divendres, 23 de desembre de 2005
Capítol 32. Nadal a 3 bandes
Sí, la resposta és sí. Per toooooots aquells que us esteu preguntant si m'ha tocat la loteria, la resposta és sí ... sí que m'agradaria que m'hagués tocat, clar! Però serà que no. Crec que del número de la Passió (és el 33? noooooo) donen alguna cosa, però jo no en tenia, llàstima. A més, ara és quan et cataloguen de ranci per anar a cobrar els 2 Eurikis de les participacions, "home, això no es cobra, que és com de tinyarra", "oi que els pempins eren meus abans de comprar-te el dècim? doncs torna-me'ls tiu/a!".

Avui, per tant, estem summergits en EL DIA MUNDIAL DE LA SALUT ... que aquest any està una mica així, així: gent amb apendicitis, amb cames xungues, amb l'estòmac remogut, amb vomiteres, amb malestar general, amb refredats mil, amb gripotes, ... un plan, vaja.

I avui, per acabar bé la setmana, tenim entrega de programes al nostre benvolgut Client. Que dius, "Alaaaaa, com se us acudeix, si ja és Nadal!!!". A veure, punt número 1, "I una mierda és Nadal! A casa meva el Nadal és el 25 i avui és 23!", punt número 2 "Tu creus que això se'ns hagués acudit a nosaltres? Cony, que estem fotuts però tampoc tant!". Deixaré per un post posterior explicar detingudament en què consisteix una entrega, perquè hi ha tela.

Doncs ja us podeu imaginar la pau i harmonia que es respiren en "aquesta, la nostra empresa" ... sort que el dinar d'ahir va estar molt bé (Amanida de primer, Filet de Vedella de segon, Gelat i torrons de postres, tot amanit amb Vino peleón i cava ... ah i amb la companyia del gran jefe a la meva taula .... uf) ... tot i que faltava més carn pel meu gust, oi Xavi?

Ara només queda que l'Illa es torni a col·lapsar. Com ahir, que semblava que regalessin coses. Sí, sí, perquè després diguin que "...es regala per Reis, per Nadal no es regala res...", perdó, eh? "I una mierda no es regala per Nadal!", però tu saps les cues que hi havia? I aquella gentada pels passadissos! I aquell pijeriu! que semblava una desfilada de bufandes Thomas Burberry, de tots colors i formes! I aquells preus! a l'abast de tothom! Unes bufes que et foten ... de por!

Calla, ara que parlo de preus ... que ahir se m'acut anar a buscar un parell de croissants al Pedralbes Centre (mira, tenia gana, eren les 11 i no havia esmorzat!) i que el tiu (que també era per veure'l, que t'anava cantant les cançons del fil musical) em va clavar 2 Eurikis amb 20. Però tiu!!! On vas amb aquests preus! Clar, que el rècord se l'emporta un dia que se m'acut anar a La Baguetina Catalana i demano un croissant (què passa? m'agraden els croissants!) i el tiu em volia clavar 3 Lelos! I jo que li salto "doncs mira, ara desfàs l'embolcall aquest tan mono i el tornes a deixar al seu lloc, campeon". Ah, i no era per Nadal. Seran careros!

Bé, i jo ja m'acomiadaria. Aquest blog s'agafa unes més que merescudes vacances. Fins quan sigui, que ens tornem a veure, ens tornem a llegir o ens tornem a ajuntar de nou. Que passeu un gran Nadal (cadascú a la seva manera, eh Geo?, però procureu estar sempre envoltats del màxim nombre possible de gent que us estimeu i que us estimi), un genial Sant Esteve (sí, amics, el gran oblidat d'aquestes festes) i una entrada d'any fantàstica perquè l'any 2006 us porti de tot perquè us ho mereixeu tot (clar que jo no sóc el Senyor Que Diu Què Us Passarà l'Any Que Ve, "oohhhhhhh, joder Angu! ja et val! podries ser tu el Senyor Que Diu Què Ens Passarà l'Any Que Ve", "Se siente! Aneu a plorar al seu blog; o millor, us feu amics d'ell!!").
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dimecres, 21 de desembre de 2005
Capítol 31. Los sin nombre
"Fernando Alonso cobrarà 85 milions d'Euros al seu nou contracte amb McLaren (es parla de 30 milions a l'any)...", però, "...serà l'espanyol millor pagat per davant de Pau Gasol, que en cobra 11 milions, d'Euros a l'any". Aquesta és la notícia del dia pel Marca, no que l'Alonso (serà azul? Jo sí que pagaria diners per veure la cara que se li ha quedat al putero del Briatore!) cobri el que cobrarà, no, sino que superarà a un català a la llista dels millor pagats. I després diuen que no ens tenen mania, als catalans, no pas.

Quina entranyable manera de començar el dia, oi? Recordant-te que ets un pringat. Ah, per cert, ahir vaig tenir tres bones notícies:

1. Tenim lot. "Ho veus! Ho veus! Ets un ploramiques!", pensareu. Ahir hi havia al menjador de la meva estupenda empresa unes alegres noies que et donaven a tastar, a l'hora de dinar, un gotet de vi Solaz, de bodegas Osborne, i quan marxaves et regalaven una ampolleta petitona. Síiiii, és el vi aquell que a l'anunci el tiu es taca i va sempre amb la camisa tacada i surt a l'Hola, al People, ... (crec que està amenitzat amb música del Frank Sinatra) ... doncs ja sabem perquè no es treu la taca: perquè no marxa ni amb aigua calenta. El vi ... és que jo no entenc de vi ... és ideal per desembussar banyeres i piques de la cuina, ja us ho he dit tot. Duna, comenta-li al Vicente si el necessita!!!

