Sense cap mena de dubte, la frase més sentida, com a mínim per mi, aquests darrers dies (aprofitant que feia fred, ara ja no, de fet podem dir que ja ha començat la primavera, ale, a gaudir-ne qui li agradi) ha estat "Vigila! No te m'acostis, que tinc la grip". Aquesta frase, venia acompanyada de la catxonda (per posar un adjectiu) gesticulació de la persona "engripada" realitzant una mena de simulació de tos cap a la teva persona. I que fa una risa, que caus de cul ... sobretot quan te la mires amb aquella cara de dir "miracabroncommelencomanisettrinxo". Buah, quina risa.
De fet, estem a una època que tot s'encomana o tot es vol encomenar... tot, "excepte la guapura", que em deia ma mare ... ara no sé si ho deia per mi ... bueno, això, que tot s'encomana. Fixeu-vos com hem arribat que tu tens un Nokia ... ale, tothom té un Nokia, tu tens una hipoteca ... ale, tothom té una hipoteca, tu tens un Audi ... ale, jo no tinc carnet. El tema arriba a tal magnitud, segons m'informa la Puri, que entre les dones que acostumen a anar juntes el període ("don Andrés, el que viene cada mes", que apunta la Pluja) els acaba arribant al mateix temps. Terrible! Perquè les reaccions són diferents en cadascuna d'elles: unes ploren, altres ni fu ni fa, i d'altres et deixen anar un "mecaguntotelqueesmouniemmirisniemtoquisimenysemparlis!" ... i tu "Eh, com si jo en tingués la culpa" i ella "Oh, és que és una .... merda, un cop al mes eh!" (poso .... per no posar "puta" que a un blog queda com lleig) ... i tu, intentant serenar els ànims deixes anar un graciós "Sí, però els tius ens hem d'afaitar 2 o 3 cops a la setmana" ... que no sé el perquè però no resulta graciós. Doncs això, que sort que totes reaccionen diferent que si totes reaccionessin igual i igual de malament ... terrible! ja t'ho dic ara!
Jo, amb el tema compreses, apart que d'un temps ençà mai he aconseguit entendre els anuncis, que sembla que et vulguis vendre cotxes o viatges al País de las Maravillas, tinc un trauma infantil: abans als anuncis feien una mena de prova que la compresa xuclava (lleig, lleig el tema, ho reconec) amb un líquid que era com de color taronja (suposo que per ser políticament correctes, que el fan amb un líquid vermell, posa Bitter Kas, i a la gent li hagués semblat massa real potser) i escolta ... no sé què em va agafar però li vaig agafar uns ascus al suc de taronja. De debó, eh? Mira, d'aquelles temporades xungues que passes ...
Bueno, a lo que anava, que em perdo. Això que tot s'encomana. Però no només amb les persones. Tenia a casa ("tenia", eh? en passat) uns bambús de la sort que em va regalar la mare del Kittus i la Suaressita quan vaig anar a viure al pis. Més monos, ells. I una sort que em van dur! ... Ja ho veieu: ric, amb totes les dones que vull, simpàtic, guapu, ... jo no sé per què li posen aquests noms a les coses ... això és publicitat fraudulenta fijo ... Doncs això ... a la que una de les branquetes es va posar xunga, van caure totes com un castell de cartes (que no sé per què li diuen així si no te forma de castell ... o algú ha fet un castell de cartes amb almenes i fosso i tot això ... oi que no? Diguem les coses clares, coi! Que sembla que tinguem por de dir-les!)
L'última ha estat comprovar com els electrodomèstics també s'encomanen coses. Dels electrodomèstics que tinc a casa els més recents són: la Nano-cadena que va caure per Reis i el Microjondas que va caure l'any passat. La resta ja venien amb mi de la casa antiga i, tret de la rentadora ... que un dia va fer un pam, que vaig fer venir el tècnic i que quan em va preguntar quants anys tenia i jo vaig contestar que "uns disset" afegint després "... però es podrà arreglar, oi?" i que el tècnic em va contestar un "Au passa cap a la botiga, fes el favor" ... els altres ja tenen la seva dècada ben bona. Doncs escolta, ja ho diuen ja que no es fan les coses com abans!!! Veiem dos exemples:
1/ Per vacances de Nadal, allò que fa fred a fora (no tant com el que desitjaria però en feia) i allò que vols fer-te per esmorzar un gotet de lleteta calentonta, calentona. Allò que ho poses 4 minuts al Microjondas i allò que quan el treus penses "Coi, mira, avui la nansa no s'ha escalfat". Doncs família, horror i terror quan comproves que ni la nansa, ni la tassa, ni la llet ni res de res. Clar, que faria qualsevol persona assenyada? Tornar-ho a posar. I, lògicament, res. Al final vaig fer un "Va, al millor de 5" i després "... al millor de 7" (volia fer-ho "a la pajita mas larga" ... però no tenia sentit) fins assumir, després de xerrada telefònica amb la Duna (que d'això en sap un munt), que s'havia espatllat el Tecnotrònic o el Magneto o el Termomix o com es digui. I au, cap al Miri Miri Miroooo falta gent.
