Amics, família, coneguts, gent que passa per aquí i es queixa -amb raó, tot sigui dit- que ja no escric com abans -"Tu abans molaves, tiu" ... em diuen-, sembla que la Roja, la mitja barra, dita així perquè no arribava mai a quarts, ha guanyat l'Eurocopa de fumgol. I tota Espanya està contenta ... i no és macu, això ... tota? ... i ara vindria quan jo diria ... "Doncsnoperquèunpetitpaíssituatalnordest
dEspanyanoestàcontentinohacelebratlavictoria
delequipmésrepresentatiudelaraçailafúria:laselecciódEspanya" ... Doncs no! Amics, família, coneguts ... i tot el rotllo que he escrit abans ... forgeu-vos amb lletres de foc -collons, que bé m'ha quedat això- el que us diré ara: SOM A ESPANYA!
dEspanyanoestàcontentinohacelebratlavictoria
delequipmésrepresentatiudelaraçailafúria:laselecciódEspanya" ... Doncs no! Amics, família, coneguts ... i tot el rotllo que he escrit abans ... forgeu-vos amb lletres de foc -collons, que bé m'ha quedat això- el que us diré ara: SOM A ESPANYA!
"Eh, què et passa, que t'ha afectat això de les dents al cervell? Perquè jo em continuo considerant català". Ai, benvolguts tots, òbviament avui aquesta frase només es pot atribuir a:
1. Gent que es trobi a l'Estació Espacial Internacional (que no crec que el WIFI els hi arribi i catalans, el que es diu catalans, que estiguin allà, masses no en conec)
2. Gent que, per aquelles coses de la vida, hagi insonoritzat amb caixes d'ou la seva vivenda a principis del mes de juny
la resta d'éssers mortals (i també Sara Montiel) d'aquest país petit-petit-petit anomenat Catalunya, hem assumit, des de més o menys fa una setmana que hem viscut enganyats ...
Perquè amics, Esparreguera, la capital (mai reconeguda per ningú, això sí) de Catalunya, el santuari del poble català on la gent va en comunió a pregar pel seu benestar i el del seu país, el lloc on està instaurat el mausuleu oficial de victòries del Barça, ha caigut. I al darrere seu, ha caigut tot un país, guaiteu, guaiteu!!!
Tot va començar un diumenge qualsevol, a una hora qualsevol ... va, posem diumenge 22 de juny a les 11 de la nit, per posar un dia i una hora, eh? Tu estaves allà, tranquilament, mirant el fumgol que feien a la tele ... però allò sense cap implicació, eh? ... i de cop i volta sents un petard. Clar, el que pensaria tothom ... excepte els dels dos grups que abans he citat ... és lo típic "Aix, els d'Olesa, pobres, que no s'han enterat que la revetlla és demà!!" El típic poble que va desquadrat de dies, vaja. I de cop i volta en sents un altre, i un altre, i un altre ... i penses "Coi, els d'Olesa, quina munició ... a veure si ens voldran envair!" ... i quan ja prepares les alforges per defensar la teva terra caus en que ... "Calla! No sigui que algú celebri que ha guanyat Espanya!". Però penses per tu: "Bah, què ha de ser això!!!??? A Esparreguera? Si som el bressol de Catalunya!!"
La història continuaria un altre dia així a l'atzar, posem un dijous ... va, dijous 26 de juliol ... posem una hora ... va, les 11 de la nit ... Un altre cop, tu estaves allà, tranquilament, mirant un partit intrascendent de fumgol ... el típic partit intrascendent de fumgol, vaja ... i sents un altre cop petards ... Què penses? Lo típic ... "els d'Olesa. Que van malament per celebrar la revetlla de Sant Joan i mira'ls ... la de Sant Pere també, tu!". Clar, si és que comences malament a celebrar revetlles i acabes amb el que la gent del món científic en diu "Propagació d'errors" ... Típic! Tampoc cal amoinar-se més!!! És més, segur que baixes a Olesa demà mateix i ja estan decorant els carrers amb llumetes de Nadal ... aix, coi de poble!!!
