Em fa ilusió rebre cartes. No sé, és com rebre missatges al contestador. Fa gràcia. Mails? També, però menus! Les cartes i els missatges al contestador són com ... com ... més personals. Un mail, si poses a un mono prou intel·ligent, te'n sap enviar un ... i no vull dir amb això que la carretada de gent que m'envien mails siguin com monos, eh? Que aquí com que es fa de conya us esvereu i treieu conclusions precipitades. I els SMS? Encara estic intentant desxifrar un que vaig rebre a començament d'any ... clar vas treient lletres, treient lletres ...i et queda en res ... feina tens després per intuir què posa! Perquè a la frase "xp etxj getco gir xev sev. Bn Nadal" ... apart del darrer tros ... algú intueix alguna cosa?
Divendres passat, que vaig arribar a 3/4 de 15 a casa (no poso l'hora pels d'ESO perquè o estaven dormint o feien botellón a aquelles hores) després d'un mega sopar d'aproximadament 4 hores (pels d'ESO, la meitat del temps que esteu al cole ... i fixa't que no poso "que esteu estudiant") amb EscoltaMUnaCosa i el meu ex-company AixoNoPotSer, molt monus ells, vaig trobar-me una carta a la bústia. No acostumo a rebre cartes des que estic al pis (bé, i abans tampoc masses). N'envio però no en rebo. Curiós? La gent a qui els escric són rancis? No m'estimen en realitat? No saben escriure? Tot això podria ser. Sort que de tant en tant en rebo del banc (aquests sí que me n'envien, veus? em deuen tenir carinyu ... a mi o als meus diners), que això em fa pujar l'Ego.
Doncs divendres a l'arribar a casa miro el correu i sorpresa! (no, no era la Gemio) una carta. En un sobre blanc, sense remitent, sense destinatari. Miro el contingut i era un panflet ("Bah, un panflet", pensareu) ... però era un panflet que posava "El fin de la religión falsa se acerca". Conyo! El primer que vaig pensar (bé, de fet va ser el segon, el primer va ser "Uix, estàs adormit, demà segur que ho rellegeixes i no posa això") va ser "Nooooo!!! Sabia que això del Barça de Xampinyons i Lligues no podia durar molt de temps!!!". És el que haguéssim pensat tots, no em digueu ara que no.
Després de l'esglai inicial, un cop assentat i provant de mirar què feien per la tele a quarts de 4 de la matinada (les pelis porno de TeleTaxi TV ja no són el que eren) vaig descobrir que els emisaris de la nota catastrofista eren ... Els Testigus de Jehová. Es veu que hi ha una facció rotatòria del grup aquest perquè cada 6 mesos exactes passen per casa. I mira que el darrer cop vaig ser educat i els vaig convidar a abandonar el replà de molt bones maneres ... potser per això ara em passen les notes en plan anònims per sota la porta. El següent pas suposo que serà pintar el Despertad en forma de graffiti a la paret de la fusteria de davant de casa perquè puguem llegir el seu missatge (ep, que tindria la seva cosa, eh?).
Els Testigus de Jehovà tenen mala sort ...venen a ser com l'Acebes de les religions: ningú vol que entrin a casa seva i sempre que obren la boca al final l'acaben cagant. Perquè ... com és que mai passen de la porta, que ningú els diu "Passi, passi, que parlem d'això del final de la religió falsa al menjador"? Com és que sempre que algú parla amb ells, des de dintell de la porta, naturalment, se sent el pare/mare dient "No parlis amb estranys i tanca la porta"? Per què sempre són tan seriosos? Per què sempre són portadors de males notícies (uhhh, el final de la religió falsa!!! uuuuhhhh)? Per què mai van amb texans ni roba casual? A més ... testimonis, de què? Han hagut d'anar a judici? El culpable, realment ho era? Estan a favor de Montilla, ells?
I l'altra és quan obren la boca. Un servidor va aguantar durant 5 llargs minuts com m'anunciaven que "por culpa de las nuevas tecnologías y de Internet" una parella d'estadounidencs, John M i Mery S (perquè sempre es diuen John, ells?) es van estar a punt de separar ... perquè es veu que ell es quedava per la nit a mirar fotos de senyores despullades i ella un cop es va llevar "a tardías horas de la madrugada", va baixar al menjador i va veure que ell mirava fotos impúdiques. I el resum que en feien era que "por culpa de los ordenadores nuestra feliz vida se va al garete" (bé, no van dir "garete" però ja m'enteneu). Clar, quan em pregunten a què em dedico i els dic "Estic acabant d'estudiar informàtica", i després d'un silenci d'aquells que passa tota la flota d'àngels del cel, la noia joveneta una mica més i la podem vendre a plaça com a tomàquet i la dona gran, més curtida ja i amb una permanent a lo Jackson Five, em llença un "Pues aún estás a tiempo de enderezar tu vida, jovencito" ... i després passa allò tan típic que, ui!, se't tanca la porta.
