Post dedicat a Sete Gibernau ... no, perdó, a la retirada de Sete Gibernau (per fí!!!), que segons el diari Marca "...uno de los mejores pilotos españoles de los últimos años..." (mentida! si fins i tot el rabiós del Lorenzo està per sobre d'ell i ha acabat de començar, com aquell qui diu) i segons ell mateix "He triunfado, y seguir por dinero no me hace feliz" (la primera frase no se la creu ni ell i és molt lleig que s'ho digui un mateix -endogàmia, en diuen, ... onanisme també- i la segona ... serà que ja té les butxaques plenes). Veieu! Per això és l'Espanya de la Pandereta ... on es dóna gloria als que no se la mereixen!
D'entre els milers, milions més ben dit, de coses que em falten per fer en aquesta vida, una té un nom: Autoescola. Noooo, no parlo de fer la cadena d'Autoescoles Angu, t'ho treuràs en dos cops de tita ... parlo de treure'm el carnet de conduir. Doncs sí, amiguets, a les meves velleses, encara no disposo d'aquest preuat trofeu de la nostra època ... clar que tenir-lo i no tenir després diners per comprar-me un cotxe també influeix una mica. "Oh, doncs estalvia calers, nen", si ja estalvio, però les prioritats, ara com ara, són unes altres ... com acabar d'amoblar-me el pis i recuperar els meus llibres i la màquina de cosir de la meva iaia que estan confiscats al parquing del Nen (gràcies, Nen ... d'aquí a quatre dies m'ho emporto, no patixques).
"Oh, ets molt prim de mires, tu, et podries haver apuntat". Perdoneu, però estic apuntat. Concretament des del mes de febrer de l'any 2002. Dia dels enamorats, per ser més exactes ("all you need is carnet"). "I què has fotut tot aquest temps?". Bueeeeeenu, diguem que la meva vida dió un vuelco al 2002 i ara com que se m'ha girat feina i no puc treure-me'l. Però perquè veieu que no sóc un ésser negatiu, us diré que em vaig assistir a classe entre juny i novembre de 2003.
"I què va passar?". Doncs que em vaig cansar i que al novembre de 2003 va entrar una coseta molt especial a la meva vida, una coseta que compartirà alegries i desgràcies amb mi durant molt de temps, el seu nom és Maria Rosa ... què dic?! Hipoteca, es diu Hipoteca. A més, durant 3 dies, 3, un idiota (només mereix aquest nom) que tenia per nom Pichilla (clar que no és el seu nom! com voleu que algú es digui Pichilla García!!) va fer la pregunta de "Oye, y si los vehículos que vienen por la derecha tienen preferencia ... yo si vengo de un camino rural también?" ... llavors el profe es passava tota l'hora explicant el que tothom ja sabia "Que noooo, porque el camino rural es una excepción ... sabes lo que es una excepción?" I el Pichilla, reia ... per desconeixement, suposo, de lo del camí rural i del que volia dir "excepció".
Quan et vols apuntar a l'autoescola no vol dir que au, hi vas i ja està. Norl! Has d'estar preparat pel que veuràs, escoltaràs i sentiràs. Cal que tinguis en compte que:
- Allò realment sí que és el baròmetre del país. Quan entres a l'autoescola, amiguets, és com entrar a la cova d'Ali-Babà i els 40 lladres ... però sense el Babà aquell. A més, quanta gent normal hi ha a una classe de teòrica de conduir? Poca, molt poca! Allò que veus aquelles pintes, que penses "Quan pleguem a les 9 corrent a casa que aquests t'atraquen!!". Aquells comentaris de "Yo ya llevo el buga de mi viejo!". Clar que si aquesta gent se'l treuen ... tu t'ho has de treure sense ni fer un test!
- Has d'haver cursat alguna assignatura de la carrera d'Hispàniques. Que bonic i entranyable el llibre de l'autoescola en la seva versió hispànica. Quines boniques paraules de les que desconeixes completament el seu significat, quina elegant organització per temes -que quan estàs al tema 8 fan referència a un sub-apartat del tema 9 i a un altre del tema 1-, quina bellesa narrativa -crec que hi ha trossos que estan escrit en futur de subjuntiu i tot-, quin de tot, tu!
