Esparreguera, com tothom sap o ja hauria de saber, està a una posició estratègica dins de Catalunya. És un poble raro, però que està, en vehicle, a mitja horeta (30 minuts pels d'ESO ... i els de batxillerat, eh Kittus? però què poso si el bandarra aquest no em llegeix mai!? aixxx!) més o menys de tot arreu: de BCN, de Manresa, de Terrassa, de Sabadell, de Vilafranca, de Sant Sadurní, de Sitges, de Vilanova, de ... "Ehh, però està més lluny de Girona". Sí, clar, i encara més lluny de Perú, no et fot!. En fi, és igual.
Aquesta situació privilegiada dins el cor de Catalunya (sí, ho sé, el Cor de Catalunya és Manresa ... uf) fa que se li suposin unes certes coses que "a la postre" són una mica falses ... o falses del tot, per què enganyar-nos? ... l'idioma, per exemple ... aix, encara recordo, anys enrera, quan se m'acosta un nano i em deixa anar un "Oye, lufo, ¿me dices la hora?" ... mira, em va fer com ilusió que em diguessin "Lufo" (de català, catalufo i de catalufo, lufo ... nois, no arriben a res més) clar que la resposta no li va fer gràcia a ell: "Mira, rei (a la gent li fa com ràbia que li diguin rei), manquen cinc minuts per tres quarts i mig de nou del vespre (val, ho poso, les 20:47)". Crec que el nano encara està comptant quarts i mitjos quarts ...
I una altra de les coses que se li suposen, a aquesta situació estratègica, és el tema comunicació amb el món exterior. Sí, estem a 20 minuts en vehicle de tooooooooooot allò que abans he citat ... però amb quin vehicle? ... La resposta, fins fa 1 any i Escaich (quina parella amb Korneiev! com vem poder-los fitxar?) era: "Tenim bus". Sí, un meravellós bus direcció BCN o Igualada, a escollir, que passa cada mitja hora els dies de cada dia i que els dissabtes i festius passa ... no saps ben bé l'hora ... però passa.
Per solucionar el tema, els dirigents del meu estimat poble van decidir que ... també hi hauria comunicació via ferrocarril! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de l'emoció! Després hi va haver un matís que era: comunicació amb Olesa per agafar el ferrocarril ... i com es faria la comunicació? via Aeri! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de la vergonya!
I així estava escrit i així fou! Des de fa un any llarguet Esparreguera disposa d'un aeri que ens comunica, cada 10 minuts amb Olesa (merda estesa). Des de les 6 del matí fins a les 10 del vespre. Toma ya! I allà què es pot agafar? El tren fins a BCN, amb la depriment línia dels Ferrocarrils Catalans (que mira que són tristes les estacions ... poseu-hi pallassos o alguna cosa, home! que allò, tot ferro, sembla una presó), que et deixa a Plaça Espanya (també, tela) i que només triga entre 40 minuts o 1 hora. Tenint en compte que l'aeri a Esparreguera està a prendre pel sac doncs ... calculeu, calculeu!
I a l'aeri és on es centra la història d'avui. Un dia al vespre. Un viatge de l'aeri, el darrer per ser més exactes. Apart de mi, ningú més a la cistella de l'amor ... fins que arriben dos nanos, de l'edat del que em va preguntar l'hora aquell dia. Amb grenyes i elegantment (bé, això d'elegant cadascú al seu gust) vestits amb xandall i bambes Nike. Un d'ells s'assemblava molt al 'Cholo' Simeone (tirem de Google pels no iniciats al futbol), per tant els anomenarem Txolus. Treuen una càmera de fotos i ... tal i com l'aeri arrenca ... veig que un d'ells, en Simeone, es treu la part superior del xandall, es treu la samarreta i a fer-se fotos. "Sácame asín, sácame asán!". Perdó? M'he perdut alguna cosa? De cop i volta sento l'altre que diu "Pásamelo, pasámelo" ... i li passa un anell amb una cadena al més pur estil Frodo. Ale, es treu la sudadera, la samarreta i vinga, a fer-se fotos! Es veu que la gràcia era que es veiés el anillo único, ara el mossego, ara fico postura de raper (no del que pesca raps, eh?). Fins a 20 fotos van arribar-se a fer en els 3 minuts curts que dura el trajecte!
De tant en tant anaven deixant caure alguna miradeta en plan "Neng, no nos digas nada, neng, que te metemos!". No, no, els mirava de reüll i directament al·lucinava. Clar, en vista d'això només es poden extreure conclusions:
1. És una propaganda per una obra de teatre que faran a la comarca ... a la comarca del Baix Llobregat, vull dir ... que parlarà sobre un anell i uns txolus i uns nadius dolents que els volen reconvertir i tot això i que és dirà "El señor de los gramillos" (en castellà, en castellà, clar)
2. En realitat era un book fotogràfic per la revista "PlayHobbit". Les nenes txoles fliparan al veure els seus herois!
3. Eren hobbits txolus de veritat i anaven a Montserrat (el monte del Destino, territori enemic) a tirar l'anell i a destruir els dolents (els no txolus? vaja, els nadius)
4. L'anell té poders màgics de veritat. Una rasca que fotia i els nanos allà, vinga a fer fotos en topless
De manera que després de trobar-me a l'aeri a dependentes del Caprabo que no callen, a gent acollonida amb les altures (que ja em diràs perquè pugen!), famílies senceres amb canalla que juguen al pilla-pilla a la cabina (6/7 metres quadrats), avis que no saps si arribaran a destí i grups de dones amb poca feina que diuen "va, anem amb l'aeri" com qui diu "va, anem a fer un cafè" i que sempre la lien, el que faltava era trobar-me a Frodo i a l'altre. També es podrien haver posat l'anell, a veure si desapareixien ... haguéssim sortit guanyant tots!
