dimecres, 14 de maig de 2008
Capítol 252. Hospital Central? 1a temporada
Sí, sí, d'acord, em vaig saltar el capítol 252. En realitat era una prova, com Star Wars, vaja ... si agradava el capítol 253, llavors faríem el capítol 252. Coses de les preqüeles i el marketing ... no ho entendríeu, vaja! I dic això sense assumir que hi pot haver gent d'ESO entre els lectors ... llavors millor deixem-ho córrer. Vale, em vaig etivocar (que diuen al meu poble) ... que no us etivoqueu mai, vosaltres?

Amics, família, coneguts ... m'operen! Noooooo, a partir d'ara el trosset de la vostra dreta on posa "Pep ... però posa-li Angu també" no serà substituït per "Amor" o "Zeleste" o "Perla" (que també aquests dos últims semblen noms de jocs de Pokemon, però bueno). Nooo. Es tracta d'un altre tipus d'operació, menys sexuarlll.

Resulta que ja fa temps jo mateix em preguntava per què no em sortien els queixals del seny. I, clar, el cos, sabi com pocs va pensar "Vols que et surtin, tonto? Doncs ale!!!" ... Passa, però, que el meu cos a més de sabi va una mica distorsionat i enlloc de sortir el queixal del seny on toca ... és a dir, movent totes les peces de les dents fins que quedin com els Orcos, més o menys ... va i decideix que sortirà a un lloc estratègic lo just per formar un quiste a la geniva ... i ja ho tenim. Catxo quiste que m'han de treure!!

I després de consultar-ho amb el meu dentista, que em va remetre a un cirugià maxilo-facial, que em va remetre a una clínica d'aquelles de "todo a 300" ... on qualsevol cosa val 300 ... no peles, no, Lelos ... van concloure que:
1. Tenia un quiste (vaja, que ja es veia a simple vista)
2. Provocat pel queixal del seny (què dius ara!!!)
3. S'ha de treure (això també es presumia, la veritat)

Total que pagues 300 Lelos per que et diguin una cosa nova i dues que ja sabies ... no està malament. Ara, el lloc era macu ... al Tibidabo ... noooo, i no era la casa de L'Ombra del Vent ... no i tampoc era la casa dels miralls del Tibidabo ... i a més les revistes del cor eren actuals, que les del meu dentista parlen de quan va néixer la Infanta ... hombre, amb el que cobres, posa revistes més actuals, tu!!!

I ja em teniu a mi anant a veure la doctora a Bellvitge ... que es veu que aquestes operacions només les fan a Bellvitge i a la Vall del Bronx ... vull dir a la Vall d'Hebron. I a la doctora ... per què han de ser tan secs, els metges que t'han operar? ... li expliques el que passa, que a aquestes alçades ho podries haver posat a una pàgina WEB, "si us plau, si pot mirar www.tincunquistealageniva.com/angu alla està tot explicat amb pèls i senyals", i que s'ho faci ella mateixa. Però la missió de la doctora, com la de majoria de doctors, és acollonir-te. En concret la seva arma principal per l'acolloniment és dir-te "Eh, que sóc cirurgiana" ... que només va faltar, quan va dir això, que sonés una famfàrria romana "Tatararatataaaaaaa" i plantar-te davant teu tot el que et pot passar durant l'operació, resumit a un bonic full que duu per nom "Full de consentiment".

I en allà t'expliquen tooooot el que pots arribar a tenir: que et poden trencar els nervis del llavi, que podrien danyar-te la mandíbula, que podrien arrancar-te no se quantes dents ... i clar, t'acabes veient o com l'Aznar o com el Cuñao. Que fins i tot estàs a punt de preguntar-li "Escolta, tu operes amb bisturí o entres a la meva boca amb un Bulldozer d'aquells d'enderrocar cases?". El que passa és que li tens por ... o respecte ... o por i respecte ... i calles com un puta.

Però és en aquest moment, just en aquest moment i no abans, comences a llegir toooooot el que et pot passar i que tu no pots dir res perquè ja has firmat el full i et passa tota la teva vida pel davant, passat (a bona hora vas pensar "I on són els meus queixals del seny?"), present (què fots aquí parlant amb una dona que amb un ganivet talla genives com qui talla la pastanaga a julianas, com l'Arguiñano?) i futur (i si no t'operessis? El pitjor que podria passar és que la gent en comptes de dir "Mira el Pep té un quiste" acabaria dient, amb el pas del temps ... "Mira, un quiste que porta un Pep" ...). Però no, no, cal ser valent. "Els cementiris estan plens de gent valenta!" ... Ei, doncs moltes gràcies pels ànims ... no et fot, quina gent!!!

Abans de qualsevol operació té lloc el que se'n diu el Pre-operatori. Vindria a ser com els preàmbuls. Com quan estàs amb una noia, vaja. Que tu no te li tires a sobre com si no haguessis vist una dona en anys ... nooooo ... bueno, o potser sí, però jo sóc del grup dels romàntics ... "Ja! Així et va!" ...primer la prepares, li dius coses maques, l'acarones ... la poses tonta ... bueno, i no continuo perquè sóc jo el que s'està posant tonto. Ja farem un post, quan surti de l'operació parlant d'aquest tema!