2. Tenim lot, 2. Com a premi per haver dedicat unes horetes a un altre projecte: dir-li a una maquineta "izquierda, derecha, delante, detrás, un, dos, tres, ...", la banca li regala un xec de El Corte Inglés per realitzar compres en qualsevol dels seus entranyables edificis. Colta, tu, menos es nada.

3. El jefe del nostre jefe ens convida a dinar dijous. Déu existeix ... i és del Barça (més que res perquè ja hi ha qui el compara amb en Lapotra). Ahir ens vem dedicar mitja horeta, entre tots, a investigar on estava la trampa a la invitació ... és que no ens ho acabem de creure, sabeu?

Avui això serà curt ... només volia dir una cosa, que darrera d'aquest blog, encara que no us ho sembli, hi ha un munt de gent: gent que t'anima a que escriguis, gent que col·labora aportant trossets de la seva vida dins la teva i que provoquen un comentari o de vegades un post sencer, ... però sobretot gent que el llegeixen, que el comenten, els més importants, perquè al cap i a la fí tot això, tot aquest conjunt de tonteries, només serveixen perquè algú les llegeixi. A tots ells, als que han passat, als que hi són, als que vindran, als que sempre anomeno i als que no anomeno mai MOLTÍSSIMES GRÀCIES, DE TOT COR.

PD: Ah, per cert, fent números amb en Roberto, hem de treballar uns 400 i Escaich (el que va jugar al Barça) anys per arribar cobrar el que cobra Gasol en un. El món està repartit bastant malament. A veure si demà tenim una alegria, "Que la suerte nos acompañe!!!"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dimarts, 20 de desembre de 2005
Capítol 30. Leaving Las Vegas
El món és a voltes sorprenent: avui Papuchi, el pare del Julio Iglesias, anuncia que espera un altre fill i demà se't mor (gràcies Xavi, que jo no m'havia enterat), avui Fernando-Alonso-somos-azules corre a Renault i demà a McLaren (ho veieu com és un venut! au, ara tothom a vendre's el Renault!), avui ets pobre i dijous quan facin la loteria ... continuaràs sent pobre (si és que hi ha coses que no canvien mai), però això sí, un pobre amb salut, que dijous és el Dia Mundial de la Salut (ja en parlarem, ja, el dijous).

Com ja hauríeu de saber, Esparreguera, el meu poble, és conegut, apart de per ponts que cauen, per carreteres que se les emporten les aigües, per Cristos que clavem en creus, per apunyalaments als bars on anem a veure el fumbol i per Lardín, la Tieta Victòria, el Xavier Sitjà i jo mateix, per un aeri. Sí, sí, com el de Montserrat (des d'aquí petons a les Montserrat's que llegeixen assiduament el meu blog i que són zero ... perquè la Geo no es dirà Georgina Montserrat de Todos los Santos, oi?).

Aquest aeri, que només ha costat 800 quilos (de pessetes, unes 40 vegades el meu pis), va ser obra i gràcia de Convergència i Unió que, quan manàven, van decidir enllaçar Esparreguera amb el món ... lo bo és que no van trobar cap millor manera de fer-ho que construint un aeri cap a Olesa (merda estesa), cap als FFCC (que vol dir Ferrocarrils Catalans i no Futbols Clubs com creia jo quan era petit) concretament, per, en un futur, quan existeixi El Metro del Baix Llobregat (o sigui, un tren direcció BCN cada 20 minuts ... val, ja podeu parar de riure), arribar a BCN des d'Esparreguera sense passar per la Pispano en un plis, plas, como estos ya verás.

Divendres al vespre vaig decidir fer la combinació al revés: anar des de BCN amb tren fins a Olesa (merda estesa) i agafar l'aeri fins a Esparreguera. D'entrada, Olesa té l'agradable característica que fot un fred que pela. Mooooolt més que a Esparreguera, que gaudim d'un fabulós micro-clima-tropical. Una altra cosa que té Olesa és que és com l'Eixample ("de maco?", pensareu, "no"), tots els carrers són exactament iguals i si vols anar a un lloc o ets un nadiu de la zona o acabes perdut (...pobre Papuchi, ara em sap greu ... diuen que va anar al camp del Madrid i es va començar a sentir malament ... normal, també ... Florentino = asesino), com va ser el meu cas, que una mica més i em van haver de fer un mapa per trobar l'estació dels Catalans.

Un cop arribes a l'estació, sempre-sempre-sempre-sempre, acaba de sortir l'aeri en aquell moment. Sembla que s'ho parlin entre ells "Ei, ara que vé l'Angu arrenca'l, que s'hagi d'esperar..." i t'acaben dient el ja famós "Ara ha sortit un, d'aquí a 20 minuts surt el següent". I mentrestant, un fred! que no saps si asseure't o quedar-te dret perquè no saps què és pitjor. Quan finalment puges, la cosa no millora, perquè el fred passa igual per sota els baixants de la porta de l'aeri "és per estabilitat... no pot ser una caixa tancada ..." et diuen.

