Des de l'agència Meri News, directament al nostre benvolgut autobús, ens arriba un "relato escalofriante lleno de humanidad ... véanlo ..." que diria Matías Prats. Per cert que diuen que Matías Prats al patí hi ha posat un parell de bancs al jardí ... taronges, naturalment. A les noies que van a ca seva es veu que me les assenta al jardi i comença "Xati ... ¿ya sabes que ING Direct ha cumplido 10 años? ¿Para cuando tu cuenta naranja?" ... Bueno, que em disperso, a lo que anàvem!
El relat. Hi ha gent que té animals de companyia a casa. Normal. També hi ha blocs de pisos que als seus estatuts (potser mala paraula, oi? que la gent està com sensiblota amb aquest tema) no permeten animals de companyia (tampoc és tan normal, però d'haver-los, els hi ha ... com les meigues i les Copes d'Europa del Barça). I quins animals té la gent? majoritàriament gossos i gats, canaris, algun conill, els hamsters de tota la vida, els peixets, les tortuguetes ... els més frikis serps, vidues negres ... (tenia una amiga que el seu fill tenia una vidua negra i es que que la tenia a un terrari sobre el seu llit ... que macu quan la vidua va tenir viduetes petitones que s'escapaven per els respiradors del terrari ... la meva amiga està ara en recerca i captura per l'ONU de les vídues negres de l'extermini que va arribar a fer) i avui el que he sentit és tenir una fura (hurón, en castellà ... no el Parc del Turon, Geo, això és una altra cosa).
La Dunia, la germana de la Meri, tenia una fura a casa, a BCN, a un 5è pis. Una fura blanca que feia un mes que la tenia, que la portava a passejar amb una corretgeta i tot i que l'altre dia ... es va suicidar llençant-se pel balcó. Sí amics, la vida de les fures tampoc és fàcil. Pobre Dúnia! Avui ens ho explicava la Meri i es que clar ... que et digui "la fura de ma germana es va suicidar" ... vulguis que no ... té la seva cosa ... ai pobre Dúnia, però és que no podíem parar de riure quan ens ho han explicat.
Però es veu que les fures són com els gats (Elur, Geo, Martirio? m'ho podeu confirmar), que sempre cauen de peu. En aquest cas, la pobre fura després de caure 5 pisos s'havia trencat les potetes només. Van ser uns veïns, uns avis que vivien al mateix bloc, que la van recollir els que la van ... ehem ... agafar i pensant-se que s'havia mort, pobre, la van posar a una bossa d'escombraries i la van deixar al container més proper (deuria ser el blanc, que és el dels animals de companyia ... va, no faig broma). I pobreta, allà va acabar tot lo seu. Fins aquí la notícia de Meri News. Impressionant.
Això em fa recordar la meva darrera relació amb els animals. Ahir pujo al bus a quarts de quinze, com sempre, i al costat meu s'assenta una senyora gran, d'uns 70 anys, més o menys. Em mira, la miro, jo amb la meva música i ella mirant a l'infinit, aguantant el seu bolso, no molt gran. De cop i volta, veig que el bolso es mou ... i hi havia un gosset petitó, petitó a dins. Clar, allò que et poses tendre i vas per acaronar-lo en plan "ui que mono, que mono..." ... i pam! Em va clavar la iaia una bufa a la mà en plan "No toquis!!!". Em vaig quedar amb una d'aquelles cares de tonto ... No sé, potser es pensava que agafaria el gos i el portaria al conductor en plan "Al autocarero va, señora" o que li fotria un mastegot al gos o potser el gos tenia la ràbia i volia evitar-me que fós un rabiós jo mateix o ... o ... o potser es pensava que em volia propassar amb ella (uf, descartem-ho eh? que m'agafa un mal rotllo només pensar-ho).
Total que es veu que pujar animals domèstics als busos està prohibit (i això que hi ha cada conductor que ...) i de moment jo ja he vist rates ... bueno, hamsters... conills, gossos i gats. Ja veig que d'aquí poc faran escorcolls rotllo estadis de futbol o pavellons de bàsket perquè allà tothom entra de tot, tu!
