Jo sóc una persona que tinc la vida molt estructurada, massa i tot: sé que començo a treballar a les 8, sé que no sé a l'hora que acabo, sé que arribo a casa, sé que sopo alguns dies allí, d'altres a casa d'altra gent (sí, tinc un morro que me'l trepitjo, per cert, gràcies a tots), sé que els caps de setmana descanso, que intento no atrefegar-me massa, ... sé moltes coses ... i les que no poso ... i les que no volen que posi...
I sé que se'm fan rares situacions com les d'ahir. Ahir era dia de pacte amb el jefe. Ahir s'havia d'arribar a les 7 i el jefe ens donava permís per plegar a les 3 (que em vaig quedar a ninar i van ser 2/4 de 4, però bueno). 8 hores del tiron! Total, que flamencu jo, arribava a casa a 1/4 de 5 de la tarda (4:15 PM, pels d'ESO que aprenguin també això de l'AM i PM). Ei, i que no estic acostumat! I què faig jo, a les 5 de la tarda a casa?
El primer era resoldre problemes pendents: calia anar a veure Amidala, guapa com sempre, que la tenia oblidada des de ... buf, potser per Setmana Santa i tot; vem fer un tête à tête durant dues horetes i ja vaig poder comprovar que està de conya! El segon, anar a veure el Kittus i les seves experiències parlamentístiques: va anar a una mena de sessió parlamentària de joves per ajudar a crear una llei contra l'abús escolar; eh, que va parlar i tot! Davant de tothom! Amb el Benach al darrera (aquest home, és com el Laporta, des que està allà dalt ... bufa, deu menjar bé, el paio) ... i, clar, ara li ha molat i vol ser polític! Pobre! Ara que diu que ha de triar l'opció de Batxillerat ... no sap què vol ser de gran ... jo tampoc, eh? i tinc uns quants anys més.
Però el plat fort de la tarda va ser passar per l'Ajuntament de la nostra estimada vila. El motiu? Es veu que aquest any es renova el padró municipal. Pels desentesos en la matèria, i sempre amb voluntat informativa, el padró és una mena de currículum que tenen als ajuntaments, a la Generalitat, a les Espanyes, al món mundial, sobre tota la gent que viu als pobles de tooooot el món (bueno, tot el món, no sé si a Papua-Nova Guinea en tenen ... deixem-ho en que és cosa de la Generalitat i de Catalunya ...)
Doncs ahir vaig justament vaig rebre una carta de l'Ajuntament informant-me de les meves dades al padró. Nom, correcte, cognoms, correctes, DNI, correcte i nivell d'estudis, uff, però de quan és això? No posava P5 però gairebé. Fent memòria vaig recordar la darrera vegada que van venir els del padró municipal a casa "Holaaaaaa, som els del padró ... si teniu problemes o algo o no sabeu llegir o escriure us el fem nosaltreeeees" ... així amb una cantarella rara! ... mon pare els va respondre ... agafant els papers i tancant-los la porta als morros! "Tu, creus! que m'han de dir això!", em va dir ... per afegir després "Au, fes-ho tu que tens més bona lletra!" ... quin paio, com s'espulsava les puces, el tiu. Doncs del darrer cop que vaig fer això ja han passat com uns 15 o 16 anys. Nens! Que portava com a estudis BUP! Que jo vaig acabar BUP l'any ... 90!
Per tal d'aclarir els temes s'havia d'anar al Dept. d'Estadística del meu Ajuntament. Què dir dels ajuntaments? És una bonica manera de passar el matí. Jo, quan no treballo, vaig a l'Ajuntament del meu poble i demano algo ... algo una mica raru ... i vinga "Ara, puja a dalt que et donaran no sé què", "La regidora del cementiri (nom lleig, també, sempre me l'he imaginada rotllo xerif, caminant pel cementiri dient "A mi no me tose nadie" ... no, i respirar-li ningú com que tampoc) vindrà més tard que està esmorzant", "Ara resulta que el regidor de Cultura no hi és". "Parlar amb el batlle, jajajajaja, però tu qui ets? No hi és!", ... estàs entretingut toooot el dia. T'agafa complexe de pilota de tenis ... que sempre sempre sempre acabes arribant a algú que et diu "Noooooooo". A més et reben amb aquell esbufeg quan et veuen entrar per la porta, que penses "Ei, tampoc demano que em tirin serpentines i confetti però com a mínim no deixis anar el BUFFFFF aquest, que queda lleig".
