Ahir a la tarda, quan vaig arribar a casa, vaig veure que el meu correu ordinari (factures, factures i més factures ... ah i propaganda del Telepizza) es va veure alterat per l'arribada de la tarja censal, clar com que el 18 hi ha eleccions .... uf. Tarja que ens la podríem estalviar perquè cada any ve a dir el mateix ... i si hi ha alguna cosa que no t'agrada doncs vas a reclamar ... les targes del cens són així! Si no t'agrada ... reclama! Que després t'ho arreglin o no ... ja és una altra història!
Això em va fer pensar en l'any que em va tocar fer de taula electoral. Jo estava tranquilament a casa, un dia de finals de maig, estudiant una assignatura de 2n de carrera que es deia Cibernètica (buahhh, sabeu aquelles assignatures que pel nom dius "Que guapo, nen! Quina canya aquesta assignatura ... mínim t'ensenyen a construir un robot ... Que fort!"? Doncs no! Quina merda d'assignatura ... d'anar-hi, de fer pràctiques i d'estudiar ja no us explico ... el nom de les assignatures de la carrera d'Informàtica és com els trailers d'ara de les pelis ... que semblen una cosa i després ho pagues, ho veus i et deprimeixes). Doncs això, que estudiant jo Cibernètica ... sento que toquen el timbre de casa, obre mon pare i jo que només sento ".... mesilla". Crec que em vaig cagar en tot plegat i mon pare que m'apareix somrient dient-me "Que t'ha tocat una taula!!!" i jo "de billar?" i ell "no, no, electoral" ....
Que et toqui una taula electoral és ... és ... "lo mas grande" (com la Rocío Jurado però en masculí, vaja). D'entrada t'has de presentar a quarts de vuit del matí d'un diumenge, no tenen escrùpols, (7:30 pels d'ESO ... va que us queda un cop de tita per acabar, hombre!) al col·legi electoral, que molts cops acostuma a ser l'aula de P4 d'una escola amb aquelles tauletes petites, petites, que semblen de David el Gnomo (que et fas creus de com hi vas poder cabre en aquelles tauletes al seu temps). En el meu cas em va tocar a un esplai d'avis (sense comentaris). Bueno, com a mínim ens vem estalviar veure els interventors dels partits allà assentats de qualsevol manera...
Sort que tot allò està fantàsticament dirigit per algú del teu ajuntament (i sí, és ironia). Arriba la persona (una noia, en aquest cas) fa el recompte i ... falta algú. Sempre falta algú. En aquest cas faltava la presidenta de la meva taula. "Algú sap on és?" ... com si nosaltres la coneguéssim de tota la vida ... I ja salta l'enterat, el que coneix a tothom, amb un "No vindrà perquè es Testigo de Jehovà i diu que no podia...". Un segon, això es pot fer? Calla! Aquella és Testigo dels dellonsis i no ve i tu tens un examen que t'hi jugues l'oro i el moro i allà pringant com un capullo! "Val, doncs la suplent!" ... a la presidenta suplent li va fer una gràcia ... fins les 6 de la tarda va estar de morros, la dona ... que només feia que preguntar "Però a aquesta li caurà un puro, oi, per no venir?" i tots feien com els gossets aquells que es posaven a la safata dels cotxes: movien el cap amunt i avall, amunt i avall.
Una altra cosa que no pot faltar a una taula electoral és el despistat; el que sap que a les 8 passa alguna cosa però no sap què. En el nostre cas, un paio ens entra a les 8 del matí i deixa anar un "Buenoossssssss dííííassssss, que vengo a votarrrrrr". Tothom amb cara d'interrogant fins que algú va esclatar a riure ... descollonament general. La noia de l'ajuntament, molt amable ... "És que no s'obre fins les 9" ... i el tiu "Però a la tele deien que a les 8 ..." ... i la noia "Ehem ... de 9 del matí a 8 del vespre" ... i el tiu "Ah, pos no voto que me'n vaig a la platja". I va marxar. Va marxar perquè si s'arriba a quedar tots els que som allà li ventem un joc d'hòsties que el deixem guapo. Aquí ja va ser quan tots els d'allà vem deixar de creure en la democràcia.
Per fi arriben les 9, totes les paperetes ja posades, les taules muntades, obrim la porta ... i ens entren els representants d'aquell colectiu que se'n van a momí d'hora: els avis. Es veu que quan votes i el president de taula et posa el vot a l'urna ha de dir "Vota". Doncs això la meva presidenta ho va dir ... 2 cops. Els dos primers avis. Els hi deia "Vota" i ells saltaven ... a sobre et feien la rialleta com dient "Mira, mira, quina gràcia". Òbviament es va acabar dir "Vota" per tot el dia.
Els matins són tranquils. Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar com estàs. I tu "Bé, bé, gràcies". Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar-te la participació. I tu "Pero si acabamos de abrirrrr, como quieres que te la diga???". Ara et ve la Guàrdia Civil i saluda a la noia guapa de l'altra taula (la Guàrdia Civil que si tu els dius "Echa fuera a este tío", el foten fora ... no vaig provar, veus, de dir-los "Ahora haz la vertical-puente" ... llàstima, tu)... Ara et ve l'interventor del PP a queixar-se que no hem posat paperetes del seu partit ... quan resulta que algun graciós les ha tapat posant-li a sobre una d'ERC i clar, com que ells no les poden tocar, les paperetes d'ERC ... són com el Anticristo... Tranquils, tranquils. A més un diumenge, de sol, de calor, qui collons vols que vingui!
