dimarts, 6 de febrer de 2007
Capítol 190. Anatomia de Pep
Com crec que ja he posat més d'algun cop, un servidor és al·lèrgic a les atmetlles. I, com ja he comentat més d'un cop (o només un?) un servidor va descobrir aquest entranyable fet menjant panellets un divendres al matí (panellets fets per la Dúnia, l'assassina del massapà). I un servidor va re-descobrir que continuava essent al·lèrgic a les atmetlles un diumenge al matí mentre feia el pica-pica a casa, tot esperant que s'acabés de fer el dinar.

I mira, el primer cop que et dóna una cosa d'aquestes, que quedes vermell com el tomàtic, el metge de turnu, després de punxar-te la cortisona de rigor, et deixa anar un "T'ho hauries de mirar" ... però, tu, llest com ets, penses més aviat un "Bah, haurà estat un cop de sort ... de mala sort". Però el segon cop que t'agafa ja t'acolloneixes com més ... sobretot quan arribes a l'ambulatori d'Esparreguera i la noia de l'entrada et veu ... vermell com un pigot, que dirien per Girona ... mentre xiscla "Un ataque al corazón, tienes un ataque al corazón!!! Jarllll" (d'això se'n diu ull clínic, eh?) Què collons! Un atac d'al·lèrgia, diràs!!! I la metgessa (era gussa, russa, vull dir) "Te tienegggsss que hasserrrlo miragggg, estoooo". Clar, això si que acolloneix!!! És com al Baa, que els que són bons i saben fer les coses sempre estàs convençut que són els de fora i els d'aquí ... bueno, els tens per mitges cerilles (i després passen coses com el Rustu ... és igual).

I com que t'ho ha dir la russa te'n vas feliç i content al metge (metgessa, era) pensant que et fan les proves de l'al·lèrgia, et diuen "no mengis això o allò" i ale! Doncs no. No, no i no! Resulta que la senyora o senyoreta va i em deixa anar un "No, no, ui, no, no et farem pas les proves de l'al·lèrgia, oi que vas menjar les atmetlles? doncs això és que ets al·lèrgic a les atmetlles ... ja està". Ho veieu? Això és una metgessa! Si aquella dona fes House, els capítols durarien 3 minuts. "Ui, es mor? això és que li tocava morir-se!!!". A més, no contenta amb el que m'havia dit em salta: "Mira, et recepto una agulla hipodèrmica i adrenalina perquè si et torna a agafar et punxes tu mateix (o algú proper) i tens 15 minuts abans d'anar a l'hospital ... sino et mors". Sí senyor! D'això se'n diu acollonir a la gent!!! A sobre m'he de punxar jo mateix (tot m'ho he de fer jo, tu, ... buenu, és igual) ... que em punxo mentres em cuso (bueno, cosir o un intent de cosir) i m'agafen tots els mals ... nooooooo! I a sobre amb ultimàtums: "Tens 15 minuts!!" perquè no em va dir un "Si et torna a agafar et talles les venes ... que total, aquesta vida no mereix res"?

Total que vaig haver d'esperar com 1 any i pico (amb un pico llaaaaaarg) a que canviessin la metgessa (sí, és que a mi només em toquen metgesses! quan dic "toquen" em refereixo a "assignen" ... ja m'agradaria a mi que em toquessin, tu) i que em fessin el volant (per què se li diu "volant"? Si la SS és més lenta que totes les coses!!!) i esperar com 7 mesos (d'agost de l'any passat a divendres passat) perquè me les fessin. I a sobre, amb exigències: 15 dies abans no prenguis cap antihistamínic ni res que pugui afectar al resultat de les proves. Joder! Nens! Que jo vaig tenir la grip! Ja em tens allà aguantant com un campió sense prendre res ... Si és que sóc un desgraciat!

I ja ho tindríem! Divendres a la una del migdia (13:00 pels d'ESO) era a una sala d'espera d'una clínica del Paral·lel (no, al Bagdad, noooo) amb els dos braços que semblaven gelats de nata i maduixa esperant saber, apart de les atmetlles, a quins altres fruits secs tenia al·lèrgia. Doncs mira, el pleno al 15, tu. Tots, sóc al·lèrgic a tots els fruits secs. I a més, de rebot, com qui no vol la cosa, sóc al·lèrgic al polen de les oliveres i al polen de no sé quina mala herba que no em recordaré mai. Ah, i eso no es to-to-to-todo amigos, queda la segona part, "Altres aliments", que aquí si em diuen que sóc al·lèrgic a la carn o a les truites de patates, ja apaga i vámonos, tu!

El procés de detectar les al·lèrgies no penseu pas que és trivial, no, hi ha una ciència allà al darrera! I, concretament, es divideix en tres parts:

1. Metgessa-seca que li has d'explicar la vida i miracles (només vol temes d'al·lèrgies ... que jo li vaig explicar la meva vida i em va fer una cara de "Mira, ya me ha tocado el gracioso")

2. Infermera-més-seca-encara que és l'encarregada de fer-te les punxadetes al bracet i de dir-te "Ves a fora a esperar i no et rasquis". I tu allà, esperant, veient com les rontxes es van posant vermelles i que piquen un huevu tot pensant "Pare, per què m'heu abandonat??" (és que s'acosta La Passió, sabeu?).

