dijous, 11 de maig de 2006
Capítol 104. Entre el somni i la vigília
Ahir semi-vetllada futbolera a casa meva. Jo sol, sense ningú més tret la companyia del meu mòbil i de qui era a l'altra banda del meu mòbil. El títol era "no vull mirar futbol que em poso nerviós". Dic semi-vetllada futbolera perquè ho mirava a estonetes (ara volia posar "a ratets" però tothom sap que els "ratets" són els fills mascles de la rata i el ratu) entre el Camera Café, les notícies d'A3 ("¿cómo está tu cuenta naranja? ahora invertimos en sellos!") i jo que sé què més feien. No ho volia veure.

I és que si un servidor no pot veure res relacionat amb el Baa 48 hores abans d'un Baa-Madriz, ja si hi ha una Xampinyons en joc en menys d'una setmana .... no puc, no puc. Uf, uf, uf, ja m'estresso! Que juguin ja, si us plau! No podrien jugar el dissabte? Enlloc del partit aquell atrassat! Per l'amor de Déu! Ara he sentit per la ràdio que l'Arsenal ja ho té tot preparat per si guanyen ... carai! sí que ho tenen tot avall! Jo recordo un any que vam arribar a la Xampinyons-final i també ho teníem tot preparat i ...

I es veu que va guanyar el Sevilla, i es veu que 4-0. Cony amb el Sevilla! Sí que van forts! Jo vaig veure la celebració del 2n gol, crec. I ja vaig abandonar el món del futbol. No, si el president del Sevilla tenia raó quan deia que jugaven al camp del PSV i que PSV per ell volia dir "Pa Sevilla Va ... la Copa". Jo des d'ahir al vespre que estic buscant coses intel·ligents i que tinguin sentit amb PARIS ... de moment encara no n'he trobat cap.

Bueno i ara ... que passarà el dissabte? Apart que el Baa jugarà amb el Baa C o el Baa W, que això ja s'intueix. Qui farà el passadís a qui? Potser primer faran el passadis els jugadors del Baa als del Sevilla i després ... tornem a entrar a vestuaris i el passadís del Sevilla als jugadors del Baa. Ja s'apanyaran tu ... que jo passo de futbol ... sí, ja ho sé, mig post parlo de futbol i què? oi que és el meu blog?

Canviem de terç. Que maco és despertar-se. Despertar-se un mateix, vull dir. Allò que no sents cap despertador que t'estressi a primera hora del matí, allò de despertar-te tu solet, estirar-te al llitet, fer el "buahhhhhhhhh, quina hora deu ser?" (és tard ... però se te'n fot bastant!) o que et desperti la teva parella amb un petó, una carícia, un crit de "vaaa, collons, mira l'hora que és!" (bueno això potser no seria tan maco, no?). Paro que em poso tonto! Clar que també hi ha altres tipus de despertars sense estrés, si tens nens petits, que se't foten a sobre vilment en plan "placa! ja em tens aquí!" o altres animals de companyia com gossets que et venen i et fan un rentat de cara gratuït ... quan no se't foten a bordar a l'orella o si tens gatets que directament se't foten a sobre la cara i te la deixen que sembles el doble a les escenes perilloses d'Eduardo Manostijeras ... que maco.

Clar que no només pots despertar-te a casa (no, no parlo de despertar-te a casa d'un altre i dir-te a tu mateix "ha estat un error, qui és aquest/a?") també pots despertar-te al bus. Al bus adormir-se és un perill. Bueno, un perill, jo crec que no m'he adormit mai: m'acolloneix dormir-me al bus. M'imagino despertant-me a Collbató, a Igualada, ... quina vergonya! Tot estressat, dient-li al conductor "Dé media vuelta, que yo me bajaba antes!" i el conductor "Jajajajaja, ahora te esperas hasta Igualada" ... No, no. Jo no podria! Sí, tinc traumes ...

En canvi hi ha gent que són com rellotges, tu. Pugen al bus, tal com s'assenten, s'adormen i a la que estan a punt d'arribar al destí es desperten. Quina enveja! Jo no puc! A més de baixada (a les 7 del matí) no té mèrit perquè el bus finalitza el recorregut a Mordor, que és on baixa gairebé tothom i si no et despertes ... ja ho fa l'autobuseru. Al tornar sí que en té perquè Esparreguera no és "Final de Trayecto ... Final de Trajecte" que diuen a la Renfe però els tius sembla que tinguin la veueta que els digui "Eiiii, que ja arribem a casaaaa". Obren un ull, guaiten per on van ... i vinga! obrint l'altre ull i treient el cos de l'estat d'"Ahorro de Energía".

