Oixxx, quant de temps que no sentia Mocedades! Diria que els cassets van ser "arxivats" a les escombraries durant el trasllat de pis ... ja vaig fer bé, ja!
Com sempre, aquest blog s'adelanta als altres en qüestions informatives. Família, amics, gent que passa per aquí, ja ha arribat Sant Valentí. "Buaggh, jo és que sóc més de Sant Jordi" ... i jo, i jo, a mi Sant Valentí mai m'ha dit massa. A més cau allà, al mig del mes de Febrer, que és com soso, com poca cosa .. no sé ... en canvi Sant Jordi, en ple de mes d'abril, amb tot florit, amb la gent que té al·lèrgia (sí, darrerament estic com sensibilitzat amb aquest tema) sense poder respirar ... amb aquelles nòvies que els regales una rosa i ... pobres ... tenen el nas tan congestionat que no poden ni respirar ... què collons els fas regalant-los una rosa, hombre!!!
Perquè Sant Jordi té allò tan ... tan nostre. No sé, és macu, veus a ells somrients portant roses per elles ... i les veus a elles, perdudes, intentant recordar quin és el darrer llibre que han llegit els seus xurris ... i quan per fi el troben les veus amb cara d'enfadades i enrabiades perquè han hagut de pagar 22 Lelos per un llibre. Que després t'ho tiren en cara: "Ja te l'estàs llegint, que val 22 Lelos!" i tu, allà, palplantat pensant "Uix, si és de poesia ... no m'agrada la poesia ... però a veure qui li diu" i al final deixes anar un "Dona, que hi ha el descompte de St. Jordi, tampoc has pagat tant" ... al que elles responen "Ah, perdó, 20 Lelos! ... que són 20 Lelos!!! i tu n'has pagat 6 per la rosa aquesta de merda" mentre veus com els ulls els comencen a tenir injectats de sang. Si de tot això algú dedueix que Sant Jordi va ser una festa ideada per un home ... ja us dic ara que sí!
Però, veus, Sant Valentí no és així. No hi ha el regal típic. La gent també va perduda ... però ells i elles. Home, com a mínim hi ha una paritat, què vols que et digui. Al final acabes regalant la típica caixa de bombons, el típic sopar, la típica roba interior picant ... picant, perquè "pica" lo seu quan la pagues ... el típic ram, el típic clauer de T'estimo, el típic "Hoytequieromásqueayerperomenosquemañana" o el típic cor amb les manetes que posa "t'estimuuuu muuuu" i que és molt útil quan et discuteixes amb la parella per fotre-li pel cap. O també hi ha el collaret amb el cor partit per la meitat que un tros se'l queda ella i l'altre te'l quedes tu (després quan la parella et deixa se t'acut on poder clavar-li el tros de cor que tens ... cosa que no fas perquè tens una educació i tal) ... OOhhhhhhh, no em digueu ara que no és macuuuu .... aix, són detallets que, mira, et poses tonto ... però continuo essent de St. Jordi, jo, eh?
A més, Sant Valentí és producte del CorteInglés. El CorteInglés, per qui no ho sàpiga ... bé, potser que m'estalviï la introducció, oi? qui més qui menys tothom ja ho coneix ... que després la gent no em llegeix el blog o me'l llegeix en diagonal perquè diuen que es fa llarg. Això, mort al CorteInglès. Si com deia l'Stel (un saludu des d'aquí ... i un petó fins i tot) estem sotmesos a la tirania d'aquests senyors/es. Sí, amics, després d'anys amb aquell gran estadista i pitjor persona que era en Siset, ara tenim una altra tirania: tots els mesos de l'any estan abarcats per aquests senyors ... però tots són tots, eh?:
Gener: "Las rebajas del CorteInglés"
Febrer: "Rebajamos las rebajas", "Blancolor en el CorteInglés", "San Valentín"
Març: "Ya es primavera en el CorteInglés", "El día del Padre"
Abril: "Semana de la moda"
Maig: "El dia de la madre"
Juny: "Ya es verano en el CorteInglés"
Juliol: "Viva las rebajas" (sí, aquí, hauria de sortir la música de Los del Río)
Agost: "Rebajamos las rebajas" (another time)
Setembre: "Volver a empezaaaaar"
Octubre: "Expo-Electrónica ... me lo llevo"
Novembre: "Semana del menaje"
Desembre: "Ya es Navidad en el CorteInglés"
Noti's, benvolgut lector/a com el "Ya es" indica que sí, que ells t'ho diuen, que ja ho podeu dir obertament sense por a represàlies ... uf! Ah i tot això sense comptar que "15 días de Oro", "ExpoHogar", "Oriente en el CorteInglés" poden actuar de comodins en qualsevol moment. Terrible!!!