A més, una característica del meu Ajuntament és que la planta d'Informació, la 1a, és tooooota plena de noies (de fet li dèiem, carinyosament clar, la Planta dels .... podeu substituir-ho per l'òrgan genital de les noies, cadascú segons el seu grau de finura) i allò és impressionant: males cares, crits al més pur estil verdulerisme de punta a punta, noies embarassades que et diuen "un segon que he d'anar al lavabo" i ja no les veus més, assistències al més pur estil Ronaldinho: "Jo ... això t'ho farà la Srta. Sílvia", que tothom és Srta. allà, ...
Total que arribes allà volent canviar-te el nivell d'estudis del padró i ja et diuen "Què? un altre universitari?" i jo "No, enginyer, si no et sap greu". I et toquen no sé què a l'ordinador i ja està. Així de fàcil. Sense preguntar-te res de res. Que el podries haver dit "Tinc 8 postgraus i 3 màsters de l'univers i a les estones lliures em poso els calçotets del Barça que em van regalar i faig de Superman blaugrana" i elles s'ho creuen! Impressionant! Clar, a la tarda no els busquis les dellonsis ... bueno i al matí tampoc.
Total, que ja tinc estudis universitaris segons el padró del meu poble. Ara, com deia ma mare "et cridaran per fer de taula a les eleccions" ... curiosa teoria també, tan curiosa com encertada, que només fer els 18 ja em va tocar estar a la taula ... i ella "Ho veus, ho veus!". Quin gran dia, aquell, un dia en parlarem. De mentres a veure si d'avui en 7 dies votem (ai no, que va amb B) tots d'alegria ... cap allà a 3/4 d'11 de la nit.
I sé que se'm fan rares situacions com les d'ahir. Ahir era dia de pacte amb el jefe. Ahir s'havia d'arribar a les 7 i el jefe ens donava permís per plegar a les 3 (que em vaig quedar a ninar i van ser 2/4 de 4, però bueno). 8 hores del tiron! Total, que flamencu jo, arribava a casa a 1/4 de 5 de la tarda (4:15 PM, pels d'ESO que aprenguin també això de l'AM i PM). Ei, i que no estic acostumat! I què faig jo, a les 5 de la tarda a casa?
El primer era resoldre problemes pendents: calia anar a veure Amidala, guapa com sempre, que la tenia oblidada des de ... buf, potser per Setmana Santa i tot; vem fer un tête à tête durant dues horetes i ja vaig poder comprovar que està de conya! El segon, anar a veure el Kittus i les seves experiències parlamentístiques: va anar a una mena de sessió parlamentària de joves per ajudar a crear una llei contra l'abús escolar; eh, que va parlar i tot! Davant de tothom! Amb el Benach al darrera (aquest home, és com el Laporta, des que està allà dalt ... bufa, deu menjar bé, el paio) ... i, clar, ara li ha molat i vol ser polític! Pobre! Ara que diu que ha de triar l'opció de Batxillerat ... no sap què vol ser de gran ... jo tampoc, eh? i tinc uns quants anys més.
Però el plat fort de la tarda va ser passar per l'Ajuntament de la nostra estimada vila. El motiu? Es veu que aquest any es renova el padró municipal. Pels desentesos en la matèria, i sempre amb voluntat informativa, el padró és una mena de currículum que tenen als ajuntaments, a la Generalitat, a les Espanyes, al món mundial, sobre tota la gent que viu als pobles de tooooot el món (bueno, tot el món, no sé si a Papua-Nova Guinea en tenen ... deixem-ho en que és cosa de la Generalitat i de Catalunya ...)
