquè no és el primer any després dels cantants d'OT. Collons! Com si haguessin fet alguna cosa aquells! Que després de la Rosa i la Beth ningú recorda qui hi va anar! Recordo que l'any de la Rosa ens vem reunir a casa d'una amiga per sopar i veure ... allò. Eh, que la gent s'indignava i tot! Jo flipava! (clar, tampoc havia vist mai més de 5 minuts d'OT) Els del poble aquell de la Rosa cridant "Tooooongo, toooooongo" i el Carlos Lozano dient que "Tengo que hablar con Uribarri, que estoy muy enfadado..." ... enfadat? per què? per vendre a tot un país que la Rosa aquella guanyaria el Festival sin sacarla? cony! no haver-ho venut! O mira, ven-ho, i si la gent és tonta...

Bufa, no havia xupat jo Festival d'Eurovisió de petit. Clar, com que només hi havia una tele. I mai guanyava Espanya, tu. Sempre he pensat que els altres guanyen perquè són més guapus, canten millor i la cançó enganxa. Un d'aquests paràmetres sempre hi és! En canvi Espanya no envia mai un Alf Poier (aquest any era un bon moment amb el Opá yo viazé un corrá) o unes Tatoo allà en plan morbo (no sé, una Núria Bermúdez i una Malena Gracia) o uns Abba que cantaven bé (ho sento, d'això no hi ha exemples a Espanya). Sempre envien la cutrada, el flamenqueo o allò que es diu aquí Canción Ligera ... bé, l'any de la Rosa molt ligera, molt ligera tampoc no era! Ja en parlarem un dia, d'això del Festival.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dijous, 11 de maig de 2006
Capítol 104. Entre el somni i la vigília
Ahir semi-vetllada futbolera a casa meva. Jo sol, sense ningú més tret la companyia del meu mòbil i de qui era a l'altra banda del meu mòbil. El títol era "no vull mirar futbol que em poso nerviós". Dic semi-vetllada futbolera perquè ho mirava a estonetes (ara volia posar "a ratets" però tothom sap que els "ratets" són els fills mascles de la rata i el ratu) entre el Camera Café, les notícies d'A3 ("¿cómo está tu cuenta naranja? ahora invertimos en sellos!") i jo que sé què més feien. No ho volia veure.

I és que si un servidor no pot veure res relacionat amb el Baa 48 hores abans d'un Baa-Madriz, ja si hi ha una Xampinyons en joc en menys d'una setmana .... no puc, no puc. Uf, uf, uf, ja m'estresso! Que juguin ja, si us plau! No podrien jugar el dissabte? Enlloc del partit aquell atrassat! Per l'amor de Déu! Ara he sentit per la ràdio que l'Arsenal ja ho té tot preparat per si guanyen ... carai! sí que ho tenen tot avall! Jo recordo un any que vam arribar a la Xampinyons-final i també ho teníem tot preparat i ...

I es veu que va guanyar el Sevilla, i es veu que 4-0. Cony amb el Sevilla! Sí que van forts! Jo vaig veure la celebració del 2n gol, crec. I ja vaig abandonar el món del futbol. No, si el president del Sevilla tenia raó quan deia que jugaven al camp del PSV i que PSV per ell volia dir "Pa Sevilla Va ... la Copa". Jo des d'ahir al vespre que estic buscant coses intel·ligents i que tinguin sentit amb PARIS ... de moment encara no n'he trobat cap.

Bueno i ara ... que passarà el dissabte? Apart que el Baa jugarà amb el Baa C o el Baa W, que això ja s'intueix. Qui farà el passadís a qui? Potser primer faran el passadis els jugadors del Baa als del Sevilla i després ... tornem a entrar a vestuaris i el passadís del Sevilla als jugadors del Baa. Ja s'apanyaran tu ... que jo passo de futbol ... sí, ja ho sé, mig post parlo de futbol i què? oi que és el meu blog?

Canviem de terç. Que maco és despertar-se. Despertar-se un mateix, vull dir. Allò que no sents cap despertador que t'estressi a primera hora del matí, allò de despertar-te tu solet, estirar-te al llitet, fer el "buahhhhhhhhh, quina hora deu ser?" (és tard ... però se te'n fot bastant!) o que et desperti la teva parella amb un petó, una carícia, un crit de "vaaa, collons, mira l'hora que és!" (bueno això potser no seria tan maco, no?). Paro que em poso tonto! Clar que també hi ha altres tipus de despertars sense estrés, si tens nens petits, que se't foten a sobre vilment en plan "placa! ja em tens aquí!" o altres animals de companyia com gossets que et venen i et fan un rentat de cara gratuït ... quan no se't foten a bordar a l'orella o si tens gatets que directament se't foten a sobre la cara i te la deixen que sembles el doble a les escenes perilloses d'Eduardo Manostijeras ... que maco.

