Si algú es pensava que et detectessin una al·lèrgia era pim, pam, dos cops de tita i ja està ... com jo m'ho pensava ... està realment molt equivocat. No sé què passa però quan entres a un metge, pel que sigui, eh?, sempre, sempre, sempre, acabes pillant. No sé com s'ho fan, no sé encara el perquè, però hi tornes una vegada, una altra, una altra i una altra. Llavors es queixen que la sanitat pública està plena a vessar. Clar, si jo vaig per un mal de cap i et deixen anar un "Prengui's aquestes pastilles i torni d'aquí a 15 dies". Hombre! Si és un mal de cap no m'hi facis tornar, tiu!!!
"Ohhh, ho fan per controlar-te i tal". Andaya! Que la majoria de visites és un "Hola, com es troba? Bé, oi? Algun altre problema? Doncs molt bé, gràcies! Continuï el tractament i fins d'aquí a 15 dies". Que no és això, tu! Que jo he anat a visites de metge que gairebé ni m'ha mirat!!! Que el darrer cop que vaig anar a l'oculista (sí, és que darrerament em deixo caure a l'òptica ... total et diuen el mateix i l'AiCarai desprèn una simpatia que no desprenia la Pepi, l'oculista) va fer un monòleg ella soleta de 5 minuts ... que no em deixava parlar ... a mi, que sempre tinc coses a dir ... que quan va acabar no sabia si havia d'aplaudir o no ... que ni em va mirar a la cara ... que vale que sigui lleig però tiaaaa. Després no se li acut res més que posar-me el test de Los Patitos, Los Cerditos y Las Casitas. I ja em veus a mi, amb 20 anys dient "Això és un patito, això és un cerdito ...".
Però no ens desviem del tema. Jo que em pensava que amb el tema de l'al·lèrgia una visita i tira milles ... doncs no. Ja després de la primera cita em van remetre a una segona amb l'excusa de "No et podem fer les proves de tots els aliments en un dia" ... allò que penses "Vale, s'accepta i a més se suposa que el segon dia em faran un informe dient "No pots menjar això, això i això"". Doncs divendres passat, content i alegre, anava a la segona cita amb la Doctora Simpaties i companyia.
Aquesta segona cita es podria titular Les proves de Los Otros. Bàsicament consistia en, un cop descartats ja els polens i els fruits secs ... doncs a veure de què més petava. Concluents. Si alguna paraula les poden definir és Concluents. Vaig donar sensibilitat (o sigui rontxa) a: blat, api i llenties (ho sabia, ho sabia, el seu mal sabor es deu a alguna cosa). Vem salvar doncs el match ball dels ous, la llet, les patates, la carn, el peix, ... Minipunto para el equipo de los chicos.
Amb els resultats a la mà està molt clar que un servidor no pot menjar pà, no pot prendre caldo a l'hivern o no pot prendre llenties de primer als menús aquests fabulosos que ens fan dos metres més avall, on hi ha el menjador d'aquesta noble empresa. Allò que la doctora et fa passar per comentar-te els resultats i aquí ja veus que aquesta maquinària de precisió que era la medicina el primer dia ja comença a ballar com una mica. "Tu menges pà?" ... "Sóc panarra de mena, jo" ..."Ahhh, val ... i caldo, beus caldo?" ... "Dona no me'n sé fer però de tant en tant la Duna o la tieta me'n passen del seu ... boníssim ... té aquell puntet de casolà que ..." .... "Val ,val .... i llenties?" ... "Jo i les llenties massa bé no ens hem portat mai" ... i la frase que remata això és "Ahhhh, vale, doncs si em menges i no et fa mal no passa res"
Perdona? O sigui que a mi em prohibeixes qualsevol tipus de fruit sec "Uh, uh, que et moriràs, uh uh!" i ara que surten rontxes amb el blat em deixes anar un "Si et menges i no et passa res ... tranqui" ... Joder! Doncs quina merda!!! O són exactes totes les proves o no hi ha d'exacta cap! Hombre, que no és just! I la meva amanida de nous i formatge fresc! Hombre! Que això sembla el Barça (per cert, avui Xampinyons ... ueeeeee), que estem jugant amb els sentiments de la gent! Que sóc persona!!!
I quan ja pensaves que tot estava dit i redit, li fas la pregunta del milió "... i ... els quicos ... els considero fruits secs?". Uix, claríssim ho tenien. Sí, sí, només faltava que hagués demanat el comodín del público o el de la llamada. En un plis vaig tenir a metges i infermeres preguntant-se els uns als altres si els quicos eren o no fruits secs. Al final allò amb la boca petita vaig sentir un "bueeeeenuuuu ... és una cereallllll .... el blaaaattttt ... i claaaaaaar ... jo crec que noooooo ... però claaaaaarrrrrr ...". Al final es veu que no, que no ho són ... aix, quina ilu! Jo que fa dos anys que no en menjo ... Una llum per fi es veu al final del túnel ...