Però tornem a l'amor, que se me'n va el cap. L'any passat, per aquestes dates, us vaig fer esment de l'enllaç matrimonial d'AQueEtFaigUnFix i E, amb aquell pobre noi despertant-se a mitjanit dient "M'he de casar! M'he de casar!!" ... Doncs sí, us puc assegurar que un any després ... encara no s'han casat. Sí, amics, la burocràcia és terrible! Però per fi tenen el dia: a Vilanova, el 29 de juny, divendres al migdia. Ole! Amb tot el solano! No fotrà calor, no! I ja està gairebé tot preparat: fins i tot es rumoreja que el Friki pot portar els anells! (el Friki, és el gos, eh? ... com voleu que a una criatura li posin Friki? ... val, a Esparreguera hi ha un nen que es diu MaikelJackson ... us ho juro! ...però ... això no té res a veure!). I la núvia ja té el vestit ... i el nuvi ... buenu, el nuvi va fent, que prou feina té per aquí, el pobre.
Però no només tenim aquest casament, no. La nostra benvolguda Maquilladora també es casa. Ella una miqueta abans, al març. I així com pel casament d'AQueEtFaigUnFix tot sembla lligat i ben lligat (val, excepte el vestit del nuvi ... amb això sempre hi ha temps ... que a l'estiu vaig anar a un casori i el nuvi s'havia comprat el vestit feia 3 mesos, es va engreixar i feina va tenir, el pobre) allà l'única cosa que hi ha segura que el seu peque, l'Estivinho serà l'encarregat de portar els anells. Sí, sí, sembla que per moments se'ls tiri el temps a sobre ... però acostumada a lidiar amb les huestes de Mordor ... que són un restaurant i un vestit de núvia per la nostra heroina?!
En fi, ja us ho vaig dir l'any passat: l'amor sempre acaba triomfant. O no. Qui acaba triomfant són els que fan peles (Euros, Euros dubidú ...) amb el tema amor ... aquests, aquests, són els bons!!!
Com sempre, aquest blog s'adelanta als altres en qüestions informatives. Família, amics, gent que passa per aquí, ja ha arribat Sant Valentí. "Buaggh, jo és que sóc més de Sant Jordi" ... i jo, i jo, a mi Sant Valentí mai m'ha dit massa. A més cau allà, al mig del mes de Febrer, que és com soso, com poca cosa .. no sé ... en canvi Sant Jordi, en ple de mes d'abril, amb tot florit, amb la gent que té al·lèrgia (sí, darrerament estic com sensibilitzat amb aquest tema) sense poder respirar ... amb aquelles nòvies que els regales una rosa i ... pobres ... tenen el nas tan congestionat que no poden ni respirar ... què collons els fas regalant-los una rosa, hombre!!!
Perquè Sant Jordi té allò tan ... tan nostre. No sé, és macu, veus a ells somrients portant roses per elles ... i les veus a elles, perdudes, intentant recordar quin és el darrer llibre que han llegit els seus xurris ... i quan per fi el troben les veus amb cara d'enfadades i enrabiades perquè han hagut de pagar 22 Lelos per un llibre. Que després t'ho tiren en cara: "Ja te l'estàs llegint, que val 22 Lelos!" i tu, allà, palplantat pensant "Uix, si és de poesia ... no m'agrada la poesia ... però a veure qui li diu" i al final deixes anar un "Dona, que hi ha el descompte de St. Jordi, tampoc has pagat tant" ... al que elles responen "Ah, perdó, 20 Lelos! ... que són 20 Lelos!!! i tu n'has pagat 6 per la rosa aquesta de merda" mentre veus com els ulls els comencen a tenir injectats de sang. Si de tot això algú dedueix que Sant Jordi va ser una festa ideada per un home ... ja us dic ara que sí!
