dilluns, 9 de juny de 2008
Capítol 256. 35 ... i no fem la rima, si us plau!

Gent, la preciositat que surt a la foto que acompanya a aquestes paraules demà, dia 10 de juny, fa la bonica xifra de 35 anyets. Que dius "Alaaa, sí que ets gran!" ... doncs sí ... però tampoc tant, eh? ... A més això de fer anys, tampoc és que em faci ni fred ni calor ... un any més? doncs un any més, tu ... no farem cap drama! Noti's benvolgut lector, que l'any 1976, any de la foto, no hi havia crisi de l'aigua, encara, que el jardí de casa estava ben verd, i que el photoshop encara no estava massa incorporat a la vida quotidiana ... perquè els bolquers que hi ha penjats al darrera meu ... hombreeeeee! Aix, quin any! Com el recordo! En Franco, aquell gran estadista i pitjor persona ja no hi era, es portaven els cotxets de nen amb doble nansa perquè les parelles enamorades poguessin portar alhora la seva descendència ... però molt còmode tampoc era, el cotxet dels nassos ..., el groc era el color predominant de la campanya primavera estiu de ElCorteInglés, ... aixxxx ... sembla que fós ahir, tu!


Una cosa curiosa que sí que he notat amb el pas del temps és a l'hora de qualificar a la gent de Senyor, Senyora, Noi o Noia. És brutal! Clar, perquè tu et sents jove per dins! ... i sense menjar BIO ... bé, ACTIVIA ... I coi, si tu et sents jove per dins ... com vols dir-li Senyor o Senyora a algú que és de la teva edat o un parell d'anys amunt o avall!? "Norl!", que diria aquell. Si tu et consideres jove, la persona que està a la franja de 3 o 4 anys amunt o avall és Noi o Noia, que collons ha de ser Senyor o Senyora! Andaya! I és aleshores quan entenc aquella frase de ma mare, que era una crack i em deia frases perquè pogués entendre-les als 35 ... no, no, collons, que encara en tinc 34!! ... sí, he dit que no m'afectava això de l'edat, cap comentari, espero! ..., això, la frase de ma mare: "Avui he vist a aquella noia de cal XXXX". I aquella "noia" tenia 67 anys (!!!!) ... clar, aquella "noia" fa temps que va deixar de ser noia ... "Oh calla que no fos encara ...", no, no, que tenia fills i nets, tu!


Tornant a la foto, i ja com a comentari que només aquella gent amb vista ben graduada pot observar, sí, feia galtones ... i sí, tot jo estava de bon any, i què? eh? eh? Mira'm ara! Que semblo una sílfide d'aquelles ... Perquè amics, família que em veu poc, gent que passa per aquí, m'he quedat ... que no entro a Supermodelo 2008 perquè em passo de prim! -tot i que no crec que em fés falta que em posessin el nom a la samarreta perquè ja sé com em dic- On vas a parar! És la grandesa dels dies que porto des que m'han operat de la boca degut a que segueixo els consells de la meva doctora ... "Com mastegui alguna cosa de l'hòstia que li planto li deixo l'altra galta igual d'inflada que la que he operat", va venir a dir, la bona dona.


I clar, davant d'arguments de tant de pes què fas? bundat! que has de fer? De fet, per ser rigurosos no he seguit els dictàmens d'aquella bona dona "al pieeeee de la letraaaaaaaaaaaaaaaaaaa ... año 1988, Nacha Pop, La chica de ayeeerrrrrrrrrrrrr" ... aquell home, el Javier Estrada aquest, què li passa amb les r's? aquella manera d'allargar-les! ... sort que no és francès, que sino allargant les g's, encara se'ns ennuagaria, el paio ... i ara encara que no va amb la rebequeta aquella, que li quedava fatal ... hombre, nen, que has tret un disc, tiu! ... quan vagis al Sant Jordi què els hi tiraràs, a les fans, la rebequeta? lleig! ... això, que em perdo, que no he seguit els dictàmens, perquè aquella bona dona i millor cirurgiana em va dir "Menjar triturat" ... pels d'ESO, potitos, vaja ... i aquí un servidor va aguantar un dia amb menjar triturat, després vem fer la tàctica de menjar aixafat, que ve a ser el mateix, però sense que els que mengen amb tu els hi faci tant de fàstic ... ja m'ho deien a casa que era raro pel menjar, jo ... a més que es veu que agafo la cullera o la forquilla de manera rara ... això segons la meva estimada mafalda, clar ... un petó des d'aquí ... "sí, sí, 35 ... por el ..." ... ah, que he dit que no faria la rima! Perdó, perdó ...

Total que em vaig estar dues setmanetes fent bundat ... i quan dic fent bundat és fent bundat: menjar aixafet/triturat, respallar-me les dentetes després de cada àpat ... calla que jo tenia la mania de començar a respallar-me les dents pel cantó inferior esquerre de la boca ... de manera que la cosa era untar el raspall i plaf, fotre el raspall allà on no hi ha dents per dir immediatament "Tu eftxs idhiotajh, neng!", glopejar aigua amb sal i no parlar massa ... és a dir tancar-me a casa perquè em conec i si surto al carrer garlaré de mala manera. Hombre, la meva vida social, activa com poques se n'ha ressentit ... tu diràs si se n'ha ressentit! A més, amb els que vaig jo o em fan parlar o em fan riure ... amb lo calladet que sóc!


