Amics, el món de "fotre la pota" evoluciona ràpidament. Si fins fa uns dies les "fotudes de pota" eren simplement orals: "Aquest noi que juga a bàsket sembla que estigui drogat ... Ehhhh, drogata, pásala y vete a comprar costo, hombre" digué algú a la pista del CB Esparreguera referint-se a un jugador contrari ... "Pues es mi hijo", contestà una senyora situada just al seient del davant de la persona que va fer el primer comentari ... sense comentaris ... doncs ara, amb les noves tecnologies, les "fotudes de pota" poden ser perfectament virtuals. Per què les fem? Quina necessitat hi ha de fer-les? Ningú ho sap ... però es fan ... vindria a ser com el nou disc d'en Bustamante ... hi havia necessitat? ... oi que no? Veiem-ne alguns exemples:
1. El mòbil
Un servidor de tots vosaltres, sobretot de les noies, que arriba al bus ... i, oh meravella, arriba un SMS al mòbil ... el mòbil que vibra ... bueno, no sé què collons dic, si tothom té ja un mòbil ... de fet, el fill de 4 anyets d'una companya meva de feina ja el reclama ... perquè els seus amiguets de P4 ja en tenen!! ... sí, Lady D ja espera que faci la primera comunió per fer-li còpia de les claus del cotxe ... "Oh, si no arribarà als pedals!!!" ... ui, ara la canalla fa l'estirada molt de pressa, mira les nenes, que tenen 11 i sembla que en tinguin 22 ... i mira als nengs, que en tenen 22 i mentalment sembla que en tinguin 11 ...
Ei, que em disperso, això que puges al bus i sents l'alegre dringar i vibrar del teu mòbil. "Un missatge", penses per dins teu ... dic penses per dins teu perquè abans deia allò tan entranyable de "Ai, algú que m'estima" ... fins que un dia em van dir "Si a tu no t'estima ningú, tonto!" ... i em vaig deprimir ... i ara sóc Calimero. El missatge posava alguna cosa així com "Ei guapa (que penses, ja anem malament o hi ha alguna cosa que qui me l'ha enviat sap de mi que jo tan sols ni sé) no sé què li passa a l'Angu (oséase, jo), avui estava bé (jo no estic bé, jo estic que t'hi cagues) . Demà continuaré investigant (¿¿¿????) i ja et diré alguna cosa". Clar, se'm va posar cara de l'Enigma, un dels dolents de Batman quan la feien per TV3 ... això els d'ESO ni els sona, però bueno, tampoc els sonen massa coses, als d'ESO ... i l'heroi es deia en Batman ... això, que feia cara no ja d'interrogant ... semblava més aviat el Clip aquell que surt a l'Office quan no tens ni punyetera idea del que fer ... Un dubte tot jo, vaja.
Fins que, passats 2 minuts d'autèntic estupor, incredulitat i fins i tot ignorància, em truca la persona que em va enviar l'SMS. "Eooooo, no hauràs rebut pas un SMS fa una estona, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que ja saps que no anava destinat a tu, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que no has entés res del que posava, oi?" ... "Doncs no ... però segur, segur, que en els propers 5 minuts entenc què has volgut dir, oi?".
Lliçó número 1: Canalla, si foteu la pota, no ho intenteu justficar, que llavors queda com molt forçat. Tampoc intenteu fer-ho passar com a normal, perquè potser l'altra persona s'enfada ... Ho assumiu, i prou.
2. El mail
Una de les causes més grans de fotudes de pota són els Re-enviaments de Mail. "Anda ya! Tu et xutes" ... no, no em xuto ... a més a la meva gran empresa s'han produït alguns casos ... curiosos:
a/ Mongolillos forever
- Companya de feina que fa consulta sobre alguna cosa de la Declaració de Renda a l'Empresa via mail (normal, vaja)
- Encarregada de la part de gestió de l'Empresa que remet el correu a Madrid (sí, nois, tot passa per Madrid ... i ara amb l'AVE, ni te cuento) afegint, al dubte de la meva companya, la coletilla "Mira lo que me pregunta esta energúmena ... por qué todos los mongolillos me tocan a mi" (aix, no em direu que no és entranyable? motius? cap ni un ... porque yo lo valgo, tu)
- Madrid que respon (tot això al mateix mail, eh? fent només Re-enviar's ... és que és molt gran)
- Encarregada de la part de gestió que respon a la meva companya...
(temps per reflexionar sobre el que pogueu pensar que va passar)
... i sí, companya que pilla un rebot del 15 i fa un Re-enviar (clar, ara estàvem en ratxa, per què trencar la cadena?) a tooooooots els jefes de la meva empresa ...
... i encarregada de la part de gestió de l'Empresa trucant disculpant-se tot plorant
Lliçó número 2: Canalla, si ploreu per demanar el perdó, intenteu informar-vos primer de la persona que heu insultat ... "Nen, no hi ha temps per això ... estem en DEFCON 3", val, però feu-ho! ... perquè si no té cor ... us matxacarà vius ...
