Anem a posar una metàfora: Sabeu aquells partits de futbol (léase pel·lícules pels no-amants del futbol) que se't fan pesats-pesats com aquells panellets que t'ha regalat algú amb tota la bona intenció del món, però que no en té ni punyetera idea de fer panellets, i que són pastosos, pastosos i que tu dius "Mmmm que broncs que stfan ..." mentre te'ls vas passant d'una galta a l'altra (pam, ara a la dreta, pam, ara a l'esquerra) ... us ho imagineu, oi? I allò que te'ls vas "menjant" mentres mires la bossa (normalment venen embolicats en bossa ... probablement reciclada d'alguna coca d'oli de fa uns mesos ... no voldreu que els posin en bossa del Caprabo! ....) i penses "Collons, encara en queden 3 més" mentre la persona que els ha fet, innocent ella, et pregunta "Estan bons, eh?" i tu només desitges que, de cop i volta, algun meteorit o alguna invasió alienígena aterri al nostre planeta i ens engegui a tots a fer punyetes, contalde no continuar amb aquella agonia ... doncs amics, amigues, això és que el que passarà a partir d'ara!!!
Us pensàveu que les Eleccions s'havien acabat, oi? No, no, no!! (amb cantarella, si us plau) Ara ve quan el 3r en discòrdia deixa que els dos primers li facin el cortejo. Sí, sí, al més pur estil Mantis religiosa, deixarà que els mascles dominants es barallin entre ells per oferir-li lomásmejor i després, quan ja hagi descartat a un, nyam, es menjarà al que quedi! Però tranquils, penseu que si no hi ha cap desgràcia mundial (allò del meteorit no sembla cap mala opció) els festejos aquests duraran ben bé mig mes més (15 dies pels d'ESO).
"Però van guanyar els teus o no?", us preguntareu ... bé, excepte la Geo, que sap què vaig votar ... i la Nimue, que s'ho suposa ... i no vaig trobar al Fary ... Doncs què voleu que us digui ... era més o menys el resultat que ja esperava, l'única pega és que ha baixat el PP ... i per qui se m'hagi ofès perquè no m'alegri que hagi baixat el PP que continuï llegint ... a costa de pujar el partit-partido aquell-aquel que-que promou-promueve el-el bilingüisme-bilingüismo (que està molt bé, eh? promoure'l, sempre que recordis a quin país ets i què vol ser aquest país), partit del que vaig veure les declaracions i crec que el més encertat per qualificar-les, si no vull ferir sensibilitats, és que ... em punxen i no em treuen sang.
Però deixem als polítics creure's que són Déu, que és el que acaben fent durant les legislatures, i anem a les qüestions més terrenals. De nou el bus Esparreguera-Barcelona ha assistit, impertèrrit, a una demostració de savoir faire, que diuen els francesos. La demostració l'ha realitzat una noia que puja al bus a qui anomenem Pucca (veure foto). "Alaaaa, com et passes!", no, és així, potser en veritat al nino aquest li falten com uns 10 quilos en forma de panxa cervesera que sobresurti per sota un jersei arrapat per assemblar-s'hi, però suslojuro que és aixines! La noia és així com una mica ... excèntrica ... per no ferir sensibilitats (ui, que poc feridor que estic, avui). Sembla treta d'una sèrie manga!
Doncs aquí la colega que ens puja, es troba a un amic seu anomenat Jimmy (no! no és Jimmy Jazz de El Principe de Bel Air, com voleu que ho sigui ... clar que si hagués dit "Qué passa Pucca!?" hagués donat què pensar). Resulta que a la noia aquesta li ha donat per parlar al bus. Clar, qui no ho ha fet això de parlar al bus? A les 7 del matí qui no ho ha fet? Parlar amb una veu 2 octaves més alta de la veu normal qui no ho ha fet? Doncs a crit pelat! La senyoreta s'ha fotut a cridar al mig del bus, vaja, que les dones de qualsevol mercadillu al carrer són unes punyeteres aprenentes al seu costat!
I la conversa profunda, profunda i respectuosa ... ui si n'era, de respectuosa: "Yo es que me cago en todos los jauseros y los pijos estos que escuchan música mierda o música comercial, yo escucho jal·l·lcol·l·l" (nota de l'autor, el que la nostra amigueta rebessuda de panxa cervesera es referia a música Hardcore, que segons la Wikipèdia és una mena d'evolució de la música techno ... jo quan ho ha dit pensava en la cançó del Ramoncín, aquella de "Litros de jalcol corren por mis venas, mujer ...", és que sota presió no penso bé), "Ya ves, neng, a mi me dijo un tio una vez que bajara la música, neng, y una mierda le dije, neng" o "A mi alguien me dice algo, neng, y me lío a puñetazos, neng, como si bailara jal·l·lcol·l·l", amenitzat per cant a capel·la de cançons (¿?) jalcol en directe (les octaves havien pujat a 3 en aquells moments). Ah i la cirereta "Yo tengo 18 tacos, neng". Aquí ja tothom qui tenia a la vista s'ha posat les mans al cap i ha pensat "Joder! 18 físics però 3 mentals!".
Total que ha arribat a aquell punt tan entranyable que des de tot el bus només se la sentia a ella. Total que ha arribat a aquell punt tan entranyable que veies com tot el bus es treia els cascos i connectaven llurs MP3os (excepte la gent gran, clar, que el dia que vegi una iaia amb cascos ja plego del tot). Pero fins i tot amb els MP3os connectats se la sentia. Jo, al meu, feia una barreja entre neng aquí i música jalcol allà i el Bisbal, horribles les tres coses per separat, imagineu-vos-les juntes! Que què feia en Jimmy, mentrestant? Mirava i reia! Potser la Pucca deu ser com la Mantis religiosa però enlloc de menjar-se a la parella deu xuclar neurones de l'ésser masculí que té més aprop ... ara en deu tenir -2 (-1 seva i -1 del Jimmy)
De fet, mentre baixàvem els comentaris del respectable eren de la talla humana de: (i tot això és verídic)
- "Quina llàstima que no deixin pujar armes al bus!"
- "Ara que troben fosses comunes amb gent de la Guerra Civil un cop hàgim reconegut a tots els enterrats la podríem enterrar a ella"
- "Maleducada! Segur que a casa seva no ho fa això"
- "Que malament va el país si tu pots votar. S'hauria de promoure una llei contra gent com tu"
Una cantant, Suzanne Vega, va escriure fa molt i molt de temps una cançó, dins un LP que es deia Solitude standing, que es deia Luka i que parlava d'un nen que el maltractaven els seus pares (li van donar la tira de premis per aquesta cançó; és molt maca i amb una lletra molt frapant). Doncs poques bufetades li van fotre a aquesta cria en el seu moment! Potser ara aniria més fineta i més educadeta. Ah, i que ningú em vingui que la culpa és dels profes i de les escoles, eh? Que prou feina tenen, pobres!