3. La tercera part torna a ser la metgessa-seca que fa un "Uaalaaaaa (com si no ho hagués vist mai) ets al·lèrgic a tots els fruits secs!!!" ... allò que penses que "l'"Uaalaaaaa" te l'haguessis pogut estalviar, no?" ... però que no ho fa amb mala fe, només per fer-se la graciosa ... allò que tu t'intentes fer el graciós també "Sort que no sóc de l'Ametlla del Vallès, oi? jejeje ... Podré continuar sentint Els Pets? com que són de Tarragona ... avellanes i tal" ... i la teva broma és rebuda amb disparitat de criteris ... i tots els criteris dolents.

Total, que no puc menjar fruits secs ... de moment. "I aquells trossets d'atmella que hi ha als pastissos?", tampoc, tampoc, es veu que tampoc. "I per què si menges alguna cosa amb fruits secs no et passa res i potser un altre dia sí?", això m'ho va explicar: es veu que una al·lèrgia és com la paciència: tu t'ho vas carregant tot a l'esquena i quan n'estàs fins als nassos llavors explotes ... doncs amb les al·lèrgies passa el mateix. L'únic problema és que estaria bé tenir un "al·lergòmetre" (el nom és lleig i sembla que serveixi per medir altres coses ...) per saber si et queda molt o poc per ... el ataque de los clones. Aix, quanta raó tenen les mares ... i concretament la meva que de petit ja em deia que era raru pel menjar!!!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


9 Comentaris:


At 6/2/07 11:02, Blogger SUSANIBRY

Ei pep! noi quina putada l'ho de les al.lèrgies als fruits secs...menys mal que no ets periquito perque si no et moriries de una sobredosis de mejar pipes.....
Va, pensa que: Siempre nos quedarà la tortilla de patatas....
Petonets!!!!!!

 

At 6/2/07 11:38, Blogger Cristina

Nano, brutal aquest post. Segueixo repetint que t´hi podries dedicar a fer monòlegs perquè si en persona ets tan divertit com cibernèticament parlant ets un crack. Això de les al.lèrgies és una putada perquè tooooot va tan lent que quan t´ho descobreixen ja has patit uns quants brots al.lèrgics i qui ho passa malament ets tu. A mi em passa amb la migranya. Segons el meu metge no tinc migranya però quan em fa mal el cap estic dos dies feta una merda sense ganes de fotre res. Si no és migranya que és? Petons!

 

At 6/2/07 12:56, Anonymous Duna

ara m'ha vingut de gust per dinar una truita de patates.... ^^


ànims, company!

Signat:

una al·lèrgica més que vacunada.

 

At 6/2/07 13:45, Anonymous Jo Mateixa

Has provat d'anar al Club de la Comedia???, po der al programa del Buenfuente??, l'latre dia sortia un paio que s'ho feia tot ell solet allà al mig de tothom...lo del monoleg dic, guarrinuuuuuu.

Un post llarg...si,però genialment divertit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Besitusssssssssssssssssss

 

At 6/2/07 16:22, Anonymous Cosespetites

Un poc "raru" si que ets, si. Al·lèrgia al marisc ho havia escoltat (vaja quina putada, encara que com jo no acostumo...) alèrgia a les erugues de la processionària, alèrgia als moixos... però als fruits secs! Vaja quin rotllo a partir d'ara veure una pel·li.
Tanta sort que també tens alèrgia al polen de les oliveres, que si no pensaria que ets un bitxet verd, un marcià, vaja.
Besadetes

 

At 6/2/07 17:39, Blogger stel

pep! què tal????

ains, jo sóc al·lèrgica als meravellosos àcars de la pols :( Les al·lèrgies son una bona putadeta!!!

ei, el cafè queda posposat :S aquesta setmana vaig de cul! avui començo el putu exam d'anglès perquè el profe estava malalt la setmana passada! grrrr! ja t'explicaré!
petonassos bimbocauuuu!
^^

 

At 6/2/07 18:54, Blogger Candela

Uoooooooooo tinc molta feina per posar-me al dia al teu bloc. Em poso a treballar JA. Un petonàs.

 

At 7/2/07 09:16, Blogger Txell

Ui Pep! Ma cosina també és alèrgica als fruits secs i la nana ha d'anar molt altanto. Res de xocolates, res de pastissos, res de picades, res de res. Cada cop que anem a un restaurant, les passa putes, per què només que dintre la carn o el peix hi hagin fumut una picadeta d'ametlles... cagada l'hemus!
S'infla, li surten els ulls de les òrbites i la llengua li augmenta de volum de forma molt considerable. Tan que la última vegada per poc s'hi queda.
Ves molt molt amb compte, eh?

 

At 9/2/07 09:38, Blogger Sandra

Jo opino com la Txell: s'ha d'anar amb compte! I a més no em sembla mala idea lo de portar l'adrenalina per si de cas...