És maco, és maco, moooolt maco. Tu estàs allà esperant com un tonto que arribi aquella part de la temporada futbolera ... aquella part bona ... aquella part del patiment ... si, gent, així som els del Barça ... tot i que a la final de la Xampinyons passada potser massa patiment i tot, eh? ... bueno, doncs això, esperes el partit bo i quan arriba, pam, cagada! Si estan jugant amb els sentiments de la gent, si ja us ho dic!!! En fi ... no hi pensem i anem per la crònica ...
Ahir al vespre va tenir lloc a l'Ateneu d'Esparreguera, al mausuleu de les victòries, al local on només té sentit la paraula "guanyar", a la Capella Sixtina del barcelonisme, a l'única part del món on pronunciar la paraula "Madrit" darrera d'un "Hala" motiva que la persona sigui automàticament vexada i desterrada del poble, allà mateix ... es va celebrar la primera vetllada futbolera seriosa d'aquest any 2007. La vetllada duia per títol "Jajajajaja, vas veure al Madriz? Això a nosaltres no ens pot passar perquè som uns guais" malgrat que cap a la segona part el títol va derivar més aviat cap a "Si estem al 2007 i la Copa d'Europa la triguem 14 anys en guanyar-la ... merda que jo ja en tindré 48".
Els assistents a tan preciat acte van ser els de sempre. Fins i tot el Kittus, el ja mític rei de l'empat, va alegrar-nos la jovial, a priori, tarda-vespre, amb la seva cantarella, els seus entusiasmes crits, els seus dubtes futbolístics de sempre ... "Angu, ataquem a l'esquerra, oi?", i la ja mítica histèria que paguen, un cop més, els camals dels meus pantalons, cosa que van provocar que anessin directament a la rentadora sense passar per la casella de sortida ... una arrugamenta que duien ...
Del partit en sí mateix, com que no destacaríem massa cosa: 30 minuts bons, Iniesta MVP ja, si us plau, Saviola fora ja, si us plau, Motta-Asesino fent de les seves ... res, el de sempre. I com que el resultat no m'interessa i el blog és meu ... doncs no comentarem massa cosa més. Ah sí, el resultat i el què passarà: el Barça va perdre i està com mig eliminat de la Xampinyons. Ja està. Amb lletres grans que ho poso, perquè després digueu que els del Barça no sabem perdre. I no comentarem res del bàsket ... que me'ls menjo a tots plegats. Grrrrrrr. I encara hi va haver qui em va dir "Ah, si els del bàsket han perdut, els de futbol guanyen en dos cops de tita" ... Ja ... Ja ... i si se'm permet ... Ja!
Aix i que maco és l'amor. Ho sé, ara més d'un estarà pensant "Ja està, el Barça perd i aquest se li en và l'olla" ... no sigueu idiotes i continueu llegint que enganxo els temes en un plis ... Que maco és l'amor! Oi? Aquelles parelles que van juntes a tot arreu ... aquelles parelles que van agafades a tot arreu ... aquelles parelles que s'intercanvien el xiclet a tot arreu ... aix, que maco és l'amor. I sobretot que maco és demostrar-ho. I com millor que demostrar l'amor (si ets noia, clar ... buenu, o noi, calla, tu) al teu xurri acompanyant-lo a veure el partit de futbol del seu equip? ... no és maco, això? ... no és amor, això?
Perquè tret de casos concrets (Elur's, JoMateixa's, AiCarai's, Mi's i pocs més) a les noies al futbol no els barrufa gaire. Però elles hi van, conscients que estaran amb ell. I ells ... ells no estan per elles. Amics, família, coneguts, gent que passa de tant en tant, ... això va així, no ens enganyem! Que això va així! De fet es solen donar dos tipus de casos en aquestes situacions en que es barregen amor i futbol:
Cas 1. Punyalada per l'esquena
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a l'esquerra del noi ... ho sé, anem malament...
Comença el partit. Ella reclama l'atenció del noi. El noi li dedica, perquè estem als instants inicials del partit, somriures i petonets.
