El temps a la nostra fabulosa empresa, com a la vida mateixa, és efímer (pels d'ESO, vol dir que passa molt de pressa, vaja). A una empresa com la nostra, on avui ets aquí, demà ets aquí i demà passat és probable que estiguis aquí també hi ha casos de gent que avui és aquí i demà 4 plantes més amunt i demà passat a algún dels sòtanus. Sembla que estiguin jugant constament al joc de les cadires ... i això que aquí no hi ha fil musical! Clar, uns tant i altres tant poc. És com tot a la vida. No hi podria haver un terme intermig? Ja us ho dic ara, no!
De fet, aquesta efimeritat del temps va quedar ja demostrada quan un bon dia un alegre i jovial jefe ens van dir "Escolteu, a partir de la setmana que ve tota aquesta planta anireu a treballar, res, per uns mesets, al Paral·lel. Arreglem una coseta de la planta i ja podreu tornar. És una zona super-maca i super-tranquila, ja veureu! " ... ja! uns mesos van dir ... i només van passar 4 anys i mig! Res. Pim, pam! Si qui diu quatre anys diu quatre dies! Quan vem tornar estàvem tots allà amb un got d'aigua mig ple, estil Alejandro Sanz "No é lo mimmo!"
Dijous passat em vaig adonar (en castellà "me dí cuen!") que la imatge que dóna la meva empresa no correspon massa amb la realitat. Devem donar una imatge ... com d'estàtues d'aquelles de la Rambla, que es mouen poc (no fotem que penseu que no es mouen, no us les heu mirat bé!). Això que cap al migdia, un servidor captura una trucada dirigida al meu venerat JM (no, no tenim els telèfons intervinguts ... de moment ... tenim grups de telèfons i jo sóc com la Secre però sense faldilla ni les cames depilades ... la barba? hi ha cada secre pel món que ... i sempre acabo dient la frase "Ara no hi és! Què vols que li deixi un recadu?" I sí, i ja sé que es diu "encàrrec") ... doncs això, una trucada a en JM. A l'altra banda del fil telèfonic, una noia o senyora o senyoreta o ésser viu ... però femení :
- (Ella) "Perdona, amb en Jordi XXXX" (no, no és un actor porno)
- (Jo) "Mmmm, serà que no, no has encertat ni el nom ni el cognom. Aquí està en JM"
- (Ella) "No estic trucant al 8046?"
- (Jo) "Mmmm, espera que ho miro. Sí, però el noi aquest que comentes no està en aquest telèfon des de fa 1 any i picu"
- (Ella) "No? Doncs jo tinc la seva adreça d'e-mail i aquest número!"
- (Jo) "Val, si no et dic que no, però que ja no té aquest número. Envia-li un mail i li preguntes quin número té ara"
- (Ella) "És que tinc apuntat des de fa dos anys que el truqués quan ... "
- (Jo) "Quan què?"
- (Ella) "Quan obrissim ... Mira, és que ... saps? (no aguanto la gent que diu "saps?" a cada moment) ... hem obert un outlet al costat de Santa Maria del Mar amb tot de roba Gucci, Calvin Klein, Dolce Gabanna, ... amb sabates, bolsos, bufandes, ... i era per informar-lo que ja l'hem obert"
- (Jo) "Ah!"
- (Ella) "Però si em dius que no hi és ... mira! saps què? (tornem-hi!) et dic l'adreça a tu i tu la fas que circuli, eh? I així li pots comprar coses a la teva nòvia o a les teves companyes de feina! Vale? Fem això?"
- (Jo) "..."
- (Ella) "Doncs mira, és al carrer Ribera, núm. 1. Vinga, un petó!" (i penja)
Val, després de tot això, crec que calen algunes observacions:
- Dos anys fa que té apuntat que ha de trucar al Jordi XXXX (que no és un actor porno, carai!) i encara se'n recorda!? On ho té apuntat. Perquè el temps és efímer però les agendes són volàtils. Té una palm? Ho apunta a un post-it? Quina classe de post-it aguanta enganxat a una paret 2 anys? Que porta enlloc de goma? Formigó? Que després el deus voler treure i t'emportes mitja paret!
- I perquè obrin un outlet, l'ha d'informar? Tan important és? No serà un outlet d'aquest rotllo xinus, oi? Que enlloc de ser Gucci les sabates son Gummy i enlloc de ser Calvin Klein són Claving Kleing! Com al mercadillu d'Esparreguera, que ma mare un cop em va comprar unes Ribuk enlloc d'unes Reebok! Una decepció!
- Jo he de fer que circuli l'adreça? Andayá! Per tota la meva empresa? Andayá! Que jo li he de comprar coses d'aquestes a la meva nòvia? I ella què sap, si tinc o no nòvia? I si no en tinc? I si en tinc i es hippie? No li compraré una bufanda Dolce Gabanna! I a les companyes? Que pretén que em fotin un gec d'hòsties els seus novios/marits/ligues? "Oh, ja et podries estirar!", pensareu. Coi, estireu-vos vosaltres! Que per això us he donat l'adreça!!!