Doncs ahir vaig justament vaig rebre una carta de l'Ajuntament informant-me de les meves dades al padró. Nom, correcte, cognoms, correctes, DNI, correcte i nivell d'estudis, uff, però de quan és això? No posava P5 però gairebé. Fent memòria vaig recordar la darrera vegada que van venir els del padró municipal a casa "Holaaaaaa, som els del padró ... si teniu problemes o algo o no sabeu llegir o escriure us el fem nosaltreeeees" ... així amb una cantarella rara! ... mon pare els va respondre ... agafant els papers i tancant-los la porta als morros! "Tu, creus! que m'han de dir això!", em va dir ... per afegir després "Au, fes-ho tu que tens més bona lletra!" ... quin paio, com s'espulsava les puces, el tiu. Doncs del darrer cop que vaig fer això ja han passat com uns 15 o 16 anys. Nens! Que portava com a estudis BUP! Que jo vaig acabar BUP l'any ... 90!
Per tal d'aclarir els temes s'havia d'anar al Dept. d'Estadística del meu Ajuntament. Què dir dels ajuntaments? És una bonica manera de passar el matí. Jo, quan no treballo, vaig a l'Ajuntament del meu poble i demano algo ... algo una mica raru ... i vinga "Ara, puja a dalt que et donaran no sé què", "La regidora del cementiri (nom lleig, també, sempre me l'he imaginada rotllo xerif, caminant pel cementiri dient "A mi no me tose nadie" ... no, i respirar-li ningú com que tampoc) vindrà més tard que està esmorzant", "Ara resulta que el regidor de Cultura no hi és". "Parlar amb el batlle, jajajajaja, però tu qui ets? No hi és!", ... estàs entretingut toooot el dia. T'agafa complexe de pilota de tenis ... que sempre sempre sempre acabes arribant a algú que et diu "Noooooooo". A més et reben amb aquell esbufeg quan et veuen entrar per la porta, que penses "Ei, tampoc demano que em tirin serpentines i confetti però com a mínim no deixis anar el BUFFFFF aquest, que queda lleig".
A més, una característica del meu Ajuntament és que la planta d'Informació, la 1a, és tooooota plena de noies (de fet li dèiem, carinyosament clar, la Planta dels .... podeu substituir-ho per l'òrgan genital de les noies, cadascú segons el seu grau de finura) i allò és impressionant: males cares, crits al més pur estil verdulerisme de punta a punta, noies embarassades que et diuen "un segon que he d'anar al lavabo" i ja no les veus més, assistències al més pur estil Ronaldinho: "Jo ... això t'ho farà la Srta. Sílvia", que tothom és Srta. allà, ...
Total que arribes allà volent canviar-te el nivell d'estudis del padró i ja et diuen "Què? un altre universitari?" i jo "No, enginyer, si no et sap greu". I et toquen no sé què a l'ordinador i ja està. Així de fàcil. Sense preguntar-te res de res. Que el podries haver dit "Tinc 8 postgraus i 3 màsters de l'univers i a les estones lliures em poso els calçotets del Barça que em van regalar i faig de Superman blaugrana" i elles s'ho creuen! Impressionant! Clar, a la tarda no els busquis les dellonsis ... bueno i al matí tampoc.
Total, que ja tinc estudis universitaris segons el padró del meu poble. Ara, com deia ma mare "et cridaran per fer de taula a les eleccions" ... curiosa teoria també, tan curiosa com encertada, que només fer els 18 ja em va tocar estar a la taula ... i ella "Ho veus, ho veus!". Quin gran dia, aquell, un dia en parlarem. De mentres a veure si d'avui en 7 dies votem (ai no, que va amb B) tots d'alegria ... cap allà a 3/4 d'11 de la nit.
