Sí, amiguets i amiguetes, estem davant d'unes dates entranyables però alhora plenes de preguntes: "on dines per Nadal?", "anirem a veure els Pastorets?", "què farem per Cap d'Any?" (aquesta mereix un post especial, tot al seu temps), "qui són els reis?", "què t'han dut els reis?", "fins quin dia tens vacances? perquè tens vacances, oi?", "no em podries haver regalat res més horrible?", "véns molt per aquí?", ... i d'altres, vaja.
Però al Pre-Nadal, on ens trobem ara, la pregunta més formulada, aquella que em fa més mal és ... "ja t'han donat el lot?" (no, que em preguntin l'edat ja no em fa mal ... passo ... que hi ha una amiga de la Puri que es pensa que encara en tinc 25 ... Lucre, un petó si llegeixes això ... ara que ben pensat ... sabia llegir?)
Per qui no ho sàpiga la meva empresa i l'empresa-mare de la meva empresa, no donen lot. O sigui que ja us podeu estalviar de fer-me aquesta gran pregunta. No han donat mai lot, (aixxx, aquell "mai" relatiu que aplico per dir el temps des que jo hi treballo), no donen lot aquest any no crec que estiguin per la labor de donar lot mai de la vida. Rancis? Podria ser ... però són uns rancis simpàtics ... o no.
Hi va haver una època que en lloc de lot (no sé perquè dic "en lloc de" si mai n'han donat!) donaven una agenda. No, no, una PALM, no; una agenda normal i corrent, amb fulls i dies i tot. Ah, que duia mapes d'Espanya i Portugal amb les carreteres per gent tan activa com jo, que a part de no tenir cotxe no he sortit de casa en ma vida. I mapes físic-polítics del món, com si fós un atles! Buf! "Bé, però segur que era la típica agenda útil que la duus tot l'any a sobre", pensareu. Doncs no, amiguets, per dur allò a sobre havies de dur una maleta perquè l'agenda no era tamany foli, però 3/4 de foli ben bons sí que l'era! (que la duïes i semblava que anessis a negociar els pressupostos de l'Estat) I un any, fins i tot, van donar, amb l'agenda un disquet d'un programa que algú es deuria instal·lar i que la majoria van reconvertir en "el disquet de la feina".
I clar, en aquestes dates, t'indignes, perquè tothom, tothom té alguna cosa de lot. Recordo, per exemple, aquells lots que li donaven a la Cruj, amb moltes coses i molt bones. O el lot de la Puri. O el lot del Nanos. Coi! És que fa com gràcia. Que no cal una caixa de cartró; te'n vas al Caprabo (Bravo Caprabo! perquè no es recupera aquest slògan enlloc de les Campos?) i poses en una bosa una ampolla de Dubois i una barra de torró El Lobo. Que és el detall només!
L'any d'indignació màxima recordo que va ser quan agafava el bus a Sants. A la sortida de l'estació passàvem per davant d'una casa d'aquelles de senyores que fumen i parlen de tu. Doncs de la casa en sortien dues amb el lot (i no em vingueu ara que el lot se'l foten cada nit, per favor!). Comentada la situació amb el meu jefe, la resposta va ser "tu ja saps que jo t'ho agraeixo molt ... i que tenim la paga extra que és elevada" i jo "sí, clar, però la teva, que és el doble que la meva" i ell "Ui, doncs és veritat" i va marxar rient... Veus el que té el Nadal? Tothom somriu. I no és maco, això!!!?
Però al Pre-Nadal, on ens trobem ara, la pregunta més formulada, aquella que em fa més mal és ... "ja t'han donat el lot?" (no, que em preguntin l'edat ja no em fa mal ... passo ... que hi ha una amiga de la Puri que es pensa que encara en tinc 25 ... Lucre, un petó si llegeixes això ... ara que ben pensat ... sabia llegir?)
Per qui no ho sàpiga la meva empresa i l'empresa-mare de la meva empresa, no donen lot. O sigui que ja us podeu estalviar de fer-me aquesta gran pregunta. No han donat mai lot, (aixxx, aquell "mai" relatiu que aplico per dir el temps des que jo hi treballo), no donen lot aquest any no crec que estiguin per la labor de donar lot mai de la vida. Rancis? Podria ser ... però són uns rancis simpàtics ... o no.
Hi va haver una època que en lloc de lot (no sé perquè dic "en lloc de" si mai n'han donat!) donaven una agenda. No, no, una PALM, no; una agenda normal i corrent, amb fulls i dies i tot. Ah, que duia mapes d'Espanya i Portugal amb les carreteres per gent tan activa com jo, que a part de no tenir cotxe no he sortit de casa en ma vida. I mapes físic-polítics del món, com si fós un atles! Buf! "Bé, però segur que era la típica agenda útil que la duus tot l'any a sobre", pensareu. Doncs no, amiguets, per dur allò a sobre havies de dur una maleta perquè l'agenda no era tamany foli, però 3/4 de foli ben bons sí que l'era! (que la duïes i semblava que anessis a negociar els pressupostos de l'Estat) I un any, fins i tot, van donar, amb l'agenda un disquet d'un programa que algú es deuria instal·lar i que la majoria van reconvertir en "el disquet de la feina".
I clar, en aquestes dates, t'indignes, perquè tothom, tothom té alguna cosa de lot. Recordo, per exemple, aquells lots que li donaven a la Cruj, amb moltes coses i molt bones. O el lot de la Puri. O el lot del Nanos. Coi! És que fa com gràcia. Que no cal una caixa de cartró; te'n vas al Caprabo (Bravo Caprabo! perquè no es recupera aquest slògan enlloc de les Campos?) i poses en una bosa una ampolla de Dubois i una barra de torró El Lobo. Que és el detall només!
L'any d'indignació màxima recordo que va ser quan agafava el bus a Sants. A la sortida de l'estació passàvem per davant d'una casa d'aquelles de senyores que fumen i parlen de tu. Doncs de la casa en sortien dues amb el lot (i no em vingueu ara que el lot se'l foten cada nit, per favor!). Comentada la situació amb el meu jefe, la resposta va ser "tu ja saps que jo t'ho agraeixo molt ... i que tenim la paga extra que és elevada" i jo "sí, clar, però la teva, que és el doble que la meva" i ell "Ui, doncs és veritat" i va marxar rient... Veus el que té el Nadal? Tothom somriu. I no és maco, això!!!?
