dilluns, 6 de novembre de 2006
Capítol 167. Els simuladors
Bé, ja ho tenim. Ja tenim govern estable ... estable per un temps ... el que triguin a treure's els ulls els uns als altres. Ja veurem què passa. Ep, i aquest cop no ens podem queixar, que l'altra vegada les converses semblaven una cançó de Pimpinela: que si sí, que si no, que si ja ho veurem. O de Camela, que veient qui és el Molt Honorable, vindria més al cas (no puc amb Camela, nens, és que se'm posen aquí al cap i ... uf!). He quedat meravellat, tu, en 3 dies ja n'han tingut prou per formar El Equipo A, Hannibal Montilla, MA Benach, Carod el loco aullador Murdorch i Fenix Saura. Clar que Hannibal reia ... en fi ... suposo que l'únic bo és que Sergi Mas podrà continuar fent la seva paròdia a Polònia!

Jo, he de confessar-ho, preferia que el Fenix hagués estat el Mas, pobre, que ha guanyat les Eleccions ... però com que a tothom li interessa que hi hagi "un govern estable, un govern estable ... ah i progressista, ah i nacionalista, ah i que siguin simpàtics, ah i ...", que no ho veieu!? Que no hem aprés res de tants anys d'anuncis a la tele!? Que només Kinder Bueno fa possibles 3 desitjos!!! Es fa cert, doncs, allò que "Tot poble té els representants que es mereix". Ara a veure si ells es mereixen els votants que tenen! Però bé, ja els tenim triats, oi? Doncs, au, tema Eleccions tancat. De tota manera (síííí, ara ho acabo de tancar) si passeu per davant d'alguna seu de CIU i escolteu psicofonies no us alarmeu, diuen que l'esperit d'en Mas es passeja de seu en seu udolant per la seva mala fortuna.

Digues-li per l'efecte tripartit, digues-li per l'apagada general (a casa ni jo ni el meu despertador ens vem enterar) avui Catalunya era un caos. Bé, no generalitzo, el meu trosset de Catalunya era un caos. Per començar una cua a l'autovia que ens ha fet arribar a Barcelona en 1 hora i 3/4 (pels d'ESO ... això és molt de temps) "Oh, ves-hi amb tren", si clar, i que descarrili, oi? noooo, gràcies. Aix, allò que vas sentint programes de ràdio i veus que es van acabant i tu encara al bus ... un neguit, una cosa, un de tot.

Per continuar arribes a la feina i pam! No hi ha xarxa. No hi ha correu elecrònic i ... el que és pitjor ... no hi ha Internet!!! Dios!!! Veies a la gent allà al costat de la finestra "Oh, pare, per què ens castigues així!!!???". Que per què no en teníem? "Oh, és que l'apagada general", "Oh, és que el dissabte revisaven el tema xarxa" (revisadíssima ha quedat, pel que es veu), "Oh, és que el Ronaldinho fa pena". Tot eren excuses. Sort que hem anat a esmorzar i a treure una mica el ventre de pena, que sino... Però a la que puges i veus que tot funciona bé, t'animes i pam! Simulacre d'evacuació de l'edifici!!! Collons!!!

Els simulacres d'evacuació de la meva empresa han anat millorant amb els anys. El 1r any que vaig estar aquí recordo que abans de fer-lo, com dues hores abans, se sentia pel micro algú com bufant "Buf, buf, fiu, fiu" per després dir "Per favor evaquïn l'edifici" ... i els seus corresponents en castellà i anglès. Després quan érem al Paral·lel es van inventar allò de "Código verde, código amarillo", que deien que no dirien mai "Código rojo" perquè la gent associa el vermell amb el perill i en aquests casos s'ha de transmetre tranquilitat. Sabeu que va passar al primer simulacre, oi? "Código rojo, Código rojo" i ja ens tens a tots corrent escales avall com si ens devessin peles (Euros, de fet) pensant "Ostres, a que hi ha una bomba de veritat! I qui l'ha degut posar? Els enemics de Mordor? L'Aragorn i el Frodo? Que fuerrrrrte!". El d'avui ja ha estat més normalet. Tan sols el "Evaquïn l'edifici", sense bufades inicials per treure les teranyines al micro.

