Després d'un parell de caps de setmana que sembla que estigui fent "Catalunya de punta a punta amb l'Angu" ... el cap de setmana passat dissabte al matí a Valls, diumenge a Miami Platja (TGN! TGN! Com voleu que Miami-USA sigui nostra ... calla! El Tripartit? No, no veig a Montilla envaint Miami-USA ... més que res perquè si el català que s'assembla una micoooooooooooooooona al castellà ja no el rasca molt, l'anglès que no s'assembla en res de res, ja ni t'explico ... i si els ha d'explicar que els hem envaït ... no, no pot ser) i aquest passat finde dissabte al matí d'ajuda de mudances a Vilanova i dissabte tarda-nit-matinada Bescanó-Vic ... sembla que ahir va arribar una micoooooooona de tranquilitat ... bé, més que tranquilitat com a mínim vaig tenir un dia d'espatxurramenta al sofà.
I clar, els dies d'espatxurramenta de què et donen ganes? I si a més és diumenge? Que es pot fer un diumenge per la tarda per acabar de deprimir-te? Correcte! Un cine! (pels d'ESO, em refereixo a anar a UN CINE a veure UNA PEL·LÍCULA ...és que després hi ha qui se'm queixa que parlo en clau ... dos charly beta bravo, corto y cierro). Per què els diumenges per la tarda són depressius? Per què si vas al cine i surts d'allà que és fosc i negre la gent encara es deprimeix més? Si justament has anat allà a cremar hores? Perquè quedar-se a casa o anar a prendre alguna cosa encara és pitjor!
Total que un cine. Abrera, la població del Baix Llobregat Nord (calla que l'altre dia em va arribar un sobre a casa que posava "Esparreguera BLN" ... ei, mitja hora ... d'acord, estic espès ... per desxifrar que "BLN" era "Baix Llobregat Nord" ... per què hem d'anar amb sigles? Que els ordinadors no cobren més per lletres! No hi ha necessitat!!!) doncs això, la població més cinéfila del Baix Llobregat Nord.
Es podrien fer mil-i-una ("Jooooordi, Jooooooordi") disertacions sobre la fauna que hi ha a la zona dels cinemes. Sobre la gent que està prenent un cafè, sobre els éssers vius que estan jugant a una lloc que es diu "Centre de Diversió Familiar" (que més aviat penses ... "Com aquests tinguin família i perpetuïn la seva espècie ... més val anar a viure a Mart") ... però avui ens centrarem en la gent de dins, els teus veïns de pel·lícula.
De sempre he tingut mala sort amb les persones (o éssers vius, simplement) que m'envolten quan estic allà, tranquilament mirant una peli. Mira que ens toquen (bé, ens han tocat, a mi i als que van amb mi) sempre els dos mateixos tipus de gent:
- La parella d'avis que ella té aquella curiosa mania d'explicar-li al marit què passa a la peli ... amb un to de veu que agraeixes perquè penses "Mira, que currat aquí Abrera, que tenen fins i tot comentaris per invidents". Uns crits que fot la dona:"Toniu, aquesta és la fulana!!!", "Has vist? Sinvergüensa!", ... Que després no diguis res tu, eh? Que al primer comentari que facis una miiiiiiiiiiiica alt se't queda mirant amb cara de "Eh, jove, si us plau, que som a un cine!"
- Els que arriben tard que sempre, sempre, sempre, són els de davant meu. No estava jo tranquilament Episodio I ... nens, 14 anys esperant una peli de La Guerra de las Galaxias, allò que estàs amb la pell de gallina esperant sentir la música i veure les lletres ... i t'arriben els de davant tapant-te tota la pantalla (perquè, clar, asseure's de pressa, no es pot) i tu allà gent acrobàcies per mirar les lletres a veure què diuen que sembla que facis exercicis de batuka (sí, ho sé, si hagués tingut al costat a la dona d'abans ja m'hagués enterat, ho sé)
O també dos casos més, com els d'ahir. "A nuestra izquierda, con un peso de 60 i 75 quilos" respectivament, la parella que es passa tota la pel·lícula fent-se petons. Que penses "És macu". Sí, ho és. Però no fer-se petons que sembla que els vagi la vida! I vinga rebregades aquí i allà. Hombre! Que desconcentreu a la gent! Quedeu-vos al cotxe, coi! I quan estigueu més calmadets llavors aneu a veure la peli! Que són 5,50 Lelos per cabesa per 3,20 Lelos d'unes crispetes i una aigua. Que surt per un tantu, tu! Vols dir que surt a compte anar al cine i no veure res!? A més, els cops que no estaven pel tema i a la peli feien algun gag senties la noia fer un "Juas juas!", quan ningú deia res, allò com si estigués implicada a la peli.