Però hi vagi o no hi vagi, com a mínim hi va haver una mica de comunicació. És que jo no sé què passa però darrerament 2 o 3 cops al dia sents o dius la frase "Ho sento, crec que s'equivoca. A on vol trucar?" o la seva varietat en castellà. Com aquell dia que una dona em va trucar a la feina preguntant pel Telèfon de l'Esperança ... que únicament li vaig poder dir un "dona, depèn per a qui, sí que ho és, aquest" i em va fer una repassada de la seva vida en 5 minuts ... un rotllo que tenia ... clar, i si truques a aquest telèfon, com a mínim escolta-la, que no és broma aquest telèfon ... a veure si li penges i passarà alguna cosa! Al final només vaig encertar-li a dir "Ànims i endavant ... però això és una empresa d'informàtica, eh? El proper dia expliqui'm que se li penja l'ordinador i encara ho justificarem una mica més"
De fet, aquesta efimeritat del temps va quedar ja demostrada quan un bon dia un alegre i jovial jefe ens van dir "Escolteu, a partir de la setmana que ve tota aquesta planta anireu a treballar, res, per uns mesets, al Paral·lel. Arreglem una coseta de la planta i ja podreu tornar. És una zona super-maca i super-tranquila, ja veureu! " ... ja! uns mesos van dir ... i només van passar 4 anys i mig! Res. Pim, pam! Si qui diu quatre anys diu quatre dies! Quan vem tornar estàvem tots allà amb un got d'aigua mig ple, estil Alejandro Sanz "No é lo mimmo!"
Dijous passat em vaig adonar (en castellà "me dí cuen!") que la imatge que dóna la meva empresa no correspon massa amb la realitat. Devem donar una imatge ... com d'estàtues d'aquelles de la Rambla, que es mouen poc (no fotem que penseu que no es mouen, no us les heu mirat bé!). Això que cap al migdia, un servidor captura una trucada dirigida al meu venerat JM (no, no tenim els telèfons intervinguts ... de moment ... tenim grups de telèfons i jo sóc com la Secre però sense faldilla ni les cames depilades ... la barba? hi ha cada secre pel món que ... i sempre acabo dient la frase "Ara no hi és! Què vols que li deixi un recadu?" I sí, i ja sé que es diu "encàrrec") ... doncs això, una trucada a en JM. A l'altra banda del fil telèfonic, una noia o senyora o senyoreta o ésser viu ... però femení :
- (Ella) "Perdona, amb en Jordi XXXX" (no, no és un actor porno)
- (Jo) "Mmmm, serà que no, no has encertat ni el nom ni el cognom. Aquí està en JM"
- (Ella) "No estic trucant al 8046?"
- (Jo) "Mmmm, espera que ho miro. Sí, però el noi aquest que comentes no està en aquest telèfon des de fa 1 any i picu"
- (Ella) "No? Doncs jo tinc la seva adreça d'e-mail i aquest número!"
- (Jo) "Val, si no et dic que no, però que ja no té aquest número. Envia-li un mail i li preguntes quin número té ara"
- (Ella) "És que tinc apuntat des de fa dos anys que el truqués quan ... "
- (Jo) "Quan què?"
- (Ella) "Quan obrissim ... Mira, és que ... saps? (no aguanto la gent que diu "saps?" a cada moment) ... hem obert un outlet al costat de Santa Maria del Mar amb tot de roba Gucci, Calvin Klein, Dolce Gabanna, ... amb sabates, bolsos, bufandes, ... i era per informar-lo que ja l'hem obert"
- (Jo) "Ah!"
- (Ella) "Però si em dius que no hi és ... mira! saps què? (tornem-hi!) et dic l'adreça a tu i tu la fas que circuli, eh? I així li pots comprar coses a la teva nòvia o a les teves companyes de feina! Vale? Fem això?"
- (Jo) "..."
- (Ella) "Doncs mira, és al carrer Ribera, núm. 1. Vinga, un petó!" (i penja)
Val, després de tot això, crec que calen algunes observacions:
- Dos anys fa que té apuntat que ha de trucar al Jordi XXXX (que no és un actor porno, carai!) i encara se'n recorda!? On ho té apuntat. Perquè el temps és efímer però les agendes són volàtils. Té una palm? Ho apunta a un post-it? Quina classe de post-it aguanta enganxat a una paret 2 anys? Que porta enlloc de goma? Formigó? Que després el deus voler treure i t'emportes mitja paret!
- I perquè obrin un outlet, l'ha d'informar? Tan important és? No serà un outlet d'aquest rotllo xinus, oi? Que enlloc de ser Gucci les sabates son Gummy i enlloc de ser Calvin Klein són Claving Kleing! Com al mercadillu d'Esparreguera, que ma mare un cop em va comprar unes Ribuk enlloc d'unes Reebok! Una decepció!
- Jo he de fer que circuli l'adreça? Andayá! Per tota la meva empresa? Andayá! Que jo li he de comprar coses d'aquestes a la meva nòvia? I ella què sap, si tinc o no nòvia? I si no en tinc? I si en tinc i es hippie? No li compraré una bufanda Dolce Gabanna! I a les companyes? Que pretén que em fotin un gec d'hòsties els seus novios/marits/ligues? "Oh, ja et podries estirar!", pensareu. Coi, estireu-vos vosaltres! Que per això us he donat l'adreça!!!
Però hi vagi o no hi vagi, com a mínim hi va haver una mica de comunicació. És que jo no sé què passa però darrerament 2 o 3 cops al dia sents o dius la frase "Ho sento, crec que s'equivoca. A on vol trucar?" o la seva varietat en castellà. Com aquell dia que una dona em va trucar a la feina preguntant pel Telèfon de l'Esperança ... que únicament li vaig poder dir un "dona, depèn per a qui, sí que ho és, aquest" i em va fer una repassada de la seva vida en 5 minuts ... un rotllo que tenia ... clar, i si truques a aquest telèfon, com a mínim escolta-la, que no és broma aquest telèfon ... a veure si li penges i passarà alguna cosa! Al final només vaig encertar-li a dir "Ànims i endavant ... però això és una empresa d'informàtica, eh? El proper dia expliqui'm que se li penja l'ordinador i encara ho justificarem una mica més"
