Com crec que ja he posat més d'algun cop, un servidor és al·lèrgic a les atmetlles. I, com ja he comentat més d'un cop (o només un?) un servidor va descobrir aquest entranyable fet menjant panellets un divendres al matí (panellets fets per la Dúnia, l'assassina del massapà). I un servidor va re-descobrir que continuava essent al·lèrgic a les atmetlles un diumenge al matí mentre feia el pica-pica a casa, tot esperant que s'acabés de fer el dinar.
I mira, el primer cop que et dóna una cosa d'aquestes, que quedes vermell com el tomàtic, el metge de turnu, després de punxar-te la cortisona de rigor, et deixa anar un "T'ho hauries de mirar" ... però, tu, llest com ets, penses més aviat un "Bah, haurà estat un cop de sort ... de mala sort". Però el segon cop que t'agafa ja t'acolloneixes com més ... sobretot quan arribes a l'ambulatori d'Esparreguera i la noia de l'entrada et veu ... vermell com un pigot, que dirien per Girona ... mentre xiscla "Un ataque al corazón, tienes un ataque al corazón!!! Jarllll" (d'això se'n diu ull clínic, eh?) Què collons! Un atac d'al·lèrgia, diràs!!! I la metgessa (era gussa, russa, vull dir) "Te tienegggsss que hasserrrlo miragggg, estoooo". Clar, això si que acolloneix!!! És com al Barça, que els que són bons i saben fer les coses sempre estàs convençut que són els de fora i els d'aquí ... bueno, els tens per mitges cerilles (i després passen coses com el Rustu ... és igual).
I com que t'ho ha dir la russa te'n vas feliç i content al metge (metgessa, era) pensant que et fan les proves de l'al·lèrgia, et diuen "no mengis això o allò" i ale! Doncs no. No, no i no! Resulta que la senyora o senyoreta va i em deixa anar un "No, no, ui, no, no et farem pas les proves de l'al·lèrgia, oi que vas menjar les atmetlles? doncs això és que ets al·lèrgic a les atmetlles ... ja està". Ho veieu? Això és una metgessa! Si aquella dona fes House, els capítols durarien 3 minuts. "Ui, es mor? això és que li tocava morir-se!!!". A més, no contenta amb el que m'havia dit em salta: "Mira, et recepto una agulla hipodèrmica i adrenalina perquè si et torna a agafar et punxes tu mateix (o algú proper) i tens 15 minuts abans d'anar a l'hospital ... sino et mors". Sí senyor! D'això se'n diu acollonir a la gent!!! A sobre m'he de punxar jo mateix (tot m'ho he de fer jo, tu, ... buenu, és igual) ... que em punxo mentres em cuso (bueno, cosir o un intent de cosir) i m'agafen tots els mals ... nooooooo! I a sobre amb ultimàtums: "Tens 15 minuts!!" perquè no em va dir un "Si et torna a agafar et talles les venes ... que total, aquesta vida no mereix res"?
Total que vaig haver d'esperar com 1 any i pico (amb un pico llaaaaaarg) a que canviessin la metgessa (sí, és que a mi només em toquen metgesses! quan dic "toquen" em refereixo a "assignen" ... ja m'agradaria a mi que em toquessin, tu) i que em fessin el volant (per què se li diu "volant"? Si la SS és més lenta que totes les coses!!!) i esperar com 7 mesos (d'agost de l'any passat a divendres passat) perquè me les fessin. I a sobre, amb exigències: 15 dies abans no prenguis cap antihistamínic ni res que pugui afectar al resultat de les proves. Joder! Nens! Que jo vaig tenir la grip! Ja em tens allà aguantant com un campió sense prendre res ... Si és que sóc un desgraciat!
I ja ho tindríem! Divendres a la una del migdia (13:00 pels d'ESO) era a una sala d'espera d'una clínica del Paral·lel (no, al Bagdad, noooo) amb els dos braços que semblaven gelats de nata i maduixa esperant saber, apart de les atmetlles, a quins altres fruits secs tenia al·lèrgia. Doncs mira, el pleno al 15, tu. Tots, sóc al·lèrgic a tots els fruits secs. I a més, de rebot, com qui no vol la cosa, sóc al·lèrgic al polen de les oliveres i al polen de no sé quina mala herba que no em recordaré mai. Ah, i eso no es to-to-to-todo amigos, queda la segona part, "Altres aliments", que aquí si em diuen que sóc al·lèrgic a la carn o a les truites de patates, ja apaga i vámonos, tu!
