dijous, 5 d’octubre de 2006
Capítol 157. El senyor dels anells?
Esparreguera, com tothom sap o ja hauria de saber, està a una posició estratègica dins de Catalunya. És un poble raro, però que està, en vehicle, a mitja horeta (30 minuts pels d'ESO ... i els de batxillerat, eh Kittus? però què poso si el bandarra aquest no em llegeix mai!? aixxx!) més o menys de tot arreu: de BCN, de Manresa, de Terrassa, de Sabadell, de Vilafranca, de Sant Sadurní, de Sitges, de Vilanova, de ... "Ehh, però està més lluny de Girona". Sí, clar, i encara més lluny de Perú, no et fot!. En fi, és igual.

Aquesta situació privilegiada dins el cor de Catalunya (sí, ho sé, el Cor de Catalunya és Manresa ... uf) fa que se li suposin unes certes coses que "a la postre" són una mica falses ... o falses del tot, per què enganyar-nos? ... l'idioma, per exemple ... aix, encara recordo, anys enrera, quan se m'acosta un nano i em deixa anar un "Oye, lufo, ¿me dices la hora?" ... mira, em va fer com ilusió que em diguessin "Lufo" (de català, catalufo i de catalufo, lufo ... nois, no arriben a res més) clar que la resposta no li va fer gràcia a ell: "Mira, rei (a la gent li fa com ràbia que li diguin rei), manquen cinc minuts per tres quarts i mig de nou del vespre (val, ho poso, les 20:47)". Crec que el nano encara està comptant quarts i mitjos quarts ...

I una altra de les coses que se li suposen, a aquesta situació estratègica, és el tema comunicació amb el món exterior. Sí, estem a 20 minuts en vehicle de tooooooooooot allò que abans he citat ... però amb quin vehicle? ... La resposta, fins fa 1 any i Escaich (quina parella amb Korneiev! com vem poder-los fitxar?) era: "Tenim bus". Sí, un meravellós bus direcció BCN o Igualada, a escollir, que passa cada mitja hora els dies de cada dia i que els dissabtes i festius passa ... no saps ben bé l'hora ... però passa.

Per solucionar el tema, els dirigents del meu estimat poble van decidir que ... també hi hauria comunicació via ferrocarril! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de l'emoció! Després hi va haver un matís que era: comunicació amb Olesa per agafar el ferrocarril ... i com es faria la comunicació? via Aeri! Buah, quan em van dir això gairebé plorava de la vergonya!

I així estava escrit i així fou! Des de fa un any llarguet Esparreguera disposa d'un aeri que ens comunica, cada 10 minuts amb Olesa (merda estesa). Des de les 6 del matí fins a les 10 del vespre. Toma ya! I allà què es pot agafar? El tren fins a BCN, amb la depriment línia dels Ferrocarrils Catalans (que mira que són tristes les estacions ... poseu-hi pallassos o alguna cosa, home! que allò, tot ferro, sembla una presó), que et deixa a Plaça Espanya (també, tela) i que només triga entre 40 minuts o 1 hora. Tenint en compte que l'aeri a Esparreguera està a prendre pel sac doncs ... calculeu, calculeu!

I a l'aeri és on es centra la història d'avui. Un dia al vespre. Un viatge de l'aeri, el darrer per ser més exactes. Apart de mi, ningú més a la cistella de l'amor ... fins que arriben dos nanos, de l'edat del que em va preguntar l'hora aquell dia. Amb grenyes i elegantment (bé, això d'elegant cadascú al seu gust) vestits amb xandall i bambes Nike. Un d'ells s'assemblava molt al 'Cholo' Simeone (tirem de Google pels no iniciats al futbol), per tant els anomenarem Txolus. Treuen una càmera de fotos i ... tal i com l'aeri arrenca ... veig que un d'ells, en Simeone, es treu la part superior del xandall, es treu la samarreta i a fer-se fotos. "Sácame asín, sácame asán!". Perdó? M'he perdut alguna cosa? De cop i volta sento l'altre que diu "Pásamelo, pasámelo" ... i li passa un anell amb una cadena al més pur estil Frodo. Ale, es treu la sudadera, la samarreta i vinga, a fer-se fotos! Es veu que la gràcia era que es veiés el anillo único, ara el mossego, ara fico postura de raper (no del que pesca raps, eh?). Fins a 20 fotos van arribar-se a fer en els 3 minuts curts que dura el trajecte!