Però la història i el descobriment de la crua realitat finalitza abans d'ahir. Quan passeges a les 6 de la tarda ... ho torno a dir, eh? A LES 6 DE LA TARDA ... i veus 1, 2, 3, 10, 15, 30 persones amb ... (si hi ha algun nacionalista a punt de llegir això ... i qui diu nacionalista ja no dic independentista perquè pobre ... que vigili el ritme cardíac o a males, que truqui al seu metge) ... samarretes vermelles amb un escut ... com el de la Selecció Espanyola (benvolgut lector, pot acompanyar aquesta darrera frase amb la música d'alguna peli d'intriga o terror, ... com Psicosis)
I què és el primer que qualsevol persona racional pensaria? Efectivament: "Què original els ha quedat als d'Olesa la samarreta commemorativa de la Festa Major. Clar, com que hi ha l'Eurocopa ... l'han fet commemorativa ... de fet els d'Olesa han sigut sempre una mica espanyols!!!". Tot això! Però amics, família, germans de blog fins i tot, com canvia el rictus quan veus que aquella alegre marabunta, van duent: bufandes d'Espanya, banderes d'Espanya, banderes amb el Toro, etc. Aleshores es produeix aquella bonica separació del que és el teu cor i el teu cervell ... és com quan estàs enamorat, vaja ... que el cervell diu "És un puton!" i el cor diu "Aixxx, però que guapa!! I mira com et mira!" ... doncs així ... En aquest cas, el cor deia "Digue'm que els d'Olesa han canviat l'escut del poble!!!" mentres que el cervell deia "No fotis!!! Però si això era el santuari del poble català!!! No pot ser!!! Mamaaaaa!!!"
I a partir d'aquí, si jo ja entenia poca cosa, ja no vaig entendre res més:
- Cal pitar a les 7 de la tarda amb els cotxes per un partit que no comença fins les 8.45 del vespre? Perquè la part del manual de conduir que diu que no s'ha de pitar per celebrar aconteixements esportius ens la passem pel forro, oi?
- Per què si eres a una terrassa, posa-li gelateria a Esparreguera, per posar un lloc a l'atzar, i se t'acudia dir "Uix, com molaria que guanyès Alemanya" hi havia algú de guàrdia per mirar-te amb cara d'odi aixecar-te la mà en plan "Torna a dir això i te caneo!!!"
- Per què ens han castigat amb el TDT? Que a més de sentir el gol quan toca, el sents a la casa dels veïns entre 2 i 3 segons després? "Oh, és que és el desfasse del decodificador!!", direu ... Doncs quina merda això del TDT!
- Per què la gent que es llança a celebrar la victòria ... ja no dic res dels que tiren petards per alegria de la gent que té animals a casa ... que la gata de la Duna i el gos de la Muntxi estaven ja amb les maletes preparades a la porta i dient "Au, aneu a fer punyetes! Hombreya! Marxem a viure a Andorra, que allà mai guanyen res i mai celebren res!!!" ... això, per què la gent que surt a celebrar la victòria de la Selecció són els mateixos que 2 anys abans celebraven la victòria del Barça cridant "Español el que no bote!!". Tant poc criteri tenim?
- Per què les celebracions ara ja són motoritzades en plan: "Ara deixo roda de la moto donant gas tota l'estona" o "Ara poso a prova l'ABS del cotxe posant-lo a 70 km/h i frenant 5 metres abans del grup de gent que ho celebra"? I és més! On collons era la poli? Que de dia dones gas amb el cotxe i se't queden mirant com la Gemio "Holaaa, ¿dónde he puesto las gafas? ¿usted es el que recibirá una multa por exceso de ruido, no?"
- Per què el crit de guerra a la celebració era "Que bote, que bote, que bote Harry Potter!!!". No s'ho podrien haver currat una mica més? Molta bandera i poca cosa més!
- Per què sortia a les retransmissions en Camacho, a qui tothom donava per deshidratat després d'aquelles rontxes al Mundial de Corea i Japó? I ja posats, calien aquells comentaris en profunditat, com: "Un saludo para Cieza, que allí son los más españoles de todos!!!" o "Un saludo para mi hijo y sus amigos, que están en Colón viendo el partido!!"?
- Per què el Rei contestava el que li sortia dels pebrots quan el van entrevistar al moment que baixava a saludar als jugadors? I ja posats, qui li va donar a la Reina la xapeta aquella amb la bandera espanyola? A partir d'ara la veurem amb més xapetes, com ara "Deja de mirar mis tetas" o "Yo tengo corona porque en mi casa soy una reina"?
- Per què abans d'ahir no es va poder dormir fins les dues de la matinada, com a mínim?
- Per què va acabar sortint Manolo Escobar a cantar? On era Mari Trini? I Mocedades? Massiel ja no pregunto, perquè segur que era al bar
- Per què no es podrà posar Cuatro ben bé fins que tornin a fer House?
I la pregunta més important: avui, ara, en aquests moments, cal que "El meu país" d'en Lluís Llach modifiqui la lletra per dir "El meu país és tan petit, que quan el sol se'n va a dormir, s'acaba despertant pels petards que es tiren per celebrar la victòria del país veí"? Pensem-hi
