dimarts, 29 de gener del 2008
Capítol 248. Trucant a les portes del cel...
I ha marxat. Finalment. Després d'una lluita molt dura, després d'ensenyar-nos dia sí, dia també, com les ganes de viure poden fer que continuïs tirant endavant. La petita lluitadora Amidala, la Cleopatra de pell fina i blanca com la llet, i de cabellera negra com el carbó ha deixat ja de lluitar per poder, per fi, descansar.

La tristesa supera per moments la pau i la tranquilitat de saber que ella ha parat de patir i que tothom, en més o menys mesura, li ha aportat el que bonament ha pogut per fer-li la vida una mica més suportable.

Descansa en pau, Mireia.

Tengo que decirte
que mi vida es muy triste,
que va a ser como imposible
que me olvide de que existes.

Tengo que decirte
que el día en que te fuiste,
se encendieron las farolas
que alumbraban el camino....
Para que pudieras volver....
Volver, volver,...

Tengo que decirte
que a la luz de la candela
intento arañar la niebla
que no deja que te vea.

Deja que te espere
a la puerta de tu casa,
un minuto me hace falta,
luego me voy para siempre.

Sólo quiero decirte adiós,...
Adiós, adiós,
y por si acaso que sepas
que aquí siempre tienes un sitio.
Adiós, adiós,
y aunque no te lo creas,
sin ti nada será lo mismo.
Sólo quiero decirte adiós,....
Adiós.

Adios. Jarabe de Palo. Depende (1997)
Enllaç a la cançó
 
post perpetrat per jo mateix ...|


9 Comentaris:


At 29/1/08 09:26, Blogger mafalda

Qualsevol cosa que escrigués sonaria buida, absurda. I a tu no t'aportaria res.

T'envio el silenci més carregat d'afecte del què sóc capaç.

 

At 29/1/08 14:41, Blogger Unknown

Aquet de matí ja t'he dit tot l'ho que et podia dir.......
Ara t'envio una abraçada plena de recolzaments......
Su

 

At 29/1/08 15:49, Blogger Unknown

Ara ja no pateix, Angu.
I seguirà viva mentre se la recordi. Als cors de la gent.

La resta... ja ho saps.

una abraçada.

 

At 29/1/08 17:27, Blogger Montse

"Que el vent et bufi sempre de cara
Que la llum del sol t'acaroni l'anima
Que la pluja caigui suaument sobre les teves passes
I fins que ens tornen a trobar,
que Déu et porti al palmell de la seva mà."

Benedicció Irlandesa

 

At 29/1/08 18:20, Anonymous Anònim

La mes tendra abraçada per a tu Pepet...
Endavant!!!
Aquestos ultims mesos aquesta "dama negra" ha visitat ja 3 vegades el meu entorn, quan la persona hi es tan jove encara dol més...Estic amb tu!!
Anims.
ANA (Pluja)

 

At 29/1/08 19:46, Anonymous Anònim

que la seva força ens serveixi a tots d'exemple. Descansi en pau.

una abraçada angu!!

 

At 30/1/08 16:37, Blogger Jo Mateixa

Nino, una abraçada ben gran, no se que dir, no se que fer, em sap greu :-(

 

At 2/2/08 23:28, Blogger Metamorfosi

Pep... no crec que et pugui dir res que et serveixi de consol, però t'envio la més forta de les abraçades. Em sap greu.

 

At 7/2/08 17:50, Blogger stel

una abraçada enorme bimbocao meu :)
ànims! de tot cor!