Total que acabes fent torns per ninar. Que a casa només arribar ja et fan un tercer grau de l'estil "Què, què, com ha anat? Pots emportar-te els apunts per estudiar?" I tu "No, no, que hi ha per allà la Guàrdia Civil!, que allò és sèriu, tu"
Continuarà...
Això em va fer pensar en l'any que em va tocar fer de taula electoral. Jo estava tranquilament a casa, un dia de finals de maig, estudiant una assignatura de 2n de carrera que es deia Cibernètica (buahhh, sabeu aquelles assignatures que pel nom dius "Que guapo, nen! Quina canya aquesta assignatura ... mínim t'ensenyen a construir un robot ... Que fort!"? Doncs no! Quina merda d'assignatura ... d'anar-hi, de fer pràctiques i d'estudiar ja no us explico ... el nom de les assignatures de la carrera d'Informàtica és com els trailers d'ara de les pelis ... que semblen una cosa i després ho pagues, ho veus i et deprimeixes). Doncs això, que estudiant jo Cibernètica ... sento que toquen el timbre de casa, obre mon pare i jo que només sento ".... mesilla". Crec que em vaig cagar en tot plegat i mon pare que m'apareix somrient dient-me "Que t'ha tocat una taula!!!" i jo "de billar?" i ell "no, no, electoral" ....
Que et toqui una taula electoral és ... és ... "lo mas grande" (com la Rocío Jurado però en masculí, vaja). D'entrada t'has de presentar a quarts de vuit del matí d'un diumenge, no tenen escrùpols, (7:30 pels d'ESO ... va que us queda un cop de tita per acabar, hombre!) al col·legi electoral, que molts cops acostuma a ser l'aula de P4 d'una escola amb aquelles tauletes petites, petites, que semblen de David el Gnomo (que et fas creus de com hi vas poder cabre en aquelles tauletes al seu temps). En el meu cas em va tocar a un esplai d'avis (sense comentaris). Bueno, com a mínim ens vem estalviar veure els interventors dels partits allà assentats de qualsevol manera...
Sort que tot allò està fantàsticament dirigit per algú del teu ajuntament (i sí, és ironia). Arriba la persona (una noia, en aquest cas) fa el recompte i ... falta algú. Sempre falta algú. En aquest cas faltava la presidenta de la meva taula. "Algú sap on és?" ... com si nosaltres la coneguéssim de tota la vida ... I ja salta l'enterat, el que coneix a tothom, amb un "No vindrà perquè es Testigo de Jehovà i diu que no podia...". Un segon, això es pot fer? Calla! Aquella és Testigo dels dellonsis i no ve i tu tens un examen que t'hi jugues l'oro i el moro i allà pringant com un capullo! "Val, doncs la suplent!" ... a la presidenta suplent li va fer una gràcia ... fins les 6 de la tarda va estar de morros, la dona ... que només feia que preguntar "Però a aquesta li caurà un puro, oi, per no venir?" i tots feien com els gossets aquells que es posaven a la safata dels cotxes: movien el cap amunt i avall, amunt i avall.
Una altra cosa que no pot faltar a una taula electoral és el despistat; el que sap que a les 8 passa alguna cosa però no sap què. En el nostre cas, un paio ens entra a les 8 del matí i deixa anar un "Buenoossssssss dííííassssss, que vengo a votarrrrrr". Tothom amb cara d'interrogant fins que algú va esclatar a riure ... descollonament general. La noia de l'ajuntament, molt amable ... "És que no s'obre fins les 9" ... i el tiu "Però a la tele deien que a les 8 ..." ... i la noia "Ehem ... de 9 del matí a 8 del vespre" ... i el tiu "Ah, pos no voto que me'n vaig a la platja". I va marxar. Va marxar perquè si s'arriba a quedar tots els que som allà li ventem un joc d'hòsties que el deixem guapo. Aquí ja va ser quan tots els d'allà vem deixar de creure en la democràcia.
Per fi arriben les 9, totes les paperetes ja posades, les taules muntades, obrim la porta ... i ens entren els representants d'aquell colectiu que se'n van a momí d'hora: els avis. Es veu que quan votes i el president de taula et posa el vot a l'urna ha de dir "Vota". Doncs això la meva presidenta ho va dir ... 2 cops. Els dos primers avis. Els hi deia "Vota" i ells saltaven ... a sobre et feien la rialleta com dient "Mira, mira, quina gràcia". Òbviament es va acabar dir "Vota" per tot el dia.
Els matins són tranquils. Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar com estàs. I tu "Bé, bé, gràcies". Ara et ve la Guàrdia Civil a preguntar-te la participació. I tu "Pero si acabamos de abrirrrr, como quieres que te la diga???". Ara et ve la Guàrdia Civil i saluda a la noia guapa de l'altra taula (la Guàrdia Civil que si tu els dius "Echa fuera a este tío", el foten fora ... no vaig provar, veus, de dir-los "Ahora haz la vertical-puente" ... llàstima, tu)... Ara et ve l'interventor del PP a queixar-se que no hem posat paperetes del seu partit ... quan resulta que algun graciós les ha tapat posant-li a sobre una d'ERC i clar, com que ells no les poden tocar, les paperetes d'ERC ... són com el Anticristo... Tranquils, tranquils. A més un diumenge, de sol, de calor, qui collons vols que vingui!
Total que acabes fent torns per ninar. Que a casa només arribar ja et fan un tercer grau de l'estil "Què, què, com ha anat? Pots emportar-te els apunts per estudiar?" I tu "No, no, que hi ha per allà la Guàrdia Civil!, que allò és sèriu, tu"
Continuarà...