PD: La meva companya tenia bon cor ... massa bon cor
b/ Merluzos pezqueñines no debes comer
- Mail que un servidor (sí, han mancillat el meu bon nom ... si us plau, les manifestacions i els containers cremats els deixem per més endavant) envia a la nostra empresa clienta perquè em posin en dansa unes proves (el típic mail que demanes en plan "Això no funciona, m'ho podeu activar, sispli?" ... no, no sóc tan cursi, jo)
- Mail que la persona que ho rep re-envia al seu jefe on afegeix la coletilla de "Qué se han pensado estos, que no lo tenemos activado a propósito? ... Lo tienen bien merecido, por merluzos y por ignorantes" (a que mola el bon rotllo que hi ha? i això que no em coneix? o potser és un lector del meu blog cansat de que no escrigui mai?)
- Jefe de "l'amigo" que respon a un servidor de tots vosaltres amb un "Ja ho tenim activat, reviseu-ho"
Clar, què passa? Que quan reps un mail normalment llegeixes la primera part i no revises la resta. Ah, amics, que a una reunió et comentin que t'han dit "merluzo y ignorante" i tu et quedis amb cara de "Lo qué? Lo cuándo? Lo dónde?" ... fa que quan arribes de nou al teu lloc de treball i revisis el mail i vegis que té raó ... reenviïs còpia del tema al teu jefe (com hem dit abans, per seguir la cadena ... no em vaig fixar si posava allò de "Si no lo envías a 3 personas, la persona que amas no te amará nunca más" ... ondia! suportaria que Natalia Verbeke no me ame nunca más? Si ja no ho fa ara!) que demana per escrit al jefe de "l'amigo" una explicació.
El jefe de "l'amigo", que no havia llegit aquest post i no havia quedat empapat de la Lliçó 1, ho va intentar justificar ... ep i molt bé, eh? ... "Se ha dicho en el fragor de la batalla" ... que, clar, com que és Mordor, estaven enmig de la Batalla por a Tierra Media ... "comentari desafortunat que no us hauria d'haver arribat" ... aquesta reflexió és molt maca, perquè dóna per suposat que entre ells ens diuen de tot i força, però que el més important és que no surti d'allà. I clar, el problema és que ho hem rebut.
I la resposta del meu jefe (sempre disposat a obrir oportunitats de negoci amb el client) va ser de l'estil "Insultos contra la persona, difamación, atentado contra los derechos personales" i no sé quantes coses més ... Vaja el típic mail que tu, benvolgut/da lector/a reps a casa i penses que els mossos ja venen a buscar-te (a 80km/h si han d'entrar a BCN) per portar-te a Modelo ... no, la botiga de moda, no, la presó ...
I finalment es van disculpar. Molt correctament. I, com deia aquell gran estadista que era en Gaspart, "tema sanjat ... i punto"
Lliço 3 i final: No deixeu mai cap insult per escrit, que la vida dóna mooooltes voltes ... feu, com nosaltres, insulteu de viva veu!
1. El mòbil
Un servidor de tots vosaltres, sobretot de les noies, que arriba al bus ... i, oh meravella, arriba un SMS al mòbil ... el mòbil que vibra ... bueno, no sé què collons dic, si tothom té ja un mòbil ... de fet, el fill de 4 anyets d'una companya meva de feina ja el reclama ... perquè els seus amiguets de P4 ja en tenen!! ... sí, Lady D ja espera que faci la primera comunió per fer-li còpia de les claus del cotxe ... "Oh, si no arribarà als pedals!!!" ... ui, ara la canalla fa l'estirada molt de pressa, mira les nenes, que tenen 11 i sembla que en tinguin 22 ... i mira als nengs, que en tenen 22 i mentalment sembla que en tinguin 11 ...
Ei, que em disperso, això que puges al bus i sents l'alegre dringar i vibrar del teu mòbil. "Un missatge", penses per dins teu ... dic penses per dins teu perquè abans deia allò tan entranyable de "Ai, algú que m'estima" ... fins que un dia em van dir "Si a tu no t'estima ningú, tonto!" ... i em vaig deprimir ... i ara sóc Calimero. El missatge posava alguna cosa així com "Ei guapa (que penses, ja anem malament o hi ha alguna cosa que qui me l'ha enviat sap de mi que jo tan sols ni sé) no sé què li passa a l'Angu (oséase, jo), avui estava bé (jo no estic bé, jo estic que t'hi cagues) . Demà continuaré investigant (¿¿¿????) i ja et diré alguna cosa". Clar, se'm va posar cara de l'Enigma, un dels dolents de Batman quan la feien per TV3 ... això els d'ESO ni els sona, però bueno, tampoc els sonen massa coses, als d'ESO ... i l'heroi es deia en Batman ... això, que feia cara no ja d'interrogant ... semblava més aviat el Clip aquell que surt a l'Office quan no tens ni punyetera idea del que fer ... Un dubte tot jo, vaja.
