dijous, 8 de febrer de 2007
Capítol 191. Soñé por un momento que era Aire (1)
Dissabte curiós el viscut per aquest personatge que escriu ... sí, em refereixo a mi mateix. A priori dissabte tocava teiatru. Bé, sense l'"a priori" ... tocava teiatru. L'obra, com crec que ja vaig comentar fa uns dies, El Mètode Groholm. Molt bona. No sé si perquè al teiatru hi vaig poc i el que veig ho trobo genial o si realment era bona bona. Va, optarem per la segona opció, que sempre queda més bé i queda de persona culte!!!

El plan del dissabte era clar: 1. Sopar + 2. Teiatru + 3. Anar a prendre alguna cosa + 4. Anar a momir. Mira que era fàcil, el plan, i mira que es va acabar de complicar ... (com diuen als resums de futbol de TVE "Se las prometían felices, los catalanes"). És igual, anem per parts, com deia Jack l'Esbudellador (pels d'ESO el Destripador):

1. Sopar. Per quorum, aplaçat fins després de l'obra ... és que abans de les 9 del vespre (21:00 pels d'ESO) tampoc venen moltes ganes de sopar. Sopem després amb calma i tranquilitat, després anem a buscar un lloc per anar a prendre alguna cosa i cap a casona ... una petita alteració de plans i res més

2. Teiatru. Que bo! Que bo! Són uns actors genials! Llàstima que cap al final de l'obra ... en aquell moment culminant, sona un telèfon mòbil ...clar, com que no havia quedat clar al començament de l'obra que els telèfons s'havien d'apagar i/o deixar en silenci ... "Oh és que potser el paio era de fora?", pot pensar algun avispat ... Doncs si era de fora no es deuria enterar d'una merda, perquè l'obra, estranyament potser, la feien en el mateix idioma de la senyora (o senyoreta ... perquè ella vol, segurament) que va anunciar lo dels mòbils...

La cosa va arribar a tal extrem que l'home es feia el suec com si no fós el seu mòbil!!! Va haver de venir la senyoreta acomodadora a dir "Perdoni ... és seu el mòbil?" i el tiu ho negavaaaa, ohhhhhhh! No s'havia vist tamaña desfachatez des de l'Aznar dient que sí que hi havia armes de destrucció massiva a Iraq, ohhhhhhhh! Amb la jaqueta que li vibrava que semblava que tingués vida pròpia, ohhhhhhhhhh i deia que el mòbil no era seu ... ohhhhhhhhhh! Quina barraaaaaa!


Naturalment, i per demostrar que no ens poden treure de casa, després de l'ovació de gala als actors vem fer-li una ovació de gala al senyor ... només per avergonyir-lo, eh? sin acritud, tu! L'ovació amenitzada per un "No sé què és pitjor ... si no apagar el mòbil o no saber la música que hi tens!!!" o "I els de poble som nosaltres, eh? eh?".

1. (Recuperat). Sopar. Quan a quarts de dotze vols anar a sopar ... malo. Malo perquè a BCN els restaurants o simplement els llocs per anar a menjar alguna cosa a la que arriben les 11 i pico ja arrufen el nas. Concretament vem anar a una pizzeria d'aquestes que fan trossos de pizza i tal, regentada per una senyoreta xinesa o japonesa, que a la que va veure que 8 persones amb cara de famèliques entraven ... va arrufar el nas, es va disfressar de ninja i va deixar anar un "Solo tenel esto!" on per "esto" es pot entendre 5 o 6 mísers trossos de pizza. Que dius "És el moment de començar l'Operación Bikini 2007?" ... no us dic pas que no, però hi havia gana.

"I on veu anar?". Aquí, aquí és el punt on es van començar a torçar les coses. No tinc res contra la cadena Bocatta. És més, un cop per setmana jo i AQueEtFaigUnFix anem a dinar a un PANs (que ve a ser el mateix) ... però anar a un Bocatta de nit a la Ronda Sant Antoni ... "Epp, que ja no hi ha senyores que fumen i parlen de tu per allà" ... Nooooooo, no n'hi ha, no, llevat les 4 senyores que "omplien" el local a les 12 de la nit i del seu senyor xulo que llegia el diari ... llevat d'aquestes ... ara ja no n'hi ha ni una!

A més, no pots anar a un local així ple de senyores d'aquestes i dir "Jo vull un completo ..." (perquè el menú és diu així) ... llavors vaig sentir com es va fer el silenci i com 4 dones, d'una mitjana d'edat de 50 anys em miraven luxuriosament, tipus Far West "... de pernil dolç i formatge" (les mirades de les senyores van tornar a girar cap als seus entrepans i jo vaig respirar alleugerit)!!! Aquí és quan veus que alguna cosa anirà malament aquella nit ...

Continuarà...
 
post perpetrat per jo mateix ...|


3 Comentaris:


At 8/2/07 16:22, Blogger Candela

Ei el Gronholm al Poliorama?? jo dissabte era sopant al Viena de les Rambles a quarts de dotze!!!

 

At 8/2/07 17:41, Anonymous Cristina

Hola! No he vist aquesta obra encara. A veure si m´espabilo. Veig que no us vàreu avorrir. Aquell Bocatta me´l conec bé però més aviat de passar per davant de tant en tant. Jo és que vaig molt al Pc Green del carrer Sepúlveda. Ja no hi són les senyores de mala vida?

 

At 12/2/07 16:59, Anonymous Duna

caram, Pep, quantes coincidències, eh! No pots fer vida social per barcelona hehehehehehe

de totes maneres jo penso que el millor era la reacció de certa persona al anar a l'Ovella Negra, hehehe!!!!
Viejos tiempos!!!!!!