El procés de detectar les al·lèrgies no penseu pas que és trivial, no, hi ha una ciència allà al darrera! I, concretament, es divideix en tres parts:
1. Metgessa-seca que li has d'explicar la vida i miracles (només vol temes d'al·lèrgies ... que jo li vaig explicar la meva vida i em va fer una cara de "Mira, ya me ha tocado el gracioso")
2. Infermera-més-seca-encara que és l'encarregada de fer-te les punxadetes al bracet i de dir-te "Ves a fora a esperar i no et rasquis". I tu allà, esperant, veient com les rontxes es van posant vermelles i que piquen un huevu tot pensant "Pare, per què m'heu abandonat??" (és que s'acosta La Passió, sabeu?).
3. La tercera part torna a ser la metgessa-seca que fa un "Uaalaaaaa (com si no ho hagués vist mai) ets al·lèrgic a tots els fruits secs!!!" ... allò que penses que "l'"Uaalaaaaa" te l'haguessis pogut estalviar, no?" ... però que no ho fa amb mala fe, només per fer-se la graciosa ... allò que tu t'intentes fer el graciós també "Sort que no sóc de l'Ametlla del Vallès, oi? jejeje ... Podré continuar sentint Els Pets? com que són de Tarragona ... avellanes i tal" ... i la teva broma és rebuda amb disparitat de criteris ... i tots els criteris dolents.
Total, que no puc menjar fruits secs ... de moment. "I aquells trossets d'atmella que hi ha als pastissos?", tampoc, tampoc, es veu que tampoc. "I per què si menges alguna cosa amb fruits secs no et passa res i potser un altre dia sí?", això m'ho va explicar: es veu que una al·lèrgia és com la paciència: tu t'ho vas carregant tot a l'esquena i quan n'estàs fins als nassos llavors explotes ... doncs amb les al·lèrgies passa el mateix. L'únic problema és que estaria bé tenir un "al·lergòmetre" (el nom és lleig i sembla que serveixi per medir altres coses ...) per saber si et queda molt o poc per ... el ataque de los clones. Aix, quanta raó tenen les mares ... i concretament la meva que de petit ja em deia que era raru pel menjar!!!
I mira, el primer cop que et dóna una cosa d'aquestes, que quedes vermell com el tomàtic, el metge de turnu, després de punxar-te la cortisona de rigor, et deixa anar un "T'ho hauries de mirar" ... però, tu, llest com ets, penses més aviat un "Bah, haurà estat un cop de sort ... de mala sort". Però el segon cop que t'agafa ja t'acolloneixes com més ... sobretot quan arribes a l'ambulatori d'Esparreguera i la noia de l'entrada et veu ... vermell com un pigot, que dirien per Girona ... mentre xiscla "Un ataque al corazón, tienes un ataque al corazón!!! Jarllll" (d'això se'n diu ull clínic, eh?) Què collons! Un atac d'al·lèrgia, diràs!!! I la metgessa (era gussa, russa, vull dir) "Te tienegggsss que hasserrrlo miragggg, estoooo". Clar, això si que acolloneix!!! És com al Barça, que els que són bons i saben fer les coses sempre estàs convençut que són els de fora i els d'aquí ... bueno, els tens per mitges cerilles (i després passen coses com el Rustu ... és igual).
I com que t'ho ha dir la russa te'n vas feliç i content al metge (metgessa, era) pensant que et fan les proves de l'al·lèrgia, et diuen "no mengis això o allò" i ale! Doncs no. No, no i no! Resulta que la senyora o senyoreta va i em deixa anar un "No, no, ui, no, no et farem pas les proves de l'al·lèrgia, oi que vas menjar les atmetlles? doncs això és que ets al·lèrgic a les atmetlles ... ja està". Ho veieu? Això és una metgessa! Si aquella dona fes House, els capítols durarien 3 minuts. "Ui, es mor? això és que li tocava morir-se!!!". A més, no contenta amb el que m'havia dit em salta: "Mira, et recepto una agulla hipodèrmica i adrenalina perquè si et torna a agafar et punxes tu mateix (o algú proper) i tens 15 minuts abans d'anar a l'hospital ... sino et mors". Sí senyor! D'això se'n diu acollonir a la gent!!! A sobre m'he de punxar jo mateix (tot m'ho he de fer jo, tu, ... buenu, és igual) ... que em punxo mentres em cuso (bueno, cosir o un intent de cosir) i m'agafen tots els mals ... nooooooo! I a sobre amb ultimàtums: "Tens 15 minuts!!" perquè no em va dir un "Si et torna a agafar et talles les venes ... que total, aquesta vida no mereix res"?