De tant en tant anaven deixant caure alguna miradeta en plan "Neng, no nos digas nada, neng, que te metemos!". No, no, els mirava de reüll i directament al·lucinava. Clar, en vista d'això només es poden extreure conclusions:
1. És una propaganda per una obra de teatre que faran a la comarca ... a la comarca del Baix Llobregat, vull dir ... que parlarà sobre un anell i uns txolus i uns nadius dolents que els volen reconvertir i tot això i que és dirà "El señor de los gramillos" (en castellà, en castellà, clar)
2. En realitat era un book fotogràfic per la revista "PlayHobbit". Les nenes txoles fliparan al veure els seus herois!
3. Eren hobbits txolus de veritat i anaven a Montserrat (el monte del Destino, territori enemic) a tirar l'anell i a destruir els dolents (els no txolus? vaja, els nadius)
4. L'anell té poders màgics de veritat. Una rasca que fotia i els nanos allà, vinga a fer fotos en topless

De manera que després de trobar-me a l'aeri a dependentes del Caprabo que no callen, a gent acollonida amb les altures (que ja em diràs perquè pugen!), famílies senceres amb canalla que juguen al pilla-pilla a la cabina (6/7 metres quadrats), avis que no saps si arribaran a destí i grups de dones amb poca feina que diuen "va, anem amb l'aeri" com qui diu "va, anem a fer un cafè" i que sempre la lien, el que faltava era trobar-me a Frodo i a l'altre. També es podrien haver posat l'anell, a veure si desapareixien ... haguéssim sortit guanyant tots!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


9 Comentaris:


At 5/10/06 10:47, Anonymous Geo

Desprès les fotos que s'han fet van a mundokillo.com o pà la foto del msn!

tó weno neng!

 

At 5/10/06 13:04, Blogger alexcule

Bufff Josep, quin fart d'escriure. M'ha fet molta gràcia el tema de 30 minuts pels d'ESO juas. Escolta ja em diràs d'on treus tantes idees per escriure cada dia, jo al meu blog, després de moooooolt de temps sense fer-lo servir, he penjat algunes fotos de Tailàndia i de Lisboa. Apa nen, una abraçada del teu company d'aniversari!!!

P.D. Que no ens enganyin, on era messi a la final de París. Apa, a cagar a al via.

 

At 5/10/06 13:51, Blogger stel

juasjuasjuas, amb quina fauna et trobes eh???? xD
però mira, així vas tenir un viatge distret!!!!
besets
^^

 

At 5/10/06 14:43, Blogger nimue

avui t'has superat! :)))
ara... quina imatge que m'has donat de l'aeri aquest quan se suposa que estic a punt de pujar-hi per primera vegada! Glups!

En fi, que és l'hora de dinar i estic en el departament de català amb un disgust que no veges. Els ordinadors no em deixen mirar el correu. El bloqueja com si fos una pàgina porno :(
i m'he comprat un entrepà de truita d'espinacs al bar perquè m'han dit que no portava ceba i va i resulta que tenia pernil camuflat. Però molt camuflat!!!
Total, que m'he menjat només el pa. Sort d'aquell costum que teniu de ficar-li tomaquet al pa, una mica de substància...

Però sí, la meua trista història de l'entrepà és superada pel teu Frodo. Sense dubte!

 

At 6/10/06 11:24, Blogger Sandra

Pep, hauria estat bé que et féssis un parell de fotos amb ells i les penjéssis a la bolg.

Per cert, m'encanta llegir els teus posts, m'animen molt el dia!

 

At 6/10/06 23:36, Anonymous Cosespetites

Jo pens com na Sandra, però, a part de penjar-les al bloc per il·lustrar-lo, igual al final et fas tan famós entre els Txolus i també et bategen: podries ser Gandalf.

 

At 7/10/06 13:42, Blogger Giorgio Grappa

He he he he! Però eixes coses et passen de debò?

Per cert, com t'ho fas per mirar el rellotge i, d'una revolada, jas!, dir que "manquen cinc minuts per tres quarts i mig de nou del vespre"? A mi em toca traure paper i llapis només per desxifrar-ho...

 

At 8/10/06 22:44, Anonymous Ai Carai!

A veure, a veure, quines coses et passen dins de la cistelleta, a veure si estaves en el punt de mira d'una càmara oculta. Gent que fa l'amor a sota casa teva, la noia que se li surt el mugró en l'autobús i ara els quillos aquests que t'ensenyen el seu pecho lobo. Cada dia històries més increibles, jajajajaja, ets sorprenent!!!!!

 

At 18/10/06 11:29, Blogger olimpia

Jejeje, molt bó, com la majoria de les teves històries. Jo sí em crec que et passi tot això, perquè també anava a BCN en bus i metro... això era per flipar. El que passa es que jo anava mig adormida encara i no em donava per fixar-me en la gent.
Per cert, vaig retrasada amb el teu blog. Ho sento molt, però avui tinc una estoneta i t'estic llegint tots els posts atrasats.
Molts petons.