Aquesta situació privilegiada dins el cor de Catalunya (sí, ho sé, el Cor de Catalunya és Manresa ... uf) fa que se li suposin unes certes coses que "a la postre" són una mica falses ... o falses del tot, per què enganyar-nos? ... l'idioma, per exemple ... aix, encara recordo, anys enrera, quan se m'acosta un nano i em deixa anar un "Oye, lufo, ¿me dices la hora?" ... mira, em va fer com ilusió que em diguessin "Lufo" (de català, catalufo i de catalufo, lufo ... nois, no arriben a res més) clar que la resposta no li va fer gràcia a ell: "Mira, rei (a la gent li fa com ràbia que li diguin rei), manquen cinc minuts per tres quarts i mig de nou del vespre (val, ho poso, les 20:47)". Crec que el nano encara està comptant quarts i mitjos quarts ...
I una altra de les coses que se li suposen, a aquesta situació estratègica, és el tema comunicació amb el món exterior. Sí, estem a 20 minuts en vehicle de tooooooooooot allò que abans he citat ... però amb quin vehicle? ... La resposta, fins fa 1 any i Escaich (quina parella amb Korneiev! com vem poder-los fitxar?) era: "Tenim bus". Sí, un meravellós bus direcció BCN o Igualada, a escollir, que passa cada mitja hora els dies de cada dia i que els dissabtes i festius passa ... no saps ben bé l'hora ... però passa.
Per solucionar el tema, els dirigents del meu estimat poble van decidir que ... també hi hauria comunicació via ferrocarril! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de l'emoció! Després hi va haver un matís que era: comunicació amb Olesa per agafar el ferrocarril ... i com es faria la comunicació? via Aeri! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de la vergonya!
I així estava escrit i així fou! Des de fa un any llarguet Esparreguera disposa d'un aeri que ens comunica, cada 10 minuts amb Olesa (merda estesa). Des de les 6 del matí fins a les 10 del vespre. Toma ya! I allà què es pot agafar? El tren fins a BCN, amb la depriment línia dels Ferrocarrils Catalans (que mira que són tristes les estacions ... poseu-hi pallassos o alguna cosa, home! que allò, tot ferro, sembla una presó), que et deixa a Plaça Espanya (també, tela) i que només triga entre 40 minuts o 1 hora. Tenint en compte que l'aeri a Esparreguera està a prendre pel sac doncs ... calculeu, calculeu!
I a l'aeri és on es centra la història d'avui. Un dia al vespre. Un viatge de l'aeri, el darrer per ser més exactes. Apart de mi, ningú més a la cistella de l'amor ... fins que arriben dos nanos, de l'edat del que em va preguntar l'hora aquell dia. Amb grenyes i elegantment (bé, això d'elegant cadascú al seu gust) vestits amb xandall i bambes Nike. Un d'ells s'assemblava molt al 'Cholo' Simeone (tirem de Google pels no iniciats al futbol), per tant els anomenarem Txolus. Treuen una càmera de fotos i ... tal i com l'aeri arrenca ... veig que un d'ells, en Simeone, es treu la part superior del xandall, es treu la samarreta i a fer-se fotos. "Sácame asín, sácame asán!". Perdó? M'he perdut alguna cosa? De cop i volta sento l'altre que diu "Pásamelo, pasámelo" ... i li passa un anell amb una cadena al més pur estil Frodo. Ale, es treu la sudadera, la samarreta i vinga, a fer-se fotos! Es veu que la gràcia era que es veiés el anillo único, ara el mossego, ara fico postura de raper (no del que pesca raps, eh?). Fins a 20 fotos van arribar-se a fer en els 3 minuts curts que dura el trajecte!
De tant en tant anaven deixant caure alguna miradeta en plan "Neng, no nos digas nada, neng, que te metemos!". No, no, els mirava de reüll i directament al·lucinava. Clar, en vista d'això només es poden extreure conclusions:
1. És una propaganda per una obra de teatre que faran a la comarca ... a la comarca del Baix Llobregat, vull dir ... que parlarà sobre un anell i uns txolus i uns nadius dolents que els volen reconvertir i tot això i que és dirà "El señor de los gramillos" (en castellà, en castellà, clar)
2. En realitat era un book fotogràfic per la revista "PlayHobbit". Les nenes txoles fliparan al veure els seus herois!
3. Eren hobbits txolus de veritat i anaven a Montserrat (el monte del Destino, territori enemic) a tirar l'anell i a destruir els dolents (els no txolus? vaja, els nadius)
4. L'anell té poders màgics de veritat. Una rasca que fotia i els nanos allà, vinga a fer fotos en topless
De manera que després de trobar-me a l'aeri a dependentes del Caprabo que no callen, a gent acollonida amb les altures (que ja em diràs perquè pugen!), famílies senceres amb canalla que juguen al pilla-pilla a la cabina (6/7 metres quadrats), avis que no saps si arribaran a destí i grups de dones amb poca feina que diuen "va, anem amb l'aeri" com qui diu "va, anem a fer un cafè" i que sempre la lien, el que faltava era trobar-me a Frodo i a l'altre. També es podrien haver posat l'anell, a veure si desapareixien ... haguéssim sortit guanyant tots!
