Maca, maca la manera de començar la setmana. Bagatge particular: Esparreguera - Barcelona, 2 hores i 35 minuts. O, el que seria el mateix: Casa meva - Feina, 2 hores i 50 minuts. "Tu rai, que tens casa teva a 30 segons de la parada del bus!". Sí, és veritat. "Tu rai, que tens la feina a 15 minutets de la parada del bus". Sí, es veritat. Però qui s'ha estat gairebé 3 hores assentat a un bus? Tu? Noooooo, he estat jo! Així que deixem-nos del "Tu rai...", per favor.
El motiu? es veu que hi ha hagut un accident ... no, no em vist res, macabres! ...És que ja anàvem parats només sortint de Martorell (18 km de cua). No s'ha fet llarg, no, el viatge. No ens hem agobiat, no, d'escoltar la ràdio. És en aquests casos quan te n'adones que la música que duus a l'MP3 és una merda i que toca renovar-se. És en aquests casos quan te n'adones que tu ets raro però l'altra gent més, però rara de collons: des del camioner que duia un tanga (sí, un tanga) penjat al retrovisor, a l'executiu que repassava a l'ordinador els comptes, passant per la nena amb el cotxe pijo que sortia i es desesperava al de la grua que s'ha fotut a pixar a Sant Andreu de la Barca ... Un plan, vaja.
Sí, amiguets, ja veieu que la meva setmana comença igual com va acabar l'altre: amb mals rotllos. Vaig tenir divendres un bonic col·loqui amb "el meu amic denunciador" (Denunciador, D, Denuncia) ... bé, potser hauríem de dir un monòleg perquè només parlava ell ... i em va quedar el divendres a la nit un mal cos ... uixxxx ... ja estic pensant en abdicar i tot! Que m'ha vingut a buscar la Guàrdia Civil, tu, que això és serio!!!
En fí, pensem en una altra cosa i obviem els comentaris respecte la benemèrita que deu estar pensant la meva estimada Geo. Podem pensar, per exemple, en la veineta de 26 anyets, rossa i d'ulls verds i en principi sense nòvio conegut (jo tampoc m'ho creia, Xavi) que viu just al pis de sota meu. Uau! Torna Alejandro Magno el Conquistador!!! Que soni el cuerno de Gondor!!! Tutu, tutuuuuu!! Veus, això ja dóna, com ànimus...
I a tot això, que ja s'acosta el Nadal! Ja comencen les teles a fer aquella programació tan i tan entranyable: Un novio por Navidad, Los fantasmas atacan al jefe, Vuelve Santa Claus, ... aquells anuncis de joguines que fan que la pausa de qualsevol programa s'eternitzi, aquella gentada a BCN (sí, vaig tornar a baixar-hi ahir, no me'n palis) que compra, compra i compra, aquella gent disfressada de Pare Noel a El Corte Inglés, aquell Barça de futbol que ja va al tran-tran esperant que arribin les vacances i que foti el camp l'Etoo, aquells Pares Noels que la gent posa als balcons i que paguen un paston per ells quan als xinos valen 4 durus, ... Aixxxx, tot són senyals, ara. No és maco, això, Geo?, Geo? Geooooo!
PD: D' Esparreguera a BCN hi ha, en bus, 30 minutsEl motiu? es veu que hi ha hagut un accident ... no, no em vist res, macabres! ...És que ja anàvem parats només sortint de Martorell (18 km de cua). No s'ha fet llarg, no, el viatge. No ens hem agobiat, no, d'escoltar la ràdio. És en aquests casos quan te n'adones que la música que duus a l'MP3 és una merda i que toca renovar-se. És en aquests casos quan te n'adones que tu ets raro però l'altra gent més, però rara de collons: des del camioner que duia un tanga (sí, un tanga) penjat al retrovisor, a l'executiu que repassava a l'ordinador els comptes, passant per la nena amb el cotxe pijo que sortia i es desesperava al de la grua que s'ha fotut a pixar a Sant Andreu de la Barca ... Un plan, vaja.
Sí, amiguets, ja veieu que la meva setmana comença igual com va acabar l'altre: amb mals rotllos. Vaig tenir divendres un bonic col·loqui amb "el meu amic denunciador" (Denunciador, D, Denuncia) ... bé, potser hauríem de dir un monòleg perquè només parlava ell ... i em va quedar el divendres a la nit un mal cos ... uixxxx ... ja estic pensant en abdicar i tot! Que m'ha vingut a buscar la Guàrdia Civil, tu, que això és serio!!!
En fí, pensem en una altra cosa i obviem els comentaris respecte la benemèrita que deu estar pensant la meva estimada Geo. Podem pensar, per exemple, en la veineta de 26 anyets, rossa i d'ulls verds i en principi sense nòvio conegut (jo tampoc m'ho creia, Xavi) que viu just al pis de sota meu. Uau! Torna Alejandro Magno el Conquistador!!! Que soni el cuerno de Gondor!!! Tutu, tutuuuuu!! Veus, això ja dóna, com ànimus...
I a tot això, que ja s'acosta el Nadal! Ja comencen les teles a fer aquella programació tan i tan entranyable: Un novio por Navidad, Los fantasmas atacan al jefe, Vuelve Santa Claus, ... aquells anuncis de joguines que fan que la pausa de qualsevol programa s'eternitzi, aquella gentada a BCN (sí, vaig tornar a baixar-hi ahir, no me'n palis) que compra, compra i compra, aquella gent disfressada de Pare Noel a El Corte Inglés, aquell Barça de futbol que ja va al tran-tran esperant que arribin les vacances i que foti el camp l'Etoo, aquells Pares Noels que la gent posa als balcons i que paguen un paston per ells quan als xinos valen 4 durus, ... Aixxxx, tot són senyals, ara. No és maco, això, Geo?, Geo? Geooooo!
