divendres, 10 de novembre del 2006
Capítol 169. Pisando fuerte
A la feina tenim una companya que està buscant pis. Noble tasca, si senyor. Ella i la seva mitja taronja han decidit donar el pas de veure què tal anirà la convivència en parella i per això estan buscant pisos de lloguer per Barcelona o rodalies. Ja! Buscar pisos en lloguer ara mateix a Barcelona és com buscar un davanter que marqui gols al Baa: saps que n'hi ha, perquè t'ho han dit, però no acaben d'aparèixer en el moment que els necessites. Seria el cas contrari de Bruce Willis, que a les pelis sempre estava al moment que el necessitaves ... clar que a la vida real ... on collons era l'11-S?

Buscar pis, ja sigui de lloguer o de compra, es pot fer actualment de tres maneres: o vas a donar una volta i dones veus, o vas a una API a veure què tenen o, gràcies a Nostru Senyor Bill Gates, pots consultar-ho per Internet. El resultat en els tres casos ve a ser el mateix: et desesperes (t'entren unes ganes de plorar i un desànimu ... que pa qué). L'única diferència és que als dos primers casos els altres veuen la cara de gilipolles que se't queda i al tercer no cal que ho comparteixis amb el món. Perquè el resultat és sempre el mateix: mai trobes res que t'agradi o que costi el que et vols gastar.

"Ohhh, però per Internet no veus el pis", pensareu. Doncs teniu raó, però per les descripcions que et fan, de vegades, ja pots saber que:

- Ideal parejas. Pis petit, ja ho diu el nom "ideal parelles", si al pis coincideixen 3 persones ja hi haurà problemes d'espai. Si el nom ho diu tot!! Defuig de convidar a gent a sopar ... o sempre pots muntar un sopar d'escala i fer-ho al replà!

- Para entrar a vivir. Aquest és una errada de la persona que escriu. Realment el que volia escriure és "per entrar-hi a viure ... d'aquí a 6 o 7 mesos, si tens sort, quan acabin les obres". Realment quan veus el pis no saps si plorar o si agafar directament un martell i començar a picar la paret ... que el de l'API et diu "Què fa?" ... i tu "Me'l quedo, però vaig adelantant feina!".

- Muy soleado. Aquest també és una altra frase incomplerta. Vol dir "Muy soleado ... si treiéssim els pisos de sobre el teu i el sostre del teu pis". El sol no el veus ni de conya. Però hi és, eh? És com allò que et diuen quan comentes "Avui no ha sortit el sol" i et surt el repipi dient "Nye, nye, nye, el sol surt cada dia" ... hi ha certa gent idiota que és per matar-la!

- Muy céntrico. Aixxx, a Esparreguera, per exemple, el tema centre és molt dispers. Tooot és centre. I si t'acudeix dir-los alguna cosa en plan "Perdona, sóc d'aquí de tota la vida, i això no és el centre del poble ni de conya!", et contesten amb un lleu "Uf, és que el poble ha crescut tant". Amics, d'aquí a poc el centre d'Esparreguera abarcarà ja el casc antic de Cervera ... i el nou i tot!

Doncs, tornant a la companya, resulta que va trobar una oferta per Internet (després vas i el veus, pels més descreguts): Pis a Hospitalet (vale), XXX Lelos al mes (carillu, però vale), local que són baixos (aquí ja dius peligru!!!), no té llum natural però té finestres que donen a l'escala (a veure, si ets optimista pots pensar que t'estalvies la tele, mires què passa per l'escala i ja està ... ideal si vius sota d'uns narcotraficants o d'un prostíbul ... que fort! ... per no parlar del complexe de Dràcula que et deu agafar) i la cirereta ... ideal parelles (això ja ho hem explicat) que no estiguin molt de temps a casa (lo cualo? s'estan regint per les lleis del pis dormitori? però dormitori-dormitori ... allà hi vas a dormir i ja està ... no hi facis vida perquè no podràs!!!). "Home", podreu pensar, "com a mínim son sincers!" ... doncs què voleu que us digui?. Doncs no, posa que és un zulo directament i així la gent se'n fa la idea!!! Que ara amb tot allò de la nena aquella que va fer la patranya del seu segrest la cosa està molt de moda!

Un dia d'aquests ja parlaré de les experiències buscant pis perquè n'hi ha de l'alçada d'un campanar. Com quan dius "Vull un pis" i enlloc de preguntar-te "Què vols?" et pregunten "Què et vols gastar?", que ja desanima, o com que et justifiquin que el sostre d'un pis és baix dient-te "Mira, així el podràs pintar evitant els perills de pujar-te a una escala" ... si en el fons vetllen per la teva seguretat! Que bons que són!