Ahir que truco ... perquè clar, jo aquests dies m'he escalfat la lleteta amb un potet, però no es plan, tu!
- "Hola, mira, que trucava perquè fa un mes més o menys vaig dur a reparar un Microjondas ... a veure si ja està"
- "Em pot dir el número de reparació?"
- XXXXXXXXXX (números sense sentit)
- "Ui, què dius? Un mes ... fa tres setmanes! Ja,ja, un mes, diu" (clar, on vaig a dir un mes! Aquí és on veus que ja t'han perdut el respecte)
- "Ja però ... tret del temps que faci ... està o no?"
- "Buenuuu, no sé, això .... demà anem a buscar coses ... potser sí ... potser no ... si de cas et trucaríem ..." (efecte salta-la-cabra)
- "Ja, però no en teniu notícies?" (esperança?)
- "No, no, ui, no" (és un "a mi que m'expliques, tiu, escalfa't la llet com puguis i a mi deixa'm en pau")
2/ Per l'altre tenim la Nano-cadena, que l'altre dia l'engego a les 13:00 (ho poso així per si algú d'ESO ho llegeix) i funciona la ràdio bé. Escolto un CD mentres planxo. La paro. L'engego a les 17:00 i ... ja no funciona la ràdio ... "El CD funciona?" Doncs sí, però, clar, no té ni 3 setmanes (anava a posar 1 mes ... però no vull que ningú se'n rigui) i que no funcioni fa com lleig també. Veieu, com tot s'encomana? És injust!
I en el rincon de mi izquierda ... tenim la nevera i la tele: 17 anys cadascuna. Unes ganes que tinc que s'espatlli la tele i tenir excusa per la LCD. I la tia aguanta com una campiona. I la nevera, que tenia 3 LEDs d'aquells que un diu "Estic connectada a la corrent", l'altre que diu "Ui, que em falta fred" i l'altre "Estic refredant de pressa" i que ara ja no funciona cap d'ells. Que si mous la rodeta del fred encara que sigui una ratlla passa a clima polar i ho congela tot! Doncs les ganes que tinc que peti i comprar-me una No-Frost (sí Duna, sí, ja mirarem preus!) i res, tu. Una ràbia que em foten aquests dos!!!!
Jo crec que els electrodomèstics nous deuen parlar-se entre ells ... però el llenguatge deu ser rotllo SMS ... d'aquests així rarus que fan que els antics no els puguin entendre. Ja m'imagino al Microjondas dient-li a la Nano-cadena "Yo me rompo, tio!". I l'altra, au, seguint-la. I els altres dos dient "Lo cualo?"
De fet, estem a una època que tot s'encomana o tot es vol encomenar... tot, "excepte la guapura", que em deia ma mare ... ara no sé si ho deia per mi ... bueno, això, que tot s'encomana. Fixeu-vos com hem arribat que tu tens un Nokia ... ale, tothom té un Nokia, tu tens una hipoteca ... ale, tothom té una hipoteca, tu tens un Audi ... ale, jo no tinc carnet. El tema arriba a tal magnitud, segons m'informa la Puri, que entre les dones que acostumen a anar juntes el període ("don Andrés, el que viene cada mes", que apunta la Pluja) els acaba arribant al mateix temps. Terrible! Perquè les reaccions són diferents en cadascuna d'elles: unes ploren, altres ni fu ni fa, i d'altres et deixen anar un "mecaguntotelqueesmouniemmirisniemtoquisimenysemparlis!" ... i tu "Eh, com si jo en tingués la culpa" i ella "Oh, és que és una .... merda, un cop al mes eh!" (poso .... per no posar "puta" que a un blog queda com lleig) ... i tu, intentant serenar els ànims deixes anar un graciós "Sí, però els tius ens hem d'afaitar 2 o 3 cops a la setmana" ... que no sé el perquè però no resulta graciós. Doncs això, que sort que totes reaccionen diferent que si totes reaccionessin igual i igual de malament ... terrible! ja t'ho dic ara!
Jo, amb el tema compreses, apart que d'un temps ençà mai he aconseguit entendre els anuncis, que sembla que et vulguis vendre cotxes o viatges al País de las Maravillas, tinc un trauma infantil: abans als anuncis feien una mena de prova que la compresa xuclava (lleig, lleig el tema, ho reconec) amb un líquid que era com de color taronja (suposo que per ser políticament correctes, que el fan amb un líquid vermell, posa Bitter Kas, i a la gent li hagués semblat massa real potser) i escolta ... no sé què em va agafar però li vaig agafar uns ascus al suc de taronja. De debó, eh? Mira, d'aquelles temporades xungues que passes ...
