dimarts, 17 d’octubre de 2006
Capítol 160. Estos abuelos son un peligro
Diumenge passat vaig fer una cosa que feia temps que no feia. No, no penso explicar-vos res de la meva vida erotico-festiva, que no! Parlo de seguir un partit de futbol per la ràdio. Ja no recordava l'avantatge principal de la ràdio vers la tele: tu pots anar fent cosetes tranquilament mentres allò va sonant. La tele, en canvi, necessita com més atenció ... tot i que a casa rebia fa temps el canal aquell que es veu que era una estafa que et feien preguntes com ara "Nombre de ciudad que es nombre de animal" i que no passaven mai a ningú per antena però que tenien a gent allà esperant durant hores ... aquest com a mínim em feia companyia i com que mai passava res podies tenir-ho com si fos la ràdio ... bé, no parlarem de les diferències de la tele i la ràdio perquè tothom ja és grandet i això no es Barrio Sésamo (sí, sóc dels que ho veia en castellà, que quan era petit encara no s'havia inventat el català).

Doncs allò que estava tranquilament a la cuina escoltant la ràdio fregant els catxarros que tenia per fregar des de ... bé, és igual, netejant una mica la campana, passant la meri (no la Meri pizzera, no, la meri, el motxo, la fregona) i de cop i volta entra pel celobert un estruendu, com un tatxan-tatxan, com la típica entrada de pasodoble (tots l'hem sentit algun cop i sino mireu els toros, que van encadenant un pasodoble amb un altre, quins cracks, ... els de l'orquestra, no els que van als toros). Doncs això l'estruendu.

En un principi t'espantes. Vaig pensar que Camela, recordem escoltada per una veïna meva mentre fa dissabte els dissabtes, havia abandonat les influències del món electrònic de Depeche Mode per anar al terreny de la "canción ligera". Però, no, l'estruendu no era de la del 4t. Esglaït, corprés, esmaperdut, sense sentit gairebé, vaig entrar al menjador per si m'havia deixat engegada la tele i feien ... no sé ... alguna repetició de The Very Best of Gente Joven (a veure, pels d'ESO o infants en general ... això era un programa que feien per la tele que era com una mena d'Operación Triunfo però sense acadèmia, sense professors de cant, sense Jesús Vázquez, sense la Trinca de directors i sense Tele 5 ... allà la gent cantava i prou ... entre les seves proeses destaca haver promocionat a ... Isabel Pantoja ... no, sense el Catxuli, aquest han hagut de passar anys perquè cantés, però quan ho ha fet, com un campió).

Doncs això (ara no venia aquí un punt i apart, però sino el paràgraf es feia llarg i llavors la gent es queixa que costa de llegir), tele apagada, però el soroll (siroll pels de Lleida) entrava també pel menjador. Llavors vaig començar a quadrar coses: així com hi ha pisos encarats a tramuntana, al sol, a Montserrat, ... el meu està encarat a l'esplai dels avis. Que l'esplai dels avis està a prendre pel sac de casa ... però en línia recta i sense que res ni ningú ens separi. I els diumenges toca ballaruki. I allò entra pel celobert i ressona! Carai si ressona! I, clar, a aquelles hores el diumenge sóc a qualsevol lloc excepte a casa i fins ara ... 2 anys gairebé ... no sabia que tenia el concertillu dels avis enganxat al la balconada. Hombre! Ja ho podrien avisar també, que comencen a tocar així, sense avisar a la parròquia.

Total que durant tooooot el partit de futbol, mentre feia de marujo, sentia el RAC1 i de rebot cançons mítiques com "Morena", "Suspiros de Ejpaña", l'himne del Baa (?), "El tractor amarillo" (??) i d'altres "sinsentidos". Curiosament a la mitja part del futbol van parar i van continuar a la segona part, com si ho fessin expressament. A la segona part ja era més clàssics com Roberto Carlos i "el millón de amigos", les de Camilo Sexto de quan encara no se li havia anat la pinça i coses per l'estil. IN-SU-POR-TA-BLE! I ves a queixar-te, saps? Que els de la 3a edat tenen més poder que el Bush i el Bin Laden! Que jo conec avis que van el primer laborable de cada mes al banc, treuen els diners de la pensió, els compten i els tornen a ingressar! O quan reclamen un regal pels seus néts, que has d'avisar als GEOs (no, a la Geo, no) perquè els dessallotgin ... que ells no se'n van sense un regal pel nét. El Ronaldinho, si vol que li paguin més hauria de portar al seu avi a Can Barça ... ja veuries què treuria!!!

Però jo crec que això del concertillu és una estratègia de les dones de l'esplai perquè els seus marits no vegin els partits de futbol. No perquè no els agradi el futbol, si les iaies són encara pitjor que els més ultres del Camp Nou, sino perquè el Baa ... aix, el Baa ... ara va bé però fa uns quants anys segur que més d'un i més de dos s'hi haguessin quedat, literalment. I ara ja hi estan avesats. I clar, un cop comences una costum (com els que bombardegen de pintura la seu del PP del meu poble per la Festa Major) per què canviar-la, oi?
 
post perpetrat per jo mateix ...|


5 Comentaris:


At 17/10/06 10:57, Blogger Sandra

Sincerament Pep, no sé de què et queixes. Hi ha pisos que venen amb aire acondicionat i calefacció, no? Doncs el teu ve amb "hilo musical"!
Pobres avis! Deixa'ls que disfrutin que ja han pencat prou tota la vida! (total per sentir el futbol...).

; )

 

At 17/10/06 12:38, Anonymous gemminola

Bé, home, no et queixis, si algún diumenge no hi ha fútbol, sempre pots anar a picar a la seva porta i segur que t´hi deixen participar a la festa!

 

At 17/10/06 13:34, Blogger nimue

ains... el Pep amb la tele apagada i escoltant la ràdio... home, home! ni que siga pel futbol, sisenyor!! vols dir que no passem massa temps junts i que estic exercint un efecte beneficiós en els teus hàbits? :PPPPP vale, vale! que ja m'ha quedat clar que era pel futbol i que a pesar del meu efecte beneficiós seguiràs enganxat a radioteletaxi!

ja saps el que pense d'aquestes sessions de balls d'agüelicos, no? quan t'animes, avisa. ;)

avui millor? un beset...

 

At 18/10/06 11:52, Blogger olimpia

Home, deixa'ls que gaudeixin mentres puguin, que també tenen dret!!! Si algun diumenge t'animes, pots anar i "unirte a la fiesta". Jajaja.
Petons.

 

At 18/10/06 16:16, Anonymous Lluvia

jajajaj m´ha molat lo del "hilo musical inclos" molt bona Sandra!!!...
I m´has fet reflexionar, fixat que coses aconsegueixes!! que voldria fer jo quan fos aixi de gran (parle dels iaios mal pensat!!)... home espere que la musica estiga mes actualiçada...malgrat que de tant ficaren alguna balaeta, per a dirli a un iaio ben templat "ashercateeee!!" jajajaja, els dimecres ho admitisc em falta un regó....buff demà dijous respirme....mil besitos tete...yeeeeee avui xampionsssssss!!!