El que et diuen als simulacres és que has de deixar el que estàs fent i ordenadament baixar per les escales, sortir al carrer i trobar-nos a l'anomenat Punto de Encuentro (no poso, Punt de Trobada perquè llavors em direu que "Si que quedeu lluny, que això està entrant a Andorra" ... que també teniu una xispa ...). Però la realitat del funcionament dista molt al desitjable:

- Sona el primer avis. Primer pensament "Merda, ara no, collons, sempre que estic fent algo de profit va i fotem això"
- Segon avís. Et conciencies. "Vaaa, som-hi! On redéu és la cartera? i el mòbil?"
- Tercer avís. Els propis companys t'animen "Vinga Pep ... i si és de veritat, eh?". Deixa'm anar a buscar la jaqueta. Cony, que fot fred!
- Quart avís. Arribes a l'escala i veus la realitat: "si és un avís de veritat ... morirem tots!" "Como estaba la escalera? ... Abarrotaaaaa"
- Cinquè avís ... que tu ni sents perquè ets a l'escala. Estàs perdut en alguna planta comentant, amb un/a que baixa de la vuitena planta, que el dia que sigui això real morirem tots. Conclusió: la gent que treballa en informàtica té tendència a acceptar la mort.
- Sisè avís. El sents de rasquis. Ja som a la Planta Baixa, rumb al Punto de Encuentro. S'agraeix haver portat la jaqueta. Hi ha la facció glotona que se'n va a esmorzar. Hi ha la facció ràpida que no ha agafat la jaqueta i ja comença a tenir fred.
- Setè avís. A saber on ets. Penses ... "i si explotés l'edifici ... aquí també pillaríem, oi?" perquè tampoc estem tan lluny...

I quan sabem que podem tornar? Doncs en teoria ha de venir algú de pes específic (i no parlo de Carmen de Mairena ... però tindria el seu rotllo, eh?) i dir-nos "Ehhh, falsa alarma" (la Carmen diria alguna cosa com "Trabajas de informático ... lo digo por el disco duro" ) i la gent tornaria tranquilament. La realitat és que quan algú es cansa d'estar dret passant fred doncs inicia la tornada ... i tots seguint-lo, clar ... tot això davant la mirada atònita de la gent que està a l'Illa en aquells moments ... algun dia ens aplaudiran i tot, tu. Jo només espero que no ens cronometrin mai perquè ... val que l'edifici sigui alt, però som lents de nassos.
 
post perpetrat per jo mateix ...|


9 Comentaris:


At 6/11/06 15:44, Blogger Adagio

bua que dur! espero que hagi estabilitat i sinooo pos mira a la tercera va a la vençuda (properes eleccions xDD)
a mi m mola fer evacuacions, perds temps i de mentres fas la xerrada amb el company. Lo millor de tot que si passes de veritat.. tot seria diferent... veig gent tirant-se per la finestra, i tot per culpa del barça que només fa empats i derrotes.

 

At 6/11/06 17:00, Blogger Mikel

Possiblement el teu sigui l´unic post que avui m´ha fet riure una mica....

 

At 6/11/06 20:42, Blogger Giorgio Grappa

En sis anys que porte en la meua empressa, mai no hem fet cap simulacre... i se suposa que hi estem obligats. Em pregunte de qui es volen desfer, si dels alumnes o dels profes.

 

At 6/11/06 22:44, Anonymous gemminola

Com m´he rigut amb el teu post, nen ets un mestre :D

 

At 6/11/06 23:30, Blogger nimue

ooooh! els nostres simulacres no són tan divertits! a mi em toca baixar al pati a 30 adolescents histèrics que de sobte es preocupen pels llibres. Senyo! que se noh queman loh libroh!
A bones hores preocupant-se dels llibres! I cada any em toca simulacre!

l'any passat ens vam bombardejar amb taronges des del carrer, un grup d'alumnes expulsats. Va ser dramàtic. Quasi hauria preferit cremar-me en la foguera... Ai! i les secretàries se'ns van cremar perquè no van escoltar la sirena...

En finsss... no te m'estresses, la culpa és del tripartit, respira hondo... ens veiem després... ooooommmm!

 

At 7/11/06 10:58, Blogger Txell

I saps qui en té la culpa de tot oi?.... en Muntilla! :PPP
Segueix amb aquest sentit de l'humor!

 

At 7/11/06 12:12, Blogger Sandra

A mi, el més gràcia em fa és que abans d'anar al punto de encuentro he d'apagar l'ordinador. Com volen que arribi a temps a cap lloc si primer he d'apagar l'ordinador (que no saben que triga 1/2 hora!!).
No, es veu que no ho saben...

 

At 7/11/06 14:38, Anonymous Mariiiiiiriiiiiooo!!!

Uaaalaaa!!!!
Que fuerrte me pareceee!!!
Ara que ha de tenir el seu punt veure un desallotjament així, i més per aquella zona!!!

 

At 7/11/06 16:24, Blogger olimpia

Això em recorda als avisos de bomba que hi havia a l'institut. Sortiem tots rient, pensant en qui havia estat el boig que ho havia fet. Sempre era mentida. Jo també agafava totes les meves coses amb la calma i sortia dels últims.
Jo crec que aquestes coses no tenen cap sentit. El dia que de veritat hi hagi una bomba o un incendi... de calma res de res.
Molts petons.