Dinar a casa quan estàs a una taula electoral és ... és ... sabeu el festival de los Chiquiprecios en Plus Supermercados? ... doncs una cosa així. Tu arribes, t'ho trobes tot parat, dines, fas les postres, mires una mica el diari i els deixes anar "... aquí us quedeu ... ja sabeu la Guàrdia Civil ..." i ma mare amb una cara de "Jejejeje, recolliràs plats fins el dia que et jubil·lis per fer-me això!!". No, si fins i tot em vaig plantejar de fer-me voluntari per fer de taula a les eleccions. Si vaig cobrar i tot ... 8000 peles (pels d'ESO, uns 50 Lelos).
Això sí, si el matí és passable, la tarda és senzillament tediosa. Concretament aquella tarda feien una final de Roland Garros ... aquell torneig de tenis que els francesos (oi, Elur?) diuen "Golan Gagó" i que guanyarà Nadal, un altre que no trago ... i participava el Sergi Bruguera (mal envellir ha tingut l'home) contra ... com es deia el rosset aquell? ah, sí ... Jim Courier. Buahhhh, partidàs que t'hi cagues a les bragues que anava mirant a ratus (val, a estones, que els ratus són els marits de les rates) entre votant i votant. Toooot el formalisme del matí, aquells "Bon dia" a la gent que venia a votar, aquells "Vota" que la meva presidenta havia de dir, que no deia, i per la qual cosa li va cridar l'atenció un interventor ... com, no ... del PP! ..., aquell "glamour" (que deia el Joooooooordi Gonsalesssss) que presidia la nostra taula electoral ... tot allò ... es va perdre a la tarda.
Digues-li que la sang de la gent estava concentrada en fer la digestió, digues-li que a la tarda t'agafa nyonya i més a les tardes dels diumenges de juny, digues-li que tothom estava pensant en què faria demà (jo, en la muntanya d'apunts de Cibernètica ... coi de nom, per què no li posaven Avorrinètica, de lo avorrida que era?), digues-li que feien el partit de tenis i tots els interventors el miraven i tu allà rabiant "què passa? què passa?", "res, res, ves fent", em deien, digues-li per tot això i perquè a les 7 de la tarda mitja Esparreguera es va recordar "Cony! Si no hem anat a votar!!!"... que allò era més semblant a una barra de bar que no pas una taula electoral.
Com a fets remarcables, dos:
- El Nen em va venir a fer companyia. No podia votar, que és 2 anys més petit que jo, però suposo que s'avorria i va venir a fer-me companyia una estoneta ... 3 hores. Curiosament les que va durar el partit de tenis. Jo de cara a ell (buenu i a la resta de gent, clar), i ell mirant la tele que tenia just darrera meu. Molt de cas li feia a la gent que venia a votar, eh? ... reconec que algunes vegades la presi em deia "Martín Martinez ... hi és a la llista?" i jo "Eh, eh, ... pssssssssssssssssssssseeeeeeiiiiiiiiii, suposo ... mira, set per Bruguera!".
- La presidenta es l'única persona que pot posar el vot a l'urna ... fins que se'n cansa, clar. I això va passar cap a 2/4 de 8 de la tarda (7:30 pels d'ESO) que allà posava el vot tot Déu. Si fins i tot va venir un família amb una nena d'uns 4 anyets ... la nena "Jo vull posar el paperet, papa, jo el vull posar ..." i la presi "El vols posar? Doncs posa'l , dona, si un dia és un dia!!" ... clar com que en aquells moments Sergi Bruguera tenia "pelota de juego, set y partido para el español" ... d'això en parlarem un dia, que abans, quan era un mindundi, era el "catalán Seryi Bruguera" i després, quan encara era un mindundi, però menus, "el español Seryi Bruguera" ... home, com a mínim no li deian Sergio.
I a les 8 en punt ens apareix ... com no, la Guàrdia Civil! "Eh, que cerramos!", com si fós talment un bar. Tothom que els va veure entrar, amb aquell ímpetu, acollonit, clar, que la gent té memòria històrica! No, no, em venen a mi i diu "¿Cerramos las puertas para que no entre nadie más?" ... "I a mi què m'expliques, si jo sóc un-don-nadie!!!". Total, es tanquen les portes, votem els de la taula ... clar, que tu has de votar aleshores! ... i si no ho vols fer ... segur que et miren malament! I jo estressat, que no sabia a qui votaria! Clar, només pensant que havia de ser taula ... no estava concentrat per votar!!!
I arriba l'hora de fer els recomptes. Espectacular! Es van fer pilonets amb els vots per cada partit ... i els pilonets amb uns post-its que posava el partit que eren. Les claus eren:
- "Els que guanyaran": PSOE
- "Els que no guanyaran mai": ERC
- "Els fatxes": no cal que ho posi, oi?
- "Los rojos": IU/IC
- "Els d'aquí": CIU
(després diria que van aplicar això mateix a un anunci de Coca-Cola: "para los fachas, para los de aquí ...")
Ara us pensareu: "els post-its els vas posar tu" ... no no, jo eren un tendre jovencell encara, no tenia la mala llet d'ara ... els van fer ... els propis interventors de tots els partits. Impressionant! Comentada aquesta situació amb el Nen, que després de radiar-me el partit de tenis i segurament impulsat per algun examen de recuperació de COU (COU, pels d'ESO, és com 2n de batxillerat però més difícil ... no això tan tirat d'ara que feu) no va assistir al recompte perquè "estic esgotat" ... pos això, el Nen va dir-me que en el fons era com els futbolistes "... que es diuen de tot al camp, es peguen, s'escupen, s'insulten ... però després se'n van de senyores que fumen i parlen de tu junts!". Bueno, no se si lo de les senyores que fumen i parlen de tu és molt aplicable als polítics ... bueno, ho deixo aquí, que no vull que em tanquin el blog!!!