Ja veieu que si ets amic dels animals pilles ... perquè pilles, si no t'agraden també perquè ets un insensible, si els tens por pilles perquè els animals "saben que tens por", (que ja em direu com ho saben si no t'ho pregunten pas) ... Sempre pilles! Crec que quan em tornin a preguntar si m'agraden els animals acabaré dient com les paperetes que hi hauria d'haver per allò de l'Estatut: ni SI ni NO, NI.
El relat. Hi ha gent que té animals de companyia a casa. Normal. També hi ha blocs de pisos que als seus estatuts (potser mala paraula, oi? que la gent està com sensiblota amb aquest tema) no permeten animals de companyia (tampoc és tan normal, però d'haver-los, els hi ha ... com les meigues i les Copes d'Europa del Barça). I quins animals té la gent? majoritàriament gossos i gats, canaris, algun conill, els hamsters de tota la vida, els peixets, les tortuguetes ... els més frikis serps, vidues negres ... (tenia una amiga que el seu fill tenia una vidua negra i es que que la tenia a un terrari sobre el seu llit ... que macu quan la vidua va tenir viduetes petitones que s'escapaven per els respiradors del terrari ... la meva amiga està ara en recerca i captura per l'ONU de les vídues negres de l'extermini que va arribar a fer) i avui el que he sentit és tenir una fura (hurón, en castellà ... no el Parc del Turon, Geo, això és una altra cosa).
La Dunia, la germana de la Meri, tenia una fura a casa, a BCN, a un 5è pis. Una fura blanca que feia un mes que la tenia, que la portava a passejar amb una corretgeta i tot i que l'altre dia ... es va suicidar llençant-se pel balcó. Sí amics, la vida de les fures tampoc és fàcil. Pobre Dúnia! Avui ens ho explicava la Meri i es que clar ... que et digui "la fura de ma germana es va suicidar" ... vulguis que no ... té la seva cosa ... ai pobre Dúnia, però és que no podíem parar de riure quan ens ho han explicat.
Però es veu que les fures són com els gats (Elur, Geo, Martirio? m'ho podeu confirmar), que sempre cauen de peu. En aquest cas, la pobre fura després de caure 5 pisos s'havia trencat les potetes només. Van ser uns veïns, uns avis que vivien al mateix bloc, que la van recollir els que la van ... ehem ... agafar i pensant-se que s'havia mort, pobre, la van posar a una bossa d'escombraries i la van deixar al container més proper (deuria ser el blanc, que és el dels animals de companyia ... va, no faig broma). I pobreta, allà va acabar tot lo seu. Fins aquí la notícia de Meri News. Impressionant.
Això em fa recordar la meva darrera relació amb els animals. Ahir pujo al bus a quarts de quinze, com sempre, i al costat meu s'assenta una senyora gran, d'uns 70 anys, més o menys. Em mira, la miro, jo amb la meva música i ella mirant a l'infinit, aguantant el seu bolso, no molt gran. De cop i volta, veig que el bolso es mou ... i hi havia un gosset petitó, petitó a dins. Clar, allò que et poses tendre i vas per acaronar-lo en plan "ui que mono, que mono..." ... i pam! Em va clavar la iaia una bufa a la mà en plan "No toquis!!!". Em vaig quedar amb una d'aquelles cares de tonto ... No sé, potser es pensava que agafaria el gos i el portaria al conductor en plan "Al autocarero va, señora" o que li fotria un mastegot al gos o potser el gos tenia la ràbia i volia evitar-me que fós un rabiós jo mateix o ... o ... o potser es pensava que em volia propassar amb ella (uf, descartem-ho eh? que m'agafa un mal rotllo només pensar-ho).
Total que es veu que pujar animals domèstics als busos està prohibit (i això que hi ha cada conductor que ...) i de moment jo ja he vist rates ... bueno, hamsters... conills, gossos i gats. Ja veig que d'aquí poc faran escorcolls rotllo estadis de futbol o pavellons de bàsket perquè allà tothom entra de tot, tu!
Ja veieu que si ets amic dels animals pilles ... perquè pilles, si no t'agraden també perquè ets un insensible, si els tens por pilles perquè els animals "saben que tens por", (que ja em direu com ho saben si no t'ho pregunten pas) ... Sempre pilles! Crec que quan em tornin a preguntar si m'agraden els animals acabaré dient com les paperetes que hi hauria d'haver per allò de l'Estatut: ni SI ni NO, NI.