Fins que, passats 2 minuts d'autèntic estupor, incredulitat i fins i tot ignorància, em truca la persona que em va enviar l'SMS. "Eooooo, no hauràs rebut pas un SMS fa una estona, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que ja saps que no anava destinat a tu, oi?" ... "Doncs sí" ... "I segur que no has entés res del que posava, oi?" ... "Doncs no ... però segur, segur, que en els propers 5 minuts entenc què has volgut dir, oi?".
Lliçó número 1: Canalla, si foteu la pota, no ho intenteu justficar, que llavors queda com molt forçat. Tampoc intenteu fer-ho passar com a normal, perquè potser l'altra persona s'enfada ... Ho assumiu, i prou.
2. El mail
Una de les causes més grans de fotudes de pota són els Re-enviaments de Mail. "Anda ya! Tu et xutes" ... no, no em xuto ... a més a la meva gran empresa s'han produït alguns casos ... curiosos:
a/ Mongolillos forever
- Companya de feina que fa consulta sobre alguna cosa de la Declaració de Renda a l'Empresa via mail (normal, vaja)
- Encarregada de la part de gestió de l'Empresa que remet el correu a Madrid (sí, nois, tot passa per Madrid ... i ara amb l'AVE, ni te cuento) afegint, al dubte de la meva companya, la coletilla "Mira lo que me pregunta esta energúmena ... por qué todos los mongolillos me tocan a mi" (aix, no em direu que no és entranyable? motius? cap ni un ... porque yo lo valgo, tu)
- Madrid que respon (tot això al mateix mail, eh? fent només Re-enviar's ... és que és molt gran)
- Encarregada de la part de gestió que respon a la meva companya...
(temps per reflexionar sobre el que pogueu pensar que va passar)
... i sí, companya que pilla un rebot del 15 i fa un Re-enviar (clar, ara estàvem en ratxa, per què trencar la cadena?) a tooooooots els jefes de la meva empresa ...
... i encarregada de la part de gestió de l'Empresa trucant disculpant-se tot plorant
Lliçó número 2: Canalla, si ploreu per demanar el perdó, intenteu informar-vos primer de la persona que heu insultat ... "Nen, no hi ha temps per això ... estem en DEFCON 3", val, però feu-ho! ... perquè si no té cor ... us matxacarà vius ...
PD: La meva companya tenia bon cor ... massa bon cor
b/ Merluzos pezqueñines no debes comer
- Mail que un servidor (sí, han mancillat el meu bon nom ... si us plau, les manifestacions i els containers cremats els deixem per més endavant) envia a la nostra empresa clienta perquè em posin en dansa unes proves (el típic mail que demanes en plan "Això no funciona, m'ho podeu activar, sispli?" ... no, no sóc tan cursi, jo)
- Mail que la persona que ho rep re-envia al seu jefe on afegeix la coletilla de "Qué se han pensado estos, que no lo tenemos activado a propósito? ... Lo tienen bien merecido, por merluzos y por ignorantes" (a que mola el bon rotllo que hi ha? i això que no em coneix? o potser és un lector del meu blog cansat de que no escrigui mai?)
- Jefe de "l'amigo" que respon a un servidor de tots vosaltres amb un "Ja ho tenim activat, reviseu-ho"
Clar, què passa? Que quan reps un mail normalment llegeixes la primera part i no revises la resta. Ah, amics, que a una reunió et comentin que t'han dit "merluzo y ignorante" i tu et quedis amb cara de "Lo qué? Lo cuándo? Lo dónde?" ... fa que quan arribes de nou al teu lloc de treball i revisis el mail i vegis que té raó ... reenviïs còpia del tema al teu jefe (com hem dit abans, per seguir la cadena ... no em vaig fixar si posava allò de "Si no lo envías a 3 personas, la persona que amas no te amará nunca más" ... ondia! suportaria que Natalia Verbeke no me ame nunca más? Si ja no ho fa ara!) que demana per escrit al jefe de "l'amigo" una explicació.
El jefe de "l'amigo", que no havia llegit aquest post i no havia quedat empapat de la Lliçó 1, ho va intentar justificar ... ep i molt bé, eh? ... "Se ha dicho en el fragor de la batalla" ... que, clar, com que és Mordor, estaven enmig de la Batalla por a Tierra Media ... "comentari desafortunat que no us hauria d'haver arribat" ... aquesta reflexió és molt maca, perquè dóna per suposat que entre ells ens diuen de tot i força, però que el més important és que no surti d'allà. I clar, el problema és que ho hem rebut.
I la resposta del meu jefe (sempre disposat a obrir oportunitats de negoci amb el client) va ser de l'estil "Insultos contra la persona, difamación, atentado contra los derechos personales" i no sé quantes coses més ... Vaja el típic mail que tu, benvolgut/da lector/a reps a casa i penses que els mossos ja venen a buscar-te (a 80km/h si han d'entrar a BCN) per portar-te a Modelo ... no, la botiga de moda, no, la presó ...
I finalment es van disculpar. Molt correctament. I, com deia aquell gran estadista que era en Gaspart, "tema sanjat ... i punto"
Lliço 3 i final: No deixeu mai cap insult per escrit, que la vida dóna mooooltes voltes ... feu, com nosaltres, insulteu de viva veu!
