Recordo que quan era petit i arribaven aquestes èpoques hi havia un parell de preguntes que cada any formulava als meus pares; bueno potser eren 3 perquè també els hi preguntava
"Mama, per què no puc tenir un germanet?" ... però això seria una altra història i si de cas (que ja us dic que no) algun altre dia amb temps, us avanço que la culpa és de lo trasto que era un servidor ... Les preguntes eren "Com és que el Barça mai juga el partit aquest de la final?" i "Per què Espanya no guanya mai això de les cançons?".
La resposta a la primera era clara i els meus pares mai em van amagar la veritat, cosa que sempre els agrairé "Als catalans ens tenen mania ... i cal guanyar la Lliga per arribar a jugar aquest partit!". Clar, la següent pregunta era "I per què no guanyem la Lliga?" ... i la resposta "Perquè ens tenen mania" i la pregunta "I per què ens tenen mania?" ... bueno així fins que algun dels 3 es cansava.
Clar quan vas creixent vas veient la crua realitat. Que als catalans ens tinguin mania, ja pot ser, ja, però que el Barça sempre havia estat un desastre, també i massa i tot. Que havíem fitxat sempre als millors jugadors del món mundial i: un es comença a drogar, li agafa hepatitis i es lesiona, l'altre no s'adapta, l'altre s'equivoquen i fitxen al germà dolent, l'altre... Afortunadament cada X anys (X de X, no deu en romans, eh?) Déu és molt bo i ens concedeix als barcelonistes uns anys d'alegria. Sempre he pensat que Déu existeix i és del Barça "I llavors com és que les passem putes gairebé sempre ... per no dir sempre?", segurament perquè Déu va patir i pensa "Coi, que pateixin ells, també". No ho trobeu just? Ja, jo tampoc.
Si la resposta a la primera pregunta de quan era petit era ... diferent, la resposta a la segona pregunta era taxativa "Perquè són molt dolents cantant!". Noti's benvolgut lector l'ús de la 3a persona del plural del verb SER ... senyal inequívoca que l'opinió a ca meva era que "nosaltres no som així!". I realment, amb el pas dels anys, el temps els ha donat la raó. Perquè Espanya ha portat a cada toia: des de la cançó aquella de "Ay, quién maneja mi barcaaaa", que va fer l'exitàs de 0 points (0 puà), a la "Lady, lady, lady, se pinta los ojos de asullllll", o al "Bravo Samurai ... Samurai, bravo ...", o el "Iurop's livin a Selebreixon", ... què costa porta una cançó maca, divertida, amb ritme i sobretot, i el més important, AMB UNA CANTANT QUE SIGUI MACA, si us plau?
Perquè, gent, el Festival d'Eurovisió s'ha convertit en "Desfilada de nenes maques que no saben cantar però tenen ... altres atributs!". Allà les veus, totes rossetes, amb aquelles coreografies, amb aquelles coses ... i això que "Andorra no pasó el corte...", que deien a La 1, perquè la coreografia amb noies en roba interior ... jo crec que guanyen de carrer! Clar davant d'això es fa difícil triar-ne una. Què fem? Votem als més frikis! Els de Finlàndia! Són els orcos que van sobreviure a la Batalla en el Abismo de Helm de Las 2 torres. Veus, i Espanya això tampoc. Mira que hagués costat poc portar a El Koala amb la cançó aquella del corrá o el "Amo a Laura...". No no, sempre a lo cutre. Reconec que vaig sentir la cançó de "las representantes españolas" per RAC1 a l'Estació de Sants mentre estava escoltant el futbol (sí, una mica surrealista) però quan vaig veure arribant a casa la posada en escena ... Diós! Com vergonya aliena!
I clar, arriba l'hora del recompte, amb aquelles connexions que fan a tots els països, amb aquelles cares que fan alguns presentadors de "Mhe bezguft una mmicaaa de ckafvaaaaa!" ... no poden dir en aquelles condicions el resultat! I cada any escoltar l'Uribarri que feia les prediccions de "Ahora le dará Grecia los 12 puntos a Israel ... ahí estáaaaaa", que s'aplaudia ell mateix, que això és molt lleig, tu. Que sempre m'havia preguntat per què feien el concurs ... que li donessin un paperet a l'home aquest i que digués qui havia guanyat en funció del clima polític i monàrquic d'Europa en aquell moment! Que va decidir tornar quan va participar la Roza d'Ejpanya ... collons! Ara que l'havíem oblidat! Aquest any hi havia una noia ... però el tiu encara hi era, d'amagatotis dient-li "Ahora di que Finlandia le va a dar los puntos a Rusia" ... home! que no veus que fa ràbia?
Al final, el de sempre, "No ha podido ser" que deien a La 1, com si els hagués anat de 20 punts per poder guanyar. Sort que el dia següent sortia el Fernando Alonso fent el capullu per Sevilla anant carrer amunt i carrer avall: oisss, que macoooooooo i distret, sobretot distret! I el calb aquell de Tele 5 dient-li "Divertido, eh? Nos vemos el domingo!" Sort que nosaltres no som així!