I què fas a casa? El que faria qualsevol, fer feina atrassada: planxar, fregar trastos, treure la pols ... això els primers dies ... els últims eren un compendi entre mirar si se'm desinflava la galta, fer-me saltar un punt per mirar ... mirar i no tocar, eh? ... els punts ... que crec que amb el punts que porto em poden donar una Termomix a la Caixa, mirar si notava el gust de sang a la saliva ... ho sé, desagradable, ho sé ... que amb tota la saliva que he arribat a mirar podia haver omplert el pantà de Sau ... i ja cap al final mirar de quin color podia repintar la meva vivenda, pensar que en faria de la meva vida, estar fins al gorro d'anuncis com el "VibroPower" que et fa abdominals estirat al llit, creure'm que em tallarien el coll per un blau que em va sortir ... jo solet vaig arribar a la conclusió que si me'l tallaven li demanaria un transplantament al Fernando Alonso, que li sobra ... lo normal, vaja.

I què acabes fent? Demanant l'alta i tornant a treballar.
I quan li dius a la gent que tornaràs a treballar veus com realment ets un incomprés. La gent et mira raro ... val a mi la gent sempre em mira raro ... doncs més raro encara ... un raro de "aquest nen és tonto!!!" ... i et deixen anar frases mítiques com "Allarga-ho una setmana més!" ... que penses "una setmana més i em poso a fer punt de creu, de lo avorrit que estic" ... "Tu t'ho prens molt a la lleugera! Que t'han operat encara no fa dues setmanes!" ... que penses "coi! I la bundat que he fet? Que no compta!! eh? eh?", com a l'escola quan et reclinaves a sobre la taula en plan "em porto bé, mira! mira!" ... o, la que a mi m'ha agradat més, "Ves que a la feina no et donin un cop de colze! Vigila!!!" ... que treballo a una empresa d'Informàtica, que no treballo al Pressing Catch!!! Home, si venen John Cena, Batista, o El Enterrador, ja vigilaré ...

I quan vas a l'ambulatori a demanar l'alta veus com tot el personal sanitari que en allà exerceix dignament la seva professió es preocupa en plan "Què t'ha passat?", "Quants dies fa que estàs així?", "Què hi diu el teu metge?", "Estàs segur, noi?" ... perquè hem quedat que jo era "noi" ... sí, sí, aquesta preocupació que et fa saltar la llagrimeta i dir "Va, que no, que una setmana més de baixa!!!" ... i comencen a caure confettis del sostre i entren les majorettes i la banda de l'Escola de Música i tal ... Oi que seria maco? Doncs no. Tu vas allà en plan "Ei, dona'm l'alta" ... i te la donen ... i ningú pregunta res, eh? ... Jo crec que vas allà i li dius a les noies del taulell "Ei, el Doctor Martiness diu que em deixis 100 Lelos, que després ell va al banc i te'ls torna" ... i te'ls donen sense preguntar res! Quins cracks també!!!

I quan tornes a treballar veus com t'esperen 416 mails per llegir. No està malament, en dues setmanes! Una setmana m'ha costat posar-me al dia! Mare meva ... Crec que agafaré la baixa per estrés!!!


PD: Moltes gràcies als que, durant la meva estada convalescent, s'han preocupat per mi d'una o altra manera. Us ho mereixeu tot!!! De tot cor!
 
post perpetrat per jo mateix ...|


8 Comentaris:


At 9/6/08 21:40, Blogger Kirtash

me'n alegro de que ja estigos be, noi... o almenys que ho facis veure xD

ens veiem.

 

At 9/6/08 23:25, Blogger Andrea ....de acà y de allà

xusepppppppppppp neneee.que no pense que era para tanto¡¡¡¡ qyo te hacia de vida normal... y dos semanas al pedo y solo hiciste una entradaa..nene que sos vago che....me alegro que estes bien..y se que soy vaga tambien , pero ya te mandare lo prometido ok??'

 

At 10/6/08 10:25, Blogger Cristina

Felicitats petitó! Fas les mateixes galtones,jejejeje. Que passis un feliç dia!!!!Petons!!!!

 

At 10/6/08 12:16, Blogger yuna

Moltíssimes felicitaaaats! :)

 

At 10/6/08 12:40, Blogger Nat *^_^*

Moltes Felicitats iaio!!!! QUE NO EM SENT?? QUE LI DIC QUE MOLTES FELICITATS IAIO!!!!

Petons

 

At 10/6/08 13:06, Blogger Jo Mateixa

Mira que n'arrives a ser de pallasete, fins i tot de petito, amb galtones ja ho erets :-P

Nen, a lo dicho, que feliç dia, que et regalin moltes cosetes i que trobis a una xicota ja, que comences a tenir una edat i a mi ja no em queden amigues per presentar-te :-P

Guapinsssssssssssss, PER MOLTS ANYS CARINYU, un petonas ben gran!!!!!!

PD: Això de la pulsera d'or i l'anell debia ser típic d'aquella època no??, on s'es vist que la canalla porti aquestes joies de tant petites???? actualment dic.

 

At 10/6/08 16:46, Anonymous Tina

Felicitats pepito!!! Anyssss i anysss per moltss anysss a la una per molts anyssss a les dues per molts anys a les 3 per molts anys Super Pepp per molts anys!!! TaNa Na NaaAaa FiuUuUuUUU!!!
T'ho vaig prometre no tho he cantat però vamus... ben be..

Que pasis un dia molt feliç sense els teus companys del TF cof cof xD.

 

At 11/6/08 17:43, Blogger stel

l'aniversari bé? :)

i quedem quan vulguis, tu com tens l'agenda?? :D Si t'animes a quedar per dinar avui he descobert un japonès que està de conya!


Bona tarda Pep!!