... llàstima que després te l'apaguen de cop la llum. Després de dir-me que "Et farem unes anàlisis per veure el polen a la sang ... (això ... es pot veure? collons tu, molta medicina per algunes coses però poca per les altres) ... i d'aquí 15 dies tornes" (veieu el que us deia? "Oh, que t'han agafat carinyu !!!" andaya!) ... ve l'apartat "Acojónate, chaval". L'apartat "Acojónate, chaval" consisteix en una fulla explicativa ... no del que no puc menjar no ... perquè jo sóc nutricionista i sé què és un fruit sec i què no (com els quicos, vaja) ... sino en què he de fer si tinc un atac d'al·lèrgia. Bàsicament són 4 passos:
1. Picors i rontxes diverses. Antihistamínics (vale, vale)
2. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple). Cortisona en pastilles (vale ... s'accepta).
3. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries. Ventolín (que al començament vaig entre Mentolin, els caramels ... i ja no entenia res). (vale però ... no seria millor que anés al metge? acolloneix una mica, la veritat)
4. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries + marejos + convulsions + ... que estàs a punt de veure l'Elvis, vaja. Adrenalina intramuscular amb una agulla. (Dios! Ja els ulls se'm sortien de les òrbites)
Co-llons! I la dona explicant-me com es posava l'adrenalina a la cuixa i dient-me "Bé, et pot provocar taquicàrdia ... (què m'ha de dir, si sóc del Barça, jo, no em parlis de taquicàrdia!) ... però tranquil ... ah, i després te'n vas a l'hospital". Jo crec que aquella dona sabia que sóc informàtic i que els informàtics estem a punt per la mort sempre. A sobre em salta amb un "No t'acolloneixis" i jo, pàlid "... Em moriré ..." i ella "Noooo, l'has de dur a sobre sempre i ja està, per si t'agafa a mitja muntanya (us ho juro que em va venir la imatge de Tom Cruise a Misión Imposible 2, allà penjat d'unes roques amb un atac d'al·lèrgia), proves una cosa, si no tira, l'altra, sino l'altra i sino l'altra ... les proves però de mentres vas fins a l'ambulatori o l'hospital, eh?". La imatge meva d'estar pel mig del carrer i puntxant-me adrenalina a la cuixa tot caminant cap a l'ambulatori és certament impagable. Al final, recuperant l'esma i el saber estar, ho vaig concloure amb un "Mira, jo si em noto símptomes vaig directament a l'ambulatori i allà que facin, tu". Apa, sant tornem-hi un altre dia ... calla que no m'hagin agafat carinyo de veritat, eh?
"Ohhh, ho fan per controlar-te i tal". Andaya! Que la majoria de visites és un "Hola, com es troba? Bé, oi? Algun altre problema? Doncs molt bé, gràcies! Continuï el tractament i fins d'aquí a 15 dies". Que no és això, tu! Que jo he anat a visites de metge que gairebé ni m'ha mirat!!! Que el darrer cop que vaig anar a l'oculista (sí, és que darrerament em deixo caure a l'òptica ... total et diuen el mateix i l'AiCarai desprèn una simpatia que no desprenia la Pepi, l'oculista) va fer un monòleg ella soleta de 5 minuts ... que no em deixava parlar ... a mi, que sempre tinc coses a dir ... que quan va acabar no sabia si havia d'aplaudir o no ... que ni em va mirar a la cara ... que vale que sigui lleig però tiaaaa. Després no se li acut res més que posar-me el test de Los Patitos, Los Cerditos y Las Casitas. I ja em veus a mi, amb 20 anys dient "Això és un patito, això és un cerdito ...".
Però no ens desviem del tema. Jo que em pensava que amb el tema de l'al·lèrgia una visita i tira milles ... doncs no. Ja després de la primera cita em van remetre a una segona amb l'excusa de "No et podem fer les proves de tots els aliments en un dia" ... allò que penses "Vale, s'accepta i a més se suposa que el segon dia em faran un informe dient "No pots menjar això, això i això"". Doncs divendres passat, content i alegre, anava a la segona cita amb la Doctora Simpaties i companyia.
Aquesta segona cita es podria titular Les proves de Los Otros. Bàsicament consistia en, un cop descartats ja els polens i els fruits secs ... doncs a veure de què més petava. Concluents. Si alguna paraula les poden definir és Concluents. Vaig donar sensibilitat (o sigui rontxa) a: blat, api i llenties (ho sabia, ho sabia, el seu mal sabor es deu a alguna cosa). Vem salvar doncs el match ball dels ous, la llet, les patates, la carn, el peix, ... Minipunto para el equipo de los chicos.