Però, veus, Sant Valentí no és així. No hi ha el regal típic. La gent també va perduda ... però ells i elles. Home, com a mínim hi ha una paritat, què vols que et digui. Al final acabes regalant la típica caixa de bombons, el típic sopar, la típica roba interior picant ... picant, perquè "pica" lo seu quan la pagues ... el típic ram, el típic clauer de T'estimo, el típic "Hoytequieromásqueayerperomenosquemañana" o el típic cor amb les manetes que posa "t'estimuuuu muuuu" i que és molt útil quan et discuteixes amb la parella per fotre-li pel cap. O també hi ha el collaret amb el cor partit per la meitat que un tros se'l queda ella i l'altre te'l quedes tu (després quan la parella et deixa se t'acut on poder clavar-li el tros de cor que tens ... cosa que no fas perquè tens una educació i tal) ... OOhhhhhhh, no em digueu ara que no és macuuuu .... aix, són detallets que, mira, et poses tonto ... però continuo essent de St. Jordi, jo, eh?
A més, Sant Valentí és producte del CorteInglés. El CorteInglés, per qui no ho sàpiga ... bé, potser que m'estalviï la introducció, oi? qui més qui menys tothom ja ho coneix ... que després la gent no em llegeix el blog o me'l llegeix en diagonal perquè diuen que es fa llarg. Això, mort al CorteInglès. Si com deia l'Stel (un saludu des d'aquí ... i un petó fins i tot) estem sotmesos a la tirania d'aquests senyors/es. Sí, amics, després d'anys amb aquell gran estadista i pitjor persona que era en Siset, ara tenim una altra tirania: tots els mesos de l'any estan abarcats per aquests senyors ... però tots són tots, eh?:
Gener: "Las rebajas del CorteInglés"
Febrer: "Rebajamos las rebajas", "Blancolor en el CorteInglés", "San Valentín"
Març: "Ya es primavera en el CorteInglés", "El día del Padre"
Abril: "Semana de la moda"
Maig: "El dia de la madre"
Juny: "Ya es verano en el CorteInglés"
Juliol: "Viva las rebajas" (sí, aquí, hauria de sortir la música de Los del Río)
Agost: "Rebajamos las rebajas" (another time)
Setembre: "Volver a empezaaaaar"
Octubre: "Expo-Electrónica ... me lo llevo"
Novembre: "Semana del menaje"
Desembre: "Ya es Navidad en el CorteInglés"
Noti's, benvolgut lector/a com el "Ya es" indica que sí, que ells t'ho diuen, que ja ho podeu dir obertament sense por a represàlies ... uf! Ah i tot això sense comptar que "15 días de Oro", "ExpoHogar", "Oriente en el CorteInglés" poden actuar de comodins en qualsevol moment. Terrible!!!
Però tornem a l'amor, que se me'n va el cap. L'any passat, per aquestes dates, us vaig fer esment de l'enllaç matrimonial d'AQueEtFaigUnFix i E, amb aquell pobre noi despertant-se a mitjanit dient "M'he de casar! M'he de casar!!" ... Doncs sí, us puc assegurar que un any després ... encara no s'han casat. Sí, amics, la burocràcia és terrible! Però per fi tenen el dia: a Vilanova, el 29 de juny, divendres al migdia. Ole! Amb tot el solano! No fotrà calor, no! I ja està gairebé tot preparat: fins i tot es rumoreja que el Friki pot portar els anells! (el Friki, és el gos, eh? ... com voleu que a una criatura li posin Friki? ... val, a Esparreguera hi ha un nen que es diu MaikelJackson ... us ho juro! ...però ... això no té res a veure!). I la núvia ja té el vestit ... i el nuvi ... buenu, el nuvi va fent, que prou feina té per aquí, el pobre.
Però no només tenim aquest casament, no. La nostra benvolguda Maquilladora també es casa. Ella una miqueta abans, al març. I així com pel casament d'AQueEtFaigUnFix tot sembla lligat i ben lligat (val, excepte el vestit del nuvi ... amb això sempre hi ha temps ... que a l'estiu vaig anar a un casori i el nuvi s'havia comprat el vestit feia 3 mesos, es va engreixar i feina va tenir, el pobre) allà l'única cosa que hi ha segura que el seu peque, l'Estivinho serà l'encarregat de portar els anells. Sí, sí, sembla que per moments se'ls tiri el temps a sobre ... però acostumada a lidiar amb les huestes de Mordor ... que són un restaurant i un vestit de núvia per la nostra heroina?!
En fi, ja us ho vaig dir l'any passat: l'amor sempre acaba triomfant. O no. Qui acaba triomfant són els que fan peles (Euros, Euros dubidú ...) amb el tema amor ... aquests, aquests, són els bons!!!