Però a mi en el fons em cauen bé. De fet, si algun dia em torno a disfressar pel Carnestoltes ho faré de Testigu de Jehová: és fàcil, només has d'anar bastant mudat, agafar una cartella de pell (o de poli-piel, és igual) i portar un parell de revistes a la mà ... ah, i si ets noi, el cabell com llepat per una vaca! És que la gent si no es disfressa és perquè no vol! I això d'anar per les cases, doncs mira, no fan mal a ningú, i així es distreuen ... és el que em deia un cop un senyor gran fent cua a cal metge "La gent s'ha de distreure, perquè el temps que estan distrets com a mínim no es droguen ni fan malbé res". La gent gran, quins cracks, aquests sí que saben de les coses!
Divendres passat, que vaig arribar a 3/4 de 15 a casa (no poso l'hora pels d'ESO perquè o estaven dormint o feien botellón a aquelles hores) després d'un mega sopar d'aproximadament 4 hores (pels d'ESO, la meitat del temps que esteu al cole ... i fixa't que no poso "que esteu estudiant") amb EscoltaMUnaCosa i el meu ex-company AixoNoPotSer, molt monus ells, vaig trobar-me una carta a la bústia. No acostumo a rebre cartes des que estic al pis (bé, i abans tampoc masses). N'envio però no en rebo. Curiós? La gent a qui els escric són rancis? No m'estimen en realitat? No saben escriure? Tot això podria ser. Sort que de tant en tant en rebo del banc (aquests sí que me n'envien, veus? em deuen tenir carinyu ... a mi o als meus diners), que això em fa pujar l'Ego.
Doncs divendres a l'arribar a casa miro el correu i sorpresa! (no, no era la Gemio) una carta. En un sobre blanc, sense remitent, sense destinatari. Miro el contingut i era un panflet ("Bah, un panflet", pensareu) ... però era un panflet que posava "El fin de la religión falsa se acerca". Conyo! El primer que vaig pensar (bé, de fet va ser el segon, el primer va ser "Uix, estàs adormit, demà segur que ho rellegeixes i no posa això") va ser "Nooooo!!! Sabia que això del Barça de Xampinyons i Lligues no podia durar molt de temps!!!". És el que haguéssim pensat tots, no em digueu ara que no.
Després de l'esglai inicial, un cop assentat i provant de mirar què feien per la tele a quarts de 4 de la matinada (les pelis porno de TeleTaxi TV ja no són el que eren) vaig descobrir que els emisaris de la nota catastrofista eren ... Els Testigus de Jehová. Es veu que hi ha una facció rotatòria del grup aquest perquè cada 6 mesos exactes passen per casa. I mira que el darrer cop vaig ser educat i els vaig convidar a abandonar el replà de molt bones maneres ... potser per això ara em passen les notes en plan anònims per sota la porta. El següent pas suposo que serà pintar el Despertad en forma de graffiti a la paret de la fusteria de davant de casa perquè puguem llegir el seu missatge (ep, que tindria la seva cosa, eh?).
Els Testigus de Jehovà tenen mala sort ...venen a ser com l'Acebes de les religions: ningú vol que entrin a casa seva i sempre que obren la boca al final l'acaben cagant. Perquè ... com és que mai passen de la porta, que ningú els diu "Passi, passi, que parlem d'això del final de la religió falsa al menjador"? Com és que sempre que algú parla amb ells, des de dintell de la porta, naturalment, se sent el pare/mare dient "No parlis amb estranys i tanca la porta"? Per què sempre són tan seriosos? Per què sempre són portadors de males notícies (uhhh, el final de la religió falsa!!! uuuuhhhh)? Per què mai van amb texans ni roba casual? A més ... testimonis, de què? Han hagut d'anar a judici? El culpable, realment ho era? Estan a favor de Montilla, ells?
I l'altra és quan obren la boca. Un servidor va aguantar durant 5 llargs minuts com m'anunciaven que "por culpa de las nuevas tecnologías y de Internet" una parella d'estadounidencs, John M i Mery S (perquè sempre es diuen John, ells?) es van estar a punt de separar ... perquè es veu que ell es quedava per la nit a mirar fotos de senyores despullades i ella un cop es va llevar "a tardías horas de la madrugada", va baixar al menjador i va veure que ell mirava fotos impúdiques. I el resum que en feien era que "por culpa de los ordenadores nuestra feliz vida se va al garete" (bé, no van dir "garete" però ja m'enteneu). Clar, quan em pregunten a què em dedico i els dic "Estic acabant d'estudiar informàtica", i després d'un silenci d'aquells que passa tota la flota d'àngels del cel, la noia joveneta una mica més i la podem vendre a plaça com a tomàquet i la dona gran, més curtida ja i amb una permanent a lo Jackson Five, em llença un "Pues aún estás a tiempo de enderezar tu vida, jovencito" ... i després passa allò tan típic que, ui!, se't tanca la porta.
Però a mi en el fons em cauen bé. De fet, si algun dia em torno a disfressar pel Carnestoltes ho faré de Testigu de Jehová: és fàcil, només has d'anar bastant mudat, agafar una cartella de pell (o de poli-piel, és igual) i portar un parell de revistes a la mà ... ah, i si ets noi, el cabell com llepat per una vaca! És que la gent si no es disfressa és perquè no vol! I això d'anar per les cases, doncs mira, no fan mal a ningú, i així es distreuen ... és el que em deia un cop un senyor gran fent cua a cal metge "La gent s'ha de distreure, perquè el temps que estan distrets com a mínim no es droguen ni fan malbé res". La gent gran, quins cracks, aquests sí que saben de les coses!