Finalment la cosa arrenca. Són 3 minuts. Un plis. Però sorprén dues coses: la primera, que ningú puja amb tu, o sigui que si no hi ha altres passatgers, com va ser el cas, estas sol, a les 9 de la nit, en un habitacle on fa molt fred. Clar, el que penses és fàcil: "ho fan perquè si caigués no moriria ningú de la companyia...que cabrons!". La segona cosa és que hi ha un punt (i no és el punto G, malpensats), un punt on hi ha corrent d'aire intensa i la cistelleta (ai, ma mare sempre li deia la cistelleta al de Montserrat) es belluga una mica. Doncs divendres aquell punt semblava el vaixell aquell de Port Aventura per com es movia (unes turbulències!!!) ... i just és el punt que arribes a Esparreguera ... i la noia que controla allò, enlloc de fer una cara que transmitís tranquilitat, feia una cara de "joder! com belluga, sembla que la cabina faci reaggeton!". Finalment amb un sustu de mil dimonis t'acostes a casa.

Recordeu que us havia comentat les zones d'Esparreguera? doncs l'aeri està a la zona pija, apartat del centre del poble, allà on els Pare Noels iluminats pugen pels balcons de les cases. Per un moment, quan vaig sortir de l'estació de l'aeri i em vaig encaminar cap a casa pensava que era a Las Vegas, amb tanta llum. Hi havia una façana que entre la llumeta que vorejava la façana, el Pare Noel, l'arbre al pati, la llum blava dels rosers, els nans de l'entrada amb corones, les campanetes a la porta, allò que porta bona sort, ... un pèl excessiu. És Nadal, és macu, no me'l destrossis!

Sort que quan vaig arribar a l'alçada de ca la Dúnia i la Meri va tornar la serietat, les formes i el savoir faire, que diuen els francesos, "nosaltres ho celebrem de portes endins", em deia avui la Meri ... clar, com que fa 2 o 3 anys els van robar l'arbre i les llumenetes que tenien al patí, al Vicentico se li van inflar els nassos, per no dir els collons ... Haurien de posar un cartellet "Fins aquí les llums horteres". En fi, que arriba el Nadal i això ja es nota: uns tenen mal de panxa i llagues a la boca, els altres amb apendicitis i els altres amb la cama xunga i amb crosses (sí Muntxi, va per tu) ... collons! què passarà per Setmana Santa? Els de la façana d'abans ... posaran un Via Crucis? Estarem esperant.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 0 apunts genials
divendres, 16 de desembre de 2005
Capítol 29. Tornant a "casa"
Ahir l'ONG Angu sense fronteres va anar a fer visita de metge. La meva sempre-apreciada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi va patir al matí una operació a la cama. Nooooo, no se l'ha trencat ni res per l'estil. Era, simplement, una operació ja planificada de feia temps per corregir un problemeta que afectava a cama i cadera. Res, 1 horeta i pico d'operació, un parell de dies i ale, cap a casa like a champion (a voltes quedo meravellat del meu domini de l'anglès).

La intervenció es va produir a l'Hospital de Martorell, lloc on vaig passar-m'hi un parell de llargs (d'aquells que no són llargs però es fan llargs) períodes, dolorosos, de la meva vida, ara deu fer uns tres o quatre anys. Quan la Muntxi em va dir que l'operaven allà, la veritat és que se'm va fer una mica de nus a la gola. Fa els anys que fa que no hi entrava i no sé si tenia més respecte que por o més por que respecte.

Cap a tres quarts de 7 (6:45 pels d'ESO), jo allà davant, pensant si feia bé d'entrar o no entrar, envaït per sensacions de tot tipus, de tota mena i en tots els sentits. Però com que al final pot més el carinyu, perquè les pors d'aquesta vida s'han de perdre i aquesta era una bona oportunitat, vaig inspirar profundament i cap a dins.

La veritat és que va anar normal (als hospitals les coses mai van bé o molt bé), però vaig quedar sorprés de com el cervell humà és capaç d'esborrar de la memòria tot allò que fa mal: com aquell que diu no recordava ni tan sols el color de les parets de la 3a planta, que és la de Traumatologia.

La Muntxi va esboçar un somriure quan em va veure. Estava bé, desperteta, amb una mica de dolor a la cama i sense poder-se moure molt. L'operació va anar molt bé. Vem estar comentant els temes de moda i cap a les 8, per no atabalar-la molt (que als hospitals ja passa això, que la gent entra i surt però ets tu que estàs allà seguint-los el rotllo) vaig arrencar cap a casa.

Potser només va ser en sortir d'allà que vaig evocar temps passats. Temps en que feia vida a dues cases alhora. Només van ser uns segons, uns segons finalitzats per un lleu somriure i un "què diuen que toca fer avui?".
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dijous, 15 de desembre de 2005
Capítol 28. Diuen que canvia el temps
Que la memòria de la gent és fràgil no és una cosa que descobriré ara mateix. A tota la història hi ha hagut grans demostracions d'això i un bon exemple el podem trobar als fets ocorreguts a la Segona Guerra Mundial amb els jueus, que tothom critica i que tothom no dubta en actuar de manera semblant -digues-li USA, Iran, Irak, Arabia, Ioguslàvia, Bosnia, ... i el que no sabem "...i el que no volen que sapiguem", que deia el meu venerat Albert Om al ja mític (i la Geo i la Puri estaran d'acord) Malalts de tele ("Malats de tele", pels castellanoparlants).

