dimarts, 3 d’octubre de 2006
Capítol 156. Qui diu que només són per l'estiu?
Post dedicat a El Tigre del Bierzo, per ser com és, un paio fabulós!

La vida a la nostra fabulosa empresa és, des de l'arribada del meu venerat JM i de la tocata i fuga del meu estimat Tigre del Bierzo, tranquila i emmarronada alhora. He deixat de ser el fabulós home-orquesta ... que ja només em faltava que em posessin una harmònica a la boca, que feia 20.000 coses a l'hora ... per centrar-nos en els nostres temes ... apassionants, divertits, tediosos, engorrosos, buf ... i a sobre el meu jefe m'ha col·locat en un curs demà al migdia-tarda, d'aquells de 12 hores repartides en 3 dies, que quan acabes no saps ni ben bé on ets. Per cert, el curs ... on és? Crec que els 3 dies es fa en 3 llocs diferents. A sobre fes una gimcama, saps? La prova de la poma la deuen fer el darrer dia ... ja informarem

Dissabte va tenir lloc al Parc de la Ciutadella la segona entrega de "Anem a aprendre a portar una bici". L'assistenta i "aprenenta" d'un servidor (he posat aprenenta entre cometes perquè d'aquí a poc ... busca-la!), la Nimue, va demostrar que a llençada no la guanya ningú. Ei, i molt bé, eh? El problema que té ser llençat és quan arribes a casa i prens consciència del que has fet ... és com quan et fots a discutir amb un paio que fa 2x2 (model armari empotrat amb portes correderes) ... que quan al teu cervell li arriba la informació de "Tiu, que has fet?", et quedes tremolant com un flam (tan és de huevo o de vainilla). Doncs a la nostra Nimue li va passar si fa no fa el mateix: el primer dia valenta com Tarzan i dissabte ... ehem ... Jane?

Recordeu allò que tots hem sentit sempre? allò que diu "Anar en bici no es perd mai"?. Doncs en el cas de la nostra protagonista no és exacte al 100%. En el cas de la nostra protagonista es podria dir "Anar en bici no es perd mai ... però arrencar què vols que et digui!". De tota manera, com persones adultes que som, vem arribar a la conclusió que el problema va ser la llençamenta (això existeix?) del primer dia ... i cap problema. Es torna a practicar l'arrencada i ja està. Pim, pam! Potser hi va haver algun moment en que la nostra benvolguda padawan va voler desmarcar-se i va deixar anar un "Va, atrapa'm si pots!", suposant que agafaria una acceleració endiablada que la projectaria a una velocitat propera a de la llum ... i que va tenir com a resultat dues pedalades i frenada en sec al veure que no podia assolir l'acceleració desitjada. O tot o res, amics meus!!!

Finalment, i un cop recuperat el to bicicleteru, es va superar la prova més dura: sortir a l'exterior. Allunyar a la nostra aprenenta del seu medi natural, allà on se sent més poderosa i fer-la rodar per ... la jungla del asfalto. Ep, i cap problema, tret d'alguna que altra discussió sobre les mides (les noies ... sempre discutint les mides!) del carril bici que duia del Parc de la Ciutadella fins al Port Olímpic. Un cop allà es va comprovar la destressa i habilitat de la nostra petita campiona esquivant obstacles, ciclistes, persones, ... el tema dels pilots de ferro potser encara s'ha de practicar una mica més però bé ... Impressionant, amics. I què queda ara, us preguntareu? Que li falta a aquesta Indurain en potència per assolir tot allò que es proposi? Res, d'aquí al cel ... al cel si no practica una miqueta més, clar, que com es foti una nata ja em veig d'urgències!

De tota manera, és una forma divertida i curiosa d'aprofitar aquests primers dies de tardor que semblen d'estiu. Ahir deia el Picó que començarien a baixar les temperatures i pluges i ... lo de sempre, vaja. Crec que per la propera vegada farem un curs de "Piragüisme en aigües braves" ... anirem a alguna riera del Maresme.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


2 Comentaris:


At 3/10/06 12:03, Blogger nimue

piragüisme en aigües braves??? a mi no em provoques, eh! que algú acabarà banyant-se! :P

En fi, tu sempre tan fidel a la realitat, però no, no pense acabar en urgències, que s'ha pensat vosté...

I... eh... en què consisteix la prova de la poma???

 

At 3/10/06 12:34, Blogger nimue

i ara que hi pense... aprenenta val, però asistenta... de què???? què he d'asistir?? ein??

I sí, torne a insistir, el carril bici,sotmés a ves a saber quin encanteri de quina bruixa terrible, es feia petit quan entrava jo. Per això només hi havia criatures! eren els únics que hi cabien! jolines!