PD: Va guanyar el que es preveia que guanyaria
Això sí, si el matí és passable, la tarda és senzillament tediosa. Concretament aquella tarda feien una final de Roland Garros ... aquell torneig de tenis que els francesos (oi, Elur?) diuen "Golan Gagó" i que guanyarà Nadal, un altre que no trago ... i participava el Sergi Bruguera (mal envellir ha tingut l'home) contra ... com es deia el rosset aquell? ah, sí ... Jim Courier. Buahhhh, partidàs que t'hi cagues a les bragues que anava mirant a ratus (val, a estones, que els ratus són els marits de les rates) entre votant i votant. Toooot el formalisme del matí, aquells "Bon dia" a la gent que venia a votar, aquells "Vota" que la meva presidenta havia de dir, que no deia, i per la qual cosa li va cridar l'atenció un interventor ... com, no ... del PP! ..., aquell "glamour" (que deia el Joooooooordi Gonsalesssss) que presidia la nostra taula electoral ... tot allò ... es va perdre a la tarda.
Digues-li que la sang de la gent estava concentrada en fer la digestió, digues-li que a la tarda t'agafa nyonya i més a les tardes dels diumenges de juny, digues-li que tothom estava pensant en què faria demà (jo, en la muntanya d'apunts de Cibernètica ... coi de nom, per què no li posaven Avorrinètica, de lo avorrida que era?), digues-li que feien el partit de tenis i tots els interventors el miraven i tu allà rabiant "què passa? què passa?", "res, res, ves fent", em deien, digues-li per tot això i perquè a les 7 de la tarda mitja Esparreguera es va recordar "Cony! Si no hem anat a votar!!!"... que allò era més semblant a una barra de bar que no pas una taula electoral.
Com a fets remarcables, dos:
- El Nen em va venir a fer companyia. No podia votar, que és 2 anys més petit que jo, però suposo que s'avorria i va venir a fer-me companyia una estoneta ... 3 hores. Curiosament les que va durar el partit de tenis. Jo de cara a ell (buenu i a la resta de gent, clar), i ell mirant la tele que tenia just darrera meu. Molt de cas li feia a la gent que venia a votar, eh? ... reconec que algunes vegades la presi em deia "Martín Martinez ... hi és a la llista?" i jo "Eh, eh, ... pssssssssssssssssssssseeeeeeiiiiiiiiii, suposo ... mira, set per Bruguera!".
- La presidenta es l'única persona que pot posar el vot a l'urna ... fins que se'n cansa, clar. I això va passar cap a 2/4 de 8 de la tarda (7:30 pels d'ESO) que allà posava el vot tot Déu. Si fins i tot va venir un família amb una nena d'uns 4 anyets ... la nena "Jo vull posar el paperet, papa, jo el vull posar ..." i la presi "El vols posar? Doncs posa'l , dona, si un dia és un dia!!" ... clar com que en aquells moments Sergi Bruguera tenia "pelota de juego, set y partido para el español" ... d'això en parlarem un dia, que abans, quan era un mindundi, era el "catalán Seryi Bruguera" i després, quan encara era un mindundi, però menus, "el español Seryi Bruguera" ... home, com a mínim no li deian Sergio.
I a les 8 en punt ens apareix ... com no, la Guàrdia Civil! "Eh, que cerramos!", com si fós talment un bar. Tothom que els va veure entrar, amb aquell ímpetu, acollonit, clar, que la gent té memòria històrica! No, no, em venen a mi i diu "¿Cerramos las puertas para que no entre nadie más?" ... "I a mi què m'expliques, si jo sóc un-don-nadie!!!". Total, es tanquen les portes, votem els de la taula ... clar, que tu has de votar aleshores! ... i si no ho vols fer ... segur que et miren malament! I jo estressat, que no sabia a qui votaria! Clar, només pensant que havia de ser taula ... no estava concentrat per votar!!!
I arriba l'hora de fer els recomptes. Espectacular! Es van fer pilonets amb els vots per cada partit ... i els pilonets amb uns post-its que posava el partit que eren. Les claus eren:
- "Els que guanyaran": PSOE
- "Els que no guanyaran mai": ERC
- "Els fatxes": no cal que ho posi, oi?
- "Los rojos": IU/IC
- "Els d'aquí": CIU
(després diria que van aplicar això mateix a un anunci de Coca-Cola: "para los fachas, para los de aquí ...")
Ara us pensareu: "els post-its els vas posar tu" ... no no, jo eren un tendre jovencell encara, no tenia la mala llet d'ara ... els van fer ... els propis interventors de tots els partits. Impressionant! Comentada aquesta situació amb el Nen, que després de radiar-me el partit de tenis i segurament impulsat per algun examen de recuperació de COU (COU, pels d'ESO, és com 2n de batxillerat però més difícil ... no això tan tirat d'ara que feu) no va assistir al recompte perquè "estic esgotat" ... pos això, el Nen va dir-me que en el fons era com els futbolistes "... que es diuen de tot al camp, es peguen, s'escupen, s'insulten ... però després se'n van de senyores que fumen i parlen de tu junts!". Bueno, no se si lo de les senyores que fumen i parlen de tu és molt aplicable als polítics ... bueno, ho deixo aquí, que no vull que em tanquin el blog!!!
PD: Va guanyar el que es preveia que guanyaria