Curiosament he dit Iran i avui apareix al diari que el no-se-què d'allà diu que tot allò de l'holocaust dels jueus va ser una trola, com lo de la nena, el paté i el Ricky Martin a Sorpresa, Sorpresa, com el mail que circula de l'Alcampo i el cava català (pareu d'enviar-me'l, per favor, que ja l'he vist!) o com la notícia que aquest any tindrem lot (veure post anterior). Tooot és una mentida. I continuant amb el festival de l'humor, tenim un nou concursant: l'amic Ansar. Atenció que ha vingut a dir que Espanya està igual de malament que als darrers anys de l'antic mandat socialista i que només hi ha una solució, l'amic Madiano. Doncs si és el mesies aquest tiu, estem arreglats, tu. Poseu-li un pesebre, si és el salvador!

M'he desviat del tema que volia tractar, però ara el reprenc. Ja he trobat el lloc on passa més vent de la zona de BCN que conec (no, el Tibidabo no, malpensats ... i què hi aneu a fer vosaltres al Tibidabo??!!! Guarrus! Aneu a casa a fer aquestes coses, home!): el carrer Numància. Normalment baixa el vent ... sí, del Tibidabo, vent frescot perquè ve de muntanya però és que avui FOTIA UNA VENTADA I UNA RASCA D'AQUÍ T'ESPERO!!!

Una amable (¿?) senyora, que ha fet guàrdia esperant que el semàfor del carrer es posés en verd me l'ha deixat anar "Ui, dels anys que jo recordo, mai a 15 de desembre havia fet tan fred!". Noooooo, mai de la vida! però mai dels mais! Que no tenim memòria històrica? Cada any ha fet fred, uns dies més, uns dies menys, però fa fred perquè és l'època! "Ohhh, és que aquest hivern és molt dur!". I una merda! Primer perquè no estem encara a l'hivern i segon perquè fa fred, simplement fred.

Això és com a l'estiu passat que els homes del temps et deixen anar "Avui s'ha enregistrat la temperatura més alta a 12 d'agost en 150 anys". Però per què aquest afany d'acollonir a la gent! I si el 12 d'agost passat va fer calor, què va fer el dia que la Muntxi i jo vem anar a veure a Kitus, Silvia, Puri i mamis a Roses? Perquè fotia una calda del 15 aquell dia! I la gent "Ohhh, és que no recordo un estiu tan calurós". Doncs prengui cues de pansa, senyora! Que van bé per la memòria.

Total, que tornem al tema dels tòpics, perquè això no són més que tòpics. Si no sabeu de què parlar feu com tothom, mireu Salsa Rosa i us empapeu del Junco, de la Judd, de la Noemí de GH i de tot això. No arreglareu el món però com a mínim us distreureu. Potser s'us congelaran les neurones però no serà de fred.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dimecres, 14 de desembre de 2005
Capítol 27. Què porta el teu lot?
Sí, amiguets i amiguetes, estem davant d'unes dates entranyables però alhora plenes de preguntes: "on dines per Nadal?", "anirem a veure els Pastorets?", "què farem per Cap d'Any?" (aquesta mereix un post especial, tot al seu temps), "qui són els reis?", "què t'han dut els reis?", "fins quin dia tens vacances? perquè tens vacances, oi?", "no em podries haver regalat res més horrible?", "véns molt per aquí?", ... i d'altres, vaja.

Però al Pre-Nadal, on ens trobem ara, la pregunta més formulada, aquella que em fa més mal és ... "ja t'han donat el lot?" (no, que em preguntin l'edat ja no em fa mal ... passo ... que hi ha una amiga de la Puri que es pensa que encara en tinc 25 ... Lucre, un petó si llegeixes això ... ara que ben pensat ... sabia llegir?)

Per qui no ho sàpiga la meva empresa i l'empresa-mare de la meva empresa, no donen lot. O sigui que ja us podeu estalviar de fer-me aquesta gran pregunta. No han donat mai lot, (aixxx, aquell "mai" relatiu que aplico per dir el temps des que jo hi treballo), no donen lot aquest any no crec que estiguin per la labor de donar lot mai de la vida. Rancis? Podria ser ... però són uns rancis simpàtics ... o no.

Hi va haver una època que en lloc de lot (no sé perquè dic "en lloc de" si mai n'han donat!) donaven una agenda. No, no, una PALM, no; una agenda normal i corrent, amb fulls i dies i tot. Ah, que duia mapes d'Espanya i Portugal amb les carreteres per gent tan activa com jo, que a part de no tenir cotxe no he sortit de casa en ma vida. I mapes físic-polítics del món, com si fós un atles! Buf! "Bé, però segur que era la típica agenda útil que la duus tot l'any a sobre", pensareu. Doncs no, amiguets, per dur allò a sobre havies de dur una maleta perquè l'agenda no era tamany foli, però 3/4 de foli ben bons sí que l'era! (que la duïes i semblava que anessis a negociar els pressupostos de l'Estat) I un any, fins i tot, van donar, amb l'agenda un disquet d'un programa que algú es deuria instal·lar i que la majoria van reconvertir en "el disquet de la feina".

I clar, en aquestes dates, t'indignes, perquè tothom, tothom té alguna cosa de lot. Recordo, per exemple, aquells lots que li donaven a la Cruj, amb moltes coses i molt bones. O el lot de la Puri. O el lot del Nanos. Coi! És que fa com gràcia. Que no cal una caixa de cartró; te'n vas al Caprabo (Bravo Caprabo! perquè no es recupera aquest slògan enlloc de les Campos?) i poses en una bosa una ampolla de Dubois i una barra de torró El Lobo. Que és el detall només!