Amb els resultats a la mà està molt clar que un servidor no pot menjar pà, no pot prendre caldo a l'hivern o no pot prendre llenties de primer als menús aquests fabulosos que ens fan dos metres més avall, on hi ha el menjador d'aquesta noble empresa. Allò que la doctora et fa passar per comentar-te els resultats i aquí ja veus que aquesta maquinària de precisió que era la medicina el primer dia ja comença a ballar com una mica. "Tu menges pà?" ... "Sóc panarra de mena, jo" ..."Ahhh, val ... i caldo, beus caldo?" ... "Dona no me'n sé fer però de tant en tant la Duna o la tieta me'n passen del seu ... boníssim ... té aquell puntet de casolà que ..." .... "Val ,val .... i llenties?" ... "Jo i les llenties massa bé no ens hem portat mai" ... i la frase que remata això és "Ahhhh, vale, doncs si em menges i no et fa mal no passa res"
Perdona? O sigui que a mi em prohibeixes qualsevol tipus de fruit sec "Uh, uh, que et moriràs, uh uh!" i ara que surten rontxes amb el blat em deixes anar un "Si et menges i no et passa res ... tranqui" ... Joder! Doncs quina merda!!! O són exactes totes les proves o no hi ha d'exacta cap! Hombre, que no és just! I la meva amanida de nous i formatge fresc! Hombre! Que això sembla el Barça (per cert, avui Xampinyons ... ueeeeee), que estem jugant amb els sentiments de la gent! Que sóc persona!!!
I quan ja pensaves que tot estava dit i redit, li fas la pregunta del milió "... i ... els quicos ... els considero fruits secs?". Uix, claríssim ho tenien. Sí, sí, només faltava que hagués demanat el comodín del público o el de la llamada. En un plis vaig tenir a metges i infermeres preguntant-se els uns als altres si els quicos eren o no fruits secs. Al final allò amb la boca petita vaig sentir un "bueeeeenuuuu ... és una cereallllll .... el blaaaattttt ... i claaaaaaar ... jo crec que noooooo ... però claaaaaarrrrrr ...". Al final es veu que no, que no ho són ... aix, quina ilu! Jo que fa dos anys que no en menjo ... Una llum per fi es veu al final del túnel ...
... llàstima que després te l'apaguen de cop la llum. Després de dir-me que "Et farem unes anàlisis per veure el polen a la sang ... (això ... es pot veure? collons tu, molta medicina per algunes coses però poca per les altres) ... i d'aquí 15 dies tornes" (veieu el que us deia? "Oh, que t'han agafat carinyu !!!" andaya!) ... ve l'apartat "Acojónate, chaval". L'apartat "Acojónate, chaval" consisteix en una fulla explicativa ... no del que no puc menjar no ... perquè jo sóc nutricionista i sé què és un fruit sec i què no (com els quicos, vaja) ... sino en què he de fer si tinc un atac d'al·lèrgia. Bàsicament són 4 passos:
1. Picors i rontxes diverses. Antihistamínics (vale, vale)
2. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple). Cortisona en pastilles (vale ... s'accepta).
3. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries. Ventolín (que al començament vaig entre Mentolin, els caramels ... i ja no entenia res). (vale però ... no seria millor que anés al metge? acolloneix una mica, la veritat)
4. Picors i rontxes diverses + Inflor (llavis, per exemple) + Dificultats respiratòries + marejos + convulsions + ... que estàs a punt de veure l'Elvis, vaja. Adrenalina intramuscular amb una agulla. (Dios! Ja els ulls se'm sortien de les òrbites)
Co-llons! I la dona explicant-me com es posava l'adrenalina a la cuixa i dient-me "Bé, et pot provocar taquicàrdia ... (què m'ha de dir, si sóc del Barça, jo, no em parlis de taquicàrdia!) ... però tranquil ... ah, i després te'n vas a l'hospital". Jo crec que aquella dona sabia que sóc informàtic i que els informàtics estem a punt per la mort sempre. A sobre em salta amb un "No t'acolloneixis" i jo, pàlid "... Em moriré ..." i ella "Noooo, l'has de dur a sobre sempre i ja està, per si t'agafa a mitja muntanya (us ho juro que em va venir la imatge de Tom Cruise a Misión Imposible 2, allà penjat d'unes roques amb un atac d'al·lèrgia), proves una cosa, si no tira, l'altra, sino l'altra i sino l'altra ... les proves però de mentres vas fins a l'ambulatori o l'hospital, eh?". La imatge meva d'estar pel mig del carrer i puntxant-me adrenalina a la cuixa tot caminant cap a l'ambulatori és certament impagable. Al final, recuperant l'esma i el saber estar, ho vaig concloure amb un "Mira, jo si em noto símptomes vaig directament a l'ambulatori i allà que facin, tu". Apa, sant tornem-hi un altre dia ... calla que no m'hagin agafat carinyo de veritat, eh?