El partit es posa xungu. Marca l'equip contrari. Però ella continua reclamant l'atenció del noi. El noi allarga el braç intentant acaronar la noia ... amb el greuge que no veu què toca ... perquè clar, ell mira el partit ... de poc que li buida un ull, de poc que magreja la noia del costat de la seva nòvia, ... un drama, vaja.
Però ella no es dóna per vençuda i s'aferra ell ... amb tanta mala sort que en el moment de l'abraçada (i que n'és de macu, donar abraçades) l'equip marca un gol. El noi fot un bot que mig destrossa la mandíbula de la noia i la fa aixecar-se i asseure's de cop.
Conclusió? Frase de la noia al noi "Tu ja no m'estimes, queda't amb el teu Barça"
Cas 2. Veo, veo, que ves?
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a la dreta del noi ... sembla que ara anem bé, oi? Doncs no...
Comença el partit. I ella ja comença malament. Com que s'estima al noi, es posa d'esquenes al futbol (¿?) mirant fixament amb cara de be degollat al seu xicot. Al noi el veus que vendria l'ànima al diable per ser guenyo en aquells moments ... Però de moment mira a la noia, de moment.
El partit es posa xungu. El noi . La noia reclama l'atenció del noi amb els típics "Estàs molt guapu", "Que no m'estimes?", "Mira, l'altre dia em va entrar una palleta a l'ull ... que la veus?" ... aquí el noi ja no vendria l'ànima al diable ... directament mataria poder per ser guenyo.
I aquí passa el mateix, quan ella es comença a posar melosa marca l'equip del noi. El pas següent són uns morros de pam i la noia mirant el futbol en plan "Ara m'he enfadat i miro el futbol, toma!!! " i, curiosament, es repeteix la situació d'abraçades del cas 1, però a l'inrevés.
Conclusió? Frase de la noia al noi "Mira el teu Barça, mira! I deixa'm estar, a mi!"
I clar, davant de tot això, partits com el de dimecres no ajuden gaire. Més que res perquè ella està de morros però ell està d'una mala llet que no l'aguanten. Però no us espanteu ... no passa res! Si el millor de tot són les reconciliacions ... ja veuràs ja si remuntem, que maca la reconciliació ... si perdem? unes perruques de mitja melena i a fer de Beatles! Aquí que no tornin!!!
Ahir al vespre va tenir lloc a l'Ateneu d'Esparreguera, al mausuleu de les victòries, al local on només té sentit la paraula "guanyar", a la Capella Sixtina del barcelonisme, a l'única part del món on pronunciar la paraula "Madrit" darrera d'un "Hala" motiva que la persona sigui automàticament vexada i desterrada del poble, allà mateix ... es va celebrar la primera vetllada futbolera seriosa d'aquest any 2007. La vetllada duia per títol "Jajajajaja, vas veure al Madriz? Això a nosaltres no ens pot passar perquè som uns guais" malgrat que cap a la segona part el títol va derivar més aviat cap a "Si estem al 2007 i la Copa d'Europa la triguem 14 anys en guanyar-la ... merda que jo ja en tindré 48".
Els assistents a tan preciat acte van ser els de sempre. Fins i tot el Kittus, el ja mític rei de l'empat, va alegrar-nos la jovial, a priori, tarda-vespre, amb la seva cantarella, els seus entusiasmes crits, els seus dubtes futbolístics de sempre ... "Angu, ataquem a l'esquerra, oi?", i la ja mítica histèria que paguen, un cop més, els camals dels meus pantalons, cosa que van provocar que anessin directament a la rentadora sense passar per la casella de sortida ... una arrugamenta que duien ...
Del partit en sí mateix, com que no destacaríem massa cosa: 30 minuts bons, Iniesta MVP ja, si us plau, Saviola fora ja, si us plau, Motta-Asesino fent de les seves ... res, el de sempre. I com que el resultat no m'interessa i el blog és meu ... doncs no comentarem massa cosa més. Ah sí, el resultat i el què passarà: el Barça va perdre i està com mig eliminat de la Xampinyons. Ja està. Amb lletres grans que ho poso, perquè després digueu que els del Barça no sabem perdre. I no comentarem res del bàsket ... que me'ls menjo a tots plegats. Grrrrrrr. I encara hi va haver qui em va dir "Ah, si els del bàsket han perdut, els de futbol guanyen en dos cops de tita" ... Ja ... Ja ... i si se'm permet ... Ja!