Fa uns anys Caixa de Catalunya anunciava les condicions d'una hipoteca en un anunci de la tele que representava una parella jove que anava a mirar pisos i no trobava el que li agradava (collons! Tros de pisos que eren! per cert) i de fons se sentia la cançó "Sacrifice" d'Elton John (molt encertada, per cert). Ara no, ara si algú vol fer un remake d'aquest anunci hi sortiria, enlloc de la parella, la parella i els pares de tots dos (perquè aquí s'hipoteca tot Déu) i de música segur que seria "InDeGuetto" de El Príncipe Gitano, però, això sí, al centre, eh? un guetto però al centre!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


13 Comentaris:


At 10/11/06 11:54, Anonymous Anònim

A Gràcia, si trobes una oferta en pla "loft-estudio", vol dir que et venen el forat de l'escala. Preferiblement perquè:

- hi pixis contra la paret,

- hi dormis sobre les pròpies miccions, i

- hi mengis iogurts bio per regular-te el trànsit intestinal bloquejat de tant escagarrussar-te potes avall.

 

At 10/11/06 12:03, Anonymous Anònim

Jajaja i es veritat tot el que dius.... jejeje tu sempre buscant la volta a la truita, toma que ho he dit com tu! jajaja
Que tingues molt bon cap de setmana!!!
Besukis!

 

At 10/11/06 12:20, Blogger Sandra

Torno a dir-te (per si voils informar la teva companya de feina) que Gelida és un lloc preciós! Està a 30 minuts de BCN en tren (en cotxe depèn de si trobres trànsit).
Que hi facin un volt, a veure què els sembla!

; )

(Es pot considerar "rodalies de BCN" ??????????)

 

At 10/11/06 14:32, Anonymous Anònim

Que grans les descripcions dels pisos xD Que grans de debó!
Cert, Esparraguera ha crescut molt, encara recordo lo lluuuuny que quedava el cementiri, i ara els mortets estàn molt i molt ben acompanyats!

 

At 10/11/06 14:37, Blogger nimue

querido, ja saps on me'n vaig jo i la mar de contenta... la veritat és que jo vaig optar per la primera opció, fer una volta i donar veus i he tingut molta sort. Però ja saps com sóc...
b7s!

 

At 10/11/06 14:48, Anonymous Anònim

Jo vaig tenir sort i vaig comprar-me el tercer pis que vaig anar a veure. Això sí, de lloguer ni intentar-ho perquè pagaria tres vegades més que el que pago d'hipoteca... com es pot pagar un lloguer de 1.000 euros al mes? Si és tot el que jo cobro!!!

 

At 10/11/06 22:19, Anonymous Anònim

Ostres! Jo tampoc m'ho vaig pensar massa, després de donar 3 o quatre voltes, i veure pisos desastrosos, vaig comprar sobre planol, com a mínim tenia l'esperança de que fos nou i maco, i vaig tenir sort. Un peto.

 

At 11/11/06 15:35, Anonymous Anònim

Està clar que en el tema "buscar pis" o tens molta sort, o no en tens gens!
M'afegeixo al grup dels de molta sort: barato, gran i... El meu, si?? Ho puc dir?? AL CENTRE DEL POBLEEE!!!
:p

 

At 13/11/06 08:44, Blogger Txell

Jo també vaig estar molt de sort en el seu moment. Pis de lloguer de 100 metres quadrats al centre centre (vull dir que no n'hi ha cap altre de més cèntric) 400 euros.
Una ganga, tu!

 

At 13/11/06 11:12, Blogger Lupus Minor

De vegades, no us entenc, als humans. Per a quins set sous necessiteu uns caus tan grans? Amb un lloc arrecerat on dormir ja anem bé. I, per cert, què és una hipoteca?

 

At 13/11/06 12:01, Blogger stel

per sort, a mi això de buscar pis encara em queda una mica lluny!! xD
però mare meva, quins problemes... i quan s'hi barregen els bancs, puff, els maldecaps es multipliquen que dóna gust...
besets
^^

i el viatge genial, ja aniré posant fotos xD
muaaaa!

 

At 13/11/06 12:57, Blogger olimpia

Trobar pis ara mateix a Barcelona i rodalies és impossible, sense més. Els preus no es poden pagar i a més a més els lloguers també són impagables. Un desastre.
Molts petons.

 

At 14/11/06 23:59, Blogger El veí de dalt

Pep-Angu,
sóc un veí que et visita i té casa; però no d'Esparreguera. Molt bo el post.! I molt cert. Conec casosper flipar. Jo vaig comprar un pis el 86; a quatre quilos. JA he pagat la hipoteca. Sóc un privilegiat, ho sé. Vaig tenir sort. Ara, em fotria sota un tren...