Clar que no només pots despertar-te a casa (no, no parlo de despertar-te a casa d'un altre i dir-te a tu mateix "ha estat un error, qui és aquest/a?") també pots despertar-te al bus. Al bus adormir-se és un perill. Bueno, un perill, jo crec que no m'he adormit mai: m'acolloneix dormir-me al bus. M'imagino despertant-me a Collbató, a Igualada, ... quina vergonya! Tot estressat, dient-li al conductor "Dé media vuelta, que yo me bajaba antes!" i el conductor "Jajajajaja, ahora te esperas hasta Igualada" ... No, no. Jo no podria! Sí, tinc traumes ...

En canvi hi ha gent que són com rellotges, tu. Pugen al bus, tal com s'assenten, s'adormen i a la que estan a punt d'arribar al destí es desperten. Quina enveja! Jo no puc! A més de baixada (a les 7 del matí) no té mèrit perquè el bus finalitza el recorregut a Mordor, que és on baixa gairebé tothom i si no et despertes ... ja ho fa l'autobuseru. Al tornar sí que en té perquè Esparreguera no és "Final de Trayecto ... Final de Trajecte" que diuen a la Renfe però els tius sembla que tinguin la veueta que els digui "Eiiii, que ja arribem a casaaaa". Obren un ull, guaiten per on van ... i vinga! obrint l'altre ull i treient el cos de l'estat d'"Ahorro de Energía".

Clar que aquests també la caguen, de vegades. Coneixia una noia que anat de BCN a la UAB es va adormir al tren i la veueta es veu que la tenia de vacances ... o també es va adormir ... va arribar fins a Sabadell. Explica al revisor el problema, la pugen al tren de tornada (que són 10 minuts) ... i es va tornar a adormir i es va despertar a Plaça Catalunya. Òbviament no va tornar a pujar. O una altra, que es va adormir al metro, ningú la va despertar i es va despertar a les línies mortes aquelles que tenen per girar els vagons, mig a les fosques ... com una peli de por. Sort, que es veu que al vagó del davant hi havia un noi que també li havia passat el mateix i, mira, els 15 minuts que van estar allà es feien companyia ... no se sentien ... però com a mínim feien ganyotes.

Avui el meu bus ha iniciat un sistema per despertar a la gent abans d'arribar a Mordor ... es veu que l'autobusero s'ha cansat ja d'anar a la gent acaronant-la i dient-los "Rei/na que ja hem arribat a Mordor ... te espera el aniiiiiiiillo". No, no, ara a lo brutu! A la que arribem a Mordor música a tot volum. Eh, i rock dur, eh? No mariconades de OBK o coses d'aquestes. Un bot que ha fotut tothom del seient! Un sustu que ens ha cardat a tots! Si fins i tot jo que duia l'MP3 posat ni el sentia! Vinga la música a tot volum! Que jo crec que vas a un concert d'aquesta gent i fan menys soroll!

Curiosament al baixat m'he trobat amb un dels que dormen i que s'ha despertat amb l'alegre cantarella dels Judas Priest. Li dic "Com s'ha passat, no?" i ell "Aix, jo pensava al començament que no fos un mòbil" ... collons! un mòbil ... un mòbil con los bafles de 100 voltios orientados hacia el exterior de la carcasa deuria ser! Després m'ha dit "Ei, guanyarem la Xampinyons, oi?" ... ja no em quedava cap mena de dubte ... encara no s'havia despertat, pobre! Que maco és dormir!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dimecres, 10 de maig de 2006
Capítol 103. Pero tú tienes estudios?
Jo sóc una persona que tinc la vida molt estructurada, massa i tot: sé que començo a treballar a les 8, sé que no sé a l'hora que acabo, sé que arribo a casa, sé que sopo alguns dies allí, d'altres a casa d'altra gent (sí, tinc un morro que me'l trepitjo, per cert, gràcies a tots), sé que els caps de setmana descanso, que intento no atrefegar-me massa, ... sé moltes coses ... i les que no poso ... i les que no volen que posi...

I sé que se'm fan rares situacions com les d'ahir. Ahir era dia de pacte amb el jefe. Ahir s'havia d'arribar a les 7 i el jefe ens donava permís per plegar a les 3 (que em vaig quedar a ninar i van ser 2/4 de 4, però bueno). 8 hores del tiron! Total, que flamencu jo, arribava a casa a 1/4 de 5 de la tarda (4:15 PM, pels d'ESO que aprenguin també això de l'AM i PM). Ei, i que no estic acostumat! I què faig jo, a les 5 de la tarda a casa?