Aix i que maco és l'amor. Ho sé, ara més d'un estarà pensant "Ja està, el Barça perd i aquest se li en và l'olla" ... no sigueu idiotes i continueu llegint que enganxo els temes en un plis ... Que maco és l'amor! Oi? Aquelles parelles que van juntes a tot arreu ... aquelles parelles que van agafades a tot arreu ... aquelles parelles que s'intercanvien el xiclet a tot arreu ... aix, que maco és l'amor. I sobretot que maco és demostrar-ho. I com millor que demostrar l'amor (si ets noia, clar ... buenu, o noi, calla, tu) al teu xurri acompanyant-lo a veure el partit de futbol del seu equip? ... no és maco, això? ... no és amor, això?
Perquè tret de casos concrets (Elur's, JoMateixa's, AiCarai's, Mi's i pocs més) a les noies al futbol no els barrufa gaire. Però elles hi van, conscients que estaran amb ell. I ells ... ells no estan per elles. Amics, família, coneguts, gent que passa de tant en tant, ... això va així, no ens enganyem! Que això va així! De fet es solen donar dos tipus de casos en aquestes situacions en que es barregen amor i futbol:
Cas 1. Punyalada per l'esquena
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a l'esquerra del noi ... ho sé, anem malament...
Comença el partit. Ella reclama l'atenció del noi. El noi li dedica, perquè estem als instants inicials del partit, somriures i petonets.
El partit es posa xungu. Marca l'equip contrari. Però ella continua reclamant l'atenció del noi. El noi allarga el braç intentant acaronar la noia ... amb el greuge que no veu què toca ... perquè clar, ell mira el partit ... de poc que li buida un ull, de poc que magreja la noia del costat de la seva nòvia, ... un drama, vaja.
Però ella no es dóna per vençuda i s'aferra ell ... amb tanta mala sort que en el moment de l'abraçada (i que n'és de macu, donar abraçades) l'equip marca un gol. El noi fot un bot que mig destrossa la mandíbula de la noia i la fa aixecar-se i asseure's de cop.
Conclusió? Frase de la noia al noi "Tu ja no m'estimes, queda't amb el teu Barça"
Cas 2. Veo, veo, que ves?
Situació: Bar, qualsevol lloc. Noi assentat. Noia assentada a la dreta del noi. Televisió fent el futbol a la dreta del noi ... sembla que ara anem bé, oi? Doncs no...
Comença el partit. I ella ja comença malament. Com que s'estima al noi, es posa d'esquenes al futbol (¿?) mirant fixament amb cara de be degollat al seu xicot. Al noi el veus que vendria l'ànima al diable per ser guenyo en aquells moments ... Però de moment mira a la noia, de moment.
El partit es posa xungu. El noi . La noia reclama l'atenció del noi amb els típics "Estàs molt guapu", "Que no m'estimes?", "Mira, l'altre dia em va entrar una palleta a l'ull ... que la veus?" ... aquí el noi ja no vendria l'ànima al diable ... directament mataria poder per ser guenyo.
I aquí passa el mateix, quan ella es comença a posar melosa marca l'equip del noi. El pas següent són uns morros de pam i la noia mirant el futbol en plan "Ara m'he enfadat i miro el futbol, toma!!! " i, curiosament, es repeteix la situació d'abraçades del cas 1, però a l'inrevés.
Conclusió? Frase de la noia al noi "Mira el teu Barça, mira! I deixa'm estar, a mi!"
I clar, davant de tot això, partits com el de dimecres no ajuden gaire. Més que res perquè ella està de morros però ell està d'una mala llet que no l'aguanten. Però no us espanteu ... no passa res! Si el millor de tot són les reconciliacions ... ja veuràs ja si remuntem, que maca la reconciliació ... si perdem? unes perruques de mitja melena i a fer de Beatles! Aquí que no tornin!!!