"Y a nuestra derecha, y con un peso de unos 95 quilos", un paio que feia com dos pams més que jo ... "Segurament jugava a bàsket", pensareu ... i jo què sé! ..., amb una pinta d'assassí en sèrie que fa caure de cul, i que m'arriba, xurrupant la Coca-Cola mentres li anaven caient crispetes de la paperina (ara d'un cantó, ara de l'altre). S'assenta de qualsevol manera i es comença a córrer (lletja la frase per posar-la a un blog, ho sé) fins que els genolls li van tocar el seient del davant. I allà es va quedar, tu! Saps allò que de tant en tant et mous una mica? Doncs ell no. Saps allò que de tant en tant fas un "Ehem, ehem"? Doncs ell no. Només coneixíem l'estat no vegetatiu quan sentíem ... això sí que ho sentíem ... les xurrupades de Coca-Cola que feia ... el primer cop pensava que era el pito aquell dels Picapedra, un sustu!!! ... perquè quan menjava crispetes ho feia com si tingués vergonya. A més, crec que no mirava la peli perquè estava amb el cap acotat menjant crispetes ... d'una en una. Clar, tu veus el panorama i allò era dantesc.
Jo, ho sento, ja sabeu que sóc del Barça, patia. Ja pensava "A aquest paio com algun tros de la peli no li agradi, o mori el protagonista, o la noia no marxi amb el bo, em treu un punyal i em degolla aquí mateix!". Però per sort per a mi i encara no sé com, quan quedava mitja hora de peli, va agafar, es va aixecar, i va fotre el camp ... rotllo tribunero al Camp Nou ... que marxen quan queden 10 minuts per agafar el cotxe abans i arribar abans a casa. En el seu cas, potser s'entenia, feien Kill Bill per La 1 ... que potser era més del seu estil.
I clar, els dies d'espatxurramenta de què et donen ganes? I si a més és diumenge? Que es pot fer un diumenge per la tarda per acabar de deprimir-te? Correcte! Un cine! (pels d'ESO, em refereixo a anar a UN CINE a veure UNA PEL·LÍCULA ...és que després hi ha qui se'm queixa que parlo en clau ... dos charly beta bravo, corto y cierro). Per què els diumenges per la tarda són depressius? Per què si vas al cine i surts d'allà que és fosc i negre la gent encara es deprimeix més? Si justament has anat allà a cremar hores? Perquè quedar-se a casa o anar a prendre alguna cosa encara és pitjor!
Total que un cine. Abrera, la població del Baix Llobregat Nord (calla que l'altre dia em va arribar un sobre a casa que posava "Esparreguera BLN" ... ei, mitja hora ... d'acord, estic espès ... per desxifrar que "BLN" era "Baix Llobregat Nord" ... per què hem d'anar amb sigles? Que els ordinadors no cobren més per lletres! No hi ha necessitat!!!) doncs això, la població més cinéfila del Baix Llobregat Nord.
Es podrien fer mil-i-una ("Jooooordi, Jooooooordi") disertacions sobre la fauna que hi ha a la zona dels cinemes. Sobre la gent que està prenent un cafè, sobre els éssers vius que estan jugant a una lloc que es diu "Centre de Diversió Familiar" (que més aviat penses ... "Com aquests tinguin família i perpetuïn la seva espècie ... més val anar a viure a Mart") ... però avui ens centrarem en la gent de dins, els teus veïns de pel·lícula.