"Mama, per què no puc tenir un germanet?" ... però això seria una altra història i si de cas (que ja us dic que no) algun altre dia amb temps, us avanço que la culpa és de lo trasto que era un servidor ... Les preguntes eren "Com és que el Barça mai juga el partit aquest de la final?" i "Per què Espanya no guanya mai això de les cançons?".
La resposta a la primera era clara i els meus pares mai em van amagar la veritat, cosa que sempre els agrairé "Als catalans ens tenen mania ... i cal guanyar la Lliga per arribar a jugar aquest partit!". Clar, la següent pregunta era "I per què no guanyem la Lliga?" ... i la resposta "Perquè ens tenen mania" i la pregunta "I per què ens tenen mania?" ... bueno així fins que algun dels 3 es cansava.
Clar quan vas creixent vas veient la crua realitat. Que als catalans ens tinguin mania, ja pot ser, ja, però que el Barça sempre havia estat un desastre, també i massa i tot. Que havíem fitxat sempre als millors jugadors del món mundial i: un es comença a drogar, li agafa hepatitis i es lesiona, l'altre no s'adapta, l'altre s'equivoquen i fitxen al germà dolent, l'altre... Afortunadament cada X anys (X de X, no deu en romans, eh?) Déu és molt bo i ens concedeix als barcelonistes uns anys d'alegria. Sempre he pensat que Déu existeix i és del Barça "I llavors com és que les passem putes gairebé sempre ... per no dir sempre?", segurament perquè Déu va patir i pensa "Coi, que pateixin ells, també". No ho trobeu just? Ja, jo tampoc.
Si la resposta a la primera pregunta de quan era petit era ... diferent, la resposta a la segona pregunta era taxativa "Perquè són molt dolents cantant!". Noti's benvolgut lector l'ús de la 3a persona del plural del verb SER ... senyal inequívoca que l'opinió a ca meva era que "nosaltres no som així!". I realment, amb el pas dels anys, el temps els ha donat la raó. Perquè Espanya ha portat a cada toia: des de la cançó aquella de "Ay, quién maneja mi barcaaaa", que va fer l'exitàs de 0 points (0 puà), a la "Lady, lady, lady, se pinta los ojos de asullllll", o al "Bravo Samurai ... Samurai, bravo ...", o el "Iurop's livin a Selebreixon", ... què costa porta una cançó maca, divertida, amb ritme i sobretot, i el més important, AMB UNA CANTANT QUE SIGUI MACA, si us plau?
Perquè, gent, el Festival d'Eurovisió s'ha convertit en "Desfilada de nenes maques que no saben cantar però tenen ... altres atributs!". Allà les veus, totes rossetes, amb aquelles coreografies, amb aquelles coses ... i això que "Andorra no pasó el corte...", que deien a La 1, perquè la coreografia amb noies en roba interior ... jo crec que guanyen de carrer! Clar davant d'això es fa difícil triar-ne una. Què fem? Votem als més frikis! Els de Finlàndia! Són els orcos que van sobreviure a la Batalla en el Abismo de Helm de Las 2 torres. Veus, i Espanya això tampoc. Mira que hagués costat poc portar a El Koala amb la cançó aquella del corrá o el "Amo a Laura...". No no, sempre a lo cutre. Reconec que vaig sentir la cançó de "las representantes españolas" per RAC1 a l'Estació de Sants mentre estava escoltant el futbol (sí, una mica surrealista) però quan vaig veure arribant a casa la posada en escena ... Diós! Com vergonya aliena!
I clar, arriba l'hora del recompte, amb aquelles connexions que fan a tots els països, amb aquelles cares que fan alguns presentadors de "Mhe bezguft una mmicaaa de ckafvaaaaa!" ... no poden dir en aquelles condicions el resultat! I cada any escoltar l'Uribarri que feia les prediccions de "Ahora le dará Grecia los 12 puntos a Israel ... ahí estáaaaaa", que s'aplaudia ell mateix, que això és molt lleig, tu. Que sempre m'havia preguntat per què feien el concurs ... que li donessin un paperet a l'home aquest i que digués qui havia guanyat en funció del clima polític i monàrquic d'Europa en aquell moment! Que va decidir tornar quan va participar la Roza d'Ejpanya ... collons! Ara que l'havíem oblidat! Aquest any hi havia una noia ... però el tiu encara hi era, d'amagatotis dient-li "Ahora di que Finlandia le va a dar los puntos a Rusia" ... home! que no veus que fa ràbia?
Al final, el de sempre, "No ha podido ser" que deien a La 1, com si els hagués anat de 20 punts per poder guanyar. Sort que el dia següent sortia el Fernando Alonso fent el capullu per Sevilla anant carrer amunt i carrer avall: oisss, que macoooooooo i distret, sobretot distret! I el calb aquell de Tele 5 dient-li "Divertido, eh? Nos vemos el domingo!" Sort que nosaltres no som així!
