dijous, 1 de desembre de 2005
Capítol 22. Problemes domèstics
Ahir vaig aprofitar que tenia festa (quin xollo la vida d'informàtic, eh? Doncs no) perquè em vinguessin a muntar els mobles d'una habitació de ca meva. En principi l'habitació hauria de tenir un armari gran, una taula gran, prestatges per tot arreu i, enlloc d'un llit, un sofà-llit, que sempre queda més informal. Tot això encabut en una habitació mini però mini-mini.

Quin és el resultat? Queda de conya (a més la combinació de color blanc i color fusta clara és genial i dóna sensació d'amplitud, tampoc fa miracles no us penseu) però si algun dia s'ha de moure alguna cosa de l'habitació ja ens podem encomenar a algun sant ... perquè allò està encaixat en plan Tetris. Entre això i els conflictes de tenir a operaris del moble a casa, quin dimecres, tu:

- Conflicte núm. 1: Sóc de broca fàcil
Els dels mobles són així, tu. Toooooot ho fan amb el taladru. Ara collo, ara descollo perquè no ha quedat bé, ara m'encenc un cigarru amb el taladru encés, ... El sorollet de "xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii" no para de sentir-se des que entren per la porta fins que surten. Per mi que és un cassette que porten ells per ambientar-se. Així com els obrers de la construcció escolten "Radio Teletaxi, que no se pierda lo nuestro", els dels mobles escolten "Las catedrales de la broca, volumen 3".

- Conflicte núm. 2: Tu ves fent ... però on ho vols?
Els dels mobles treballen sols. No volen ajudes externes del client. I tu ho agraeixes, clar. De fet el "...ves fent, ves fent..." em va recomfortar perquè no és que sigui precisament un manetes, jo. I el meu "anar fent" d'ahir era planxar. No deuen estar acostumats que algú planxi perquè feien torns per sortir a veure com ho feia; segur que si hagués passat el platet encara hagués tret alguna cosa. I tot amb l'excusa de "On vols l'armari? I la taula? I els prestatges?", que dius "...però si amb la noia dels mobles ja vem quedar d'acord! que no heu parlat amb la dels mobles?", i ells contesten "...hmmm...sí, sí, ves fent, ves fent, tu".

- Conflicte núm. 3: Aquesta paret fa panxa / Qui t'ha fet això?
Els dels mobles són gent que té un ull per les xapuces dels altres. A primer cop d'ull i abans de posar-me els prestatges em salten un "Escolta, no els podem posar aquí perquè aquesta paret fa panxa!" I jo "I? que caurà?" I ells "No, però fa panxa, posem-los a un altre lloc" I jo "Sí, al menjador si us sembla, perquè a aquesta habitació mini molt d'espai no hi ha" I ells "Bueno te'ls posem aquí però ..." I jo "Però ..." I ells "Ja saps que als prestatges no s'hi ha de posar l'Enciclopèdia Catalana, posa-hi figuretes" I jo "Ah, un prestatge de 1,75m i l'ompliré de figures ... només falta l'escopeta i semblarà una caseta de la fira" I ells "Doncs posa llibres però que no pesin molt, pensa que fa panxa"

- Conflicte núm. 4: Ai! ara s'ha fet malbé això
"Si alguna cosa està bé, no la toquis" Aquesta és la llei principal de la Informàtica ... aplicable a molts altres aspectes de la vida, oi? En l'argot del meu pis és ... si s'aguanta no ho toquis. I ells van tocar ... un radiador. D'acord que s'aguantava de pena però ara s'aguanta directament per miracle. Resultat? Oi que s'aguanta bé i no perd? ... doncs a la primavera ja en parlarem. Això sí, haurem de desfer el Tetris ... que això també tindrà la seva gràcia.

- Conflicte núm. 5: És que he estat repassant i ...
Si una cosa em va explicar la Cruj, la peruana, és que només tancar els dels mobles la porta ja trigues a remenar buscant cagades. No per putejar-los, no, sino més aviat perquè amb el que triguen a venir només falta que hi hagi alguna cosa malament... Només en vaig trobar una, en principi, un prestatge de peu que es movia com els de Mira quién baila el van collar a l'armari i van foradar l'armari. Res, un clàssic. I jo allà mig mort, desesperant-me, que sóc de desesperació fàcil, jo. I ells: s'ho miren, riuen, un parell de cops de broca, un clau més petit, una mica de pasta i ale, a triumfar. Veus? al revés del món ... on hi ha noies que volen el clau més llarg i mooooooooolta pasta.

- Conflicte núm. 6: Ui, això ja passarem!
Els dels mobles són gent puntual. I si és la 1, és la 1, que és l'hora de dinar. I si falta foradar una taula perquè s'ajusti a la paret t'ho diuen clar "Ui ... això el dissabte, si de cas". I tu "Però si són 5 minuts fer això!" I ells "Ahhh, se siente!" Tema 1: El dissabte ... donant per suposat que em vagi bé, clar, perquè sino ens n'anem al Gener. Tema 2: "Si de cas" és una condició que es resumeix en "si ens va bé-si el Barça guanya-si estem de bon humor-si els nanos m'han deixat dormir-si no trobo l'esmorzar que m'agrada a la pastisseria-..."

- Conflicte núm. 7: Tu mateix ho pots fer
Al final, tot molt macu, tetris, però macu. I sempre, sempre, sempre queda aquell petit detall de "ah, ara no en tenim d'això, però te'n dono un i tu mateix t'ho poses". Ei, que no em costa res però no sóc el de Bricomania, jo! Que a mi em dones el taladru i faig una desgràcia! Que ja no vaig a l'IKEA (veure capítol de l'IKEA) perquè no tinc gràcia fent de manetes! Ajudaaaaaaaaa!!!

Resum: Oi que queda bé?
Però al final tot queda oblidat: tens un armari gegant a una habitació mini i això és impagable! Tens l'habitació que volies i a tu t'agrada. Hi ha petits "peròs" com que si obres una porta de l'armari toca amb la làmpada però, clar, no hi ha res ni ningú perfecte!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


1 Comentaris:


At 1/12/05 16:11, Anonymous Anònim

un sofà-llit?? Que potser vol dir això que esperes visites? Com a l'Ikea els sofas-llit són per a visites inesperades que es converteixen en amics per a tota la vida... Jejeje!!!
Quan la podrem venir a veure??
(P.D.: dissabte faré caldo, ja saps ;) )