Bueno, a lo que anava, que em perdo. Això que tot s'encomana. Però no només amb les persones. Tenia a casa ("tenia", eh? en passat) uns bambús de la sort que em va regalar la mare del Kittus i la Suaressita quan vaig anar a viure al pis. Més monos, ells. I una sort que em van dur! ... Ja ho veieu: ric, amb totes les dones que vull, simpàtic, guapu, ... jo no sé per què li posen aquests noms a les coses ... això és publicitat fraudulenta fijo ... Doncs això ... a la que una de les branquetes es va posar xunga, van caure totes com un castell de cartes (que no sé per què li diuen així si no te forma de castell ... o algú ha fet un castell de cartes amb almenes i fosso i tot això ... oi que no? Diguem les coses clares, coi! Que sembla que tinguem por de dir-les!)
L'última ha estat comprovar com els electrodomèstics també s'encomanen coses. Dels electrodomèstics que tinc a casa els més recents són: la Nano-cadena que va caure per Reis i el Microjondas que va caure l'any passat. La resta ja venien amb mi de la casa antiga i, tret de la rentadora ... que un dia va fer un pam, que vaig fer venir el tècnic i que quan em va preguntar quants anys tenia i jo vaig contestar que "uns disset" afegint després "... però es podrà arreglar, oi?" i que el tècnic em va contestar un "Au passa cap a la botiga, fes el favor" ... els altres ja tenen la seva dècada ben bona. Doncs escolta, ja ho diuen ja que no es fan les coses com abans!!! Veiem dos exemples:
1/ Per vacances de Nadal, allò que fa fred a fora (no tant com el que desitjaria però en feia) i allò que vols fer-te per esmorzar un gotet de lleteta calentonta, calentona. Allò que ho poses 4 minuts al Microjondas i allò que quan el treus penses "Coi, mira, avui la nansa no s'ha escalfat". Doncs família, horror i terror quan comproves que ni la nansa, ni la tassa, ni la llet ni res de res. Clar, que faria qualsevol persona assenyada? Tornar-ho a posar. I, lògicament, res. Al final vaig fer un "Va, al millor de 5" i després "... al millor de 7" (volia fer-ho "a la pajita mas larga" ... però no tenia sentit) fins assumir, després de xerrada telefònica amb la Duna (que d'això en sap un munt), que s'havia espatllat el Tecnotrònic o el Magneto o el Termomix o com es digui. I au, cap al Miri Miri Miroooo falta gent.
Ahir que truco ... perquè clar, jo aquests dies m'he escalfat la lleteta amb un potet, però no es plan, tu!
- "Hola, mira, que trucava perquè fa un mes més o menys vaig dur a reparar un Microjondas ... a veure si ja està"
- "Em pot dir el número de reparació?"
- XXXXXXXXXX (números sense sentit)
- "Ui, què dius? Un mes ... fa tres setmanes! Ja,ja, un mes, diu" (clar, on vaig a dir un mes! Aquí és on veus que ja t'han perdut el respecte)
- "Ja però ... tret del temps que faci ... està o no?"
- "Buenuuu, no sé, això .... demà anem a buscar coses ... potser sí ... potser no ... si de cas et trucaríem ..." (efecte salta-la-cabra)
- "Ja, però no en teniu notícies?" (esperança?)
- "No, no, ui, no" (és un "a mi que m'expliques, tiu, escalfa't la llet com puguis i a mi deixa'm en pau")
2/ Per l'altre tenim la Nano-cadena, que l'altre dia l'engego a les 13:00 (ho poso així per si algú d'ESO ho llegeix) i funciona la ràdio bé. Escolto un CD mentres planxo. La paro. L'engego a les 17:00 i ... ja no funciona la ràdio ... "El CD funciona?" Doncs sí, però, clar, no té ni 3 setmanes (anava a posar 1 mes ... però no vull que ningú se'n rigui) i que no funcioni fa com lleig també. Veieu, com tot s'encomana? És injust!
I en el rincon de mi izquierda ... tenim la nevera i la tele: 17 anys cadascuna. Unes ganes que tinc que s'espatlli la tele i tenir excusa per la LCD. I la tia aguanta com una campiona. I la nevera, que tenia 3 LEDs d'aquells que un diu "Estic connectada a la corrent", l'altre que diu "Ui, que em falta fred" i l'altre "Estic refredant de pressa" i que ara ja no funciona cap d'ells. Que si mous la rodeta del fred encara que sigui una ratlla passa a clima polar i ho congela tot! Doncs les ganes que tinc que peti i comprar-me una No-Frost (sí Duna, sí, ja mirarem preus!) i res, tu. Una ràbia que em foten aquests dos!!!!
Jo crec que els electrodomèstics nous deuen parlar-se entre ells ... però el llenguatge deu ser rotllo SMS ... d'aquests així rarus que fan que els antics no els puguin entendre. Ja m'imagino al Microjondas dient-li a la Nano-cadena "Yo me rompo, tio!". I l'altra, au, seguint-la. I els altres dos dient "Lo cualo?"