L'única diferència entre els preàmbuls quan t'han d'operar i els preàmbuls quan ets amb una noia és que ella no acostuma a fer-te anàlisi de sang ... vaja, com a mínim que m'hi hagi trobat jo ... la resta si fa no fa ... et diuen que et treguis la roba, sobretot la de la part de dalt, et fan fotos, s'acosten a tu per sentir-te el cor, et pregunten si tens alguna enfermetat ... el mateix, si fa no fa.

L'unica diferència, també, és que la darrera fase d'estar amb una noia no és anar a veure una tercera persona ... vaja, si no és pagant, que estàs amb una noia, llavors potser sí ... aquí sí i se'n diu "L'Anestesista". L'anestesista, per parlar clar, és el que mana, el que controla com estàs tu en tot moment ... que dius "Jo estic que t'hi cagues!!". La cirurgiana té el poder i les armes, però l'anestesista és el que diu les grans frases dins un quiròfan com ara "Está saturando", "Hiperventilado", "Podría ser lupus" o "Què fas aquesta nit, al final, guapa?", tot això segons les pelis de metges, clar.

Quan vas a veure l'anestesista, al final del pre-operatori, un cop t'han punxat, t'han fet una radiografia i t'han mirat el ritme del cor, et donen un full que ve a dir "Ahora que vas a ser anestesiado" que té com a única misió, fer-te por. Sí, tu, emocionat pels preàmbuls, havies oblidat que l'anestesista és "uno de ellos" i que ha de fer por. En concret al full posa que 1 de cada 15.000 persones que les anestesien no es desperta ... macu de llegir, jarlll.

L'anestesista, com a bon metge, et fa omplir el seu "Full de consentiments" on entre tot el que et pot arribar a posar: marejos, naúsees hi ha també ... depressió. Un que és ignorant s'atansa i li comenta "Perdona, jo que sóc super-optimista ... quan surti de l'operació pensaré que la vida és una merda?" ... al que ràpidament comenta "Noooo, depressió ... respiratoria" ... són les seqüeles d'haver-te intubat. Perdó? Com que m'han d'intubar? Això no ho posava, al programa!!! Es veu que si t'adormen tot ... i amb mi ho faran ... t'intuben i, clar, deixes de respirar i ho fa la màquina per tu ... perdó, eh? ... i una merda!!! A mi no m'intuben!!!... no, no ... i si em desperto amb tots els tubus aquells ... ui, ui, treu, treu ...!!!! Llavors sí que em moro ... però del sustu!!! Treu, home, treu!!!

Doncs com dirien en llatí "alea jacta est". Que en el meu cas vindria a ser com un "Haber elegido muerte". És a dir: m'intuben, em rajen, em treuen el quiste, el queixal del seny, no sé quantes coses més ... ah, i em droguen i em deixen la cara com la Ruperta. Genial!!! A més m'hauré de passar no sé quants dies sense poder parlar ... ja m'he deixat preparat unes targetetes amb frases típiques que dic jo ... la majoria insults per la gent que em vingui a veure i que comenci a riure, clar ... i un mes llarguet menjant sopetes Knorr, caldets, potitos i purés. Que penses ara "Mira, anirà bé per l'operació bikini" però que al 2n dia pensaràs "Qui s'ha menjat el meu bistec???".
 
post perpetrat per jo mateix ...|


6 Comentaris:


At 14/5/08 16:54, Anonymous Duna

qualsevol diria que tens por, Angu!!!!!


Au, va, que dimarts i tretze va ser ahir, i divendres anirà tot bé!!!!


ànimu, guapu!!

 

At 14/5/08 18:21, Blogger mafalda

Ai, Pep, a veure quan aprens que els consentiments mèdics són com els fulletons dels medicaments, millor no llegir-los! :P

Espero que tinguis un munt de targetetes i possibles respostes a missatges, que penso atabalar-te dia sí, dia també.

Petonicos, guapo!

 

At 14/5/08 22:14, Blogger Jo Mateixa

Saps perfectament que tot anirà be, aixi que no cal que estiguis amoinat...a que no ho estàs??, ja clar...

Un petonet, cuidat i si, de nou, TOT ANIRÀ BE, ok??

 

At 15/5/08 09:03, Blogger Andrea ....de acà y de allà

o sea que ya has dado el ok pa ke hagan contigo todo lo ke deseen... vaya si que estas necesitado.. joder... pero bueno a ver si quedas guapo y que no te toquen otra cosa que no sea la boca jajaja

 

At 15/5/08 16:00, Blogger Kirtash

Ei Pep, no se si t'he escrit mai, pero ja fa dies que et segueixo el web. Be tranquil home, a mi m'han operat mes que als morros del Parada i estic perfectament.
Lo xungo es el dejuni aquell, vaje que no pots jalar nosequantes hores avanç de l'operació i se't fot un forat al estómac que despés feina per tapar-lo... tranquil home, no es re!

 

At 16/5/08 10:48, Blogger Lluvia

Jejej Pepet, a mi fa no res també m´han llevat els 4 queixals del seny, pero un darrer de l´altre, en volta de tots alhora, aixi que es el que és estar un mes a base de caldets, sucs...I dius adelgases si es clar, pero despres tens tantes ganes de menjar que pareix que sigues el cataor de menjars del Palace...i ale...en volta de estar sinfil estas redolona! Pero en fi molta sort! jejeje...

Jo el pitjor va ser el no poder parlar, i que se m´unfla la cara com si fos la versio femenina de mister Potato...

jeje Ja em contaras, anims!!! i que la suerte te acompañe!!

ANA