L'any d'indignació màxima recordo que va ser quan agafava el bus a Sants. A la sortida de l'estació passàvem per davant d'una casa d'aquelles de senyores que fumen i parlen de tu. Doncs de la casa en sortien dues amb el lot (i no em vingueu ara que el lot se'l foten cada nit, per favor!). Comentada la situació amb el meu jefe, la resposta va ser "tu ja saps que jo t'ho agraeixo molt ... i que tenim la paga extra que és elevada" i jo "sí, clar, però la teva, que és el doble que la meva" i ell "Ui, doncs és veritat" i va marxar rient... Veus el que té el Nadal? Tothom somriu. I no és maco, això!!!?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials
dilluns, 12 de desembre de 2005
Capítol 26. 18 km
Maca, maca la manera de començar la setmana. Bagatge particular: Esparreguera - Barcelona, 2 hores i 35 minuts. O, el que seria el mateix: Casa meva - Feina, 2 hores i 50 minuts. "Tu rai, que tens casa teva a 30 segons de la parada del bus!". Sí, és veritat. "Tu rai, que tens la feina a 15 minutets de la parada del bus". Sí, es veritat. Però qui s'ha estat gairebé 3 hores assentat a un bus? Tu? Noooooo, he estat jo! Així que deixem-nos del "Tu rai...", per favor.

El motiu? es veu que hi ha hagut un accident ... no, no em vist res, macabres! ...És que ja anàvem parats només sortint de Martorell (18 km de cua). No s'ha fet llarg, no, el viatge. No ens hem agobiat, no, d'escoltar la ràdio. És en aquests casos quan te n'adones que la música que duus a l'MP3 és una merda i que toca renovar-se. És en aquests casos quan te n'adones que tu ets raro però l'altra gent més, però rara de collons: des del camioner que duia un tanga (sí, un tanga) penjat al retrovisor, a l'executiu que repassava a l'ordinador els comptes, passant per la nena amb el cotxe pijo que sortia i es desesperava al de la grua que s'ha fotut a pixar a Sant Andreu de la Barca ... Un plan, vaja.

Sí, amiguets, ja veieu que la meva setmana comença igual com va acabar l'altre: amb mals rotllos. Vaig tenir divendres un bonic col·loqui amb "el meu amic denunciador" (Denunciador, D, Denuncia) ... bé, potser hauríem de dir un monòleg perquè només parlava ell ... i em va quedar el divendres a la nit un mal cos ... uixxxx ... ja estic pensant en abdicar i tot! Que m'ha vingut a buscar la Guàrdia Civil, tu, que això és serio!!!

En fí, pensem en una altra cosa i obviem els comentaris respecte la benemèrita que deu estar pensant la meva estimada Geo. Podem pensar, per exemple, en la veineta de 26 anyets, rossa i d'ulls verds i en principi sense nòvio conegut (jo tampoc m'ho creia, Xavi) que viu just al pis de sota meu. Uau! Torna Alejandro Magno el Conquistador!!! Que soni el cuerno de Gondor!!! Tutu, tutuuuuu!! Veus, això ja dóna, com ànimus...

I a tot això, que ja s'acosta el Nadal! Ja comencen les teles a fer aquella programació tan i tan entranyable: Un novio por Navidad, Los fantasmas atacan al jefe, Vuelve Santa Claus, ... aquells anuncis de joguines que fan que la pausa de qualsevol programa s'eternitzi, aquella gentada a BCN (sí, vaig tornar a baixar-hi ahir, no me'n palis) que compra, compra i compra, aquella gent disfressada de Pare Noel a El Corte Inglés, aquell Barça de futbol que ja va al tran-tran esperant que arribin les vacances i que foti el camp l'Etoo, aquells Pares Noels que la gent posa als balcons i que paguen un paston per ells quan als xinos valen 4 durus, ... Aixxxx, tot són senyals, ara. No és maco, això, Geo?, Geo? Geooooo!

PD: D' Esparreguera a BCN hi ha, en bus, 30 minuts
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
divendres, 9 de desembre de 2005
Capítol 25. A la presó tots!!!
Fa una setmana i un dia (sembla una condemna ... no sé si ho és o no) que sóc president d'escala, de comunitat o com es digui. En una setmana (i un dia) he hagut de reunir-me dues o tres vegades, he demanat hora per parlar amb l'alcalde (batlle, vol que li diguin), m'he preocupat per un shhhttttt, que es veu que només sentia jo i que resulta que era del lavab del primer-segona que perdia, i allò semblava el tutuki-splash i per últim, quan dimecres anava tan tranquil amb la Muntxi cap a BCN (si, no me n'escapo ni per festes) va i es veu que em ve la Guàrdia Civil a casa perquè m'havien denunciat.

Ostres! Fent titulars sóc molt bo. De fet, han denunciat a la Comunitat (o sigui, Frodo, Legolas, Arwen i un servidor, Trankos ... val, diguem-ne Aragorn). I quin és el motiu? Doncs el veí del local comercial que va fer una cosa que no podia fer sense demanar permís, que nosaltres vem desfer i que ara diu que tota la culpa és nostra! (i el tot suposo que inclou la Guerra de l'Iraq, la mort del Lennon i fins i tot la caiguda de la Primera República)

El que més m'ha agradat ha estat la frase unànime de la gent que conec (i que m'estimo, tot sigui dit): "Com la lies, Angu!". Clar, com que l'Angu ha estat qui a punta de pistola ha obligat a aquell noble comerciant a saltar-se tot a la torera! No et fot! Clar, i jo expert en estas lides, quan em van dir que m'havia vingut a buscar la Guàrdia Civil (sí, son d'Amena, què passa?) ja em veia tancat a la Model amb el Torete, el Vaquilla, el Lute i tots aquests. Que jo m'espanto fàcilment!

Però, i lo macu d'aquests dies? Dimecres vaig fer una cosa que feia anys que no feia (... una altra, guarrus! a més què n'heu de fotre vosaltres?!) Parlo de baixar a BCN (com que no hi baixo mai) a veure les llumetes de Nadal, ooooooohhhhhhhhhh! Crec que el darrer cop que vaig fer això (amb el Nells i la Nuri, naturalment) tenia com uns 11 o 12 anys. Clar, com que a Esparreguera les llums dels carrers brillaven ... per la seva absència!

De fet, de llums en vem veure poques, la Muntxi i jo ens vem dedicar més a donar-li al palique que no pas a veure massa il·luminacions. A més la Munt s'havia de dedicar a buscar allò que tota noia busca per aquestes dates: el vestit de Cap d'Any. Sí, sí, una bonica creuada pels llocs més fashion de BCN a la recerca de la part de dalt del vestit (la faldilla ja la té, es veu); llastimosament no vem trobar res del seu gust o agrat: massa gran, massa pedreria, massa estret, això si estigués al revés, guai, massa negre, massa clar, ...

Sort que a més de tenir grans atributs ...
(moment de silenci per si voleu riure)
... també tinc una paciència de cavall. Veus? Els tius som més simples: Queda bé? Doncs ja està! "Oh, és que he tingut un somni...", deia ella, emulant a Martin Luther King, "...i el vestit del somni era molt macu". I cap al final, al carrer Pelai semblava que l'havíem trobat però ... "massa arrapat! no m'agrada", llàstima! En fi, seguirem buscant (que dic "seguirem"? volia dir "seguirà"), encara queden 22 dies. M'escama que ningú m'hagi preguntat encara què faré per Cap d'Any ... tot i que al ritme que vaig calla que no me'l passi a la presó, per president xulo!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dilluns, 5 de desembre de 2005
Capítol 24. Pensant en ponts
Dilluns previ al dia de la Constitució (quina bonica concentració a Madrit, oi? i no anaven contra els catalans, eh? Nooooooooooooo). En teoria, només en teoria, avui ha de ser un dia tranquil, dia de pont per a molta gent (companys, jefes, clients, ...), dia que només serà superat pel divendres, que també vinc a currar i que en teoria no hi haurà ni Déu. Tocarà tornar a fer de Capitan Stubbin, però només per un dia.

Fa exactament 3 dies i mig que sóc president de la meva escala i fa exactament 3 dies i mig que la meva vida és un suplici. Amb lo tranquil que estava jo, amb les meves cosetes, ... que passi el proper any volant, si us plau! Aquest cap de setmana deu haver estat el cap de setmana oficial de parkings i coses rares perquè, a part de l'aventura del kit de Lego al parking del Xavi, al meu (bé, al de la meva comunitat, que jo no en tinc) es veu que l'altre dia hi havia un tubu, que no estava enlloc dels plànols i que perdia (perdia aigua, s'entén). Au, fes venir un paleta perquè t'ho arregli. I avisa a l'Ajuntament perquè tenim pendent una visita amb l'alcalde, nota mental número 1. I això el divendres a la nit pel dissabte al matí. Uf! Us dono unes recomenacions per quan busqueu vivenda:

- Les rajoles de gres, si no poseu parket o si no teniu Terrazo (que també és una paraula lletjota: Terrazo; sembla com un insult o alguna cosa així com faltona "Tu que tienes, Terrazo!?"). Doncs això, el terra fosc, a poder ser, que si és clar com el meu després veus cosetes i bruticieta a tot arreu.

- Calefacció sota el terra; tu no saps les entranyables boletes de pols que es formen sota els radiadors. Una angúnia (no, tampoc deriva d'Angu). I cada dia, cada dia! Pam, tu allà, passant l'escombra.

- Casa abans que pis. Sino sempre sentiràs aquella veïna entranyable que els dissabtes al matí posa Camela a tot volum. Que penses "Que quillos els dels blocs del costat que posen Camela, ja els val!" i quan surts a l'escala veus que és al teu bloc. I tu, agenollat, pensant "No pot ser! No pot ser!"

Deixant de banda temes polítics, la resta del cap de setmana ha anat molt bé. Dissabte sopar amb el Juanma, el Bieli, la Muntxi, la Puri i el Niki a un restaurant del Born (La Fonda de no se què ...) on la veritat és que es menja molt bé. Vem concloure la nit amb unes Caipirinhes al Miramelindo, on miraculosament vem trobar taula amb tota la gentada que hi havia i quan ningú donava un duru (0,30 cèntims) per poder seure.

El diumenge va ser destinat a neteja general de casa. Buahhh, va quedar la casa com una patena! Vaig fer neteja del quartu-tetris i vaig començar a a redistribuir la meva riquesa pels seus prestatges. Això em recorda que he d'anar a cal Nen a buscar alguns llibres meus que té en custòdia al seu pàrking; no tots, però uns quants sí, nota mental número 2. També vaig posar la muda de roba d'estiu a l'armari corresponent. Ja puc tornar-li a la Cruj el seu penjador de roba, nota mental número 3, però abans he de passar per la ferreteria que em vaig carregar un dels plàstics que aguantaven l'estructura aquella, nota mental número 4.

De la resta, el de sempre, Ateneu i fumbol. Ahir estava com cansadot i no tenia ganes d'anar a veure el bàsket (Dusko, fitxa'm un pívot, home!). Avui toca anar a mirar l'ordinador de la S petita i començar a fer un cop d'ull als possibles regals, a veure què em cau. Au que avui estarà guapu l'Illa o el centre de BCN! Aquella gentada al Portal de l'Àngel, a la Plaça Catalunya, que hauré d'anar amb un GPS per trobar a algú a l'FNAC. Necessito un pont!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
divendres, 2 de desembre de 2005
Capítol 23. Black Hawk derribado
Tal i com venia anunciant, ja sóc el Presi de la meva Comunitat de Veïns. Per començar, plis, plas, com qui no vol la cosa, reunió de 2 hores i mitja perquè ja tenim el veí tocacollons que es dedicarà a fer-nos la vida impossible, que fa les coses que vol, quan vol i sense demanar permís a ningú. Per què hi ha gent així? Per què el veí aquest no s'ha posat tonto fa 1 any? o mig? Ufff, que llarg que serà això!

Anem al tema del dia: Impressionants les imatges d'en Mariano Rajoy ("Madiano Dajoy", segons ell) i l'Esperanza Aguirre (res a veure amb Mark Aguirre, aler de Dallas Mavericks i Detroit Pistons a finals dels 80 i principis dels 90 i que crec que va acabar robant a LA) pujant i baixant, literalment, d'un helicòpter ahir a Mòstoles. Que puja, que puja ... que baixa, que baixa. Per un moment recordava les cançons de King Africa ("un poquito para arriba, para arriba, para arriba ... un poquito para abajo, para abajo ...").

"Sobrecogedoras imágenes!", que diria el Matias Prats
Impressionants les imatges de la sortida de l'helicòpter dels nostres dos amiguets ... l'Espe com si no hagués passat res, a aquella li va la marxa ... però el Madiano ... oixxx, el Madiano, quina cara! Fixeu-vos també en el llaç d'aquests contra la SIDA que porta. És enorme! Clar, com que és del PP, el porta per figurar ... "yo lo tengo más grande", va dir. Calla que no sigui el llaç que hagi fet contrapès i per això va caure l'helicòpter! Doncs es veu que el Madiano va haver d'anar a l'hospital, d'on va sortir amb fractura a un parell de dits i sustu a tot el cos, segons ha informat per AnguNews el equipo médico habitual.

Sobre el que va passar, segons l'Acebes, es veu que hi ha de moment algunes línies d'investigació molt clares:

- La de sempre, ETA (" ...ahora con ERC..." que ara es veu que són un pack, t'emportes una ETA i va de regal un potet d'ERC, com quan regalen amb l'Elena el mini-pack de Mimosín) que no es descartarà fins a darrera hora o simplement no es descartarà, que ja seria això.

- Las Supremas de Móstoles, que van intentar pujar a l'avió pero es van assentar a un cantó, perque elles són més de Espe, i clar, allò va inclinar-se cap aquell cantó. Cony, que aquestes màquines no estan preparades perquè no es reparteixi el pes en cas de volums elevats!


- Zapatero, com no. Es veu que el pilot era socialista i com que al PP estan convençuts que els socialistes són com els integristes islàmics i a la mínima s'immolen (per cert "immolar" també hauria de tenir un significat així com "ser guai, ser modern").

- L'Estatut. Es veu, segons el PP, que a l'Estatut català està escrit que han de ser sacrificats dos membres del PP perquè es pugui aprovar "... i de sa terra baixa s'alçarà un ocell que haurà d'entregar el cos i la sang d'una parella, home i dona, al benhaurat poble català ...". Tot això segons el PP, clar. Ei, això cantat per en Lluís Llach tindria el seu rotllo, eh?

I aquest és el reportatge. Sí, ja sé què haguéssiu volgut tots vosaltres ... però penseu que si la història hagués succeït així després acaba passant que "..Y la historia se convirtio en leyenda, y la leyenda en mito...", que diuen a la peli aquella que li agrada al Xavi, ... i no voldreu que a part del Siscu, i el Primu de Rivera aquesta gent en tingui d'altres per venerar, oi?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
dijous, 1 de desembre de 2005
Capítol 22. Problemes domèstics
Ahir vaig aprofitar que tenia festa (quin xollo la vida d'informàtic, eh? Doncs no) perquè em vinguessin a muntar els mobles d'una habitació de ca meva. En principi l'habitació hauria de tenir un armari gran, una taula gran, prestatges per tot arreu i, enlloc d'un llit, un sofà-llit, que sempre queda més informal. Tot això encabut en una habitació mini però mini-mini.