- Quartus, has de tenir quartus. Si ets dels afortunats, et pots treure tranquilament el carnet de l'autoescola només amb unes 150 mil peles, 900 Lelos pels d'ESO, (bé, si ets dels afortunats el teu papi en té un i te'l treus de gratis) però si ets un pobre desgraciat que se t'encalla alguna cosa, allò és com un pou sense fons (bé, com a mínim et preparen per quan tinguis un cotxe ... un altre pou sense fons). O calla que no se't posin farrucos com li va passar a l'AiCarai, que es va apuntar aprofitant-se d'una oferta i quan se'l va treure es veu que l'oferta ja no tenia validesa ... "Doncs o pagues la diferència o no te'l donem" ... Quins lladres!!!
- Ordina ... què? Afortunadament, els ordinadors a les autoescoles han deixat de ser com les plantes a casa meva: estaven allà i allà es quedaven. La gent entrava, s'apuntava, la secre els deia "Mira, tenemos ordenadores", ells deien "Carai, tu" ... i no els tocava ni el tato. Jo, amb els meus coneixements sobradíssims, vaig intentar arrencar un per fer un test i ... una mica més i he d'anar a casa a buscar el CD del Windows per reinstal·lar-lo! Sort que ara ja no és així.
- Els conductors novells també ploren. Quanta gent he vist sortir dels cotxes de pràctiques plorant? Buah! Crec que els pantans ja estarien al 200% de la seva capacitat. Podríem estar tot l'estiu amb mitja Catalunya amb una aixeta oberta per casa. Per què criden els professors de pràctiques!? Si no cal! No veuen que la gent està nerviosa? No els cridis que després encara serà pitjor! Després els passarà com a un amic meu, que estava tant tens que el profe li va dir que girés a l'esquerra i ell, pobre, tenia els braços agarrotats! Feina van tenir entre ell i el profe per girar el volant.
Sí sí, un dia d'aquests hi aniré. Com a mínim a renovar els llibres, que els meus crec que parlen que "una quàdriga no pot adelantar per l'esquerra a una altra quàdriga si la via romana és d'un únic sentit". Una mica desfassats, estan. Aguantarem la fina ironia de la secre quan em digui "Tendrías que dar algo" ... que es per dir-li "Yo te entrego mi corazón, si quieres". Si en el fons la Duna té raó. Apuntar-s'hi és fàcil però estar mentalitzat per anar-hi i veure tot allò ja és una altra cosa.
D'entre els milers, milions més ben dit, de coses que em falten per fer en aquesta vida, una té un nom: Autoescola. Noooo, no parlo de fer la cadena d'Autoescoles Angu, t'ho treuràs en dos cops de tita ... parlo de treure'm el carnet de conduir. Doncs sí, amiguets, a les meves velleses, encara no disposo d'aquest preuat trofeu de la nostra època ... clar que tenir-lo i no tenir després diners per comprar-me un cotxe també influeix una mica. "Oh, doncs estalvia calers, nen", si ja estalvio, però les prioritats, ara com ara, són unes altres ... com acabar d'amoblar-me el pis i recuperar els meus llibres i la màquina de cosir de la meva iaia que estan confiscats al parquing del Nen (gràcies, Nen ... d'aquí a quatre dies m'ho emporto, no patixques).
"Oh, ets molt prim de mires, tu, et podries haver apuntat". Perdoneu, però estic apuntat. Concretament des del mes de febrer de l'any 2002. Dia dels enamorats, per ser més exactes ("all you need is carnet"). "I què has fotut tot aquest temps?". Bueeeeeenu, diguem que la meva vida dió un vuelco al 2002 i ara com que se m'ha girat feina i no puc treure-me'l. Però perquè veieu que no sóc un ésser negatiu, us diré que em vaig assistir a classe entre juny i novembre de 2003.
