Fa una setmana i un dia (sembla una condemna ... no sé si ho és o no) que sóc president d'escala, de comunitat o com es digui. En una setmana (i un dia) he hagut de reunir-me dues o tres vegades, he demanat hora per parlar amb l'alcalde (batlle, vol que li diguin), m'he preocupat per un shhhttttt, que es veu que només sentia jo i que resulta que era del lavab del primer-segona que perdia, i allò semblava el tutuki-splash i per últim, quan dimecres anava tan tranquil amb la Muntxi cap a BCN (si, no me n'escapo ni per festes) va i es veu que em ve la Guàrdia Civil a casa perquè m'havien denunciat.
Ostres! Fent titulars sóc molt bo. De fet, han denunciat a la Comunitat (o sigui, Frodo, Legolas, Arwen i un servidor, Trankos ... val, diguem-ne Aragorn). I quin és el motiu? Doncs el veí del local comercial que va fer una cosa que no podia fer sense demanar permís, que nosaltres vem desfer i que ara diu que tota la culpa és nostra! (i el tot suposo que inclou la Guerra de l'Iraq, la mort del Lennon i fins i tot la caiguda de la Primera República)
El que més m'ha agradat ha estat la frase unànime de la gent que conec (i que m'estimo, tot sigui dit): "Com la lies, Angu!". Clar, com que l'Angu ha estat qui a punta de pistola ha obligat a aquell noble comerciant a saltar-se tot a la torera! No et fot! Clar, i jo expert en estas lides, quan em van dir que m'havia vingut a buscar la Guàrdia Civil (sí, son d'Amena, què passa?) ja em veia tancat a la Model amb el Torete, el Vaquilla, el Lute i tots aquests. Que jo m'espanto fàcilment!
Però, i lo macu d'aquests dies? Dimecres vaig fer una cosa que feia anys que no feia (... una altra, guarrus! a més què n'heu de fotre vosaltres?!) Parlo de baixar a BCN (com que no hi baixo mai) a veure les llumetes de Nadal, ooooooohhhhhhhhhh! Crec que el darrer cop que vaig fer això (amb el Nells i la Nuri, naturalment) tenia com uns 11 o 12 anys. Clar, com que a Esparreguera les llums dels carrers brillaven ... per la seva absència!
De fet, de llums en vem veure poques, la Muntxi i jo ens vem dedicar més a donar-li al palique que no pas a veure massa il·luminacions. A més la Munt s'havia de dedicar a buscar allò que tota noia busca per aquestes dates: el vestit de Cap d'Any. Sí, sí, una bonica creuada pels llocs més fashion de BCN a la recerca de la part de dalt del vestit (la faldilla ja la té, es veu); llastimosament no vem trobar res del seu gust o agrat: massa gran, massa pedreria, massa estret, això si estigués al revés, guai, massa negre, massa clar, ...
Sort que a més de tenir grans atributs ...
(moment de silenci per si voleu riure)
... també tinc una paciència de cavall. Veus? Els tius som més simples: Queda bé? Doncs ja està! "Oh, és que he tingut un somni...", deia ella, emulant a Martin Luther King, "...i el vestit del somni era molt macu". I cap al final, al carrer Pelai semblava que l'havíem trobat però ... "massa arrapat! no m'agrada", llàstima! En fi, seguirem buscant (que dic "seguirem"? volia dir "seguirà"), encara queden 22 dies. M'escama que ningú m'hagi preguntat encara què faré per Cap d'Any ... tot i que al ritme que vaig calla que no me'l passi a la presó, per president xulo!
Ostres! Fent titulars sóc molt bo. De fet, han denunciat a la Comunitat (o sigui, Frodo, Legolas, Arwen i un servidor, Trankos ... val, diguem-ne Aragorn). I quin és el motiu? Doncs el veí del local comercial que va fer una cosa que no podia fer sense demanar permís, que nosaltres vem desfer i que ara diu que tota la culpa és nostra! (i el tot suposo que inclou la Guerra de l'Iraq, la mort del Lennon i fins i tot la caiguda de la Primera República)
El que més m'ha agradat ha estat la frase unànime de la gent que conec (i que m'estimo, tot sigui dit): "Com la lies, Angu!". Clar, com que l'Angu ha estat qui a punta de pistola ha obligat a aquell noble comerciant a saltar-se tot a la torera! No et fot! Clar, i jo expert en estas lides, quan em van dir que m'havia vingut a buscar la Guàrdia Civil (sí, son d'Amena, què passa?) ja em veia tancat a la Model amb el Torete, el Vaquilla, el Lute i tots aquests. Que jo m'espanto fàcilment!
Però, i lo macu d'aquests dies? Dimecres vaig fer una cosa que feia anys que no feia (... una altra, guarrus! a més què n'heu de fotre vosaltres?!) Parlo de baixar a BCN (com que no hi baixo mai) a veure les llumetes de Nadal, ooooooohhhhhhhhhh! Crec que el darrer cop que vaig fer això (amb el Nells i la Nuri, naturalment) tenia com uns 11 o 12 anys. Clar, com que a Esparreguera les llums dels carrers brillaven ... per la seva absència!
De fet, de llums en vem veure poques, la Muntxi i jo ens vem dedicar més a donar-li al palique que no pas a veure massa il·luminacions. A més la Munt s'havia de dedicar a buscar allò que tota noia busca per aquestes dates: el vestit de Cap d'Any. Sí, sí, una bonica creuada pels llocs més fashion de BCN a la recerca de la part de dalt del vestit (la faldilla ja la té, es veu); llastimosament no vem trobar res del seu gust o agrat: massa gran, massa pedreria, massa estret, això si estigués al revés, guai, massa negre, massa clar, ...
Sort que a més de tenir grans atributs ...
(moment de silenci per si voleu riure)
... també tinc una paciència de cavall. Veus? Els tius som més simples: Queda bé? Doncs ja està! "Oh, és que he tingut un somni...", deia ella, emulant a Martin Luther King, "...i el vestit del somni era molt macu". I cap al final, al carrer Pelai semblava que l'havíem trobat però ... "massa arrapat! no m'agrada", llàstima! En fi, seguirem buscant (que dic "seguirem"? volia dir "seguirà"), encara queden 22 dies. M'escama que ningú m'hagi preguntat encara què faré per Cap d'Any ... tot i que al ritme que vaig calla que no me'l passi a la presó, per president xulo!