El primer era resoldre problemes pendents: calia anar a veure Amidala, guapa com sempre, que la tenia oblidada des de ... buf, potser per Setmana Santa i tot; vem fer un tête à tête durant dues horetes i ja vaig poder comprovar que està de conya! El segon, anar a veure el Kittus i les seves experiències parlamentístiques: va anar a una mena de sessió parlamentària de joves per ajudar a crear una llei contra l'abús escolar; eh, que va parlar i tot! Davant de tothom! Amb el Benach al darrera (aquest home, és com el Laporta, des que està allà dalt ... bufa, deu menjar bé, el paio) ... i, clar, ara li ha molat i vol ser polític! Pobre! Ara que diu que ha de triar l'opció de Batxillerat ... no sap què vol ser de gran ... jo tampoc, eh? i tinc uns quants anys més.

Però el plat fort de la tarda va ser passar per l'Ajuntament de la nostra estimada vila. El motiu? Es veu que aquest any es renova el padró municipal. Pels desentesos en la matèria, i sempre amb voluntat informativa, el padró és una mena de currículum que tenen als ajuntaments, a la Generalitat, a les Espanyes, al món mundial, sobre tota la gent que viu als pobles de tooooot el món (bueno, tot el món, no sé si a Papua-Nova Guinea en tenen ... deixem-ho en que és cosa de la Generalitat i de Catalunya ...)

Doncs ahir vaig justament vaig rebre una carta de l'Ajuntament informant-me de les meves dades al padró. Nom, correcte, cognoms, correctes, DNI, correcte i nivell d'estudis, uff, però de quan és això? No posava P5 però gairebé. Fent memòria vaig recordar la darrera vegada que van venir els del padró municipal a casa "Holaaaaaa, som els del padró ... si teniu problemes o algo o no sabeu llegir o escriure us el fem nosaltreeeees" ... així amb una cantarella rara! ... mon pare els va respondre ... agafant els papers i tancant-los la porta als morros! "Tu, creus! que m'han de dir això!", em va dir ... per afegir després "Au, fes-ho tu que tens més bona lletra!" ... quin paio, com s'espulsava les puces, el tiu. Doncs del darrer cop que vaig fer això ja han passat com uns 15 o 16 anys. Nens! Que portava com a estudis BUP! Que jo vaig acabar BUP l'any ... 90!

Per tal d'aclarir els temes s'havia d'anar al Dept. d'Estadística del meu Ajuntament. Què dir dels ajuntaments? És una bonica manera de passar el matí. Jo, quan no treballo, vaig a l'Ajuntament del meu poble i demano algo ... algo una mica raru ... i vinga "Ara, puja a dalt que et donaran no sé què", "La regidora del cementiri (nom lleig, també, sempre me l'he imaginada rotllo xerif, caminant pel cementiri dient "A mi no me tose nadie" ... no, i respirar-li ningú com que tampoc) vindrà més tard que està esmorzant", "Ara resulta que el regidor de Cultura no hi és". "Parlar amb el batlle, jajajajaja, però tu qui ets? No hi és!", ... estàs entretingut toooot el dia. T'agafa complexe de pilota de tenis ... que sempre sempre sempre acabes arribant a algú que et diu "Noooooooo". A més et reben amb aquell esbufeg quan et veuen entrar per la porta, que penses "Ei, tampoc demano que em tirin serpentines i confetti però com a mínim no deixis anar el BUFFFFF aquest, que queda lleig".

A més, una característica del meu Ajuntament és que la planta d'Informació, la 1a, és tooooota plena de noies (de fet li dèiem, carinyosament clar, la Planta dels .... podeu substituir-ho per l'òrgan genital de les noies, cadascú segons el seu grau de finura) i allò és impressionant: males cares, crits al més pur estil verdulerisme de punta a punta, noies embarassades que et diuen "un segon que he d'anar al lavabo" i ja no les veus més, assistències al més pur estil Ronaldinho: "Jo ... això t'ho farà la Srta. Sílvia", que tothom és Srta. allà, ...

Total que arribes allà volent canviar-te el nivell d'estudis del padró i ja et diuen "Què? un altre universitari?" i jo "No, enginyer, si no et sap greu". I et toquen no sé què a l'ordinador i ja està. Així de fàcil. Sense preguntar-te res de res. Que el podries haver dit "Tinc 8 postgraus i 3 màsters de l'univers i a les estones lliures em poso els calçotets del Baa que em van regalar i faig de Superman blaugrana" i elles s'ho creuen! Impressionant! Clar, a la tarda no els busquis les dellonsis ... bueno i al matí tampoc.

Total, que ja tinc estudis universitaris segons el padró del meu poble. Ara, com deia ma mare "et cridaran per fer de taula a les eleccions" ... curiosa teoria també, tan curiosa com encertada, que només fer els 18 ja em va tocar estar a la taula ... i ella "Ho veus, ho veus!". Quin gran dia, aquell, un dia en parlarem. De mentres a veure si d'avui en 7 dies votem (ai no, que va amb B) tots d'alegria ... cap allà a 3/4 d'11 de la nit.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials