dimecres, 29 de novembre de 2006
Capítol 173. Tres colors: blau
N'AiCarai, de professió òptica, em va comentar un dia que l'ull humà és menys perceptiu al color blau. No em feu dir ara si per problemes de cons, de bastons, de la pròpia sensibilitat, ... però la qüestió és que és menys perceptiu. Tot això va sorgir perquè a Esparreguera van posar una botiga amb un cartell lluminós maquíssima blau elèctric i les lletres en blanc o en vermell ... i clar, un servidor, acollonit, va comentar-li: "AiCarai, AiCarai, que no veig bé les lletres aquelles" ... al que AiCarai va respondre "Uhhhhh! Això és xungo, nen! Ves que no tinguis .... (paraula mèdica de nom impronunciable)" (que n'és de mala persona) ... per després, al veure que em posava catàrtic, aclarir-me "No, perquè bla bla bla" (substituïm "bla, bla, bla" pel que he dit al començament del paràgraf, que no tinc ganes d'escriure).

Personalment el color blau és el meu color preferit. Oh, mira, és el que hi ha. De fet, per si algú no s'havia adonat, aquest blog és de color blau ... M'agrada: és elegant, és seriós ... i jo sóc elegant i seriós ... va, ja podeu parar de riure ... que no rigueu més, carai! Potser l'únic "però" a aquesta color és aquella tonalitat de blau elèctric que tant ens alegra la vista als rètols i llumetes de les botigues ...

Ahir al vespre, sortint de la feina a hores intempestives, com és preceptiu, vaig adonar-me que, com bé diu el Xavi, "Tot ja ha començat". Sí, ja està aquí el Nadal! Ep, i a mi m'agrada el Nadal ... per Nadal! Una alegria veure que a mig novembre ja ha començat!! Sí, sí, els típics arbres de davant l'Illa engalanats amb llumetes (¿?), l'alegria a les cares de la gent a les 7 de la tarda (19:00 pels d'ESO) (¿?) quan pleguen de la feina, i el típic enllumenat ... de color blau elèctric (¿?) ... que fa tant i tant de Nadal! "Oh, és que fa festa!". I una merda fa festa, allò! I on vas a posar les llums un mes abans?! I de color blau tot ... ves variant, home!

Capcot, enfilo Diagonal amunt, esquivant la gent d'Intermon, de la Creu Roja, uns que volen vendre unes Bíblies, i arribo a Pedralbes Centre (en rosa perquè un cop va ser Boulevard Rosa). Uns altres pels qui ja és Nadal! Apart d'uns avets que han posat entre columna i columna, a propòsit perquè t'hi fotis de lloros, naturalment ... ah i sense boles ni res ... i a més lligats amb cadenes, eh? ... que una cosa és que t'envolti l'esperit nadalenc i l'altre que siguis gilipolles i vulguis que t'ho robin tot... ara la llum de les columnes on posa

PEDRALBES
CENTRE

ha canviat ... ja no és aquell blanc enlluernador, allò que fa maco ... i net, que això ho té el blanc, fa net ... ara és ... blau elèctric. I tu passes per allà davant i perquè saps que estàs a BCN ... que sino la imatge podria ser de qualsevol casa-de-senyores-que-fumen-i-et-parlen-de-tu de qualsevol lloc. Hombreeeee! Fem-ho amb gràcia!

Però clar, al costat del Pedralbes Centre hi tenim lo más grande: ElCorteInglés. Jo, la veritat, no sé perquè tenim calendaris ... si la vida ens la pot muntar perfectament ElCorteInglés: ells ens diuen quan arriba l'estiu, la primavera, la tardor, quan és bon moment per anar a comprar coses orientals, coses electròniques ... i, òbviament, quan arriba Nadal, només faltaria. Si són genials!!! A més a uns preus macus, macus perquè sí! I baratus! Mooolt baratus! Amb el que costava una sudadera a ElCorteInglés me'n comprava 5 a Miami Platja (TGN, no USA). "Ohh, però no seran Canhart...", no, però són color canari ... ho sento, els meus acudits estan fluixos ... us he explicat el de Montilla?.

Doncs un any més, el dolç trinar de la músiqueta exterior d'aquests grans magatzems ens avisa que han arribat aquestes festes tan entranyables. Aquesta musiqueta ... dolça ... i alta ... perquè o el meu MP3 no tira o m'han canviat les cançons i ara tinc a l'MP3 "...El Chin-Chiquirrititín...", "...Arre borreguito, arre burro, arre, arre borreguito que llegamos tarde..." enlloc de Bruce Springsteen, o la suau música ambient exterior se sent des de tot BCN. Però ells són així. Si ho fas, ho fas a lo grande, tu! Com l'aire acondicionat a l'estiu, que la ventisca se sent des de Mordor!!!

A més, ja han posat aquella delicada decoració amb aquell Betlem, aquells pastors, aquelles palmeres, toooot amb bombetes ... de quin color? Blau! Ei, i sort que m'agrada ... però què passa? Que ens hem posat d'acord? Que és el color que està de moda aquest any? Ho patrocina Movistar, tot això? (ostres, no, que només pensar el Fernando Alonso per Nadal enlloc del discurs del rei i ja em donen ganes de menjar torrons i marxar d'aquest món) No podríem variar una micona!? I les llums de colors aquelles que venen als xinos? I els Papa Noel's aquells que pugen per les finestres ... un dia ja en parlarem ... si això no ha fet més que començar ... seran blaus aquest any? Serà aquest l'any que el gran cantant Cristian vendrà per fi el seu èxit "Azul"? Només per la pinta, esperem que no!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 10 apunts genials
dilluns, 27 de novembre de 2006
Capítol 172. Cinema Paradiso?
Després d'un parell de caps de setmana que sembla que estigui fent "Catalunya de punta a punta amb l'Angu" ... el cap de setmana passat dissabte al matí a Valls, diumenge a Miami Platja (TGN! TGN! Com voleu que Miami-USA sigui nostra ... calla! El Tripartit? No, no veig a Montilla envaint Miami-USA ... més que res perquè si el català que s'assembla una micoooooooooooooooona al castellà ja no el rasca molt, l'anglès que no s'assembla en res de res, ja ni t'explico ... i si els ha d'explicar que els hem envaït ... no, no pot ser) i aquest passat finde dissabte al matí d'ajuda de mudances a Vilanova i dissabte tarda-nit-matinada Bescanó-Vic ... sembla que ahir va arribar una micoooooooona de tranquilitat ... bé, més que tranquilitat com a mínim vaig tenir un dia d'espatxurramenta al sofà.

I clar, els dies d'espatxurramenta de què et donen ganes? I si a més és diumenge? Que es pot fer un diumenge per la tarda per acabar de deprimir-te? Correcte! Un cine! (pels d'ESO, em refereixo a anar a UN CINE a veure UNA PEL·LÍCULA ...és que després hi ha qui se'm queixa que parlo en clau ... dos charly beta bravo, corto y cierro). Per què els diumenges per la tarda són depressius? Per què si vas al cine i surts d'allà que és fosc i negre la gent encara es deprimeix més? Si justament has anat allà a cremar hores? Perquè quedar-se a casa o anar a prendre alguna cosa encara és pitjor!

Total que un cine. Abrera, la població del Baix Llobregat Nord (calla que l'altre dia em va arribar un sobre a casa que posava "Esparreguera BLN" ... ei, mitja hora ... d'acord, estic espès ... per desxifrar que "BLN" era "Baix Llobregat Nord" ... per què hem d'anar amb sigles? Que els ordinadors no cobren més per lletres! No hi ha necessitat!!!) doncs això, la població més cinéfila del Baix Llobregat Nord.

Es podrien fer mil-i-una ("Jooooordi, Jooooooordi") disertacions sobre la fauna que hi ha a la zona dels cinemes. Sobre la gent que està prenent un cafè, sobre els éssers vius que estan jugant a una lloc que es diu "Centre de Diversió Familiar" (que més aviat penses ... "Com aquests tinguin família i perpetuïn la seva espècie ... més val anar a viure a Mart") ... però avui ens centrarem en la gent de dins, els teus veïns de pel·lícula.

De sempre he tingut mala sort amb les persones (o éssers vius, simplement) que m'envolten quan estic allà, tranquilament mirant una peli. Mira que ens toquen (bé, ens han tocat, a mi i als que van amb mi) sempre els dos mateixos tipus de gent:

- La parella d'avis que ella té aquella curiosa mania d'explicar-li al marit què passa a la peli ... amb un to de veu que agraeixes perquè penses "Mira, que currat aquí Abrera, que tenen fins i tot comentaris per invidents". Uns crits que fot la dona:"Toniu, aquesta és la fulana!!!", "Has vist? Sinvergüensa!", ... Que després no diguis res tu, eh? Que al primer comentari que facis una miiiiiiiiiiiica alt se't queda mirant amb cara de "Eh, jove, si us plau, que som a un cine!"

- Els que arriben tard que sempre, sempre, sempre, són els de davant meu. No estava jo tranquilament Episodio I ... nens, 14 anys esperant una peli de La Guerra de las Galaxias, allò que estàs amb la pell de gallina esperant sentir la música i veure les lletres ... i t'arriben els de davant tapant-te tota la pantalla (perquè, clar, asseure's de pressa, no es pot) i tu allà gent acrobàcies per mirar les lletres a veure què diuen que sembla que facis exercicis de batuka (sí, ho sé, si hagués tingut al costat a la dona d'abans ja m'hagués enterat, ho sé)

O també dos casos més, com els d'ahir. "A nuestra izquierda, con un peso de 60 i 75 quilos" respectivament, la parella que es passa tota la pel·lícula fent-se petons. Que penses "És macu". Sí, ho és. Però no fer-se petons que sembla que els vagi la vida! I vinga rebregades aquí i allà. Hombre! Que desconcentreu a la gent! Quedeu-vos al cotxe, coi! I quan estigueu més calmadets llavors aneu a veure la peli! Que són 5,50 Lelos per cabesa per 3,20 Lelos d'unes crispetes i una aigua. Que surt per un tantu, tu! Vols dir que surt a compte anar al cine i no veure res!? A més, els cops que no estaven pel tema i a la peli feien algun gag senties la noia fer un "Juas juas!", quan ningú deia res, allò com si estigués implicada a la peli.

"Y a nuestra derecha, y con un peso de unos 95 quilos", un paio que feia com dos pams més que jo ... "Segurament jugava a bàsket", pensareu ... i jo què sé! ..., amb una pinta d'assassí en sèrie que fa caure de cul, i que m'arriba, xurrupant la Coca-Cola mentres li anaven caient crispetes de la paperina (ara d'un cantó, ara de l'altre). S'assenta de qualsevol manera i es comença a córrer (lletja la frase per posar-la a un blog, ho sé) fins que els genolls li van tocar el seient del davant. I allà es va quedar, tu! Saps allò que de tant en tant et mous una mica? Doncs ell no. Saps allò que de tant en tant fas un "Ehem, ehem"? Doncs ell no. Només coneixíem l'estat no vegetatiu quan sentíem ... això sí que ho sentíem ... les xurrupades de Coca-Cola que feia ... el primer cop pensava que era el pito aquell dels Picapedra, un sustu!!! ... perquè quan menjava crispetes ho feia com si tingués vergonya. A més, crec que no mirava la peli perquè estava amb el cap acotat menjant crispetes ... d'una en una. Clar, tu veus el panorama i allò era dantesc.

Jo, ho sento, ja sabeu que sóc del Baa, patia. Ja pensava "A aquest paio com algun tros de la peli no li agradi, o mori el protagonista, o la noia no marxi amb el bo, em treu un punyal i em degolla aquí mateix!". Però per sort per a mi i encara no sé com, quan quedava mitja hora de peli, va agafar, es va aixecar, i va fotre el camp ... rotllo tribunero al Camp Nou ... que marxen quan queden 10 minuts per agafar el cotxe abans i arribar abans a casa. En el seu cas, potser s'entenia, feien Kill Bill per La 1 ... que potser era més del seu estil.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 13 apunts genials
dijous, 16 de novembre de 2006
Capítol 171. Mejora tu TREN de vida
La gent,com jo, que no tenim cotxe, tenim a la vida 3 alternatives:

1. Buscar amics/gues que tinguin cotxe i, alternativament, enganyar-los i deixar que t'enganyin per anar a llocs.
2. Ser un ranci i quedar-te al teu poble, aïllat de qualsevol cosa que succeeixi al món exterior ("Tu ets aquest, tu ets aquest", exclamaria la Geo ... clar, moure'm tant pels móns de Déu només ho poden fer ella i Willy Fog)
3. Moure't per la vida en transport públic.

De les 3 alternatives, i descartant que ja m'ha passat l'edat de la 2a, em quedo amb la 3a. Sí, d'acord viatjo molt en cotxe particular, sobretot de la meva apreciada-i-mai-compresa-del-tot Muntxi o de la meva no menys admirada AiCarai ... però també em sap greu molestar-les si vull anar a puestus i ... havent-hi transport públic i, sobretot, sabent-me més o menys moure en transport públic, pa qué!

Llargues han estat les meves històries de la Hispano Igualadina (Pispano Herzegovina, Pispano per la part de pispar els diners, Herzegovina perquè les condicions de transport deuen aproximar-se a les que tenien allà durant l'època de la Guerra dels Balcans), històries que tornaran perquè allà sempre passen coses, però l'altre dia vaig decidir posar a prova la meva capacitat de supervivència pujant al medi de transport que ara mateix tothom porta al cor amb especial carinyu: la Renfe.

La Renfe (recordem-ho tots, Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Escacharrados) passa des de fa uns mesos per unes èpoques ... així, com definir-les ... de transició. A veure, mai de la vida ha anat bé, bé, allò que es diu bé, però, noi, darrerament van fatal: lo dit, una transició, d'anar malament a anar pitjor. I com a mostra, aquestes dues fotos (1 i 2) que amb carinyu i sense acritud han fet els meus companys que utilitzen, a diari, la línia fins a Vilanova.

Jo concretament vaig anar fins a l'Hospitalé, lloc de residència, entre d'altres del Yoyas, el AplLocalMan i la Nimue. L'objectiu era donar un cop de mà, en el trasllat de pis que està realitzant, a aquest personatge (nooo, el Yoyas, no, la Nimue ... ara que li fas al Yoyas i et carregues alguna cosa ... i ja pots córrer "¿Qué me has roto, neng!? Que te meto!"). I clar, has d'agafar la Renfe ... "...també pots agafar la línia vermella!!!", em comentaria la S gran o la Geo, SantCulumenques de tota la vida ... sí, però estant a Sants, per què complicar-se la vida? A més, només hi ha una parada! Si és la bicoca, això!!!

La primera impresió que treus quan baixes a una andana de la Renfe és que tothom et mira amb cara de por. Hi ha un sentiment generalitzat de terror. És com aquells partits del Baa que penses "Avui pillem..." i acabes pillant ... allò que ets al camp i transmets terror als jugadors i, com que també són personetes ... que cobren el que tu no cobraries mai si visquessis 40 o 50 vides com la teva, però bueno ... s'acolloneixen i perden. Doncs això, terror. Mirades sinistres que segur que pensen "I si ara el tren bolca i caiem per un pont?" (que no hi ha cap pont d'aquí a l'Hospi, però bueno) "I si ve Godzilla i es menja el tren?" ... "I tu que no ho penses?", no, jo vaig a Mordor cada setmana, ja no tinc por a res ... o a gairebé res.

Del viatge res a comentar: ni Godzilles, ni ponts, ni descarrilaments, ni aturades just abans de sortir del túnel, ni nenes repelents que criden (ai no, que això era al bus), ni fotos del Montilla, ni tius en boles cridant "Libertad!" ... res dolent a destacar. Només remarcar que vaig pujar a un tren que és dels nous. Els trens nous, pel que es veu, ja assumeixen la realitat de la vida: als vagons hi entra normalment molta gent ... perquè hi ha 4 seients comptats i la resta de localitats de peu ... així n'hi entren més i hi ha menys emprenyades perquè la gent no arriba a l'hora. Ara hi arribaran ... comprimits com sardines però hi arribaran. A més lo bo del cas és que arribaran aromatitzats pels aromes corporals d'unes 30 o 40 persones. Què més vols? Estalvies en desodorants!

Això sí, hi ha distraccions al tren. S'ha acabat mirar libinidosament a la pitrera de la noia que tens al davant (que jo no dic que ho faci, eh?), de riure les gracietes al gilipolles de turnu que es fa el xulo o de pràcticar el noble plaer de la lectura. Res. Tot això ja s'ha acabat. Família, amics, han posat teles als trens. La programació, de moment, és pilot, i només fan anuncis, però hi ha pensats programes com el programa d'actualitat "La nit a la Renfe", els culebrots catalans "VentDelTren" i "Porca Misèria", el programa del cor "Aquí hi ha problemes" o la sèrie de moda, "Renfe Break".

Ja ho veieu, si tot són avantatges! Ara només cal que arreglin les petites coses com La Teoria del Caos de la Renfe, que es va descobrir l'altre dia, aquella que diu que "un petit cable trencat a El Prat pot provocar que la línia dels Ferrocarrils Catalans a Terrassa es quedi sense suministrament elèctric". Què passa? Que ara resultarà que tots els cables del món català passen per sota la línia de la Renfe que baixa per la costa? Havia sentit parlar de la centralització barcelonina ... però això és absurd! Haurem trobat algú altre a qui fotre les culpes quan les coses no van bé ... apart de Montilla? Seguirem investigant!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 18 apunts genials
dilluns, 13 de novembre de 2006
Capítol 170. Único testigo
Em fa ilusió rebre cartes. No sé, és com rebre missatges al contestador. Fa gràcia. Mails? També, però menus! Les cartes i els missatges al contestador són com ... com ... més personals. Un mail, si poses a un mono prou intel·ligent, te'n sap enviar un ... i no vull dir amb això que la carretada de gent que m'envien mails siguin com monos, eh? Que aquí com que es fa de conya us esvereu i treieu conclusions precipitades. I els SMS? Encara estic intentant desxifrar un que vaig rebre a començament d'any ... clar vas treient lletres, treient lletres ...i et queda en res ... feina tens després per intuir què posa! Perquè a la frase "xp etxj getco gir xev sev. Bn Nadal" ... apart del darrer tros ... algú intueix alguna cosa?

Divendres passat, que vaig arribar a 3/4 de 15 a casa (no poso l'hora pels d'ESO perquè o estaven dormint o feien botellón a aquelles hores) després d'un mega sopar d'aproximadament 4 hores (pels d'ESO, la meitat del temps que esteu al cole ... i fixa't que no poso "que esteu estudiant") amb EscoltaMUnaCosa i el meu ex-company AixoNoPotSer, molt monus ells, vaig trobar-me una carta a la bústia. No acostumo a rebre cartes des que estic al pis (bé, i abans tampoc masses). N'envio però no en rebo. Curiós? La gent a qui els escric són rancis? No m'estimen en realitat? No saben escriure? Tot això podria ser. Sort que de tant en tant en rebo del banc (aquests sí que me n'envien, veus? em deuen tenir carinyu ... a mi o als meus diners), que això em fa pujar l'Ego.

Doncs divendres a l'arribar a casa miro el correu i sorpresa! (no, no era la Gemio) una carta. En un sobre blanc, sense remitent, sense destinatari. Miro el contingut i era un panflet ("Bah, un panflet", pensareu) ... però era un panflet que posava "El fin de la religión falsa se acerca". Conyo! El primer que vaig pensar (bé, de fet va ser el segon, el primer va ser "Uix, estàs adormit, demà segur que ho rellegeixes i no posa això") va ser "Nooooo!!! Sabia que això del Baa de Xampinyons i Lligues no podia durar molt de temps!!!". És el que haguéssim pensat tots, no em digueu ara que no.

Després de l'esglai inicial, un cop assentat i provant de mirar què feien per la tele a quarts de 4 de la matinada (les pelis porno de TeleTaxi TV ja no són el que eren) vaig descobrir que els emisaris de la nota catastrofista eren ... Els Testigus de Jehová. Es veu que hi ha una facció rotatòria del grup aquest perquè cada 6 mesos exactes passen per casa. I mira que el darrer cop vaig ser educat i els vaig convidar a abandonar el replà de molt bones maneres ... potser per això ara em passen les notes en plan anònims per sota la porta. El següent pas suposo que serà pintar el Despertad en forma de graffiti a la paret de la fusteria de davant de casa perquè puguem llegir el seu missatge (ep, que tindria la seva cosa, eh?).

Els Testigus de Jehovà tenen mala sort ...venen a ser com l'Acebes de les religions: ningú vol que entrin a casa seva i sempre que obren la boca al final l'acaben cagant. Perquè ... com és que mai passen de la porta, que ningú els diu "Passi, passi, que parlem d'això del final de la religió falsa al menjador"? Com és que sempre que algú parla amb ells, des de dintell de la porta, naturalment, se sent el pare/mare dient "No parlis amb estranys i tanca la porta"? Per què sempre són tan seriosos? Per què sempre són portadors de males notícies (uhhh, el final de la religió falsa!!! uuuuhhhh)? Per què mai van amb texans ni roba casual? A més ... testimonis, de què? Han hagut d'anar a judici? El culpable, realment ho era? Estan a favor de Montilla, ells?

I l'altra és quan obren la boca. Un servidor va aguantar durant 5 llargs minuts com m'anunciaven que "por culpa de las nuevas tecnologías y de Internet" una parella d'estadounidencs, John M i Mery S (perquè sempre es diuen John, ells?) es van estar a punt de separar ... perquè es veu que ell es quedava per la nit a mirar fotos de senyores despullades i ella un cop es va llevar "a tardías horas de la madrugada", va baixar al menjador i va veure que ell mirava fotos impúdiques. I el resum que en feien era que "por culpa de los ordenadores nuestra feliz vida se va al garete" (bé, no van dir "garete" però ja m'enteneu). Clar, quan em pregunten a què em dedico i els dic "Estic acabant d'estudiar informàtica", i després d'un silenci d'aquells que passa tota la flota d'àngels del cel, la noia joveneta una mica més i la podem vendre a plaça com a tomàquet i la dona gran, més curtida ja i amb una permanent a lo Jackson Five, em llença un "Pues aún estás a tiempo de enderezar tu vida, jovencito" ... i després passa allò tan típic que, ui!, se't tanca la porta.

Però a mi en el fons em cauen bé. De fet, si algun dia em torno a disfressar pel Carnestoltes ho faré de Testigu de Jehová: és fàcil, només has d'anar bastant mudat, agafar una cartella de pell (o de poli-piel, és igual) i portar un parell de revistes a la mà ... ah, i si ets noi, el cabell com llepat per una vaca! És que la gent si no es disfressa és perquè no vol! I això d'anar per les cases, doncs mira, no fan mal a ningú, i així es distreuen ... és el que em deia un cop un senyor gran fent cua a cal metge "La gent s'ha de distreure, perquè el temps que estan distrets com a mínim no es droguen ni fan malbé res". La gent gran, quins cracks, aquests sí que saben de les coses!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 16 apunts genials
divendres, 10 de novembre de 2006
Capítol 169. Pisando fuerte
A la feina tenim una companya que està buscant pis. Noble tasca, si senyor. Ella i la seva mitja taronja han decidit donar el pas de veure què tal anirà la convivència en parella i per això estan buscant pisos de lloguer per Barcelona o rodalies. Ja! Buscar pisos en lloguer ara mateix a Barcelona és com buscar un davanter que marqui gols al Baa: saps que n'hi ha, perquè t'ho han dit, però no acaben d'aparèixer en el moment que els necessites. Seria el cas contrari de Bruce Willis, que a les pelis sempre estava al moment que el necessitaves ... clar que a la vida real ... on collons era l'11-S?

Buscar pis, ja sigui de lloguer o de compra, es pot fer actualment de tres maneres: o vas a donar una volta i dones veus, o vas a una API a veure què tenen o, gràcies a Nostru Senyor Bill Gates, pots consultar-ho per Internet. El resultat en els tres casos ve a ser el mateix: et desesperes (t'entren unes ganes de plorar i un desànimu ... que pa qué). L'única diferència és que als dos primers casos els altres veuen la cara de gilipolles que se't queda i al tercer no cal que ho comparteixis amb el món. Perquè el resultat és sempre el mateix: mai trobes res que t'agradi o que costi el que et vols gastar.

"Ohhh, però per Internet no veus el pis", pensareu. Doncs teniu raó, però per les descripcions que et fan, de vegades, ja pots saber que:

- Ideal parejas. Pis petit, ja ho diu el nom "ideal parelles", si al pis coincideixen 3 persones ja hi haurà problemes d'espai. Si el nom ho diu tot!! Defuig de convidar a gent a sopar ... o sempre pots muntar un sopar d'escala i fer-ho al replà!

- Para entrar a vivir. Aquest és una errada de la persona que escriu. Realment el que volia escriure és "per entrar-hi a viure ... d'aquí a 6 o 7 mesos, si tens sort, quan acabin les obres". Realment quan veus el pis no saps si plorar o si agafar directament un martell i començar a picar la paret ... que el de l'API et diu "Què fa?" ... i tu "Me'l quedo, però vaig adelantant feina!".

- Muy soleado. Aquest també és una altra frase incomplerta. Vol dir "Muy soleado ... si treiéssim els pisos de sobre el teu i el sostre del teu pis". El sol no el veus ni de conya. Però hi és, eh? És com allò que et diuen quan comentes "Avui no ha sortit el sol" i et surt el repipi dient "Nye, nye, nye, el sol surt cada dia" ... hi ha certa gent idiota que és per matar-la!

- Muy céntrico. Aixxx, a Esparreguera, per exemple, el tema centre és molt dispers. Tooot és centre. I si t'acudeix dir-los alguna cosa en plan "Perdona, sóc d'aquí de tota la vida, i això no és el centre del poble ni de conya!", et contesten amb un lleu "Uf, és que el poble ha crescut tant". Amics, d'aquí a poc el centre d'Esparreguera abarcarà ja el casc antic de Cervera ... i el nou i tot!

Doncs, tornant a la companya, resulta que va trobar una oferta per Internet (després vas i el veus, pels més descreguts): Pis a Hospitalet (vale), XXX Lelos al mes (carillu, però vale), local que són baixos (aquí ja dius peligru!!!), no té llum natural però té finestres que donen a l'escala (a veure, si ets optimista pots pensar que t'estalvies la tele, mires què passa per l'escala i ja està ... ideal si vius sota d'uns narcotraficants o d'un prostíbul ... que fort! ... per no parlar del complexe de Dràcula que et deu agafar) i la cirereta ... ideal parelles (això ja ho hem explicat) que no estiguin molt de temps a casa (lo cualo? s'estan regint per les lleis del pis dormitori? però dormitori-dormitori ... allà hi vas a dormir i ja està ... no hi facis vida perquè no podràs!!!). "Home", podreu pensar, "com a mínim son sincers!" ... doncs què voleu que us digui?. Doncs no, posa que és un zulo directament i així la gent se'n fa la idea!!! Que ara amb tot allò de la nena aquella que va fer la patranya del seu segrest la cosa està molt de moda!

Un dia d'aquests ja parlaré de les experiències buscant pis perquè n'hi ha de l'alçada d'un campanar. Com quan dius "Vull un pis" i enlloc de preguntar-te "Què vols?" et pregunten "Què et vols gastar?", que ja desanima, o com que et justifiquin que el sostre d'un pis és baix dient-te "Mira, així el podràs pintar evitant els perills de pujar-te a una escala" ... si en el fons vetllen per la teva seguretat! Que bons que són!

Fa uns anys Caixa de Catalunya anunciava les condicions d'una hipoteca en un anunci de la tele que representava una parella jove que anava a mirar pisos i no trobava el que li agradava (collons! Tros de pisos que eren! per cert) i de fons se sentia la cançó "Sacrifice" d'Elton John (molt encertada, per cert). Ara no, ara si algú vol fer un remake d'aquest anunci hi sortiria, enlloc de la parella, la parella i els pares de tots dos (perquè aquí s'hipoteca tot Déu) i de música segur que seria "InDeGuetto" de El Príncipe Gitano, però, això sí, al centre, eh? un guetto però al centre!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 13 apunts genials
dimecres, 8 de novembre de 2006
Capítol 168. Diaris d'una autoescola
Post dedicat a Sete Gibernau ... no, perdó, a la retirada de Sete Gibernau (per fí!!!), que segons el diari Marca "...uno de los mejores pilotos españoles de los últimos años..." (mentida! si fins i tot el rabiós del Lorenzo està per sobre d'ell i ha acabat de començar, com aquell qui diu) i segons ell mateix "He triunfado, y seguir por dinero no me hace feliz" (la primera frase no se la creu ni ell i és molt lleig que s'ho digui un mateix -endogàmia, en diuen, ... onanisme també- i la segona ... serà que ja té les butxaques plenes). Veieu! Per això és l'Espanya de la Pandereta ... on es dóna gloria als que no se la mereixen!

D'entre els milers, milions més ben dit, de coses que em falten per fer en aquesta vida, una té un nom: Autoescola. Noooo, no parlo de fer la cadena d'Autoescoles Angu, t'ho treuràs en dos cops de tita ... parlo de treure'm el carnet de conduir. Doncs sí, amiguets, a les meves velleses, encara no disposo d'aquest preuat trofeu de la nostra època ... clar que tenir-lo i no tenir després diners per comprar-me un cotxe també influeix una mica. "Oh, doncs estalvia calers, nen", si ja estalvio, però les prioritats, ara com ara, són unes altres ... com acabar d'amoblar-me el pis i recuperar els meus llibres i la màquina de cosir de la meva iaia que estan confiscats al parquing del Nen (gràcies, Nen ... d'aquí a quatre dies m'ho emporto, no patixques).

"Oh, ets molt prim de mires, tu, et podries haver apuntat". Perdoneu, però estic apuntat. Concretament des del mes de febrer de l'any 2002. Dia dels enamorats, per ser més exactes ("all you need is carnet"). "I què has fotut tot aquest temps?". Bueeeeeenu, diguem que la meva vida dió un vuelco al 2002 i ara com que se m'ha girat feina i no puc treure-me'l. Però perquè veieu que no sóc un ésser negatiu, us diré que em vaig assistir a classe entre juny i novembre de 2003.

"I què va passar?". Doncs que em vaig cansar i que al novembre de 2003 va entrar una coseta molt especial a la meva vida, una coseta que compartirà alegries i desgràcies amb mi durant molt de temps, el seu nom és Maria Rosa ... què dic?! Hipoteca, es diu Hipoteca. A més, durant 3 dies, 3, un idiota (només mereix aquest nom) que tenia per nom Pichilla (clar que no és el seu nom! com voleu que algú es digui Pichilla García!!) va fer la pregunta de "Oye, y si los vehículos que vienen por la derecha tienen preferencia ... yo si vengo de un camino rural también?" ... llavors el profe es passava tota l'hora explicant el que tothom ja sabia "Que noooo, porque el camino rural es una excepción ... sabes lo que es una excepción?" I el Pichilla, reia ... per desconeixement, suposo, de lo del camí rural i del que volia dir "excepció".

Quan et vols apuntar a l'autoescola no vol dir que au, hi vas i ja està. Norl! Has d'estar preparat pel que veuràs, escoltaràs i sentiràs. Cal que tinguis en compte que:

- Allò realment sí que és el baròmetre del país. Quan entres a l'autoescola, amiguets, és com entrar a la cova d'Ali-Babà i els 40 lladres ... però sense el Babà aquell. A més, quanta gent normal hi ha a una classe de teòrica de conduir? Poca, molt poca! Allò que veus aquelles pintes, que penses "Quan pleguem a les 9 corrent a casa que aquests t'atraquen!!". Aquells comentaris de "Yo ya llevo el buga de mi viejo!". Clar que si aquesta gent se'l treuen ... tu t'ho has de treure sense ni fer un test!

- Has d'haver cursat alguna assignatura de la carrera d'Hispàniques.
Que bonic i entranyable el llibre de l'
autoescola en la seva versió hispànica. Quines boniques paraules de les que desconeixes completament el seu significat, quina elegant organització per temes -que quan estàs al tema 8 fan referència a un sub-apartat del tema 9 i a un altre del tema 1-, quina bellesa narrativa -crec que hi ha trossos que estan escrit en futur de subjuntiu i tot-, quin de tot, tu!

- Quartus, has de tenir quartus.
Si ets dels afortunats, et pots treure tranquilament el carnet de l'
autoescola només amb unes 150 mil peles, 900 Lelos pels d'ESO, (bé, si ets dels afortunats el teu papi en té un i te'l treus de gratis) però si ets un pobre desgraciat que se t'encalla alguna cosa, allò és com un pou sense fons (bé, com a mínim et preparen per quan tinguis un cotxe ... un altre pou sense fons). O calla que no se't posin farrucos com li va passar a l'AiCarai, que es va apuntar aprofitant-se d'una oferta i quan se'l va treure es veu que l'oferta ja no tenia validesa ... "Doncs o pagues la diferència o no te'l donem" ... Quins lladres!!!

- Ordina ... què?
Afortunadament, els ordinadors a les
autoescoles han deixat de ser com les plantes a casa meva: estaven allà i allà es quedaven. La gent entrava, s'apuntava, la secre els deia "Mira, tenemos ordenadores", ells deien "Carai, tu" ... i no els tocava ni el tato. Jo, amb els meus coneixements sobradíssims, vaig intentar arrencar un per fer un test i ... una mica més i he d'anar a casa a buscar el CD del Windows per reinstal·lar-lo! Sort que ara ja no és així.

- Els conductors novells també ploren
. Quanta gent he vist sortir dels cotxes de pràctiques plorant? Buah! Crec que els pantans ja estarien al 200% de la seva capacitat. Podríem estar tot l'estiu amb mitja Catalunya amb una aixeta oberta per casa. Per què criden els professors de pràctiques!? Si no cal! No veuen que la gent està nerviosa? No els cridis que després encara serà pitjor! Després els passarà com a un amic meu, que estava tant tens que el profe li va dir que girés a l'esquerra i ell, pobre, tenia els braços agarrotats! Feina van tenir entre ell i el profe per girar el volant.


Sí sí, un dia d'aquests hi aniré. Com a mínim a renovar els llibres, que els meus crec que parlen que "una quàdriga no pot adelantar per l'esquerra a una altra quàdriga si la via romana és d'un únic sentit". Una mica desfassats, estan. Aguantarem la fina ironia de la secre quan em digui "Tendrías que dar algo" ... que es per dir-li "Yo te entrego mi corazón, si quieres". Si en el fons la Duna té raó. Apuntar-s'hi és fàcil però estar mentalitzat per anar-hi i veure tot allò ja és una altra cosa.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 11 apunts genials
dilluns, 6 de novembre de 2006
Capítol 167. Els simuladors
Bé, ja ho tenim. Ja tenim govern estable ... estable per un temps ... el que triguin a treure's els ulls els uns als altres. Ja veurem què passa. Ep, i aquest cop no ens podem queixar, que l'altra vegada les converses semblaven una cançó de Pimpinela: que si sí, que si no, que si ja ho veurem. O de Camela, que veient qui és el Molt Honorable, vindria més al cas (no puc amb Camela, nens, és que se'm posen aquí al cap i ... uf!). He quedat meravellat, tu, en 3 dies ja n'han tingut prou per formar El Equipo A, Hannibal Montilla, MA Benach, Carod el loco aullador Murdorch i Fenix Saura. Clar que Hannibal reia ... en fi ... suposo que l'únic bo és que Sergi Mas podrà continuar fent la seva paròdia a Polònia!

Jo, he de confessar-ho, preferia que el Fenix hagués estat el Mas, pobre, que ha guanyat les Eleccions ... però com que a tothom li interessa que hi hagi "un govern estable, un govern estable ... ah i progressista, ah i nacionalista, ah i que siguin simpàtics, ah i ...", que no ho veieu!? Que no hem aprés res de tants anys d'anuncis a la tele!? Que només Kinder Bueno fa possibles 3 desitjos!!! Es fa cert, doncs, allò que "Tot poble té els representants que es mereix". Ara a veure si ells es mereixen els votants que tenen! Però bé, ja els tenim triats, oi? Doncs, au, tema Eleccions tancat. De tota manera (síííí, ara ho acabo de tancar) si passeu per davant d'alguna seu de CIU i escolteu psicofonies no us alarmeu, diuen que l'esperit d'en Mas es passeja de seu en seu udolant per la seva mala fortuna.

Digues-li per l'efecte tripartit, digues-li per l'apagada general (a casa ni jo ni el meu despertador ens vem enterar) avui Catalunya era un caos. Bé, no generalitzo, el meu trosset de Catalunya era un caos. Per començar una cua a l'autovia que ens ha fet arribar a Barcelona en 1 hora i 3/4 (pels d'ESO ... això és molt de temps) "Oh, ves-hi amb tren", si clar, i que descarrili, oi? noooo, gràcies. Aix, allò que vas sentint programes de ràdio i veus que es van acabant i tu encara al bus ... un neguit, una cosa, un de tot.

Per continuar arribes a la feina i pam! No hi ha xarxa. No hi ha correu elecrònic i ... el que és pitjor ... no hi ha Internet!!! Dios!!! Veies a la gent allà al costat de la finestra "Oh, pare, per què ens castigues així!!!???". Que per què no en teníem? "Oh, és que l'apagada general", "Oh, és que el dissabte revisaven el tema xarxa" (revisadíssima ha quedat, pel que es veu), "Oh, és que el Ronaldinho fa pena". Tot eren excuses. Sort que hem anat a esmorzar i a treure una mica el ventre de pena, que sino... Però a la que puges i veus que tot funciona bé, t'animes i pam! Simulacre d'evacuació de l'edifici!!! Collons!!!

Els simulacres d'evacuació de la meva empresa han anat millorant amb els anys. El 1r any que vaig estar aquí recordo que abans de fer-lo, com dues hores abans, se sentia pel micro algú com bufant "Buf, buf, fiu, fiu" per després dir "Per favor evaquïn l'edifici" ... i els seus corresponents en castellà i anglès. Després quan érem al Paral·lel es van inventar allò de "Código verde, código amarillo", que deien que no dirien mai "Código rojo" perquè la gent associa el vermell amb el perill i en aquests casos s'ha de transmetre tranquilitat. Sabeu que va passar al primer simulacre, oi? "Código rojo, Código rojo" i ja ens tens a tots corrent escales avall com si ens devessin peles (Euros, de fet) pensant "Ostres, a que hi ha una bomba de veritat! I qui l'ha degut posar? Els enemics de Mordor? L'Aragorn i el Frodo? Que fuerrrrrte!". El d'avui ja ha estat més normalet. Tan sols el "Evaquïn l'edifici", sense bufades inicials per treure les teranyines al micro.

El que et diuen als simulacres és que has de deixar el que estàs fent i ordenadament baixar per les escales, sortir al carrer i trobar-nos a l'anomenat Punto de Encuentro (no poso, Punt de Trobada perquè llavors em direu que "Si que quedeu lluny, que això està entrant a Andorra" ... que també teniu una xispa ...). Però la realitat del funcionament dista molt al desitjable:

- Sona el primer avis. Primer pensament "Merda, ara no, collons, sempre que estic fent algo de profit va i fotem això"
- Segon avís. Et conciencies. "Vaaa, som-hi! On redéu és la cartera? i el mòbil?"
- Tercer avís. Els propis companys t'animen "Vinga Pep ... i si és de veritat, eh?". Deixa'm anar a buscar la jaqueta. Cony, que fot fred!
- Quart avís. Arribes a l'escala i veus la realitat: "si és un avís de veritat ... morirem tots!" "Como estaba la escalera? ... Abarrotaaaaa"
- Cinquè avís ... que tu ni sents perquè ets a l'escala. Estàs perdut en alguna planta comentant, amb un/a que baixa de la vuitena planta, que el dia que sigui això real morirem tots. Conclusió: la gent que treballa en informàtica té tendència a acceptar la mort.
- Sisè avís. El sents de rasquis. Ja som a la Planta Baixa, rumb al Punto de Encuentro. S'agraeix haver portat la jaqueta. Hi ha la facció glotona que se'n va a esmorzar. Hi ha la facció ràpida que no ha agafat la jaqueta i ja comença a tenir fred.
- Setè avís. A saber on ets. Penses ... "i si explotés l'edifici ... aquí també pillaríem, oi?" perquè tampoc estem tan lluny...

I quan sabem que podem tornar? Doncs en teoria ha de venir algú de pes específic (i no parlo de Carmen de Mairena ... però tindria el seu rotllo, eh?) i dir-nos "Ehhh, falsa alarma" (la Carmen diria alguna cosa com "Trabajas de informático ... lo digo por el disco duro" ) i la gent tornaria tranquilament. La realitat és que quan algú es cansa d'estar dret passant fred doncs inicia la tornada ... i tots seguint-lo, clar ... tot això davant la mirada atònita de la gent que està a l'Illa en aquells moments ... algun dia ens aplaudiran i tot, tu. Jo només espero que no ens cronometrin mai perquè ... val que l'edifici sigui alt, però som lents de nassos.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dijous, 2 de novembre de 2006
Capítol 166. My name is Pucca
Anem a posar una metàfora: Sabeu aquells partits de futbol (léase pel·lícules pels no-amants del futbol) que se't fan pesats-pesats com aquells panellets que t'ha regalat algú amb tota la bona intenció del món, però que no en té ni punyetera idea de fer panellets, i que són pastosos, pastosos i que tu dius "Mmmm que broncs que stfan ..." mentre te'ls vas passant d'una galta a l'altra (pam, ara a la dreta, pam, ara a l'esquerra) ... us ho imagineu, oi? I allò que te'ls vas "menjant" mentres mires la bossa (normalment venen embolicats en bossa ... probablement reciclada d'alguna coca d'oli de fa uns mesos ... no voldreu que els posin en bossa del Caprabo! ....) i penses "Collons, encara en queden 3 més" mentre la persona que els ha fet, innocent ella, et pregunta "Estan bons, eh?" i tu només desitges que, de cop i volta, algun meteorit o alguna invasió alienígena aterri al nostre planeta i ens engegui a tots a fer punyetes, contalde no continuar amb aquella agonia ... doncs amics, amigues, això és que el que passarà a partir d'ara!!!

Us pensàveu que les Eleccions s'havien acabat, oi? No, no, no!! (amb cantarella, si us plau) Ara ve quan el 3r en discòrdia deixa que els dos primers li facin el cortejo. Sí, sí, al més pur estil Mantis religiosa, deixarà que els mascles dominants es barallin entre ells per oferir-li lomásmejor i després, quan ja hagi descartat a un, nyam, es menjarà al que quedi! Però tranquils, penseu que si no hi ha cap desgràcia mundial (allò del meteorit no sembla cap mala opció) els festejos aquests duraran ben bé mig mes més (15 dies pels d'ESO).

"Però van guanyar els teus o no?", us preguntareu ... bé, excepte la Geo, que sap què vaig votar ... i la Nimue, que s'ho suposa ... i no vaig trobar al Fary ... Doncs què voleu que us digui ... era més o menys el resultat que ja esperava, l'única pega és que ha baixat el PP ... i per qui se m'hagi ofès perquè no m'alegri que hagi baixat el PP que continuï llegint ... a costa de pujar el partit-partido aquell-aquel que-que promou-promueve el-el bilingüisme-bilingüismo (que està molt bé, eh? promoure'l, sempre que recordis a quin país ets i què vol ser aquest país), partit del que vaig veure les declaracions i crec que el més encertat per qualificar-les, si no vull ferir sensibilitats, és que ... em punxen i no em treuen sang.

Però deixem als polítics creure's que són Déu, que és el que acaben fent durant les legislatures, i anem a les qüestions més terrenals. De nou el bus Esparreguera-Barcelona ha assistit, impertèrrit, a una demostració de savoir faire, que diuen els francesos. La demostració l'ha realitzat una noia que puja al bus a qui anomenem Pucca (veure foto). "Alaaaa, com et passes!", no, és així, potser en veritat al nino aquest li falten com uns 10 quilos en forma de panxa cervesera que sobresurti per sota un jersei arrapat per assemblar-s'hi, però suslojuro que és aixines! La noia és així com una mica ... excèntrica ... per no ferir sensibilitats (ui, que poc feridor que estic, avui). Sembla treta d'una sèrie manga!

Doncs aquí la colega que ens puja, es troba a un amic seu anomenat Jimmy (no! no és Jimmy Jazz de El Principe de Bel Air, com voleu que ho sigui ... clar que si hagués dit "Qué passa Pucca!?" hagués donat què pensar). Resulta que a la noia aquesta li ha donat per parlar al bus. Clar, qui no ho ha fet això de parlar al bus? A les 7 del matí qui no ho ha fet? Parlar amb una veu 2 octaves més alta de la veu normal qui no ho ha fet? Doncs a crit pelat! La senyoreta s'ha fotut a cridar al mig del bus, vaja, que les dones de qualsevol mercadillu al carrer són unes punyeteres aprenentes al seu costat!

I la conversa profunda, profunda i respectuosa ... ui si n'era, de respectuosa: "Yo es que me cago en todos los jauseros y los pijos estos que escuchan música mierda o música comercial, yo escucho jal·l·lcol·l·l" (nota de l'autor, el que la nostra amigueta rebessuda de panxa cervesera es referia a música Hardcore, que segons la Wikipèdia és una mena d'evolució de la música techno ... jo quan ho ha dit pensava en la cançó del Ramoncín, aquella de "Litros de jalcol corren por mis venas, mujer ...", és que sota presió no penso bé), "Ya ves, neng, a mi me dijo un tio una vez que bajara la música, neng, y una mierda le dije, neng" o "A mi alguien me dice algo, neng, y me lío a puñetazos, neng, como si bailara jal·l·lcol·l·l", amenitzat per cant a capel·la de cançons (¿?) jalcol en directe (les octaves havien pujat a 3 en aquells moments). Ah i la cirereta "Yo tengo 18 tacos, neng". Aquí ja tothom qui tenia a la vista s'ha posat les mans al cap i ha pensat "Joder! 18 físics però 3 mentals!".

Total que ha arribat a aquell punt tan entranyable que des de tot el bus només se la sentia a ella. Total que ha arribat a aquell punt tan entranyable que veies com tot el bus es treia els cascos i connectaven llurs MP3os (excepte la gent gran, clar, que el dia que vegi una iaia amb cascos ja plego del tot). Pero fins i tot amb els MP3os connectats se la sentia. Jo, al meu, feia una barreja entre neng aquí i música jalcol allà i el Bisbal, horribles les tres coses per separat, imagineu-vos-les juntes! Que què feia en Jimmy, mentrestant? Mirava i reia! Potser la Pucca deu ser com la Mantis religiosa però enlloc de menjar-se a la parella deu xuclar neurones de l'ésser masculí que té més aprop ... ara en deu tenir -2 (-1 seva i -1 del Jimmy)

De fet, mentre baixàvem els comentaris del respectable eren de la talla humana de: (i tot això és verídic)
- "Quina llàstima que no deixin pujar armes al bus!"
- "Ara que troben fosses comunes amb gent de la Guerra Civil un cop hàgim reconegut a tots els enterrats la podríem enterrar a ella"
- "Maleducada! Segur que a casa seva no ho fa això"
- "Que malament va el país si tu pots votar. S'hauria de promoure una llei contra gent com tu"

Una cantant, Suzanne Vega, va escriure fa molt i molt de temps una cançó, dins un LP que es deia Solitude standing, que es deia Luka i que parlava d'un nen que el maltractaven els seus pares (li van donar la tira de premis per aquesta cançó; és molt maca i amb una lletra molt frapant). Doncs poques bufetades li van fotre a aquesta cria en el seu moment! Potser ara aniria més fineta i més educadeta. Ah, i que ningú em vingui que la culpa és dels profes i de les escoles, eh? Que prou feina tenen, pobres!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 11 apunts genials