Total que vaig haver d'esperar com 1 any i pico (amb un pico llaaaaaarg) a que canviessin la metgessa (sí, és que a mi només em toquen metgesses! quan dic "toquen" em refereixo a "assignen" ... ja m'agradaria a mi que em toquessin, tu) i que em fessin el volant (per què se li diu "volant"? Si la SS és més lenta que totes les coses!!!) i esperar com 7 mesos (d'agost de l'any passat a divendres passat) perquè me les fessin. I a sobre, amb exigències: 15 dies abans no prenguis cap antihistamínic ni res que pugui afectar al resultat de les proves. Joder! Nens! Que jo vaig tenir la grip! Ja em tens allà aguantant com un campió sense prendre res ... Si és que sóc un desgraciat!
I ja ho tindríem! Divendres a la una del migdia (13:00 pels d'ESO) era a una sala d'espera d'una clínica del Paral·lel (no, al Bagdad, noooo) amb els dos braços que semblaven gelats de nata i maduixa esperant saber, apart de les atmetlles, a quins altres fruits secs tenia al·lèrgia. Doncs mira, el pleno al 15, tu. Tots, sóc al·lèrgic a tots els fruits secs. I a més, de rebot, com qui no vol la cosa, sóc al·lèrgic al polen de les oliveres i al polen de no sé quina mala herba que no em recordaré mai. Ah, i eso no es to-to-to-todo amigos, queda la segona part, "Altres aliments", que aquí si em diuen que sóc al·lèrgic a la carn o a les truites de patates, ja apaga i vámonos, tu!
El procés de detectar les al·lèrgies no penseu pas que és trivial, no, hi ha una ciència allà al darrera! I, concretament, es divideix en tres parts:
1. Metgessa-seca que li has d'explicar la vida i miracles (només vol temes d'al·lèrgies ... que jo li vaig explicar la meva vida i em va fer una cara de "Mira, ya me ha tocado el gracioso")
2. Infermera-més-seca-encara que és l'encarregada de fer-te les punxadetes al bracet i de dir-te "Ves a fora a esperar i no et rasquis". I tu allà, esperant, veient com les rontxes es van posant vermelles i que piquen un huevu tot pensant "Pare, per què m'heu abandonat??" (és que s'acosta La Passió, sabeu?).
3. La tercera part torna a ser la metgessa-seca que fa un "Uaalaaaaa (com si no ho hagués vist mai) ets al·lèrgic a tots els fruits secs!!!" ... allò que penses que "l'"Uaalaaaaa" te l'haguessis pogut estalviar, no?" ... però que no ho fa amb mala fe, només per fer-se la graciosa ... allò que tu t'intentes fer el graciós també "Sort que no sóc de l'Ametlla del Vallès, oi? jejeje ... Podré continuar sentint Els Pets? com que són de Tarragona ... avellanes i tal" ... i la teva broma és rebuda amb disparitat de criteris ... i tots els criteris dolents.
Total, que no puc menjar fruits secs ... de moment. "I aquells trossets d'atmella que hi ha als pastissos?", tampoc, tampoc, es veu que tampoc. "I per què si menges alguna cosa amb fruits secs no et passa res i potser un altre dia sí?", això m'ho va explicar: es veu que una al·lèrgia és com la paciència: tu t'ho vas carregant tot a l'esquena i quan n'estàs fins als nassos llavors explotes ... doncs amb les al·lèrgies passa el mateix. L'únic problema és que estaria bé tenir un "al·lergòmetre" (el nom és lleig i sembla que serveixi per medir altres coses ...) per saber si et queda molt o poc per ... el ataque de los clones. Aix, quanta raó tenen les mares ... i concretament la meva que de petit ja em deia que era raru pel menjar!!!
