Ve del post anterior ... on havíem deixat els nostres herois tranquilament fent uns entrepans i tal
3. Prendre alguna cosa. Aquesta frase sempre m'ha resultat curiosa. Més que res perquè en funció de la persona que la pronuncia sona diferent. Si ho dic jo, persona seriosa on les hi hagi, el significat és un, clar, directe, anem a prendre alguna cosa, drets, estirats, assentats ... ara en boca de la Puri i/o el Ferraniki les coses tendeixen a transformar-se. Així :
- "Anem a prendre alguna cosa". Frase inicial. Cap problema
- "Anem a una disco i prenem alguna cosa". Frase intermitja. La Puri, coneixedora del meu estatus com a ballador (arrítmic totalment), la sol acompanyar amb un "eh, Angu?". Noti's benvolgut/da lector/a com s'ha afegit "una disco i", cosa que denota ... que s'haurà de pagar ... i que ens tocaran les 3 de la matinada, mínim.
- "Anem a l'Aire". Frase final. Normalment ve acompanyada de l'explicació de rigor sobre què és Aire . Aire, per aquells que no hi hagin anat mai, és, segons ma cosina "el preludi de l'Arena, molt light, és molt de tranquis" (o sigui, a las puertas de Mordor). I l'Arena, per qui no hi hagi anat mai (i si algú hi va, que no entri al quartu oscuru ... o sí, no negarem ara les tendències de la gent) és la discoteca gay-lesbiana més popular de BCN. I abans que algú digui ni mú ... "Oh, jo ja ho he dit..." ... et fots ... cap dels 8 que hi anàvem ho és. Si som tolerants? Continueu llegint, si us plau!
Recapitulem doncs: d'anar a prendre alguna cosa de tranquis ... a anar a Aire. Genial, tu!
I quan arribes, com que és un lloc de tranquis, esperes no trobar-te cua, naturalment: i una cuada de por. Genial, tu! Val, ho assumeixes, però com a mínim esperes no trobar-te a ningú conegut (tu tens un nom i tal), naturalment: un grupet de noies a uns 10 metres davant nostre que eren d'Esparreguera i ens saluden i tal. Genial, tu! I com que és un lloc molt light, doncs esperes no trobar-te coses ... molt diferents ... o molt directes (què voleu? ... és el primer cop que hi anava ...) i ... collons! si aquest és light, com ha de ser l'altre! Genial, tu! A més hi havia hòsties, literalment, per veure qui no es posava l'últim de la fila. Dramàtic. No ens poden treure de casa.
Però on es va demostrar que no hi estàvem molt avessats, a locals d'aquestos, era a l'interior. Tu saps què és fer-li un carreró a cada noi que passava davant o darrera teu? Si és que només faltava dir-los "Endavant, endavant, ja paro de ballar, passa, passa". Amb les noies, veus? no passava això ... curiosament! I aquell neguit que "M'han tocat ... digueu-me que ha estat algú de vosaltres" ... i aquelles cares de poker de la resta (no hi ha cabrons, no, pel món). I això fins quan? Fins que et canses! És que nosaltres sempre tenim la punyetera mala sort que ens posem al mig com el dijous. Vinga tothom a passar, vinga a apartar-te, fins que penses "A la merda, hombre! Si vols passar, busca't la vida" ... i carai si se la buscaven ... la vida, dic.
Clar, és aquí on veus que la definició de la Puri de "lloc de tranquis" estava poc ajustada, la veritat. Només dir-vos que "alguna cosa" que hi havia darrera meu, que el seu cap m'arribava a mitja esquena (potser em va confondre amb una columna del local o alguna cosa així) i que segons la Muntxi a qui suaument vaig consultar cridant amb un "Perdona ... això que tinc enganxat a l'esquena i que denota pels seus moviments que està ballant és noi o noia? Que no tinc pebrots a girar-me" ... a lo que ella va respondre "Noia, baixeta, però noia" ... doncs aquesta persona si l'arriben a matar aquella nit venen els del CSI ... què importa si Miami o Las Vegas? ... fijo a buscar-me ... si deuria tenir l'esquena plena de les meves ditades, hombre!!! Puri!!! Que això no és un lloc de tranquis!!!
Però, com sempre es diu, si no pots lluitar contra l'enemic bé t'hi has d'unir ... "Et vas liar amb una lesbiana?" ... no home ,no ... "...amb un lesbiano?" ... tampoc. Va sonar el Saturday Night i ara sí que aquell era el nostre territori. Fins a 3 noies es van apuntar a la coreografia (què passa? que a BCN no s'assagen coreografies per les cançons?) que va ser conclosa amb vítores i aplausos per part de la resta d'assistents a la zona del local pertinent (val, això darrer m'ho he inventat, ho sento). Aix, ens vem sentir part del grup!!
4. Anar a dormir. A les 3 en punt, ni un minut abans ni un minut després, s'obren els llums d'aquell local. Si abans amb la foscor encara donaves el pego ... quan els obren veus que allà no hi encaixes ni amb pega ... Després hi ha la típica i tòpica recollida d'abrics ... on veus com a més d'un algun dia li trencaran la cara per colar-se, com algú et deixa anar un "Ui, tu no, demasiado mayor para liarte conmigo" ... que penses "Perdona? jo tindré alguna cosa a dir, no?" o com algú (digues-li Puri) abaixa el cap conscient que ni allò era light, ni de tranquis ni res de res ... però clar, venint del teiatru amb el senyor del mòbil i venint del Bocatta de Ronda Sant Antoni, l'únic lloc on podíem anar per superar tot allò era aquell.
