Segon dia de curs. Un curs estrany. Un curs d'aquells que hi vas perquè el teu jefe et comenta "Pep, t'agradaria fer un curs de joronye?", al que jo responc un "Bffff, tinc feina" i al que t'acaba dient "Doncs fet, hi vas i no se'n parli més". Ja ho sé, no hi trobeu sentit, jo tampoc. És com quan als teus pares els feia molta ilusió una cosa i tu deies "Home, no m'acaba de ..." i et tallaven i et deien "tatxan pos aquí ho tens!" ... com si anessis al Sorpresa, Sorpresa, vaja.
El curs, al que assistim jo i uns quants companys (clar, no me'l farien per mi sol!) de la meva "escala social" es veu que deu ser important i tot, perquè hi ha la plana major (res a veure amb gent de València) de la meva empresa. El curs tot i ser de "joronye" té un sots-títol la mar d'interessant que és "Conegui bé a Mordor en 3 dies". I clar, la gent de la plana major (que no són de València, home! que ho he de dir mil cops?) com boja allà prenent apunts, mirant les transparències, preguntant ... i els altres ens quedem amb cara de "Ai, mira que bé però i jo què pinto ...", uns, "Collons que tinc un munt de feina i estic aquí fent el canelu", d'altres i "Es nota que tu no et fas el sopar, guapu", la resta. Ep, i el curs és interessant! És culturilla i està molt bé però noi ... això de plegar tardet.
L'home que imparteix el curs és un crack ... i la semblança més gran que li hem trobat és aquell que presenta allò de Saber vivir ... aquell home, amb aquella vitalitat, que tot sempre és de color de rosa ... que més que Saber vivir, al programa aquell li haurien de dir Saber beber ... doncs això, el crack. Es veu que va estar treballant a Mordor durant uns anys (lo típic, ara faig uns orcos, ara construeixo les portes, ara la torre per Sauron, ...) i coneix molt bé a la gent d'allà, la seva jerarquia i el seu negoci (per sota de Sauron hi ha ...). Tant la coneix que presuposa que tots els que estem allà ho coneixem també ... quan en realitat només els coneixen els de València (mira, ja passo de posar els de la plana major) i ens quedem amb cara d'interrogant a frases com:
- "¿Sabéis quién lleva esto ahora en Mordor?"
(silenci)
- "¿No lo sabéis?"
(silenci ... però això em sona que ja ho feien els Pallassos de la Tele ... em faltava un "Puesss ... la gallina Turuleca que ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres, ... ", pos no)
- "Jesús! hombre! Jesús", et diu mig cridant
(i t'ho diu així, com si tu sabessis quin Jesús és! Jo de Jesús, allà sota pressió, només conec a Jesús Vázquez, que abans presentava allò de "Euros, euros, dubidu, si no los quieres allá tú". Però després t'ho aclareix encara més)
- "Si hombre! Chechu!!!"
(eing? qui diu? el nen repelent de Médico de Familia?)
o
- "Ahora no sé quién lo lleva pero antes ... era Monreal. ¿Conocéis a Monreal, no?"
(comentari amb la noia del meu costat "Sí, és el novio de Nadia Comanecci ... com que li deien la novia de Montreal ...")
Doncs ja veieu que ens anem posant les piles a la meva empresa ... coneixent a Mordor ... una dia d'aquests fitxarem a Frodo. Ara ja no hi ha qui ens pari. Si fins i tot ha passat el que ningú es pensava que arribés a passar mai: a l'entrar resulta que hem de fitxar, com fan a moltes empreses. El que passa és que al tractar-se d'una empresa d'informàtica seria entranyable que fitxar fos alguna cosa semblant a passar una targeteta per algun lloc que fes pip (no, no especifico el lloc). Doncs no, havies d'anar a una mena d'estanc que hi ha a la planta baixa i dir el número de la teva targeteta, esperaves que baixés la Verge i que l'home (pelo patrás) s'adonés que tu estaves allà (malgrat el "Bon dia!" que havies dit es podia sentir des de Tegucigalpa), continués el que estava fent (no fós cas, com que només té una neurona), et busqués entre les targetes de tothom malgrat tu li diguessis el número de la tarja alto y claro ... tot això mentres tu t'apuntaves a un paper l'hora d'entrada (tot automatitzat, eh?) ... i finalment et donés la tarja sense ni un trist "Hola".
Al sortir, com que tothom surt amb pressa, havies de tornar la tarja a l'home-pelo-pantene de la tarda (si nens, n'hi ha un per banda), escriure l'hora de sortida i firmar ... crec que en l'any i pico que portem no hi ha hagut dos dies que hagi firmat igual, si fins i tot he firmat amb la signatura del meu ex-director de cole de primària o amb la del meu ex-metge, que són com més fàcils. Fins i tot un dia vaig fer una creu! Clar, a l'hora de sortir no ens vinguis amb monsergues ... firmar bé! Per favor! Un dia parlarem d'intentar firmar bé quan et renoves el DNI amb aquella finestreta que sembla el quadern de mà de David el Gnomo.
Doncs tot això es veu que han decidit acabar-ho. No, no han despatxat als homes-pelo-pantene sino que han posat un aparatet que fa pip quan passes la tarja a l'entrar. A més pots emportar-te la tarja a casa ... amb la qual cosa podem demostrar si és veritat la llegenda urbana que ensenyant la tarja aquesta a una disco que no sé quina és, et deixen entrar-hi de franc. Cap més utilitat coneguda. Però sembla que per fi hem arribat a l'any 2000! Que bé! Ja només ens falten 6 anys per posar-nos el dia! I tot gràcies a qui? No ho sabeu? A Chechu, home, a Chechu!!!