"I què va passar?". Doncs que em vaig cansar i que al novembre de 2003 va entrar una coseta molt especial a la meva vida, una coseta que compartirà alegries i desgràcies amb mi durant molt de temps, el seu nom és Maria Rosa ... què dic?! Hipoteca, es diu Hipoteca. A més, durant 3 dies, 3, un idiota (només mereix aquest nom) que tenia per nom Pichilla (clar que no és el seu nom! com voleu que algú es digui Pichilla García!!) va fer la pregunta de "Oye, y si los vehículos que vienen por la derecha tienen preferencia ... yo si vengo de un camino rural también?" ... llavors el profe es passava tota l'hora explicant el que tothom ja sabia "Que noooo, porque el camino rural es una excepción ... sabes lo que es una excepción?" I el Pichilla, reia ... per desconeixement, suposo, de lo del camí rural i del que volia dir "excepció".
Quan et vols apuntar a l'autoescola no vol dir que au, hi vas i ja està. Norl! Has d'estar preparat pel que veuràs, escoltaràs i sentiràs. Cal que tinguis en compte que:
- Allò realment sí que és el baròmetre del país. Quan entres a l'autoescola, amiguets, és com entrar a la cova d'Ali-Babà i els 40 lladres ... però sense el Babà aquell. A més, quanta gent normal hi ha a una classe de teòrica de conduir? Poca, molt poca! Allò que veus aquelles pintes, que penses "Quan pleguem a les 9 corrent a casa que aquests t'atraquen!!". Aquells comentaris de "Yo ya llevo el buga de mi viejo!". Clar que si aquesta gent se'l treuen ... tu t'ho has de treure sense ni fer un test!
- Has d'haver cursat alguna assignatura de la carrera d'Hispàniques. Que bonic i entranyable el llibre de l'autoescola en la seva versió hispànica. Quines boniques paraules de les que desconeixes completament el seu significat, quina elegant organització per temes -que quan estàs al tema 8 fan referència a un sub-apartat del tema 9 i a un altre del tema 1-, quina bellesa narrativa -crec que hi ha trossos que estan escrit en futur de subjuntiu i tot-, quin de tot, tu!
- Quartus, has de tenir quartus. Si ets dels afortunats, et pots treure tranquilament el carnet de l'autoescola només amb unes 150 mil peles, 900 Lelos pels d'ESO, (bé, si ets dels afortunats el teu papi en té un i te'l treus de gratis) però si ets un pobre desgraciat que se t'encalla alguna cosa, allò és com un pou sense fons (bé, com a mínim et preparen per quan tinguis un cotxe ... un altre pou sense fons). O calla que no se't posin farrucos com li va passar a l'AiCarai, que es va apuntar aprofitant-se d'una oferta i quan se'l va treure es veu que l'oferta ja no tenia validesa ... "Doncs o pagues la diferència o no te'l donem" ... Quins lladres!!!
- Ordina ... què? Afortunadament, els ordinadors a les autoescoles han deixat de ser com les plantes a casa meva: estaven allà i allà es quedaven. La gent entrava, s'apuntava, la secre els deia "Mira, tenemos ordenadores", ells deien "Carai, tu" ... i no els tocava ni el tato. Jo, amb els meus coneixements sobradíssims, vaig intentar arrencar un per fer un test i ... una mica més i he d'anar a casa a buscar el CD del Windows per reinstal·lar-lo! Sort que ara ja no és així.
- Els conductors novells també ploren. Quanta gent he vist sortir dels cotxes de pràctiques plorant? Buah! Crec que els pantans ja estarien al 200% de la seva capacitat. Podríem estar tot l'estiu amb mitja Catalunya amb una aixeta oberta per casa. Per què criden els professors de pràctiques!? Si no cal! No veuen que la gent està nerviosa? No els cridis que després encara serà pitjor! Després els passarà com a un amic meu, que estava tant tens que el profe li va dir que girés a l'esquerra i ell, pobre, tenia els braços agarrotats! Feina van tenir entre ell i el profe per girar el volant.
Sí sí, un dia d'aquests hi aniré. Com a mínim a renovar els llibres, que els meus crec que parlen que "una quàdriga no pot adelantar per l'esquerra a una altra quàdriga si la via romana és d'un únic sentit". Una mica desfassats, estan. Aguantarem la fina ironia de la secre quan em digui "Tendrías que dar algo" ... que es per dir-li "Yo te entrego mi corazón, si quieres". Si en el fons la Duna té raó. Apuntar-s'hi és fàcil però estar mentalitzat per anar-hi i veure tot allò ja és una altra cosa.
