Sí, la resposta és sí. Per toooooots aquells que us esteu preguntant si m'ha tocat la loteria, la resposta és sí ... sí que m'agradaria que m'hagués tocat, clar! Però serà que no. Crec que del número de la Passió (és el 33? noooooo) donen alguna cosa, però jo no en tenia, llàstima. A més, ara és quan et cataloguen de ranci per anar a cobrar els 2 Eurikis de les participacions, "home, això no es cobra, que és com de tinyarra", "oi que els pempins eren meus abans de comprar-te el dècim? doncs torna-me'ls tiu/a!".
Avui, per tant, estem summergits en EL DIA MUNDIAL DE LA SALUT ... que aquest any està una mica així, així: gent amb apendicitis, amb cames xungues, amb l'estòmac remogut, amb vomiteres, amb malestar general, amb refredats mil, amb gripotes, ... un plan, vaja.
I avui, per acabar bé la setmana, tenim entrega de programes al nostre benvolgut Client. Que dius, "Alaaaaa, com se us acudeix, si ja és Nadal!!!". A veure, punt número 1, "I una mierda és Nadal! A casa meva el Nadal és el 25 i avui és 23!", punt número 2 "Tu creus que això se'ns hagués acudit a nosaltres? Cony, que estem fotuts però tampoc tant!". Deixaré per un post posterior explicar detingudament en què consisteix una entrega, perquè hi ha tela.
Doncs ja us podeu imaginar la pau i harmonia que es respiren en "aquesta, la nostra empresa" ... sort que el dinar d'ahir va estar molt bé (Amanida de primer, Filet de Vedella de segon, Gelat i torrons de postres, tot amanit amb Vino peleón i cava ... ah i amb la companyia del gran jefe a la meva taula .... uf) ... tot i que faltava més carn pel meu gust, oi Xavi?
Ara només queda que l'Illa es torni a col·lapsar. Com ahir, que semblava que regalessin coses. Sí, sí, perquè després diguin que "...es regala per Reis, per Nadal no es regala res...", perdó, eh? "I una mierda no es regala per Nadal!", però tu saps les cues que hi havia? I aquella gentada pels passadissos! I aquell pijeriu! que semblava una desfilada de bufandes Thomas Burberry, de tots colors i formes! I aquells preus! a l'abast de tothom! Unes bufes que et foten ... de por!
Calla, ara que parlo de preus ... que ahir se m'acut anar a buscar un parell de croissants al Pedralbes Centre (mira, tenia gana, eren les 11 i no havia esmorzat!) i que el tiu (que també era per veure'l, que t'anava cantant les cançons del fil musical) em va clavar 2 Eurikis amb 20. Però tiu!!! On vas amb aquests preus! Clar, que el rècord se l'emporta un dia que se m'acut anar a La Baguetina Catalana i demano un croissant (què passa? m'agraden els croissants!) i el tiu em volia clavar 3 Lelos! I jo que li salto "doncs mira, ara desfàs l'embolcall aquest tan mono i el tornes a deixar al seu lloc, campeon". Ah, i no era per Nadal. Seran careros!
Bé, i jo ja m'acomiadaria. Aquest blog s'agafa unes més que merescudes vacances. Fins quan sigui, que ens tornem a veure, ens tornem a llegir o ens tornem a ajuntar de nou. Que passeu un gran Nadal (cadascú a la seva manera, eh Geo?, però procureu estar sempre envoltats del màxim nombre possible de gent que us estimeu i que us estimi), un genial Sant Esteve (sí, amics, el gran oblidat d'aquestes festes) i una entrada d'any fantàstica perquè l'any 2006 us porti de tot perquè us ho mereixeu tot (clar que jo no sóc el Senyor Que Diu Què Us Passarà l'Any Que Ve, "oohhhhhhh, joder Angu! ja et val! podries ser tu el Senyor Que Diu Què Ens Passarà l'Any Que Ve", "Se siente! Aneu a plorar al seu blog; o millor, us feu amics d'ell!!").
Avui, per tant, estem summergits en EL DIA MUNDIAL DE LA SALUT ... que aquest any està una mica així, així: gent amb apendicitis, amb cames xungues, amb l'estòmac remogut, amb vomiteres, amb malestar general, amb refredats mil, amb gripotes, ... un plan, vaja.
I avui, per acabar bé la setmana, tenim entrega de programes al nostre benvolgut Client. Que dius, "Alaaaaa, com se us acudeix, si ja és Nadal!!!". A veure, punt número 1, "I una mierda és Nadal! A casa meva el Nadal és el 25 i avui és 23!", punt número 2 "Tu creus que això se'ns hagués acudit a nosaltres? Cony, que estem fotuts però tampoc tant!". Deixaré per un post posterior explicar detingudament en què consisteix una entrega, perquè hi ha tela.
Doncs ja us podeu imaginar la pau i harmonia que es respiren en "aquesta, la nostra empresa" ... sort que el dinar d'ahir va estar molt bé (Amanida de primer, Filet de Vedella de segon, Gelat i torrons de postres, tot amanit amb Vino peleón i cava ... ah i amb la companyia del gran jefe a la meva taula .... uf) ... tot i que faltava més carn pel meu gust, oi Xavi?
Ara només queda que l'Illa es torni a col·lapsar. Com ahir, que semblava que regalessin coses. Sí, sí, perquè després diguin que "...es regala per Reis, per Nadal no es regala res...", perdó, eh? "I una mierda no es regala per Nadal!", però tu saps les cues que hi havia? I aquella gentada pels passadissos! I aquell pijeriu! que semblava una desfilada de bufandes Thomas Burberry, de tots colors i formes! I aquells preus! a l'abast de tothom! Unes bufes que et foten ... de por!
Calla, ara que parlo de preus ... que ahir se m'acut anar a buscar un parell de croissants al Pedralbes Centre (mira, tenia gana, eren les 11 i no havia esmorzat!) i que el tiu (que també era per veure'l, que t'anava cantant les cançons del fil musical) em va clavar 2 Eurikis amb 20. Però tiu!!! On vas amb aquests preus! Clar, que el rècord se l'emporta un dia que se m'acut anar a La Baguetina Catalana i demano un croissant (què passa? m'agraden els croissants!) i el tiu em volia clavar 3 Lelos! I jo que li salto "doncs mira, ara desfàs l'embolcall aquest tan mono i el tornes a deixar al seu lloc, campeon". Ah, i no era per Nadal. Seran careros!
Bé, i jo ja m'acomiadaria. Aquest blog s'agafa unes més que merescudes vacances. Fins quan sigui, que ens tornem a veure, ens tornem a llegir o ens tornem a ajuntar de nou. Que passeu un gran Nadal (cadascú a la seva manera, eh Geo?, però procureu estar sempre envoltats del màxim nombre possible de gent que us estimeu i que us estimi), un genial Sant Esteve (sí, amics, el gran oblidat d'aquestes festes) i una entrada d'any fantàstica perquè l'any 2006 us porti de tot perquè us ho mereixeu tot (clar que jo no sóc el Senyor Que Diu Què Us Passarà l'Any Que Ve, "oohhhhhhh, joder Angu! ja et val! podries ser tu el Senyor Que Diu Què Ens Passarà l'Any Que Ve", "Se siente! Aneu a plorar al seu blog; o millor, us feu amics d'ell!!").