3. Prendre alguna cosa. Aquesta frase sempre m'ha resultat curiosa. Més que res perquè en funció de la persona que la pronuncia sona diferent. Si ho dic jo, persona seriosa on les hi hagi, el significat és un, clar, directe, anem a prendre alguna cosa, drets, estirats, assentats ... ara en boca de la Puri i/o el Ferraniki les coses tendeixen a transformar-se. Així :
- "Anem a prendre alguna cosa". Frase inicial. Cap problema
- "Anem a una disco i prenem alguna cosa". Frase intermitja. La Puri, coneixedora del meu estatus com a ballador (arrítmic totalment), la sol acompanyar amb un "eh, Angu?". Noti's benvolgut/da lector/a com s'ha afegit "una disco i", cosa que denota ... que s'haurà de pagar ... i que ens tocaran les 3 de la matinada, mínim.
- "Anem a l'Aire". Frase final. Normalment ve acompanyada de l'explicació de rigor sobre què és Aire . Aire, per aquells que no hi hagin anat mai, és, segons ma cosina "el preludi de l'Arena, molt light, és molt de tranquis" (o sigui, a las puertas de Mordor). I l'Arena, per qui no hi hagi anat mai (i si algú hi va, que no entri al quartu oscuru ... o sí, no negarem ara les tendències de la gent) és la discoteca gay-lesbiana més popular de BCN. I abans que algú digui ni mú ... "Oh, jo ja ho he dit..." ... et fots ... cap dels 8 que hi anàvem ho és. Si som tolerants? Continueu llegint, si us plau!
Recapitulem doncs: d'anar a prendre alguna cosa de tranquis ... a anar a Aire. Genial, tu!
I quan arribes, com que és un lloc de tranquis, esperes no trobar-te cua, naturalment: i una cuada de por. Genial, tu! Val, ho assumeixes, però com a mínim esperes no trobar-te a ningú conegut (tu tens un nom i tal), naturalment: un grupet de noies a uns 10 metres davant nostre que eren d'Esparreguera i ens saluden i tal. Genial, tu! I com que és un lloc molt light, doncs esperes no trobar-te coses ... molt diferents ... o molt directes (què voleu? ... és el primer cop que hi anava ...) i ... collons! si aquest és light, com ha de ser l'altre! Genial, tu! A més hi havia hòsties, literalment, per veure qui no es posava l'últim de la fila. Dramàtic. No ens poden treure de casa.
Però on es va demostrar que no hi estàvem molt avessats, a locals d'aquestos, era a l'interior. Tu saps què és fer-li un carreró a cada noi que passava davant o darrera teu? Si és que només faltava dir-los "Endavant, endavant, ja paro de ballar, passa, passa". Amb les noies, veus? no passava això ... curiosament! I aquell neguit que "M'han tocat ... digueu-me que ha estat algú de vosaltres" ... i aquelles cares de poker de la resta (no hi ha cabrons, no, pel món). I això fins quan? Fins que et canses! És que nosaltres sempre tenim la punyetera mala sort que ens posem al mig com el dijous. Vinga tothom a passar, vinga a apartar-te, fins que penses "A la merda, hombre! Si vols passar, busca't la vida" ... i carai si se la buscaven ... la vida, dic.
Clar, és aquí on veus que la definició de la Puri de "lloc de tranquis" estava poc ajustada, la veritat. Només dir-vos que "alguna cosa" que hi havia darrera meu, que el seu cap m'arribava a mitja esquena (potser em va confondre amb una columna del local o alguna cosa així) i que segons la Muntxi a qui suaument vaig consultar cridant amb un "Perdona ... això que tinc enganxat a l'esquena i que denota pels seus moviments que està ballant és noi o noia? Que no tinc pebrots a girar-me" ... a lo que ella va respondre "Noia, baixeta, però noia" ... doncs aquesta persona si l'arriben a matar aquella nit venen els del CSI ... què importa si Miami o Las Vegas? ... fijo a buscar-me ... si deuria tenir l'esquena plena de les meves ditades, hombre!!! Puri!!! Que això no és un lloc de tranquis!!!
Però, com sempre es diu, si no pots lluitar contra l'enemic bé t'hi has d'unir ... "Et vas liar amb una lesbiana?" ... no home ,no ... "...amb un lesbiano?" ... tampoc. Va sonar el Saturday Night i ara sí que aquell era el nostre territori. Fins a 3 noies es van apuntar a la coreografia (què passa? que a BCN no s'assagen coreografies per les cançons?) que va ser conclosa amb vítores i aplausos per part de la resta d'assistents a la zona del local pertinent (val, això darrer m'ho he inventat, ho sento). Aix, ens vem sentir part del grup!!
4. Anar a dormir. A les 3 en punt, ni un minut abans ni un minut després, s'obren els llums d'aquell local. Si abans amb la foscor encara donaves el pego ... quan els obren veus que allà no hi encaixes ni amb pega ... Després hi ha la típica i tòpica recollida d'abrics ... on veus com a més d'un algun dia li trencaran la cara per colar-se, com algú et deixa anar un "Ui, tu no, demasiado mayor para liarte conmigo" ... que penses "Perdona? jo tindré alguna cosa a dir, no?" o com algú (digues-li Puri) abaixa el cap conscient que ni allò era light, ni de tranquis ni res de res ... però clar, venint del teiatru amb el senyor del mòbil i venint del Bocatta de Ronda Sant Antoni, l'únic lloc on podíem anar per superar tot allò era aquell.