Quin és el resultat? Queda de conya (a més la combinació de color blanc i color fusta clara és genial i dóna sensació d'amplitud, tampoc fa miracles no us penseu) però si algun dia s'ha de moure alguna cosa de l'habitació ja ens podem encomenar a algun sant ... perquè allò està encaixat en plan Tetris. Entre això i els conflictes de tenir a operaris del moble a casa, quin dimecres, tu:

- Conflicte núm. 1: Sóc de broca fàcil
Els dels mobles són així, tu. Toooooot ho fan amb el taladru. Ara collo, ara descollo perquè no ha quedat bé, ara m'encenc un cigarru amb el taladru encés, ... El sorollet de "xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii" no para de sentir-se des que entren per la porta fins que surten. Per mi que és un cassette que porten ells per ambientar-se. Així com els obrers de la construcció escolten "Radio Teletaxi, que no se pierda lo nuestro", els dels mobles escolten "Las catedrales de la broca, volumen 3".

- Conflicte núm. 2: Tu ves fent ... però on ho vols?
Els dels mobles treballen sols. No volen ajudes externes del client. I tu ho agraeixes, clar. De fet el "...ves fent, ves fent..." em va recomfortar perquè no és que sigui precisament un manetes, jo. I el meu "anar fent" d'ahir era planxar. No deuen estar acostumats que algú planxi perquè feien torns per sortir a veure com ho feia; segur que si hagués passat el platet encara hagués tret alguna cosa. I tot amb l'excusa de "On vols l'armari? I la taula? I els prestatges?", que dius "...però si amb la noia dels mobles ja vem quedar d'acord! que no heu parlat amb la dels mobles?", i ells contesten "...hmmm...sí, sí, ves fent, ves fent, tu".

- Conflicte núm. 3: Aquesta paret fa panxa / Qui t'ha fet això?
Els dels mobles són gent que té un ull per les xapuces dels altres. A primer cop d'ull i abans de posar-me els prestatges em salten un "Escolta, no els podem posar aquí perquè aquesta paret fa panxa!" I jo "I? que caurà?" I ells "No, però fa panxa, posem-los a un altre lloc" I jo "Sí, al menjador si us sembla, perquè a aquesta habitació mini molt d'espai no hi ha" I ells "Bueno te'ls posem aquí però ..." I jo "Però ..." I ells "Ja saps que als prestatges no s'hi ha de posar l'Enciclopèdia Catalana, posa-hi figuretes" I jo "Ah, un prestatge de 1,75m i l'ompliré de figures ... només falta l'escopeta i semblarà una caseta de la fira" I ells "Doncs posa llibres però que no pesin molt, pensa que fa panxa"

- Conflicte núm. 4: Ai! ara s'ha fet malbé això
"Si alguna cosa està bé, no la toquis" Aquesta és la llei principal de la Informàtica ... aplicable a molts altres aspectes de la vida, oi? En l'argot del meu pis és ... si s'aguanta no ho toquis. I ells van tocar ... un radiador. D'acord que s'aguantava de pena però ara s'aguanta directament per miracle. Resultat? Oi que s'aguanta bé i no perd? ... doncs a la primavera ja en parlarem. Això sí, haurem de desfer el Tetris ... que això també tindrà la seva gràcia.

- Conflicte núm. 5: És que he estat repassant i ...
Si una cosa em va explicar la Cruj, la peruana, és que només tancar els dels mobles la porta ja trigues a remenar buscant cagades. No per putejar-los, no, sino més aviat perquè amb el que triguen a venir només falta que hi hagi alguna cosa malament... Només en vaig trobar una, en principi, un prestatge de peu que es movia com els de Mira quién baila el van collar a l'armari i van foradar l'armari. Res, un clàssic. I jo allà mig mort, desesperant-me, que sóc de desesperació fàcil, jo. I ells: s'ho miren, riuen, un parell de cops de broca, un clau més petit, una mica de pasta i ale, a triumfar. Veus? al revés del món ... on hi ha noies que volen el clau més llarg i mooooooooolta pasta.

- Conflicte núm. 6: Ui, això ja passarem!
Els dels mobles són gent puntual. I si és la 1, és la 1, que és l'hora de dinar. I si falta foradar una taula perquè s'ajusti a la paret t'ho diuen clar "Ui ... això el dissabte, si de cas". I tu "Però si són 5 minuts fer això!" I ells "Ahhh, se siente!" Tema 1: El dissabte ... donant per suposat que em vagi bé, clar, perquè sino ens n'anem al Gener. Tema 2: "Si de cas" és una condició que es resumeix en "si ens va bé-si el Barça guanya-si estem de bon humor-si els nanos m'han deixat dormir-si no trobo l'esmorzar que m'agrada a la pastisseria-..."

- Conflicte núm. 7: Tu mateix ho pots fer
Al final, tot molt macu, tetris, però macu. I sempre, sempre, sempre queda aquell petit detall de "ah, ara no en tenim d'això, però te'n dono un i tu mateix t'ho poses". Ei, que no em costa res però no sóc el de Bricomania, jo! Que a mi em dones el taladru i faig una desgràcia! Que ja no vaig a l'IKEA (veure capítol de l'IKEA) perquè no tinc gràcia fent de manetes! Ajudaaaaaaaaa!!!

Resum: Oi que queda bé?
Però al final tot queda oblidat: tens un armari gegant a una habitació mini i això és impagable! Tens l'habitació que volies i a tu t'agrada. Hi ha petits "peròs" com que si obres una porta de l'armari toca amb la làmpada però, clar, no hi ha res ni ningú perfecte!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 1 apunts genials