Clar que aquests també la caguen, de vegades. Coneixia una noia que anat de BCN a la UAB es va adormir al tren i la veueta es veu que la tenia de vacances ... o també es va adormir ... va arribar fins a Sabadell. Explica al revisor el problema, la pugen al tren de tornada (que són 10 minuts) ... i es va tornar a adormir i es va despertar a Plaça Catalunya. Òbviament no va tornar a pujar. O una altra, que es va adormir al metro, ningú la va despertar i es va despertar a les línies mortes aquelles que tenen per girar els vagons, mig a les fosques ... com una peli de por. Sort, que es veu que al vagó del davant hi havia un noi que també li havia passat el mateix i, mira, els 15 minuts que van estar allà es feien companyia ... no se sentien ... però com a mínim feien ganyotes.

Avui el meu bus ha iniciat un sistema per despertar a la gent abans d'arribar a Mordor ... es veu que l'autobusero s'ha cansat ja d'anar a la gent acaronant-la i dient-los "Rei/na que ja hem arribat a Mordor ... te espera el aniiiiiiiillo". No, no, ara a lo brutu! A la que arribem a Mordor música a tot volum. Eh, i rock dur, eh? No mariconades de OBK o coses d'aquestes. Un bot que ha fotut tothom del seient! Un sustu que ens ha cardat a tots! Si fins i tot jo que duia l'MP3 posat ni el sentia! Vinga la música a tot volum! Que jo crec que vas a un concert d'aquesta gent i fan menys soroll!

Curiosament al baixat m'he trobat amb un dels que dormen i que s'ha despertat amb l'alegre cantarella dels Judas Priest. Li dic "Com s'ha passat, no?" i ell "Aix, jo pensava al començament que no fos un mòbil" ... collons! un mòbil ... un mòbil con los bafles de 100 voltios orientados hacia el exterior de la carcasa deuria ser! Després m'ha dit "Ei, guanyarem la Xampinyons, oi?" ... ja no em quedava cap mena de dubte ... encara no s'havia despertat, pobre! Que maco és dormir!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


7 Comentaris:


At 11/5/06 09:20, Blogger elur

ummmmmmmm jo avui dormiré bona part del dia... no ho semblarà pas, de fet tinc el mateix aspecte i fet que quan estic desperta... però fins que em foti una dosis de cafeïna... la cosa ta mu mal!!!! :P

Champions? i això què és? el super? no li havien canviat el nom? o aquests eren uns altres?

A mi m'agradaria despertar-me algun dia i trobar-me l'esmorzar a punt... i clar, el meu gat ja n'és de llest, però no tant... ;)

Petonet mig adormit :)

 

At 11/5/06 09:54, Blogger Pep ... però posa-li Angu, també

A mi com no em facin l'esmorzar els enanitus que entren cada nit a vigilar les cases ... que també ja podrien posar-me una rentadora de roba blanca i fregar una mica el terra. Ja els val, als enanitus!

Petó

 

At 11/5/06 11:41, Anonymous grill

*Trobo que per no mirar el partit, hagués pogut anar al cine o alguna cosa així... posats a pagar la factura del telèfon, podries haver convidat l'altre a sopar, etc. Estàs massa estructurat, AnGu :D

 

At 11/5/06 13:29, Blogger SUSANIBRY

nano, com potser que amb la teva veterania a l'Hispano, encara no poguis dormir fins a Mordor???ains recorda que et doni clases de relaxació el proper dia que ens veiem,eh?
petonas!!!!

 

At 11/5/06 19:19, Blogger Don Galaor

ha ha ha!
he he he!
hi hi hi!

I, obviament,

ho ho ho!
hu hu hu!

(Ja ho sé, ja ho sé, era massa previsible... Però no ho pogut evitar: era la primera volta que em deixava caure per ta casa, i m'has fet riure molt! Ha estat un agradable despertar...)

 

At 11/5/06 20:53, Blogger nimue

et superes cada dia més!!!

a mi ja m'agradaria poder dormir-me al tren, que tinc 3 quarts d'hora cada dia però també m'agafa la por de passar-me d'estació i aparèixer al sisé pi.
A més jo necessite dormir en posició horitzontal i al tren fa lleig...

 

At 11/5/06 23:33, Blogger su*

aish, si ja t'ho dic pep, t'asustes per no res :P

petons!