El curs, al que assistim jo i uns quants companys (clar, no me'l farien per mi sol!) de la meva "escala social" es veu que deu ser important i tot, perquè hi ha la plana major (res a veure amb gent de València) de la meva empresa. El curs tot i ser de "joronye" té un sots-títol la mar d'interessant que és "Conegui bé a Mordor en 3 dies". I clar, la gent de la plana major (que no són de València, home! que ho he de dir mil cops?) com boja allà prenent apunts, mirant les transparències, preguntant ... i els altres ens quedem amb cara de "Ai, mira que bé però i jo què pinto ...", uns, "Collons que tinc un munt de feina i estic aquí fent el canelu", d'altres i "Es nota que tu no et fas el sopar, guapu", la resta. Ep, i el curs és interessant! És culturilla i està molt bé però noi ... això de plegar tardet.
L'home que imparteix el curs és un crack ... i la semblança més gran que li hem trobat és aquell que presenta allò de Saber vivir ... aquell home, amb aquella vitalitat, que tot sempre és de color de rosa ... que més que Saber vivir, al programa aquell li haurien de dir Saber beber ... doncs això, el crack. Es veu que va estar treballant a Mordor durant uns anys (lo típic, ara faig uns orcos, ara construeixo les portes, ara la torre per Sauron, ...) i coneix molt bé a la gent d'allà, la seva jerarquia i el seu negoci (per sota de Sauron hi ha ...). Tant la coneix que presuposa que tots els que estem allà ho coneixem també ... quan en realitat només els coneixen els de València (mira, ja passo de posar els de la plana major) i ens quedem amb cara d'interrogant a frases com:
- "¿Sabéis quién lleva esto ahora en Mordor?"
(silenci)
- "¿No lo sabéis?"
(silenci ... però això em sona que ja ho feien els Pallassos de la Tele ... em faltava un "Puesss ... la gallina Turuleca que ha puesto un huevo, ha puesto dos, ha puesto tres, ... ", pos no)
- "Jesús! hombre! Jesús", et diu mig cridant
(i t'ho diu així, com si tu sabessis quin Jesús és! Jo de Jesús, allà sota pressió, només conec a Jesús Vázquez, que abans presentava allò de "Euros, euros, dubidu, si no los quieres allá tú". Però després t'ho aclareix encara més)
- "Si hombre! Chechu!!!"
(eing? qui diu? el nen repelent de Médico de Familia?)
o
- "Ahora no sé quién lo lleva pero antes ... era Monreal. ¿Conocéis a Monreal, no?"
(comentari amb la noia del meu costat "Sí, és el novio de Nadia Comanecci ... com que li deien la novia de Montreal ...")
Doncs ja veieu que ens anem posant les piles a la meva empresa ... coneixent a Mordor ... una dia d'aquests fitxarem a Frodo. Ara ja no hi ha qui ens pari. Si fins i tot ha passat el que ningú es pensava que arribés a passar mai: a l'entrar resulta que hem de fitxar, com fan a moltes empreses. El que passa és que al tractar-se d'una empresa d'informàtica seria entranyable que fitxar fos alguna cosa semblant a passar una targeteta per algun lloc que fes pip (no, no especifico el lloc). Doncs no, havies d'anar a una mena d'estanc que hi ha a la planta baixa i dir el número de la teva targeteta, esperaves que baixés la Verge i que l'home (pelo patrás) s'adonés que tu estaves allà (malgrat el "Bon dia!" que havies dit es podia sentir des de Tegucigalpa), continués el que estava fent (no fós cas, com que només té una neurona), et busqués entre les targetes de tothom malgrat tu li diguessis el número de la tarja alto y claro ... tot això mentres tu t'apuntaves a un paper l'hora d'entrada (tot automatitzat, eh?) ... i finalment et donés la tarja sense ni un trist "Hola".
Al sortir, com que tothom surt amb pressa, havies de tornar la tarja a l'home-pelo-pantene de la tarda (si nens, n'hi ha un per banda), escriure l'hora de sortida i firmar ... crec que en l'any i pico que portem no hi ha hagut dos dies que hagi firmat igual, si fins i tot he firmat amb la signatura del meu ex-director de cole de primària o amb la del meu ex-metge, que són com més fàcils. Fins i tot un dia vaig fer una creu! Clar, a l'hora de sortir no ens vinguis amb monsergues ... firmar bé! Per favor! Un dia parlarem d'intentar firmar bé quan et renoves el DNI amb aquella finestreta que sembla el quadern de mà de David el Gnomo.
Doncs tot això es veu que han decidit acabar-ho. No, no han despatxat als homes-pelo-pantene sino que han posat un aparatet que fa pip quan passes la tarja a l'entrar. A més pots emportar-te la tarja a casa ... amb la qual cosa podem demostrar si és veritat la llegenda urbana que ensenyant la tarja aquesta a una disco que no sé quina és, et deixen entrar-hi de franc. Cap més utilitat coneguda. Però sembla que per fi hem arribat a l'any 2000! Que bé! Ja només ens falten 6 anys per posar-nos el dia! I tot gràcies a qui? No ho sabeu? A Chechu, home, a Chechu!!!