De sempre he tingut mala sort amb les persones (o éssers vius, simplement) que m'envolten quan estic allà, tranquilament mirant una peli. Mira que ens toquen (bé, ens han tocat, a mi i als que van amb mi) sempre els dos mateixos tipus de gent:
- La parella d'avis que ella té aquella curiosa mania d'explicar-li al marit què passa a la peli ... amb un to de veu que agraeixes perquè penses "Mira, que currat aquí Abrera, que tenen fins i tot comentaris per invidents". Uns crits que fot la dona:"Toniu, aquesta és la fulana!!!", "Has vist? Sinvergüensa!", ... Que després no diguis res tu, eh? Que al primer comentari que facis una miiiiiiiiiiiica alt se't queda mirant amb cara de "Eh, jove, si us plau, que som a un cine!"
- Els que arriben tard que sempre, sempre, sempre, són els de davant meu. No estava jo tranquilament Episodio I ... nens, 14 anys esperant una peli de La Guerra de las Galaxias, allò que estàs amb la pell de gallina esperant sentir la música i veure les lletres ... i t'arriben els de davant tapant-te tota la pantalla (perquè, clar, asseure's de pressa, no es pot) i tu allà gent acrobàcies per mirar les lletres a veure què diuen que sembla que facis exercicis de batuka (sí, ho sé, si hagués tingut al costat a la dona d'abans ja m'hagués enterat, ho sé)
O també dos casos més, com els d'ahir. "A nuestra izquierda, con un peso de 60 i 75 quilos" respectivament, la parella que es passa tota la pel·lícula fent-se petons. Que penses "És macu". Sí, ho és. Però no fer-se petons que sembla que els vagi la vida! I vinga rebregades aquí i allà. Hombre! Que desconcentreu a la gent! Quedeu-vos al cotxe, coi! I quan estigueu més calmadets llavors aneu a veure la peli! Que són 5,50 Lelos per cabesa per 3,20 Lelos d'unes crispetes i una aigua. Que surt per un tantu, tu! Vols dir que surt a compte anar al cine i no veure res!? A més, els cops que no estaven pel tema i a la peli feien algun gag senties la noia fer un "Juas juas!", quan ningú deia res, allò com si estigués implicada a la peli.
"Y a nuestra derecha, y con un peso de unos 95 quilos", un paio que feia com dos pams més que jo ... "Segurament jugava a bàsket", pensareu ... i jo què sé! ..., amb una pinta d'assassí en sèrie que fa caure de cul, i que m'arriba, xurrupant la Coca-Cola mentres li anaven caient crispetes de la paperina (ara d'un cantó, ara de l'altre). S'assenta de qualsevol manera i es comença a córrer (lletja la frase per posar-la a un blog, ho sé) fins que els genolls li van tocar el seient del davant. I allà es va quedar, tu! Saps allò que de tant en tant et mous una mica? Doncs ell no. Saps allò que de tant en tant fas un "Ehem, ehem"? Doncs ell no. Només coneixíem l'estat no vegetatiu quan sentíem ... això sí que ho sentíem ... les xurrupades de Coca-Cola que feia ... el primer cop pensava que era el pito aquell dels Picapedra, un sustu!!! ... perquè quan menjava crispetes ho feia com si tingués vergonya. A més, crec que no mirava la peli perquè estava amb el cap acotat menjant crispetes ... d'una en una. Clar, tu veus el panorama i allò era dantesc.
Jo, ho sento, ja sabeu que sóc del Barça, patia. Ja pensava "A aquest paio com algun tros de la peli no li agradi, o mori el protagonista, o la noia no marxi amb el bo, em treu un punyal i em degolla aquí mateix!". Però per sort per a mi i encara no sé com, quan quedava mitja hora de peli, va agafar, es va aixecar, i va fotre el camp ... rotllo tribunero al Camp Nou ... que marxen quan queden 10 minuts per agafar el cotxe abans i arribar abans a casa. En el seu cas, potser s'entenia, feien Kill Bill per La 1 ... que potser era més del seu estil.
